Qüestions legals: en cas de mort, qui té la custòdia?

[a_fer]

Hola,

a veure si algú em pot respondre. No fa massa em van dir que en el cas que els dos pares moríssim, i si no hem escrit cap ordre contrària i no hi ha padrins, com és el cas, la custòdia dels fills passa al pare del pare, o sigui, l'avi patern. Sabeu si això és cert?

Tinc clar que el millor és fer testament per deixar clar qui vols que s'encarregui dels teus fills, però mentre no està fet m'agradaria saber com funciona aquest tema. Qui m'ho va dir era del País Basc, no sé si això pot tenir a veure amb que la legislació sigui diferent, si no té res a veure, si aquí és així o si tot plegat no va com m'han dit. Sabeu qui es queda els nens en cas que no hi hagi testament ni res?

[Laetitia]

que fort!!! jo si la meva filla es queda amb el seu avi patern em moro dos cops... bufff també m'interessa el tema! si m'entero et dic alguna cosa.

[pimpi]

No és així. Es un jutge qui busca la persona més idonea juntament amb la familia o qui sigui que reclami la custodia (sempre i quan no hagis fet un document de designació davant notari).
Habitualment el donen als més "joves" sempre i quan se´n puguin fer carreg, tipus tiets i tinguin una vida "establerta"....

En cas que vulguis designar algú, el que has de fer, juntament amb la teva parella és anar a un notari i nombrar uns tutors legals, no és un testament, es un document exprés on dictamines qui vols que es quedi amb els teus-vostres fills(hi heu d´estar tots dos d´acord tu i el teva parella), i que si no m´equivoco les persones designades també han d´anar al notari quan es fa la firma. Llavors no hi ha tu tia, si passés res, ja pot venir qui sigui a reclamar la canalla, que si els designats tutors legals no estan fatals del cap o bé amb greus antecedents, el jutge sempre manté la voluntat dels pares.

En un testament pots nombrar la teva voluntat de amb qui els vols deixar, pero no tenen perque fer-ne cas del tot en cas que tu ho designis al la teva millor amiga i al seu marit, i sortis una germana teva reclamant-los, provablement si no hi ha problemes podrien acavar amb ta germana, no se si m´explico, cosa que el document anterior, el que tu dius i desitges va a misa !

[a_fer]

Gràcies pimpi!!!

(buf, no saps el pes que em treus de sobre.... )

[neuetes]

Nosaltres ens hem fet testament i hem afegit una clàusula nombrat tutors legals a la nena (i als seus possibles futurs germans). No costa gens i ens va valdre uns 40 euros cada un. Hem nombrat tutors als tiets de sang de la nena (o sigui el meu germà i la germana del meu marit) amb mancomunitat (és a dir, que les decisions que afectin a la nena ( tant l'educació com l'administració dels bens de la nena mentre sigui menor), s'haguin de prendre conjuntament). Aixó si, a on visqui la nena (si a casa d'uns o a casa dels altres) també ho haurien de decidir ells. Ells ho saben i hi estàn d'acord, però de fet no calia que els hi diguéssim res, ja que no ens van demanar cap documentació, ni tampoc els van fer venir a firmar, només els nostres DNIs per fer el testament.
Si no hi ha testament i els pares es moren, el jutge és el que dictamina qui té la custódia dels nens, normalment als avis més joves o als tiets que tinguin fills. I suposo que abans de dicidir hi ha algunes avaluacions, a part que hi estiguin disposats a fer-se'n càrrec.

[xell13]

ostres noies, no en tenia ni la més mínima idea de com anava tot això
i llavors, jo em pregunto si el nen té 2 padrines però no de bateig, sinó "posades a dit" per nosaltres, elles no tenen cap importància si nosaltres no ho hem deixat per escrit????
merci

[neuetes]

Com vols dir "posades a dit"? Heu dit a algú de paraula que si mai falteu siguin elles qui se'n facin càrrec?

Sempre millor posar-ho per escrit i davant notari, així es deixa constància quina és la voluntat els pares en cas de mort i com es vol que es gestioni el patrimoni dels petits (perquè si es moren els pares, totes les propietats, comptes corrents i demés passarà al petit/s i si són menors algú ho ha de gestionar) i qui se n'ha de fer càrrec.

Nosaltres vam nombrar tutors legals als tiets perquè són de la nostra generació, tots dos tenen fills, viuen molt a prop i si han de prendre les decisions conjuntament, els "obliguem" a estar les dues famílies en contacte contínuament.

[xell13]

Vull dir que el nostre fill té dues padrines, ho saben perfectament les respectives famílies, però no ho hem posat mai per escrit
m'explico oi??
merci

[neuetes]

si, si que t'expliques!
Repeteixo: millor posar-ho per escrit.

