LA PRIMERA FIV
Re: LA PRIMERA FIV
O sigui que te la prens abans de l'estimulació? Jo havia sentit durant la betaespera, que curiós. Ho demanaré al meu metge. És per algun motiu concret que te la donen a tu o és protocol del teu centre? És que hi ha tantes combinacions de mediacions que acabes perdudíssima. Gràcies!
Com portes les punxades! Jo vaig més o menys com tu! 
Re: LA PRIMERA FIV
Mara17 ha escrit:O sigui que te la prens abans de l'estimulació? Jo havia sentit durant la betaespera, que curiós. Ho demanaré al meu metge. És per algun motiu concret que te la donen a tu o és protocol del teu centre? És que hi ha tantes combinacions de mediacions que acabes perdudíssima. Gràcies!Com portes les punxades! Jo vaig més o menys com tu!
Jo les punxades les porto força bé, nomès porto 4 dies de procrin i avui ja he començat a tacar marronet, però fins que no taqui vermell no puc trucar i llavors visita, eco i ampliació de la medicació - estimulació, baja aixó és el que vaig entendre
Buscant desde Gener 2010.
Des'11- Gen'12 1ª FIV-ICSI - negativa. GIROFIV
Juny'12 - 2ª FIV-ICSI - DEXEUS- 22.6.12 TRANsf DE 2 EMBRIONS!. Embaràs ectopic.
Gener'13 transf.1blasto de 6 dies DPP: 24.9.13
12.9.13 és un nen i es diu ORIOL
23.7.14 noticia!!! embaràs natural (els petits miracles a vegades són realitat)DPP 23.3.15
Des'11- Gen'12 1ª FIV-ICSI - negativa. GIROFIV
Juny'12 - 2ª FIV-ICSI - DEXEUS- 22.6.12 TRANsf DE 2 EMBRIONS!. Embaràs ectopic.
Gener'13 transf.1blasto de 6 dies DPP: 24.9.13
12.9.13 és un nen i es diu ORIOL
23.7.14 noticia!!! embaràs natural (els petits miracles a vegades són realitat)DPP 23.3.15
Re: LA PRIMERA FIV
Cayena,
jo vaig tenir el primer embaràs al setembre 09 amb abort a les 8 setmanes i dos legrats!!!, el segon, ja de fiv, al novembre 2010 amb legrat a les 8 setmanes i l´actual, al maig 2011. Així que ja veus si també m´ha costat!!!!
Noies, el tema de l´aspirina el donen a partir del segon abort, no com a protocol de fiv a priori ( a no ser que et detectin problemes de circulació). Serveix per tenir l´uter ben irrigat i no tenir problemes de coàguls que poden ser causa d´abort.
jo vaig tenir el primer embaràs al setembre 09 amb abort a les 8 setmanes i dos legrats!!!, el segon, ja de fiv, al novembre 2010 amb legrat a les 8 setmanes i l´actual, al maig 2011. Així que ja veus si també m´ha costat!!!!
Noies, el tema de l´aspirina el donen a partir del segon abort, no com a protocol de fiv a priori ( a no ser que et detectin problemes de circulació). Serveix per tenir l´uter ben irrigat i no tenir problemes de coàguls que poden ser causa d´abort.
Sandie74 l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. des. 16, 2011 5:46 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: LA PRIMERA FIV
Sandie74 ha escrit:
Noies, el tema de l´aspirina el donen a partir del segon abort, no com a protocol de fiv a priori ( a no ser que et detectin problemes de circulació). Serveix per tenir l´uter ben irrigat i no tenir problemes de coàguls que poden ser causa d´abort.
Gràcies Sandie, a mi l'aspirina me l'han receptat directament és el meu 1er tractament de RA i me la prenc desde el primer dia del Procrin, estic fent protocol llarg!!!!!
Buscant desde Gener 2010.
Des'11- Gen'12 1ª FIV-ICSI - negativa. GIROFIV
Juny'12 - 2ª FIV-ICSI - DEXEUS- 22.6.12 TRANsf DE 2 EMBRIONS!. Embaràs ectopic.
