Anquiloglosia (frenillo submucós grau 4)

[TXETA]

Hola noies!
Després de tenir molts problemes amb un pit (mastitis, obstruccions,...) vaig anar a un grup de lactància. L'assessora li va mirar la boca a la Jana i em va dir que té el frenillo curt, el grau més sever, el grau 4, és un frenillo posterior i amb una membraneta. Em va dir que la única solució és que li tallin però a quiròfan, que és més complex que el tall de frenillo normal. Al preguntar-li en què li perjudicarà em va dir que a nivell de lactància i logopèdic.
Ahir tarda vaig estar tota la tarda pendent de la llengua de la Jana i vaig veure com la podia pujar fins al paladar i com la treia de la boca fins i tot, no em va semblar ni de bon tros el que havia vist al matí. La propera setmana tenim la revisió dels 2 mesos, i evidentment li comentaré a la pediatra.
Algú s'hi ha trobat amb un frenillo tan sever? Pot ser que tingui un grau 4 i que pugui treure la llengua de la boca i fins i tot pujar la llengua?
En cas que sigui això, en què consisteix la operació? em van dir que necessitaria anestesia general... quan de temps estan a quirofan? Si no s'opera... què passa?
Merci cuques!

[pesol]

Primer de tot perdona que et contesti una mica telepàticament, però és que no tinc gaire temps d'esplaiar-me. T'explico primer la meva experiència i després opino.

El meu fill també tenia el tel sublingual de la llengua curt, de tipus 3. Li vam tallar (sense anestèsia general) quan tenia 19 dies (Dr.Muntaner, cirurgià pediàtric, Dexeus, per mútua, no tornaré a posar als peus a aquell carnisser ni que em paguin!). Va millorar lleugerament el dolor però no gaire l'augment de pes. Als tres mesos vam demanar una altra opió ja que el nostre pediatre ens deia de passar directament als biberons (sense ni tan sols haver vist si la posició de mamar era correcte o no). Vam anar al Dr. Luís Ruiz (http://www.gavasalutfamiliar.com/ ), expert en lactància materna, company del Carlos González, per mi un 10 de pediatre; pagant, sí, però pel tracte rebut no ho trobo gens car. Després de millorar la posició tampoc augmentava de pes (més aviat perdia) i el Dr. Luís Ruiz recomanava tornar a tallar el frenillo (per mi és qui més en sap d'anquiloglòsia a Catalunya-Espanya). Entre una cosa i l'altre el meu fill tenia ja 4 mesos i jo estava a les portes de reincorporar-me a la feina. NO vam re-tallar-li el frenillo. No podia, em sentia fatal fent tornar a passar el meu fill per això per una "mania meva" de continuar amb la lactància. Així que vaig optar per introduir l'AC als quatre mesos (cereals). Va engreixar 2kg en un mes i va començar a entrar dins els percentils. A partir dels 6 mesos vaig continuar introduint aliments a trossos i vaig deixar de donar-li cereals (ja tenia una boleta ;) (i òbviament, teta a tota hora!). El seu augment de pes ha estat normal des de llavors i ara tinc un "bebote" guapíssim de 12kg (!) que està enganxadíssim a la teta (té 14 mesos).

Opino que avui dia les assessores de lactància tendeixen a recomanar molt alegrement això de "tallar el frenillo". Jo vaig a un grup de lactància i sense exagerar, sembla que TOTES les lactàncies difícils sigun culpa del frenillo curt del nen!! Fa relativament poc que es coneix els seus beneficis en la lactància (uns 5 anys aprox, abans no es feia) I com s'ho ha fet tota la humanitat fins arribar a aquest "avenç"? No ho sé, no en tinc ni la resposta ni l'alternativa (que no sigui el biberò, és clar!).

Per mi anar al Dr. Luís Ruiz va ser la salvació. Té molt de tacte i si s'ha d'estar 2hores visitant-te ho fa (no tinguis pressa si hi vas, eh?!), i estic segura que no era la primera a qui donava un mocador per eixugar les llàgrimes. Ara bé, ell és partidari de tallar el frenillo (potser no com a primera opció, però sí després de comprovar que la posició és correcte o altres possibles problemes). De totes maneres la última paraula sempre la tenen els pares, òbviament. També ens va explicar, que un cop es talla el frenillo, per tal que la operació sigui efectiva i no "es torni a tancar" és important fer fer uns exercicis al nen (forçar-li a aixecar la llengua, obrir la boca...). Nosaltres ens vam "salvar" d'un altre tall introduint l'AC...

Si pogués tirar enrere hauria anat des del primer dia (i quan dic primer dia dic sortint de l'hospital gairebé) al Ruiz. Segurament hauria fet falta un tall de frenillo, però un i eficaç, i m'hauria estalviat tot el patiment dels 3-4 primers mesos del nen.

Sobre el que dius de comentar al teu pediatre, jo crec que no cal ni que gastis saliva. La majoria de pediatres estan molt poc actualitzats en lactància i menys en "frenillos curts". Et dirà que això de tallar frenillos és una moda i que el que li convé a la teva filla és un suplement de biberó.... sense comentaris. Tandebò m'equivoqui...

Ostres, m'ha quedat una gran parrafada, ho sento. Si et puc ajudar en alguna cosa només ho has de dir.

[TXETA]

Moltes gràcies pesol!

