Necessito desafogar-me
- cuqueta
- :: dragona

- Entrades: 4991
- Membre des de: dg. ago. 05, 2007 12:04 pm
- Ubicació: Ja som 4!!! Quina felicitat!!!!
- Contacta:
Clar que sí anabelen!!!
i ben contenta
Jo el que porto pitjor es quan et pregunten, que has de dir, no no naltres encara no volem augmentar la família, dec fer una cara superfalsa.
i ben contenta
Jo el que porto pitjor es quan et pregunten, que has de dir, no no naltres encara no volem augmentar la família, dec fer una cara superfalsa.

Ieiiiiiiiiiiiiiii que m'estic fent molt gran viewtopic.php?f=35&t=8514
Cuquet, hem fet tetilla juntets durant 15 mesos!!!












És ben real, hi ha nadons per tot arreu,és el baby boom!
No sé si us passa però sovint qui us pregunta i tu què, a què esperes? solen ser persones que coneixes poquet i penses quins picarols, jo no m'atreviria a pregunta-ho, si no ens tenim gaire confiança, et penses que et diria la veritat?
Amb la gent més propera els dic que ja en veig prou de nens (perquè treballo amb nens),però penso que se'm deu notar. No sé si és millor dir la veritat amb normalitat. Com que no sé mentir i em fa sentir incòmode crec que si ara em quedo embarassada hauria de demanar perdó a la gent per haver fet veure que no! que tonta que sóc! Tothom és lliure de dir i fer el k vulgui si no molesta oi?
El què passa és que estic rodejada de parelles amigues que com a màxim han trigat 2 mesos! i penso que estadisticament em toca ser l'amiga tardona o que no pot! no sé, a vegades intento investigar qui tampoc em deu dir la veritat...Parlo molt però m'ho estic prenent prou be!
No sé si us passa però sovint qui us pregunta i tu què, a què esperes? solen ser persones que coneixes poquet i penses quins picarols, jo no m'atreviria a pregunta-ho, si no ens tenim gaire confiança, et penses que et diria la veritat?
Amb la gent més propera els dic que ja en veig prou de nens (perquè treballo amb nens),però penso que se'm deu notar. No sé si és millor dir la veritat amb normalitat. Com que no sé mentir i em fa sentir incòmode crec que si ara em quedo embarassada hauria de demanar perdó a la gent per haver fet veure que no! que tonta que sóc! Tothom és lliure de dir i fer el k vulgui si no molesta oi?
El què passa és que estic rodejada de parelles amigues que com a màxim han trigat 2 mesos! i penso que estadisticament em toca ser l'amiga tardona o que no pot! no sé, a vegades intento investigar qui tampoc em deu dir la veritat...Parlo molt però m'ho estic prenent prou be!
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Hola Paula, em sento molt identificada amb el que dius, jo també penso que estadísticament sóc l'amiga estèril, o la que tindrà un fill amb algun tipus de problema...
Quant a dir-ho o no dir-ho, jo trobo que no m'haig d'amagar de res i dic la veritat a tothom que m'ho pregunta, i així m'estalvio que insisteixin
Quant a dir-ho o no dir-ho, jo trobo que no m'haig d'amagar de res i dic la veritat a tothom que m'ho pregunta, i així m'estalvio que insisteixin
Je, je, Paula, jo també m'he sentit molt identificada amb el que dius!!
TAmbé penso aixó de que, estadísticament , a algú li ha de costar, i que aquesta semblo ser jo. Ja te nassos, ja...
Hi ha moments que et preguntes... perqué m'ha de passar a mi?
A mi, quan em pregunten (que em pregunten molt) de moment encara no m'atreveixo a dir la veritat. No se perqué, la veritat, pero prefereixo dir que encara no és el moment, que estem apurant una mica més.... I mentre ho dic, penso lo falsa que soc per dintre...