Gener'13 transf.1blasto de 6 dies DPP: 24.9.13
12.9.13 és un nen i es diu ORIOL
23.7.14 noticia!!! embaràs natural (els petits miracles a vegades són realitat)DPP 23.3.15
Des'11- Gen'12 1ª FIV-ICSI - negativa. GIROFIV
Juny'12 - 2ª FIV-ICSI - DEXEUS- 22.6.12 TRANsf DE 2 EMBRIONS!. Embaràs ectopic.
Gener'13 transf.1blasto de 6 dies DPP: 24.9.13
12.9.13 és un nen i es diu ORIOL
23.7.14 noticia!!! embaràs natural (els petits miracles a vegades són realitat)DPP 23.3.15
Re: LA PRIMERA FIV
Mara
L'aspirina infantil no és per protegir l'estòmac. De fet, l'aspirina en general és fatal per l'estòmac (si te la prens en dejú, vomitona segura...). El que fa l'aspirina és "diluir" la sang i fer que no estigui tant espesa, evitant trombos (coàguls) que poden ser perjudicians per a la salut. Les persones que tenen problemes de cor prene una aspirina infantil diària perquè "liqua" la sang i evita d'aquesta manera que estigui "espesa" i pugui provocar un infart, per exemple.
En el meu cas, la Dra. em va dir que la pendria per precaució, a partir del dia de la transfer, pel tema dels dos avortaments que he patit.
Es veu que se sol receptar per les noies que han patit avortaments de repetició, per si el problema d'avortar ve per temes de coagulació.
M'explico (amb el meu llenguatge de no especialista): a mi, després del segon avortament, em varen fer diverses proves per a avortaments de repetició. Entre d'altres proves i analítiques, una de les primeres coses que et miren, juntament amb els cariotips, és si pots tenir problemes de coagulació que, en la vida normal no afecten per res, però que quan et quedes embarassada et poden provocar l'avortament. Sembla que si tens problemes de coagulació, pots generar petits coàguls a la sang que són perjudicials perquè, en l'intercanvi sanguini que fas amb l'embrió, els petits milimètrics coàguls, poden "taponar" aquest intercanvi de sang i deixar sense nodrir l'embrió, que es mor inevitablement (sembla que és el que m'ha passat a mi les dues vegades: en algún moment deixen de créixer i moren). Les anàlisis de coagulació miren si tens algun d'aquests problemes (no em demanis els noms, no me'ls se). A mi em va sortir tot bé, però la meva ginecòloga em va dir que, tot i haver sortit totes les proves bé, per precaució em farien pendre l'aspirina infantil des del moment de la transfer perquè hi podria haver algun petit problema que no sortís a les analítiques però que estiguès relacionat amb l'avortament. A més, com que la sang està més líquida, irriga millor l'úter i, per tant l'embrió.
Que jo sàpiga, només es dóna a les noies que han tingut avortaments, es quedin embarassades per tractament o de forma natural, però no entra per protocol a la FIV si no has tingut cap avortament previ, o sigui que estigues tranquil·la que si el teu metge no et diu res, és que no ho necessites.
Espero haver-te aclarit una miqueta...
L'aspirina infantil no és per protegir l'estòmac. De fet, l'aspirina en general és fatal per l'estòmac (si te la prens en dejú, vomitona segura...). El que fa l'aspirina és "diluir" la sang i fer que no estigui tant espesa, evitant trombos (coàguls) que poden ser perjudicians per a la salut. Les persones que tenen problemes de cor prene una aspirina infantil diària perquè "liqua" la sang i evita d'aquesta manera que estigui "espesa" i pugui provocar un infart, per exemple.
En el meu cas, la Dra. em va dir que la pendria per precaució, a partir del dia de la transfer, pel tema dels dos avortaments que he patit.
Es veu que se sol receptar per les noies que han patit avortaments de repetició, per si el problema d'avortar ve per temes de coagulació.