[nurdeu]

És que em dóna la sensació que hi ha un malentès amb la figura de padrí i padrina. Conec molta gent que posa padrins pensant que seran ells els que es faran càrrec dels nens en el cas que els pares faltin, però la figura del padrí/ina és aquella persona que ha de guiar els nens en la religió catòlica.

Si no ets creient o no has batejat el nen poses uns padrins perque et fa gràcia que tinguin mona, com és el meu cas, però si realment vols que aquestes persones que has nomenat com a padrins siguin els seus tutors en cas de mort dels pares ho has de fer per escrit.

[devo]

I si no has deixat res per escrit, el temps que passa fins que un jutge digui amb qui es queden on estan els nens?

Nosaltres fa temps que diem de fer-ho, però sempre ho anem deixant...

[lluna 21]

nosaltres hem fet el mateix que la neuetes, però en el nostre cas si que la notària ens va demanar els DNI's dels
tutors legals i també ens va aconsellar que abans d'adjudicar-los ho parléssin amb ells per evitar sorpreses.
Ho vam fer quan va neíxer el nostres primer fill i ara que ha nascut la segona vaig trucar a la notaria per saber
si s'havia de modificar el testament i el doc dels tutors legals i em van dir que no, que com que havien posat la frase
que en tal i tal eren tutors legals del nen X i descendents que hi puguin haver, no calia fer cap modificació.
També vam fer constar que qualsevol decisió que calgués prendre, els tutors s'havien de posar els DOS d'acord, que no prevaldria l'opinió de l'un sobre l'altre.

[tolinso]

no se si tho han comentat ja (no he pogut llegir les respostes), pero NO cal fer testament. Nomes has de fer un document davant notari definint qui vols que tingui la custodia en el cas que comentes. Nosaltres no hem fet testament, pero hem fet aquest paper (costa uns 35 eur) crec, perque teniem clar que si ens passes algo volem que siguin els meus pares els que ara per ara se'n facin carrec, i ells hi van estar d'acord Es molt senzill de fer... nomes us demanen els DNIs de cadascu i que hi sigueu presents tots dos, pare i mare.

[tolinso]

I si no has deixat res per escrit, el temps que passa fins que un jutge digui amb qui es queden on estan els nens?

Nosaltres fa temps que diem de fer-ho, però sempre ho anem deixant...

doncs amb algun familiar o amb qui tu n'hagis parlat... el problema ve quan algu "reclama". Per exemple, en el cas de la XELL (crec que eres tu), si les dues "padrines" no tenen vincles familiars amb el nen, i no ho ha deixat per escrit, el jutge no els hi donaria la custodia, sempre buscaran un familiar (avis o tiets) a no ser que estigui per escrit.
Es per aixo que si teniu clar que voleu, feu el document, i us quedeu tranquils. Nosaltres per diverses raons tambe teniem clar que voliem que fos la meva familia la que se n'ocupes, i per aixo ho vam fer. Els meus pares son molt joves, i ens agrada mes com fan les coses amb la Julia... Ara quan neixi l'Helena farem el document de nou per a que hi constin les dues.

[pimpi]

CORRECTE TOLINSO, és independent un testament d´una designació de tutors, el que passa és que la gent ho aprofitem, es fa testament (si hi han bens, sino és absurt) i posem la nostra voluntat a l´hora de parlar de la custodia dels fills, pero no és expressament el que es fa si només vols designar uns tutors, vas al notari amb dnis de tots, fas el document i llestos, més barat que un testament i tot

Els padrins de bateig (hi hagi bateig catolic o no n´hi hagi cap) només son una figura simbolica, que no té perque tenir res a veure amb tot el que comporta una custodia. En principi si hi ha al darrera una familia ben estructurada, en cas de que aquesta renunciés als crios, si no hi ha un document notarial, els crios no se´ls quedaria algu de fora de l´ambit familiar, els jutges, que son qui ho aproven o no, els designaria molt provablement a algú de la familia (en menys que aquest els rebutgés).

En cas de mort i durant el procés, els crios acostumen a estar amb avis o tiets encara que no siguin els tutors, sempre s´ha de vetllar per l´infant, per tant, el lloc més indicat, sempre serà amb qui més contacte tinguin en general per tal que el patiment sigui el menys possible.