El que em costa més és a casa. Els meus pares fa temps que es moren de ganes de tenir un
, i jo m'he d'anar fent la boja quan també en tinc moltes ganes... Pero no vull que pateixin, i si els hi dic que portem més d'un any buscant, patiran.
Ai, que complicat que és aixó
I després et trobes amb gent que s'hi ha quedat per error, sense buscar-ho. Els hi partiries la cara en aquell moment (de bon rotllo, eh!!!).
En fi, val més que ens ho mirem del cantó positiu, no??
Algun dia, espero, arribarà!!!!
(Buff, vaia rollo us he deixat anar....)
TAmbé penso aixó de que, estadísticament , a algú li ha de costar, i que aquesta semblo ser jo. Ja te nassos, ja...
Hi ha moments que et preguntes... perqué m'ha de passar a mi?
A mi, quan em pregunten (que em pregunten molt) de moment encara no m'atreveixo a dir la veritat. No se perqué, la veritat, pero prefereixo dir que encara no és el moment, que estem apurant una mica més.... I mentre ho dic, penso lo falsa que soc per dintre...
El que em costa més és a casa. Els meus pares fa temps que es moren de ganes de tenir un
, i jo m'he d'anar fent la boja quan també en tinc moltes ganes... Pero no vull que pateixin, i si els hi dic que portem més d'un any buscant, patiran.
Ai, que complicat que és aixó
I després et trobes amb gent que s'hi ha quedat per error, sense buscar-ho. Els hi partiries la cara en aquell moment (de bon rotllo, eh!!!).
En fi, val més que ens ho mirem del cantó positiu, no??
Algun dia, espero, arribarà!!!!
(Buff, vaia rollo us he deixat anar....)
Noies,
A mi em passava exactament el mateix que a vosaltres. Anés on anés tot eren embarassades, nens, robeta, més embarassades... una plaga!!
I la gent també m'apretava: -què? per quan els nens? Ja fa més d'un any que us vau casar, oi?-.
Jo ja m'havia aprés un discurs amb tres punts incontestables:
1er: hem estat 13 anys per casar-nos, així que....
2on: la meva mare em va tenir amb 42 així que encara me'n queden 10
3er: TOT ARRIBARÀ!
Us he de confesar que sóc afortunada perquè la meva mare no m'ha apretat mai, però la meva sogra... ui, la meva sogra. A cada brindis de qualsevol celebració: - Para que el año que viene seamos uno más (i mirada directe i incriminatoria cap a mi).
Doncs després de 15 mesos...
però el més fort és que encara no li hem dit a ningú i estic QUE EM PUJO PER LES PAREEEEEEETS!
Tot aquest rotllo és per dir-vos que paciència i ànims. Que estic convençuda que la gent que es queda a la primera ho escampa més que la que es queda a la 15ena. I recordeu que el bo es fa esperar.
Petonets mil!
A mi em passava exactament el mateix que a vosaltres. Anés on anés tot eren embarassades, nens, robeta, més embarassades... una plaga!!
I la gent també m'apretava: -què? per quan els nens? Ja fa més d'un any que us vau casar, oi?-.
Jo ja m'havia aprés un discurs amb tres punts incontestables:
1er: hem estat 13 anys per casar-nos, així que....
2on: la meva mare em va tenir amb 42 així que encara me'n queden 10
3er: TOT ARRIBARÀ!
Us he de confesar que sóc afortunada perquè la meva mare no m'ha apretat mai, però la meva sogra... ui, la meva sogra. A cada brindis de qualsevol celebració: - Para que el año que viene seamos uno más (i mirada directe i incriminatoria cap a mi).
Doncs després de 15 mesos...
però el més fort és que encara no li hem dit a ningú i estic QUE EM PUJO PER LES PAREEEEEEETS!
Tot aquest rotllo és per dir-vos que paciència i ànims. Que estic convençuda que la gent que es queda a la primera ho escampa més que la que es queda a la 15ena. I recordeu que el bo es fa esperar.
Petonets mil!
- anabelen2007
- :: dragona