M'explico (amb el meu llenguatge de no especialista): a mi, després del segon avortament, em varen fer diverses proves per a avortaments de repetició. Entre d'altres proves i analítiques, una de les primeres coses que et miren, juntament amb els cariotips, és si pots tenir problemes de coagulació que, en la vida normal no afecten per res, però que quan et quedes embarassada et poden provocar l'avortament. Sembla que si tens problemes de coagulació, pots generar petits coàguls a la sang que són perjudicials perquè, en l'intercanvi sanguini que fas amb l'embrió, els petits milimètrics coàguls, poden "taponar" aquest intercanvi de sang i deixar sense nodrir l'embrió, que es mor inevitablement (sembla que és el que m'ha passat a mi les dues vegades: en algún moment deixen de créixer i moren). Les anàlisis de coagulació miren si tens algun d'aquests problemes (no em demanis els noms, no me'ls se). A mi em va sortir tot bé, però la meva ginecòloga em va dir que, tot i haver sortit totes les proves bé, per precaució em farien pendre l'aspirina infantil des del moment de la transfer perquè hi podria haver algun petit problema que no sortís a les analítiques però que estiguès relacionat amb l'avortament. A més, com que la sang està més líquida, irriga millor l'úter i, per tant l'embrió.
Que jo sàpiga, només es dóna a les noies que han tingut avortaments, es quedin embarassades per tractament o de forma natural, però no entra per protocol a la FIV si no has tingut cap avortament previ, o sigui que estigues tranquil·la que si el teu metge no et diu res, és que no ho necessites.
Espero haver-te aclarit una miqueta...
Re: LA PRIMERA FIV
Gràcies per les respostes, noies! Doncs jo he tingut avortaments de repetició! De fet, totes les proves meves i del meu home em van entrar per aquest motiu (o això em van dir)! No em van posar cap pega perquè al paper de la doctora hi posava això (de fet ella em va dir que ho posava expressament perquè de vegades les mútues eren molt perepunyetes però que per aquest motiu segur que no em posarien peròs).
Ho demanaré, doncs!
Cayena, a mi també em van fer les proves de coagulació (per aquest motiu) i em van sortir bé.
Renoc, jo també estic amb el Procrin (i ja me n'he posat cinc!). I també hauria d'estar tacant marró, però com que el mes passat va ser estrany per culpa d'uns folis residuals no sé què passarà aquest. Espero que no se m'endarrereixi gaire que llavors això voldrà dir punxar més dies!
Ho demanaré, doncs!
Renoc, jo també estic amb el Procrin (i ja me n'he posat cinc!). I també hauria d'estar tacant marró, però com que el mes passat va ser estrany per culpa d'uns folis residuals no sé què passarà aquest. Espero que no se m'endarrereixi gaire que llavors això voldrà dir punxar més dies!
Re: LA PRIMERA FIV
MaraPerdona carinyo, no sabia que tu també havies patit avortaments... Doncs si, pregunta-li al teu metge. De fet, si les proves han sortit bé, no tans perquè tenir cap problema, però en el meu cas la gine em va dir que seria per precaució, per tenir ben irrigar l'úter, ja que mal no em faria. Jo ve llegit per altres forums que moltes noies en la mateixa situació en prenen, o sigui que fas ben fet en dir-li!


Re: LA PRIMERA FIV
Sandie74 ha escrit:Cayena,
jo vaig tenir el primer embaràs al setembre 09 amb abort a les 8 setmanes, el segon, ja de fiv, al novembre 2010 amb legrat a les 8 setmanes i l´actual, al maig 2011. Així que ja veus si també m´ha costat!!!!
Uf! Sandie! amb això dels avortaments hem anat de la mà... A veure si et egueixo i a la tercera va la vençuda!!!!! (no demano tant, amb un em conformo...)
Re: LA PRIMERA FIV
Cayena ha escrit:MaraPerdona carinyo, no sabia que tu també havies patit avortaments... Doncs si, pregunta-li al teu metge. De fet, si les proves han sortit bé, no tans perquè tenir cap problema, però en el meu cas la gine em va dir que seria per precaució, per tenir ben irrigar l'úter, ja que mal no em faria. Jo ve llegit per altres forums que moltes noies en la mateixa situació en prenen, o sigui que fas ben fet en dir-li!
