A les que heu passat una cesàrea
- mainadaabord
- :: dragona

- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Ja que jo vaig fer tantes preguntes, les contestaré perquè si algú busca sobre el tema trobi més experiències...
A veure, vaig tenir molta sort i van deixar entrar al meu marit o sigui que, tot i ser un "part" molt fred pel meu gust, almenys vam poder compartir el naixement del Bernat.
Les punxades de l'epidural no em van fer gens de mal, la sensació de tenir les cames adormides em va resultar una mica desagradable, durant la cesàrea notes que t'estan remenant i en el moment de cosir-me em va entrar bastant mal de cap; l'anestesista em va dir que era una cosa amb la que s'hi trobaven a vegades i que em passaria en 5-10minuts, tenia raó.
Les cames s'em van despertar en un parell d'hores, o sigui que a les 7 de la tarda ja estava desperta, aquesta primera nit amb prou feines vaig dormir perquè la panxa em feia força mal de l'operació i de les contraccions post-part ("entuertos").
A les 10 del matí de l'endemà (feia una 17hores de la cesàrea) em van fer aixecar del llit i em van saltar les llàgrimes, no vull espantar a ningú però és el dolor més gran que recordo que hagi passat mai, vaig flipar! Com si em caigués tota la panxa cap a terra. Em vaig passar el dia asseguda en una cadira a l'habitació (les cames i els peus s'em van inflar moltíssim tot i que en tot l'embaràs no havia retingut gens ded líquid) i quan a les 7 de la tarda em van fer tornar a posar al llit vaig tornar a flipar. A més és una pu*** perquè si plorava de mal encara m'en feia més. Cada dia que va anar passant em vaig anar trobant millor i al 3r dia em dutxava sola (l'apòsit que portes sobre la ferida es pot mullar i després les infermeres t'el treuen i et curen) i ja caminava dreta per l'habitació a estonetes curtes, tot i que demanava ajuda al meu marit per baixar i pujar del llit per no haver de fer força amb la panxa. El pitjor era que em fessin riure o plorar o que hagués de tossir peruqè llavors em feia mal.
Vaig tenir pèrdues abundants els tres primers dies després ja van ser moderades i als 10 dies podia passar amb un salva-slip. Ara (avui fa 4 setmanes) encara perdo una mica de tant en tant però ja passo dies seguits sense perdre gens.
No em van deixar beure res fins l'endemà i tot el dia va ser dieta líquida: camamilla, sopa, suc, aigua i sopa, vaig passar gana!! El segon dia ja em van deixar menjar sòlid tot i que tot era bullit i no tenia massa gust de res.
Les visites m'agobiaven una mica perquè estava molt cansada i no tenia ganes de donar conversa a ningú però vam tenir sort i van venir molt espaiades. La llevadora ens va recomanar les primeres 48h molt tranquiles en aquest aspecte i ho vaig agraïr.
La llet em va pujar el 3r dia i no hem tingut cap problema amb la LM.
Quan vam arribar a casa al cap de 6 dies, pesava només 1kg més que abans de quedar-me embarassada i en 2 dies ja pesava el de sempre (durant l'embaràs m'en vaig engreixar 8,5kg). La panxa va baixant, una mica lenta pel meu gust i està molt i molt tova però em van dir que quan fes un mes ja podia començar a fer abdominals i una mica d'esport (el que em deixi fer la panxa que segons com encara em noto la ferida) o sigui que espero que el tema vagi millorant.
Ah, tota la zona de la cicatriu la tinc com de suro i és una sensació una mica rara, el ginecòleg va dir que això passa en uns 4 mesos.
Noies em sembla que no em deixo res, espero que la meva experiència pugui ser d'ajuda a algú com les vostres em van ajudar a fer-me una idea a mi.
A veure, vaig tenir molta sort i van deixar entrar al meu marit o sigui que, tot i ser un "part" molt fred pel meu gust, almenys vam poder compartir el naixement del Bernat.
Les punxades de l'epidural no em van fer gens de mal, la sensació de tenir les cames adormides em va resultar una mica desagradable, durant la cesàrea notes que t'estan remenant i en el moment de cosir-me em va entrar bastant mal de cap; l'anestesista em va dir que era una cosa amb la que s'hi trobaven a vegades i que em passaria en 5-10minuts, tenia raó.
Les cames s'em van despertar en un parell d'hores, o sigui que a les 7 de la tarda ja estava desperta, aquesta primera nit amb prou feines vaig dormir perquè la panxa em feia força mal de l'operació i de les contraccions post-part ("entuertos").