- Entrades: 4893
- Membre des de: dt. jul. 17, 2007 9:07 pm
- Ubicació: Mataró
bueno la meva situació es diferent ja que a la colla tenim dues parelles que estan en tractament de fertilitat....i sabeu a qui li van dir?????? doncs a mi, de fet nomes ho sabem nosaltres els altres amics no saben res.....
elles saben que jo estic buscant pero clar es lo que em diuen: ana qe portes molt poquet buscant!!!!evidenmet no li menjo el cap amb les meves paranoies...(bueno una miqueta nomes..
no puc dir-li que estic agobiadismia quan elles porten mes dún any buscant i amb tractaments....sé lo que pateixen, lo que estan passant i es inevaitable pensar que potser nosaltres hem de pasr per lo mateix......i lo que mes mángoixa no es precisament tenir que punxar.me...fer proves arribar a inseminació a Fiv, es que tot arredereix la busqueda...i no vull!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!a mes de lo car que es tot això...
elles saben que jo estic buscant pero clar es lo que em diuen: ana qe portes molt poquet buscant!!!!evidenmet no li menjo el cap amb les meves paranoies...(bueno una miqueta nomes..
no puc dir-li que estic agobiadismia quan elles porten mes dún any buscant i amb tractaments....sé lo que pateixen, lo que estan passant i es inevaitable pensar que potser nosaltres hem de pasr per lo mateix......i lo que mes mángoixa no es precisament tenir que punxar.me...fer proves arribar a inseminació a Fiv, es que tot arredereix la busqueda...i no vull!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!a mes de lo car que es tot això...Jo a la gent que em pregunta els hi dic com la Mariah: Tot arribarà!!
Als meus pares i als meus sogres he estat molt temptada d'explicar-los el cas, però llavors penso que em sap greu, perquè quan m'hi quedi ja no tindrà l'efecte sorpresa que m'agradaria que tingués.
Ara sí, si no ho aconseguim aviat segur que els hi acabo explicant, perquè també necessitem que ens recolzin!!
Als meus pares i als meus sogres he estat molt temptada d'explicar-los el cas, però llavors penso que em sap greu, perquè quan m'hi quedi ja no tindrà l'efecte sorpresa que m'agradaria que tingués.
Ara sí, si no ho aconseguim aviat segur que els hi acabo explicant, perquè també necessitem que ens recolzin!!
- socpetitona
- :: girafa