No cal que et disculpis!
De fet, van ser molt al principi de buscar i sempre ho vaig expulsar sola, perquè a més a més van ser molt al principi de tot. Va ser fer la beta o el test i al cap de res, Ho comentaré, perquè em queda tan lluny que ja no sé si ho tenen present o no.
Gràcies!!!

Re: LA PRIMERA FIV
Sembla ser que hi ha molts metges que a partir del segon abort et donen aspirina infantil com a pauta encara que et surtin bé les proves de coagulació. A mi, em van sortir bé, però com que en la histeroscòpia que em van fer ( com a una de les mil proves post-aborts de repetició) em van veure que tenia l´uter en forma de T, que és una forma que pot provocar que hi hagi zones més fibroses i menys irrigades, me la va receptar.
Així que, per un motiu o altre, l´aspirina infantil l´acaben donant i sembla ser que és força efectiu.
Així que, per un motiu o altre, l´aspirina infantil l´acaben donant i sembla ser que és força efectiu.
Re: LA PRIMERA FIV
Hola maques!!
moltes gràcies per les felicitacions!! encara no m'ho acabo de creure!! Sandie, tens raó en allò de que només estàs tranquil·la quan et fas una eco i les 24h següents (i suposo que a mesura que passa l'embaràs, cada cop passa més!), pq ben bé, estic super contenta però també força cagadeta pq pugui passar alguna cosa, és tant aviat encara!! avui representa que tot just estic de 7 setmanes.
Mar, com va el repós? t'has trobat bé?
Renoc, com vas? t'han dit quan comences amb l'estimulació ja?
Sandie, què tal les contraccions?
I la resta, que esteu escalfant motors, com aneu?
Petons i bon cap de setmana!
moltes gràcies per les felicitacions!! encara no m'ho acabo de creure!! Sandie, tens raó en allò de que només estàs tranquil·la quan et fas una eco i les 24h següents (i suposo que a mesura que passa l'embaràs, cada cop passa més!), pq ben bé, estic super contenta però també força cagadeta pq pugui passar alguna cosa, és tant aviat encara!! avui representa que tot just estic de 7 setmanes.
Mar, com va el repós? t'has trobat bé?
Renoc, com vas? t'han dit quan comences amb l'estimulació ja?
Sandie, què tal les contraccions?
I la resta, que esteu escalfant motors, com aneu?
Petons i bon cap de setmana!
Re: LA PRIMERA FIV
Hola Mestral,
el neguit no te´l treus durant tot l´embaràs, tot i que a mida que vas cremant etapes et vas relaxant una miiiiiiiiiica. Però, vaja, ens hem d´acostumar que tranquiles, tranquiles no ho tornarem a estar mai més, pq quan neixin els cigronets seguirem patint tant o més....
Doncs jo molt millor de les contraccions, gràcies. La medicació m ´està fent efecte i la vida super reposada que faig m´ajuda molt.
el neguit no te´l treus durant tot l´embaràs, tot i que a mida que vas cremant etapes et vas relaxant una miiiiiiiiiica. Però, vaja, ens hem d´acostumar que tranquiles, tranquiles no ho tornarem a estar mai més, pq quan neixin els cigronets seguirem patint tant o més....
Doncs jo molt millor de les contraccions, gràcies. La medicació m ´està fent efecte i la vida super reposada que faig m´ajuda molt.
Re: LA PRIMERA FIV
hola,
Estic be, avui ja he fet vida normal. Estic una mica ratlladeta pel tema qualitat, si s'enganxaran, ..... pero no puc fer res, nomes esperar el resultat!! Aixo si inflada, jo pensaba que no ho estaria amb la betaespera, pq em va donar temps de desinflarme entre la puncio i la t ransfer i avui al posarme als pantalons uppss apretaven.
vosaltres com esteu?
Estic be, avui ja he fet vida normal. Estic una mica ratlladeta pel tema qualitat, si s'enganxaran, ..... pero no puc fer res, nomes esperar el resultat!! Aixo si inflada, jo pensaba que no ho estaria amb la betaespera, pq em va donar temps de desinflarme entre la puncio i la t ransfer i avui al posarme als pantalons uppss apretaven.
vosaltres com esteu?