El millor i més còmode és designar a dues persones que visquin juntes, vull dir que de vegades, amb bona fe es fa dues independents (jo per exemple hi tinc ma mare que és viuda de 70 tacos, i ma germana, casada de 40anys i sense crios, i que no se si en tindrà mai). Doncs bé, jo ho he fet aixi, perque amb dos fills que tinc, una dona sola de 70 tacos, per segons que és gran, i com que aixo de morir-nos pot passar avui o d´aqui a 10 anys, no puc deixar uns nens de 10 i 13 anys amb una dona sola de 80, per aixo les vaig posar conjuntes, pero que consti que esta clar que va ser per respecte a ma mare, i perque ho faria com ningú, a més no tinc més familia directa meva de confiança total, pero ULL amb fer això, que hi han molts casos, en que si ma mare no es poses en d´acord amb ma germana per alguna cosa, ja s´hauria d´acudir al jutge per prendre decisions, ja que estan les dos al 50 % pero no son un nucli familiar de la mateixa casa, no se si m´explico.
Tampoc hagués posat ma germana i mon cunyat, ja que de l´amor a l´odi hi ha un pas, i si mai no estiguessin junts i els dos per igual fossin tutors, és un maldecap de cuidao, ja que tot han d´estar d´acord, i malauradament quan hi han maldades, ni que sigui per picar a l´altre acostumem a no posar-nos d´acord.
Per aixo us aconsello que no feu el que he fet jo, sino que busqueu una sola persona o bé una parella pero de la mateixa casa, no se si m´explico

Apali quin rollo

[a_fer]

ei, moltes gràcies per les explicacions, ara està tot més clar

fa una mica de mal rollo parlar d'això, però clar, si després passa és un follón i és una cosa prou important pels nostres fills com per tenir-la clara...

Jo ho parlaré amb el meu company, però no sé què farem. No tinc cap problema amb que se n'encarreguin els meus cunyats o ma germana, tots són de confiança total, però el problema és que els meus cunyats viuen a 600 km d'aquí, i clar, això pels nens podria ser un problema. Per altra banda, com que és una cosa que no és per ara mateix, sinó que no saps quan pot ser (tant de bo que mai) ,doncs no saps en aquell moment com estaran les famílies. Ara mateix ma germana és soltera, no té parella ni una vida estable perquè està fent una especialització i treballa molt, i els meus cunyats tenen un nen i una vida més estable. Però potser d'aquí a deu anys la situació és completament del revés, així que m'agradaria que entre ells poguessin decidir, donat el moment, qui se'n pot fer càrrec en millors condicions. Això es pot estipular així, o s'ha de ser més concret?

[Cinta]

Noies veig que parleu de temes de custòdia, jo treballo en una notaria i us volia comentar que podeu fer totes dues coses, com us dèia la Pimpi, si voleu fer testament i de passada aprofitar per nomenar tutors doncs es fa i ja està, però jo us recomanaria un document a banda és diu una TUTELA, perquè llavors queda registrat específicament a un registre de tutories i en cas que fes falta els jutjes miren si hi ha designació de tutors, i és més efectiu i ràpid de localitzar i que ningú s'ho salti, en el cas del testament han de ser els heureus qui portin el testament al jutge per demostrar que hi ha tutors designats, i de vegades pot passar que els hereus i els tutors no coincideixin o no es portin bé o ves a saber que i llavors és el jutge qui tria, no sé si m'explico.

I no és necessari nomenar dos tutors tot i que és recomanable! I no, noies, el padrins de bateig o a dit, no serveixen per res més que per portar-los la mona de pasqua i el regal de reis als fillols, legalment no son re!i

a-fer, pots nomenar 1, 2 o 3 tutors, però això si, sempre s'hauran de posar d'acord entre ells en tot el que faci referència als nens

espero haver ajudat

[Yaiza202]

Jo espero que no faltem els dos, mai a la vida!!!! No deixaria a ningú de la familia als meus fills per falta de responsabilitat per part d'ells. Aixi que espero que no ens passi

[sancale]

Moltes gràcies pel post!
Fa temps que volem deixar-ho per escrit però passa el temps i no decidim qui volem que siguins els tutors. Els avis de les dues parts són molt grans (entre 75 i 80 tacos), els tiets paterns (per dir-ho finament diferim molt amb l´educació), el meu germà i la meva cunyada no ho tenim clar al 100%... Pel contrari, tinc la meva millor amiga que sé que ho faria superbé i els meus fills l´adoren...
Cinta, el que comentes m´ha fet pensar que aleshores podriem posar al meu germà i a la meva amiga però ella, encara que és
d´aqui, ara viu a l´altra punta d´Espanya... Seria un embolic!!!

a_fer, potser al Pais Basc sigui com t´han dit. Allà tenen molts matissos diferents de la resta... Fa un temps vaig veure a la tele que al Pais Basc un pare havia desheretat al seu fill per no voler anar mai anar a caçar amb ell. Havia fet testament i deixava tot (inclosa la legítima que és obligatòria) a un veí que sí l´acompanyava a caçar. El fill va anar a reclamar, al menys, la legítima i li van donar la raó al pare perque la Llei del Pais Basc l´amparava... (no sé si haurà canviat la llei perque ja fa temps, però jo vaig flipar)

[carpe diem]

I quan els pares estan divorciats sabeu com es fa per fer aquest tipus de designació?