- Entrades: 2180
- Membre des de: ds. jul. 28, 2007 8:19 pm
Nenes, a mi em passa exactament com a vosaltres! Jo el que dic a la gent és "tot arribarà" no sé perquè però tampoc ho vull dir, no tinc ganes que la gent es pugui compadir de mi perquè no aconsegueixo el que vull. Bé, de fet només ho he dit a una bona amiga amb qui comparteixo la mateixa búsquesa
, com si fossiu vosaltres mateixes però ens coneixem de fa anys i en parlem cara a cara tot fent un cafè... em faria molts il.lusió quedar-m'hi aviat, però m'emocionaria tant poder-nos-hi quedar les dues a la vegada.. seria genial! Poder-ho tornar a compartir!
Sobre dir-ho o no a la familia.. jo tampoc tinc ganes de preocupar-los, sé que la meva mare em recolzaria molt però alhora la preocuparia massa, i de moment no tinc tanta necessitat de fer-ho.Tot i que com la dreilha, si acabem tardant mig any més (un any i mig, mare meva!) llavors ja si que li diria, però només a la meva mare... jeje
El que tinc ganes és poder-li dir a la meva sogra que em tardat tant temps, és una mica plasta fins i tot de vegades amb el tema. I inclús he estat a punt algun dia de dir-li que de moment no estem de sort, però al final m'he pogut mossegar la llengua i no dir-li...
(quin rotllo, avui estic de xerrera! jijij)
, com si fossiu vosaltres mateixes però ens coneixem de fa anys i en parlem cara a cara tot fent un cafè... em faria molts il.lusió quedar-m'hi aviat, però m'emocionaria tant poder-nos-hi quedar les dues a la vegada.. seria genial! Poder-ho tornar a compartir!
Sobre dir-ho o no a la familia.. jo tampoc tinc ganes de preocupar-los, sé que la meva mare em recolzaria molt però alhora la preocuparia massa, i de moment no tinc tanta necessitat de fer-ho.Tot i que com la dreilha, si acabem tardant mig any més (un any i mig, mare meva!) llavors ja si que li diria, però només a la meva mare... jeje
El que tinc ganes és poder-li dir a la meva sogra que em tardat tant temps, és una mica plasta fins i tot de vegades amb el tema. I inclús he estat a punt algun dia de dir-li que de moment no estem de sort, però al final m'he pogut mossegar la llengua i no dir-li...
(quin rotllo, avui estic de xerrera! jijij)
Hola noies, us escric per manifestar-vos la decepció que he tingut avui de bon matí quan m’ha tornat a aparèixer la regla (fa 24 dies de l’aparició de l’anterior), i ha aparegut després de tots els símptomes d’embaràs que us pogueu imaginar per tot el meu cos i d’haver fet deures aferrissadament perquè el dia no se’ns escapés i poguéssim encertar segur....o sigui que estic per tirar la tovallola ja, molt desanimada després d’un mes i un altre i un altre vivint el mateix....és horrorós, què us he de dir oi? Potser és que estem destinats a no tenir fills, que no ha de ser? Segur que ja sóc massa gran? Bé, com havia dit en altres ocasions, tots els possibles peròs i contres em passen pel cap sense parar i en aquests moments no sé massa on aferrar-me....ja sé que hi ha altres alternatives però ara és això el que visc i se’m fa una muntanya, de veritat, i com moltes dieu, només veig panxes per tot arreu de gent ben propera i que només et fan la típica pregunta davant la qual ja no sé quina cara hi poso, res, que em solidaritzo amb totes les que viviu tota aquesta experiència de vida. Sento fer-vos aguantar aquest rotllo, però gràcies.
- cuqueta
- :: dragona

- Entrades: 4991
- Membre des de: dg. ago. 05, 2007 12:04 pm
- Ubicació: Ja som 4!!! Quina felicitat!!!!
- Contacta:
Xamai res de desanimar-te eh??aqui estem totes igual, esperant quedar-nos, algunes tenen més sort i altres menys pero l'objectiu és clar: SER MARES i fins que un metge et digui NO POTS no has de llençar la tovallola sino buscar solucions i LLUITAR pel teu SOMNI!!!

Ieiiiiiiiiiiiiiii que m'estic fent molt gran viewtopic.php?f=35&t=8514
Cuquet, hem fet tetilla juntets durant 15 mesos!!!












- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Xamai, no et desanimis! Almenys sembla que tens els cicles curts i moltes oportunitats a l'any no? Jo estic al dia 35, sense cap símptoma i apretant les cames intentant contenir la regla que segur que vindrà un dia d'aquests (el 40 o el 45...)
I sí, potser és veritat que no estem destinades a tenir fills naturalment, potser estem destinades a fer-nos fortes sotmetent-nos a mil tractaments o estem destinades a adoptar, però serem mares segur! 
I sí, potser és veritat que no estem destinades a tenir fills naturalment, potser estem destinades a fer-nos fortes sotmetent-nos a mil tractaments o estem destinades a adoptar, però serem mares segur! Xamai no desesperis, estas passant per uns dies dolents, quan passin veuras les coses de forma més positiva.
Jo aquest cap de setmana he passat per un mal moment. Ens vam reunir els de la colla, dues parelles tenen nens, i una d'elles hem va possar el nen als braços, hem vaig quedar paralitzada i no vaig evitar una llagrimeta. Li vaig tornar i la probra va quedar a quadres. No vaig puguer disimular però li vaig agrair que no fes comentaris.
Jo aquest cap de setmana he passat per un mal moment. Ens vam reunir els de la colla, dues parelles tenen nens, i una d'elles hem va possar el nen als braços, hem vaig quedar paralitzada i no vaig evitar una llagrimeta. Li vaig tornar i la probra va quedar a quadres. No vaig puguer disimular però li vaig agrair que no fes comentaris.
- cuqueta
- :: dragona