Re: LA PRIMERA FIV
Ei Sandie, m'alegro que estiguis millor!! i segur que les "peques" també agraeixen que la mami estigui relaxada!!
Sí, està clar que el patiment no s'acabarà mai (i serà bona senyal.. senyal que les coses tiren endavant!!)... moltes gràcies.
Mar, jo també vaig estar imflada... de fet, ja ho vaig estar amb les IA's..després molt més amb la FIV, i ara amb l'embaràs no vegis!! Sí, de fet tot el que està al teu abast és cuidar-te molt aquests dies, intentar estar tranquil·la i no fer gaires esforços. Molts ànims, maca i esperem que els embrionets s'enganxin!!
Petons i que vagi bé!!
Sí, està clar que el patiment no s'acabarà mai (i serà bona senyal.. senyal que les coses tiren endavant!!)... moltes gràcies.
Mar, jo també vaig estar imflada... de fet, ja ho vaig estar amb les IA's..després molt més amb la FIV, i ara amb l'embaràs no vegis!! Sí, de fet tot el que està al teu abast és cuidar-te molt aquests dies, intentar estar tranquil·la i no fer gaires esforços. Molts ànims, maca i esperem que els embrionets s'enganxin!!
Petons i que vagi bé!!
Re: LA PRIMERA FIV
Hola noies, com esteu? Jo estic bastant desconectada del Sp peque pel moment no puc avanzar en el tractament cine que no hem vingui la warry i fem les analitiques, i amb els nervis no acaba de venir.
Veig que hi ha hagut molts cambis? M''alegro molt per les que ja ho heu aconseguit i anims per les que esteu en el cami.
He llegit que algú va a costa rica. Es un país maravellos que et servira per carregar piles i comenzar amb forza el gener.
Un abrazada ben forta!
Veig que hi ha hagut molts cambis? M''alegro molt per les que ja ho heu aconseguit i anims per les que esteu en el cami.
He llegit que algú va a costa rica. Es un país maravellos que et servira per carregar piles i comenzar amb forza el gener.
Un abrazada ben forta!
Re: LA PRIMERA FIV
Hola noies
Caneya i Sandie74, sembla que sou unes expertes en tractaments i heu patit com jo un parell d'avortaments.
Us voldria explicar a totes el meu cas, a veure qué en penseu perquè llegint-vos a vosaltres i altres casos semblants no sé perquè em recomana la gine canviar de tractament.
Jo tinc un nen de 3 anys de la meva 1a FIV que està saníssim i preciós que va néixer al 2009. L'any passat vam anar pel germanet amb una 2a FIV i va derivar en avortament la setmana 8 de gestació. Va quedar un congeladet i ho vam tornar a intentar al novembre però tampoc va poder ser. Un dia em vaig fer la beta que va donar baixeta i al dia següent la regla. Les dues vegades he fet molts òvuls (18) i han fecundat bastants (13), arribant al 5è dia com a blasto 2 o 3 bons.
La qüestió és que ara ho volem tornar a intentar. Hem estat estalviant i ens hem decidit. El cas es que vam anar a la doctora i em va dir que en el meu cas em recomana DGP perquè "pensa i imagina" que hi ha problemes cromosòmics (els cariotips van sortir Ok i les analítiques dels dos també) però no té cap prova que ho afirmi. I em diu que creu que tinc mala qualitat ovàrica perquè m'arriben pocs al 5è dia posttransfer i que em recomana DGP (Diagnòstic Genètic Preimplantacionsl), dient-me que és possible que no arribi cap a transfer, o bé anar a ovodonació. No m'ha donat cap aspirina ni cap "parche" per millorar els òvuls si es això el que realment em passa (tinc 33 anys). Però em té una mica amoinada perquè vam anar a FIV pel meu home (en té oligozoospermia) i ara resulta que potser el meu primer fill va ser un miracle i no podem embarassar-nos?)
