consell tema sogres

[a_fer]

Doncs us admiro, de debò, segur que viviu molt millor que jo, però no suporto aquestes intromissions, i en el cas del bateig, per mi extremes.

Jo no estic batejada, així que en aquest sentit per part de la meva família no hi ha problema (tot i que la meva mare sospita que alguna de les meves àvies, en algun moment, d'amagat, ens devien batejar. Qui sap, potser m'han batejat dos cops i tot!!! ).

I no crec que la meva sogra es fiqués en això, és de missa per complir però poc més.

Però em semblaria una falta de respecte immensa!

[macri.lg]

Ho trobo increíble que es permetin el "luxe" de portar a batejar una criatura que no és seva... Jo sincerament, fan això i tallo la relació de cop.. és al·lucinant!!

[xikaaa]

mare meva tirem del fil i no vegis....

Tema sogres persiana dir-te que a mi el que hem molestaria no serien les fotos, sinò el que no t'hagin demanat permís i m'hagin passat per sobre el que els havia dit... això si que no ho puc tolerar... Ara que vulguin fotos dels nets... no podem fer res. Però sempre demanant permís!

Ahhh els batejos!!! hem sembla super indignant que facin això, no tenen Dret!!! t'han de demanar permís per això, sí o sí!

Comprar cosetes... jo estic de 22 setmanes i la meva mare i la meva germana m'han comprat un munt de coses (necessàries), però la familia del meu home no m'ha comprat resssss. L'altre dia hem va dir la sogra, que vols que us compri? i jo penso positivament que així podré agafar el que vulgui, però per altra banda, un detallet mínim???? no els hi surt??? jo vaig a un centre comercial i si m'agrada una cosa per la nena de la meva cunyada li compro, doncs pensava que els pares del meu home farien el mateix, pero ni ells ni la germana del meu home... ningú... Per dir-vos que de la familia d'ell no ha caigut res, només d'amics i de la meva familia propera. Que no es que els vulgui obligar a comprar res, però es que serà el seu net... amb la seva neta es passaven el dia comprant-li cosetes, això es el que hem fa rabia!!!! no es enveja eh, pq el meu nen tindrà tot el que necessiti per part nostra, o sigui que no li mancara res, però... no sé si m'enteneu. Volia que fossin equitatius, i aixó que encara no ha nascut!

Veig que totes tenim alguna cosa a explicar eh!! jejeje

[leta]

Comprar cosetes... jo estic de 22 setmanes i la meva mare i la meva germana m'han comprat un munt de coses (necessàries), però la familia del meu home no m'ha comprat resssss. L'altre dia hem va dir la sogra, que vols que us compri? i jo penso positivament que així podré agafar el que vulgui, però per altra banda, un detallet mínim???? no els hi surt??? jo vaig a un centre comercial i si m'agrada una cosa per la nena de la meva cunyada li compro, doncs pensava que els pares del meu home farien el mateix, pero ni ells ni la germana del meu home... ningú... Per dir-vos que de la familia d'ell no ha caigut res, només d'amics i de la meva familia propera. Que no es que els vulgui obligar a comprar res, però es que serà el seu net... amb la seva neta es passaven el dia comprant-li cosetes, això es el que hem fa rabia!!!! no es enveja eh, pq el meu nen tindrà tot el que necessiti per part nostra, o sigui que no li mancara res, però... no sé si m'enteneu. Volia que fossin equitatius, i aixó que encara no ha nascut!

Veig que totes tenim alguna cosa a explicar eh!! jejeje

mira, la meva nena té ara 6 mesos i abans de nèixer, poca cosa li van comprar els meus sogres... això sí, ens van regalar el cotxet, però de detallets pocs; bé, per reis passats un nino d'aquests per penjar al gimnàs i van anar de viatge a Grècia i ens van portar una esponja natural...
Els meus pares ens van regalar de tot, ma mare es tornava boja! pitets, robeta, fins i tot li va fer llençolets! a part de que es van pagar part de l'armari a mida que li vam fer a la Clara i també una calaixera... i la meva padrina ens va regalar el bressol!
Jo sempre he sigut de si veig algo que m'agrada i em ve de gust comprar-ho, ho compro encara que no hi hagi res especial a celebrar, però ells són molt de dies concrets! pels 4 mesos li van comprar un pijama i ara pels 6 un vestit, però no és allò de que vaig a donar un volt i veig algo mono per la nena i ho compro...
I és la primera néta!