A les 10 del matí de l'endemà (feia una 17hores de la cesàrea) em van fer aixecar del llit i em van saltar les llàgrimes, no vull espantar a ningú però és el dolor més gran que recordo que hagi passat mai, vaig flipar! Com si em caigués tota la panxa cap a terra. Em vaig passar el dia asseguda en una cadira a l'habitació (les cames i els peus s'em van inflar moltíssim tot i que en tot l'embaràs no havia retingut gens ded líquid) i quan a les 7 de la tarda em van fer tornar a posar al llit vaig tornar a flipar. A més és una pu*** perquè si plorava de mal encara m'en feia més. Cada dia que va anar passant em vaig anar trobant millor i al 3r dia em dutxava sola (l'apòsit que portes sobre la ferida es pot mullar i després les infermeres t'el treuen i et curen) i ja caminava dreta per l'habitació a estonetes curtes, tot i que demanava ajuda al meu marit per baixar i pujar del llit per no haver de fer força amb la panxa. El pitjor era que em fessin riure o plorar o que hagués de tossir peruqè llavors em feia mal.
Vaig tenir pèrdues abundants els tres primers dies després ja van ser moderades i als 10 dies podia passar amb un salva-slip. Ara (avui fa 4 setmanes) encara perdo una mica de tant en tant però ja passo dies seguits sense perdre gens.
No em van deixar beure res fins l'endemà i tot el dia va ser dieta líquida: camamilla, sopa, suc, aigua i sopa, vaig passar gana!! El segon dia ja em van deixar menjar sòlid tot i que tot era bullit i no tenia massa gust de res.
Les visites m'agobiaven una mica perquè estava molt cansada i no tenia ganes de donar conversa a ningú però vam tenir sort i van venir molt espaiades. La llevadora ens va recomanar les primeres 48h molt tranquiles en aquest aspecte i ho vaig agraïr.
La llet em va pujar el 3r dia i no hem tingut cap problema amb la LM.
Quan vam arribar a casa al cap de 6 dies, pesava només 1kg més que abans de quedar-me embarassada i en 2 dies ja pesava el de sempre (durant l'embaràs m'en vaig engreixar 8,5kg). La panxa va baixant, una mica lenta pel meu gust i està molt i molt tova però em van dir que quan fes un mes ja podia començar a fer abdominals i una mica d'esport (el que em deixi fer la panxa que segons com encara em noto la ferida) o sigui que espero que el tema vagi millorant.
Ah, tota la zona de la cicatriu la tinc com de suro i és una sensació una mica rara, el ginecòleg va dir que això passa en uns 4 mesos.
Noies em sembla que no em deixo res, espero que la meva experiència pugui ser d'ajuda a algú com les vostres em van ajudar a fer-me una idea a mi.
-
VisitantVi
Jo suscric una mica el que diu la Carla.
A mi em van posar molt poca anestèsia, al sortir de quirófan ja s'em despertaven les cames, per tant a la mitja hora tenia uns dolors horribles a la panxa. Em van dur amb ambulància a l'altre pavelló, els traspassos de camilla a allit eren horribles, per postres el meu marit volent-me baixar el llit el va deixar anar de cop i va ser el dolor més gran de la meva vida.
jo no vaig dormir aquella nit de dolor. Plorava perque l'endemà em volia aixecar i anar a veure la Cloe i pensava que no podria. Però a les 9 del matí estava de peu. Com ha dit ella el dolor més gran de la meva vida, només havien passat 20 hores desde la operació. No podia riure. no podia estussegar i tenia el coll tota l'estona amb necessitat de tossir, qué oportú!
a la tarda em vaig veure amb forçes per caminar, home i tant! si no no podia veure la patufa...
l'endemà ja em dutxava amb ajuda i caminava bastant. A l'hospital flipaven amb mi, però és que jo tenia la nena a un altre pavelló i l'havia d'anar a veure.
Per sort els calmants només els vaig pendre 3 dies.
Ara hi ha cops que encara em fa mal la cicatriu. diuen que el dolor dura per sempre.
A mi em van posar molt poca anestèsia, al sortir de quirófan ja s'em despertaven les cames, per tant a la mitja hora tenia uns dolors horribles a la panxa. Em van dur amb ambulància a l'altre pavelló, els traspassos de camilla a allit eren horribles, per postres el meu marit volent-me baixar el llit el va deixar anar de cop i va ser el dolor més gran de la meva vida.
jo no vaig dormir aquella nit de dolor. Plorava perque l'endemà em volia aixecar i anar a veure la Cloe i pensava que no podria. Però a les 9 del matí estava de peu. Com ha dit ella el dolor més gran de la meva vida, només havien passat 20 hores desde la operació. No podia riure. no podia estussegar i tenia el coll tota l'estona amb necessitat de tossir, qué oportú!
a la tarda em vaig veure amb forçes per caminar, home i tant! si no no podia veure la patufa...
l'endemà ja em dutxava amb ajuda i caminava bastant. A l'hospital flipaven amb mi, però és que jo tenia la nena a un altre pavelló i l'havia d'anar a veure.
Per sort els calmants només els vaig pendre 3 dies.
Ara hi ha cops que encara em fa mal la cicatriu. diuen que el dolor dura per sempre.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |














Aixo es una de les coses que em fan por...