Nosaltres som de l'opinió de tornar a intentar una 3a FIV com les altres perquè no hi ha cap prova evident que hi hagi cap problema i potser només va ser mala sort i aquesta vegada ens
. Fer un DGP o una OVO crec que és per casos més complicats. No sé. És que ja no sé si pensar que em queden proves per fer, si la meva doctora és molt negativa...
Vosaltres què en penseu?
Caneya i Sandie74, sembla que sou unes expertes en tractaments i heu patit com jo un parell d'avortaments.
Us voldria explicar a totes el meu cas, a veure qué en penseu perquè llegint-vos a vosaltres i altres casos semblants no sé perquè em recomana la gine canviar de tractament.
Jo tinc un nen de 3 anys de la meva 1a FIV que està saníssim i preciós que va néixer al 2009. L'any passat vam anar pel germanet amb una 2a FIV i va derivar en avortament la setmana 8 de gestació. Va quedar un congeladet i ho vam tornar a intentar al novembre però tampoc va poder ser. Un dia em vaig fer la beta que va donar baixeta i al dia següent la regla. Les dues vegades he fet molts òvuls (18) i han fecundat bastants (13), arribant al 5è dia com a blasto 2 o 3 bons.
La qüestió és que ara ho volem tornar a intentar. Hem estat estalviant i ens hem decidit. El cas es que vam anar a la doctora i em va dir que en el meu cas em recomana DGP perquè "pensa i imagina" que hi ha problemes cromosòmics (els cariotips van sortir Ok i les analítiques dels dos també) però no té cap prova que ho afirmi. I em diu que creu que tinc mala qualitat ovàrica perquè m'arriben pocs al 5è dia posttransfer i que em recomana DGP (Diagnòstic Genètic Preimplantacionsl), dient-me que és possible que no arribi cap a transfer, o bé anar a ovodonació. No m'ha donat cap aspirina ni cap "parche" per millorar els òvuls si es això el que realment em passa (tinc 33 anys). Però em té una mica amoinada perquè vam anar a FIV pel meu home (en té oligozoospermia) i ara resulta que potser el meu primer fill va ser un miracle i no podem embarassar-nos?)
Nosaltres som de l'opinió de tornar a intentar una 3a FIV com les altres perquè no hi ha cap prova evident que hi hagi cap problema i potser només va ser mala sort i aquesta vegada ens
. Fer un DGP o una OVO crec que és per casos més complicats. No sé. És que ja no sé si pensar que em queden proves per fer, si la meva doctora és molt negativa... Vosaltres què en penseu?
Re: LA PRIMERA FIV
Hola Salma,
De tot el que expliques, l´únic que em sembla una mica extrany és que feu tants embrions però tant pocs arribin a bon terme quan els passen a cèl.lules. La resta, l´abortament a la setmana 8 i que el congeladet no s´enganxés bé, no em sembla res d´especialment greu.
Jo el que no sé és si una possible mala qualitat ovàrica és la que pot provocar que arribin pocs embrions a blasto. Respecte el que dius de l´aspirina i els "parxes", no els donen per millorar la ovulació. L´aspirina la donen per millorar la circulació de l´úter quan hi ha hagut més de dos aborts ( per tant te l´haurien de donar en el proper embaràs) i els parxes a mi me´ls van donar per preparar l´endometri posant-lo a un bon gruix i "adormir" els ovaris quan em van fer la transfer dels dos embrionets congelats.
Jo t´explico les proves que m´han fet a mi després del segon abortament: cariotips a tots dos, anàlisis per veure la meva circulació, diabetis, anticossos...., biopsia d´endometri i histeroscòpia per veure bé l´endometri per dins i valorar forma de l´úter. El meu marit té els espermes molt bé, així que en el nostre cas, aquest handicap no hi era.
Crec que no hi ha gaires proves més per fer a la parella. A mi el gine em va dir que si el cariotip no sortia bé ens haguessin fet el DGP. No va caler.