[Berta2]

Hola a totes!! Jo també m'hauria emprenyat en el teu cas. Comprenc les que dieu que només son unes fotos i que tenen dret a fer-se-les perque son els seus avis, pero... hi ha coses que foten molt. Es un tema delicat, perque pots tenir problemes amb la teva parella (ho dic x experiencia), jo vaig aguantar moltes petites tonteries, comentaris... la meva sogra sí li comprava coses al nen, pero no sé qué es pitjor, perque la majoria de coses no m'agradaven, i com es quedava amb el nen i el treia a passejar, directament li posava la roba que ella li comprava i no la que jo li preparava. La meva mare no es tant de comprar, pero si anavem juntes i m'agradava alguna cosa pel nen, ella m'ho pagava, i que vols que et digui, ho prefereixo. Clar, quan jo veia el nen amb aquelles pintes li inflava el cap al meu marit, jo li deia: la teva mare si vol un nino per posar-li vestidets que es compri una nina!! I ell li deia que li posés la roba que tenia preparada, pero ella com si sentís ploure, potser per algú es una tonteria, pero jo pensava: quan la gent vegi el nen pel carrer amb aquest "estilisme" diràn que quin mal gust que tinc, tampoc tenia opció de canviar-ho perque el nen ja ho havia estrenat tot. Perdoneu el "rollo" pero així em desfogo. El problema es que un dia la cosa va petar, i no per la meva part, encara no sé molt bé perque, un dia li va llençar la caballeria per sobre al meu marit, i partir d'aquí no tinc relació amb ella. El nen el veu i cap problema, son els seus avis i evidentment que jo no em faci amb ells, no vol dir que no puguin estar amb el nen. Pero la situació no es agradable. Així que el tema sogres pot ser molt complicat, espero que tot es resolgui bé i estiguis més tranquila Persiana, i no arribi la sang al riu, sort!!!!

[pometa]

Bones!
Doncs què voleu que us digui? Jo estaria emprenyadíssima!! Penso que qui té drets, té deures, i els deures dels avis són respectar les opinions i maneres de fer dels pares (hi estiguin o no d´acord), no desautoritzar-los (hi estiguin o no d´acord) i saber quin és el seu lloc, el d´avis, no el de pares (ara que aquests límits potser els determina cada família).
Vull dir que això de que "els avis tenen els seus drets" em fa molta ràbia; així doncs, com que com a avis tenen els seus drets, poden fer i desfer impúnement? Doncs no, no poden fer el que els doni la gana passant completament dels pares perquè com a avis tenen els seus drets i, per tant, els seus actes mai tindran conseqüències. I els drets dels pares? On comencen els drets d´uns acaben els drets dels altres?
Potser he estat molt dura, però jo ho veig així.

[xica]

Doncs jo amb tots els respectes, vaig a fer una mica d'advocat del diable que es diu...

Potser és un altre tipus de debat el que plantejo, però crec que està relacionat amb el que s'ha anat dient al post.

No trobo bé que es facin fotos sense permís, això per començar... però de que els avis que sovint passen més hores amb els fills que els propis pares, no tenen drets no estic d'acord. L'altre dia vaig llegir un article que deia que el 50% dels avis jubilats cuiden els seus néts una mitjana de 5 hores diàries, sabeu que és això??? A vegades veus persones grans, que haurien de ser cuidades elles, perseguint nens pel parque...

Jo tinc els pares i els sogres grans, i amb les seves coses de carcàcter especials (com tothom). Els meus pares i el meu germà solter que vivia a casa van cuidar abans de 5 néts i una de les meves cunyades es queixava sempre (que si els havien renyat, que si tal que si qual, que si què es pensaven a casa meva.....), però l'endemà els nens tornaven a estar "colocats" a casa meva. Els meus pares no l'hi deien res per que els sabia greu enforntar-s'hi per el meu germà.