- Entrades: 4991
- Membre des de: dg. ago. 05, 2007 12:04 pm
- Ubicació: Ja som 4!!! Quina felicitat!!!!
- Contacta:
Masana t'entenc perfectament jo tb estic envoltada d'amigues i parelles amb nens...snifff snifff

Ieiiiiiiiiiiiiiii que m'estic fent molt gran viewtopic.php?f=35&t=8514
Cuquet, hem fet tetilla juntets durant 15 mesos!!!












Xamai: Voy caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa",és més profund del que sembla!
que les desilusions no en facin perdre l'objectiu de vista!!.
T'entenc, jo tb tinc un cicle curt i cada mes,abans k em vingués la regla, he tingut marejos,nàuses,etc. He arribat a la conclusió que ho somatitzo tot de les ganes que en tinc! aket mes passaré d'escoltar-me el cos.
Ànims
Massana: a mi em passa una cosa diferent de la teva però igual en el rerefons: no aguanto gaire estona els fillets dels amics,no tinc ganes de cantar-los cançons ni jugar perquè em ve al cap que ho hauria de fer amb el meu! k complicat tot, però ja ens en sortirem!!
kuan siguem velletes potser ens en riurem una miketa de tot plegat!

que les desilusions no en facin perdre l'objectiu de vista!!.
T'entenc, jo tb tinc un cicle curt i cada mes,abans k em vingués la regla, he tingut marejos,nàuses,etc. He arribat a la conclusió que ho somatitzo tot de les ganes que en tinc! aket mes passaré d'escoltar-me el cos.
Ànims
Massana: a mi em passa una cosa diferent de la teva però igual en el rerefons: no aguanto gaire estona els fillets dels amics,no tinc ganes de cantar-los cançons ni jugar perquè em ve al cap que ho hauria de fer amb el meu! k complicat tot, però ja ens en sortirem!!
kuan siguem velletes potser ens en riurem una miketa de tot plegat!
anims XAMAI02..... es dur i es una prova que em de pasar cada mes plenes d´esperances,il.lusions... i despres com una muntanya rusa.."tot avall". t´entenc perfectament i som moltes les que cada mes estem a la espera de fer realitat el nostre somni, que tarda en arribar
Pero no deixis que aixo´t´acabi enfonsant, anims!!!
a tirar endevant
Molta sort!!!

Pero no deixis que aixo´t´acabi enfonsant, anims!!!
a tirar endevant
Molta sort!!!

<a><img src="http://tt.lilypie.com/umpKp2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Hola a totes altra vegada i gràcies pels ànims que m’heu fet arribar. La veritat és que intento no tirar la tovallola però també és cert que a dia d’avui estic feta un embolic, ja us vaig dir que el dimecres passat em vaig decebre molt ja que vaig començar a tenir senyals de regla, doncs mireu el dia que som i la regla no m’ha acabat de baixar, encara hi pot ser a temps perquè de fet,vaig pensar que se m’havia avançat, com altres mesos, però és que tots aquests dies he seguit tenint senyals i això em preocupa una mica perquè quin dia compto que m’ha vingut i quan duraran aquests senyals? Què penseu que pot ser? No ho sé, estic perduda i baixa de moral.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 11 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |


