Mira, el teu cas em recorda una mica al d´una amiga. Ella va tenir un nen de manera natural super ràpid i pràcticament sense buscar-lo. Al cap d´uns 4 anys quan van voler un segon va començar el "drama". Va tenir al menys dos aborts i algun bioquímic. Van fer FIV amb una resposta molt justa i no s´hi va quedar. Llavors van seguir amb IA´s i al final s´hi va quedar, va anar bé i ara tenen la nena. En aquest cas, el problema el tenia ella pq té molt mala resposta ovàrica i progesterona molt baixa. En ells, realment el primer fill va ser un miracle que fos tant ràpid, però després amb constància ho va tornar a aconseguir sense ovo ni DGP.
I si aneu a algun altre gine especialista en RA per veure la seva opinió? Crec que és molt important en aquests tractaments confiar cent per cent en el gine. Si pel que sigui, et crea una miiiica de desconfiança el que diu, crec que val la pena saber altres diagnòstics pq hi ha massa en joc.
Un petonet!!
De tot el que expliques, l´únic que em sembla una mica extrany és que feu tants embrions però tant pocs arribin a bon terme quan els passen a cèl.lules. La resta, l´abortament a la setmana 8 i que el congeladet no s´enganxés bé, no em sembla res d´especialment greu.
Jo el que no sé és si una possible mala qualitat ovàrica és la que pot provocar que arribin pocs embrions a blasto. Respecte el que dius de l´aspirina i els "parxes", no els donen per millorar la ovulació. L´aspirina la donen per millorar la circulació de l´úter quan hi ha hagut més de dos aborts ( per tant te l´haurien de donar en el proper embaràs) i els parxes a mi me´ls van donar per preparar l´endometri posant-lo a un bon gruix i "adormir" els ovaris quan em van fer la transfer dels dos embrionets congelats.
Jo t´explico les proves que m´han fet a mi després del segon abortament: cariotips a tots dos, anàlisis per veure la meva circulació, diabetis, anticossos...., biopsia d´endometri i histeroscòpia per veure bé l´endometri per dins i valorar forma de l´úter. El meu marit té els espermes molt bé, així que en el nostre cas, aquest handicap no hi era.
Crec que no hi ha gaires proves més per fer a la parella. A mi el gine em va dir que si el cariotip no sortia bé ens haguessin fet el DGP. No va caler.
Mira, el teu cas em recorda una mica al d´una amiga. Ella va tenir un nen de manera natural super ràpid i pràcticament sense buscar-lo. Al cap d´uns 4 anys quan van voler un segon va començar el "drama". Va tenir al menys dos aborts i algun bioquímic. Van fer FIV amb una resposta molt justa i no s´hi va quedar. Llavors van seguir amb IA´s i al final s´hi va quedar, va anar bé i ara tenen la nena. En aquest cas, el problema el tenia ella pq té molt mala resposta ovàrica i progesterona molt baixa. En ells, realment el primer fill va ser un miracle que fos tant ràpid, però després amb constància ho va tornar a aconseguir sense ovo ni DGP.
I si aneu a algun altre gine especialista en RA per veure la seva opinió? Crec que és molt important en aquests tractaments confiar cent per cent en el gine. Si pel que sigui, et crea una miiiica de desconfiança el que diu, crec que val la pena saber altres diagnòstics pq hi ha massa en joc.
Un petonet!!
Re: LA PRIMERA FIV
Sandi74 a nosaltres també ens van fer els cariotips amb la 1ª FIV i tot va sortir bé. Fa un mes em van fer una histeroscòpia per descartar que la forma de l'uter impedís l'implantació i tot va sortir també ok. El més segur és que en la propera FIV em punxi heparina per intentar evitar l'avortament (ja ho vam fer amb el cicle del congeladet).
El tema de baixa resposta ovàrica crec que no el tinc perquè genero 18 folicles, dels quals em fecunden bastants i és per això que des del principi la meva doctora va voler portar-los sempre a blastos amb el que això comporta: nervis cada dia i angoixa per saber si arribarà algun a l'últim dia. Les dues vegades van caure molts pel camí però a dia 3 del cicle encara quedaven 8 bons com per fer transfer. Ells són els metges i, evidentment, no diré que jo sé més que ells, però crec que no tenen suficient informació com per dir que portaven anomalies cromosòmiques i que fem DGP o ovo.