Un dia ma cunyada va venint criticant els meus pares i el meu germà solter (que ja he dit que tenen el seu caràcter, eh?) no vaig poder més i li vaig dir: "mira esto són lentejas..." i es va indignar, no ho entenia!!! creia que cuidar els néts era un deure dels meus pares i que a més no ho estaven fent correctament com ella volia!! A més es va enfadar amb el meu germà (el seu home), perquè no l'havia defensat!!

Jo després de tot el que vaig viure, de com veig els meus pares i sogres ara (i saber com em costa cedir en segons quins temes) vaig demanar-me una reducció de jornada i tirem de cangur... clar, surt molt més econòmic tirar dels avis... però això té conseqüències...

Hi ha molt avis que fan de cangurs i encara mai els han preguntat si volen o poden fer-ho, els fills quan es plantegen l'embaràs ja ho donen per suposat i apa.

Ja sé que el tema laboral actualment no està per segons què, i que no tothom es pot permetre el que hem fet nosaltres (no som rics, simplement vam fer numeros i portem una vida amb gastos mínims, a més hi ha coses que no tenen preu).

Nosaltres amb els avis de visita i tothom benavingut, com que no els cuiden (sempre hi som nosaltres quan els nens estan amb ells) ells disfruten d'aquesta estona sense responsabilitats, i som nosaltres qui decidim en tot. Tot i així, hi ha hagut algun intent d'intromissió, però al no tenir cap "deute" són situacions més fàcils de frenar.
Potser no es pot fer res més que tirar dels avis, i ho entenc, però no sé, tinc la sensació que a vegades només volem les avantatges d'una situació i som molt poc tolerants amb els inconvenients.

De totes formes, espero que tot acabi bé!!

[macri.lg]

xica jo estic d'acord amb tot el que tu dius. Però perquè et facis una idea, (en el cas de la persiana no se) però en el meu, qui exigeix això i allò i qui fa les coses al seu rollo són els avis que veuen el nen amb nosaltres davant i com bé dius, que no tenen cap responsabilitat ni fan més que passar una estoneta divertida rient de les cosetes que fa el nét.. A mi és això el que em posa com 1 moto..

[xica]

macri.lg, si que et dono la raó en el sentit de que quan volen posar-se per al mig, amb els pares davant, i a més quan ells no tenen cap responsabilitat, i tu fas malabarismes per no dependre d'ells, pot treure realment de polleguera!!

Nosaltres vam viure alguna situació així al principi de ser pares, però el meu home i jo vam fer un "front"comú i els vam poder dir el que els haviem de dir, pel que deia abans, perquè no tenien cap tipus de responsabilitat. Amb la nostra familia (parella i fills), ja vam deixar clar que manàvem nosaltres, no deures=no drets. I que si mai necessitàvem res d'ells, que ja els ho faríem saber. I la veritat és que després de deixar aquestes coses clares, hem sabut mantenir entre tots una bona relació.

[Maria V.]

Ara parla una sogra.
Em creia que això de batejar nens sense permís dels pares havia passat a la història perquè a les esglésies s'hi negaven. Però, pel que dieu, veig que encara hi ha algú que ho fa.
Les àvies que ho intenten estan convençudes que, si el nen es morís (d'accident de trànsit, per exemple), batejat aniria al cel i sense batejar aniria als llimbs, condició molt pitjor. Tinc entès que ara l'Església ja ha abandonat aquesta doctrina, però les àvies creuen en allò que van aprendre de petites. I la salvació del nét, des del seu punt de vista, és clar que passa al davant de tot; tampoc no us obeirien si creguessin que per una decisió vostra el nen pot caure del balcó, per exemple.
El que cal és estar atents a la mena d'ensenyaments que comuniquen a la criatura. Vigileu que no els expliquin històries de por; si ho fan, parleu tot seguit amb la criatura i expliqueu-li el que fa al cas. Al cap i a la fi, si no sou creients, que estiguin batejats o no és indiferent; jo m'estimaria més que el bategessin i no se'n parlés més, que no pas que, un dia, el nen de sis anys vingués a demanar als pares que el bategin perquè no ha fet bondat i té por d'anar a l'infern.