El tema de baixa resposta ovàrica crec que no el tinc perquè genero 18 folicles, dels quals em fecunden bastants i és per això que des del principi la meva doctora va voler portar-los sempre a blastos amb el que això comporta: nervis cada dia i angoixa per saber si arribarà algun a l'últim dia. Les dues vegades van caure molts pel camí però a dia 3 del cicle encara quedaven 8 bons com per fer transfer. Ells són els metges i, evidentment, no diré que jo sé més que ells, però crec que no tenen suficient informació com per dir que portaven anomalies cromosòmiques i que fem DGP o ovo.
Re: LA PRIMERA FIV
Estic totalment d´acord amb tu, Salma.
Per això penso que potser us quedarieu més a gust i tranquils consultant amb algun altre especialista.
A mi em van fer créixer els embrions fins el tercer dia arribant a 8 cèl.lules. No sé si això son blastos ja...
Per això penso que potser us quedarieu més a gust i tranquils consultant amb algun altre especialista.
A mi em van fer créixer els embrions fins el tercer dia arribant a 8 cèl.lules. No sé si això son blastos ja...
Re: LA PRIMERA FIV
SALMA,
Crec que si és possible que degut a una baixa resposta ovàrica (o mala qualitat ovàrica), dels teus 13 fecundats, només arribin 2-3 a blasto.
Això que comentes de que el teu primer embaràs va ser un miracle, no ho pensis. Pensa que totes les dones neixem amb tots els ovuls fets, el que passa que estan "adormits" i fins que no fem el canvi, no es posen en marxa, per tant, el teixit ovàric a mesura que passa el temps va envellint. Hi ha dones que els hi envelleix més ràpid que a d'altres i potser es queden embarassades i al cap d'un parell d'anys...baixa resposta ovàrica, després hi ha dones, com és el meu cas, que tenim baixa resposta degut a operacións...
Penso, que hauries d'anar a buscar una segona opinió a un altre metge, mai està de més i com que els preus dels diferents tractaments diriem que no són barats...més val estar convençuts del que anem a fer, o si més no que el metge ens ho expliqui d'una forma entenedora.
Bé, pel que fa a mi, la situació es la següent...dilluns passat vam anar al metge per que ens expliqués tot el tema de la ovo. I ja ho hem engegat!! Per mi ha estat una decisió dificil, però després de molt parlar amb el meu marit, els dos estem molt convençuts que això es el que volem fer. Si tot va bé entre gener-març de l'any vinent, ja tindrem donant i a començar!
Petons a totes,
E
Crec que si és possible que degut a una baixa resposta ovàrica (o mala qualitat ovàrica), dels teus 13 fecundats, només arribin 2-3 a blasto.
Això que comentes de que el teu primer embaràs va ser un miracle, no ho pensis. Pensa que totes les dones neixem amb tots els ovuls fets, el que passa que estan "adormits" i fins que no fem el canvi, no es posen en marxa, per tant, el teixit ovàric a mesura que passa el temps va envellint. Hi ha dones que els hi envelleix més ràpid que a d'altres i potser es queden embarassades i al cap d'un parell d'anys...baixa resposta ovàrica, després hi ha dones, com és el meu cas, que tenim baixa resposta degut a operacións...
Penso, que hauries d'anar a buscar una segona opinió a un altre metge, mai està de més i com que els preus dels diferents tractaments diriem que no són barats...més val estar convençuts del que anem a fer, o si més no que el metge ens ho expliqui d'una forma entenedora.
Bé, pel que fa a mi, la situació es la següent...dilluns passat vam anar al metge per que ens expliqués tot el tema de la ovo. I ja ho hem engegat!! Per mi ha estat una decisió dificil, però després de molt parlar amb el meu marit, els dos estem molt convençuts que això es el que volem fer. Si tot va bé entre gener-març de l'any vinent, ja tindrem donant i a començar!
Petons a totes,
E
Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |
