[Berta2]

Xica, en el que dius tens raó, suposo que sí, que hi ha gent que te fills donant per suposat que els hi cuidaràn els avis. En el meu cas particular, treballava tot el dia, ara per sort només faig mitja jornada, al matí es quedava el nen la meva mare i les tardes la meva sogra. Els hi vem plantejar a totes dues si podrien i volien fer-ho, i així ho vem fer. Sempre he dit que tot i les seves coses i la mala relació (millor dit nul.la) que tinc amb ella, em feia un favor molt gran cuidant-nos el nen, encara que no tinc clar qui feia el favor a quí, ja que era molt possessiva amb el nen, desde sempre, si no li deixavem a ella com que s'enfadava. Ara, aquí ja estem barrejant temes, que m'ajudés amb el nen no crec que li donés dret a certes coses, el tema de que li comprés i posés la roba que ella volia i no la que jo li preparava em disgustava, pero mai li vaig dir, vaig aguantar moltes coses, comentaris... que no li aguanto a la meva mare, deu ser per alló de que la confiança fa fàstig. No sé, es complicat, tot depén molt de les circumstàncies de cada familia. Respecte al tema del bateig... home, jo no sóc creient i no vaig batejar el meu fill i no el batejaria mai per por de que li diguessin no sé qué.

[Maria V.]

Xica, en el que dius tens raó, suposo que sí, que hi ha gent que te fills donant per suposat que els hi cuidaràn els avis. En el meu cas particular, treballava tot el dia, ara per sort només faig mitja jornada, al matí es quedava el nen la meva mare i les tardes la meva sogra. Els hi vem plantejar a totes dues si podrien i volien fer-ho, i així ho vem fer. Sempre he dit que tot i les seves coses i la mala relació (millor dit nul.la) que tinc amb ella, em feia un favor molt gran cuidant-nos el nen, encara que no tinc clar qui feia el favor a quí, ja que era molt possessiva amb el nen, desde sempre, si no li deixavem a ella com que s'enfadava. Ara, aquí ja estem barrejant temes, que m'ajudés amb el nen no crec que li donés dret a certes coses, el tema de que li comprés i posés la roba que ella volia i no la que jo li preparava em disgustava, pero mai li vaig dir, vaig aguantar moltes coses, comentaris... que no li aguanto a la meva mare, deu ser per alló de que la confiança fa fàstig. No sé, es complicat, tot depén molt de les circumstàncies de cada familia. Respecte al tema del bateig... home, jo no sóc creient i no vaig batejar el meu fill i no el batejaria mai per por de que li diguessin no sé qué.

No et fa por que els diguin no sé què perquè tu no tens el problema a casa. Si t'estàs mitja jornada amb el nen, quan ell estigui preocupat, o ja t'ho explicarà o segur que tu t'adonaràs que n'hi passa alguna. I sobretot, del que dius es desprèn que ni la teva mare ni la teva sogra no són àvies d'aquestes, que, tenint traça a fer-se respectar molt, els posin el terror religiós de l'infern al cos.
El mal no és que els diguin no sé què; el mal és que els nens s'ho creguin. Cada casa és un món; ja vaig dir que em creia que avui dia aquestes coses no passaven, que això havia passat a la història per iniciativa del clergat mateix, però, pel que dieu, no és així i queda gent més papista que el papa, que es continuen creient allò que s'ensenyava els anys quaranta i no pas allò que ensenyen ara a les esglésies. La cerimònia faria que quedessin tranquil·les i no se'ls acudís d'omplir el cap de la quitxalla. La falta de la cerimònia les obsessionaria (passava així amb els casos que vaig conèixer fa una cinquantena d'anys) i una àvia obsessionada és perillosa si els menuts la veuen prestigiosa i se la creuen.