Ara dormia i li he vist clarament un frenillo normalisim, bé no sóc dra però tenia la llengua totalment pujada... potser ahir l'assessora no ho va veure bé... com que tinc la revisió dijous vinent li dire i si ens diu que ho té mirarem aqust doctor que dius.

[TXETA]

Ahhh, la Jana no ha pedut mai pes, al contrari, està feta una vaqueta! Al nèixer va fer 3'340kg i al sotrir al 5è dia feia 3'350kg, i m'està augmentant entre 200 i 300 grams per setmana. Em despista molt això i que a l'altre pit no tinc cap problema. Si fos una cosa tan greu no podria xumar, no? L'assessora em va dir que desenvolupaven altres tècniques per mamar... No ho tinc gens clar això del frenillo curt...

[pesol]

La teva filla va agafant bé pes? és que crec que això és el paràmetre més important. Si l'"únic" problema és que t'agafen mastitis o obstruccions de tant en tant jo PERSONALMENT no li tallaria el frenillo. Vaja, jo cada cop que el meu fill obre la llengua o plora i el tinc en braços (amb la qual cosa el veig més d'aprop) li veig la marca del tall. Jo li veig perquè ho sé i sóc sa mare, vull dir que algú del carrer no s'hi fixa, però jo cada vegada que li veig recordo que un salvatge li va tallar amb unes tisores... No me n'he empenedit però sí que me n'he sentit culpable.

De fet, si de pes va bé i ja has passat per obstruccions i mastitis ja deus saber-les detectar precoçment i posar-hi remei quan abans millor perquè no empitjori. Vaja, jo optaria per altres mesures preventives abans de tallar el frenillo. Si no s'engreixa és una altra cosa...

I sobre cometar-li al teu pediatre... ja t'he dit que crec que estan molt poc reciclats...

[pesol]

Ai! ara veig que dius que sí que va bé de pes! Doncs bueno, ja t'he dit el que opinava. Vés a saber, tens un pit més caigut que un altre, o el mugró apuntant en una altra direcció o... vés a saber! jo també he tingut tres obtruccions, totes al mateix pit. És el més normal del món tenir un "pit bo" i un "pit dolent". Que no vol dir que sigui dolent, sinó que no és tant còmode o no problemàtic com l'altre.

Vaja, jo si hagués tingut una boleta de nen des del primer dia no li tallaria, però és una opció personal!

[TXETA]

Merci cuca! Primer he de saber si té o no el que em va dir ahir l'assessora, que cada vegada estic més convençuda que no, i en cas que ho sigui a no ser que li produeixi problemes greus de saltd a ELLA no li tallarem ni de canya, si el problema és de parla quan sigui gran ja en parlarem però a priori la Jana no passarà pas per quiròfan.

[TXETA]

Ahir li vaig fer una foto... algú entén de frenillos? Que us sembla? no sé si a'aprecia molt bé a la foto, però té la llengua tocant la geniva d'adalt

DSC07790_ boca.jpg

[Nuri g]

Ahir li vaig fer una foto... algú entén de frenillos? Que us sembla? no sé si a'aprecia molt bé a la foto, però té la llengua tocant la geniva d'adalt

Hola Txeta... et contesto també en aquest post. No se li veu gaire bé.... però diria que no.

Jo com la pesol, també li vaig fer tallar el tel a en Pau, ell tenia el tipus 3-4 (una conbinació de tel vertical i un submucos) També amb el Dr. Muntaner. Ella no en va quedar contenta, jo, tot i no ser de la meva devoció, em va semblar correcte. Va faltar alguna explicació, però crec que és important explicar que el tall paliatiu no et garantitza una bona succió del nen. Hi ha casos en que milloren considerablament, i altres mares que quasi no noten res. La lactancia és un binomi mare-fill.

El tema dels tels no s'explica gaire bé. Primer de tot, abans de plantejar tallar el tel has de veure si implica algún problema. En el meu cas, en Pau no menjava bé, només podia succionar la llet del principi del pit, que té menys greixos i surt més facilment i per això es passava hores al pit.... no menjava cada hora.. no, no, feiem maratons de 3 hores seguides. Passava gana pobret, tot i que s'engreixava normalment perquè jo em passava les hores que fes falta.... sòc molt tossuda!) I a mi em feia mal, em provocava el sindrome de Raynaud (http://albalactanciamaterna.org/lactanc ... de-raynaud).

A mi, en canvi amb el tall em va deixar de fer mal quasi automaticament i ell a menjar bé.
Si no et fa mal quan mama, ni ho nota amb el pes, no li tallaria, però fes-li mirar igualment... millor pel Dr. Ruiz.

[TXETA]

Nuri, el teu fill podia pujar la llengua i treure-la de la boca? La Jana sí... o jo no acabo d'entendre el que és un submucós o la Jana no ho té... Amb l'assessora ho vam veure clar, que la llengua es quedava molt arran de la base, però quan dorm puja la llengua fins adalt, i m'hi he estat fixant i té mobilitat... aii, no sé pas!

[powerpuff_girl]

TXETA si dius que la nena menja bé jo no li tallaria, la meva també en té de tipus 4, m'ho va mirar l'Alba Padró i em va dir que no recomenava tall, que és un tipus de tèl que sol millorar amb el temps i que si no dóna problemes en la lactància s'ha de valorar si es talla per les possibles futures conseqüències a nivell de parla, però això mai se sap...

Mira jo vaig tenir "frenillo" perquè em costava pronunciar algunes lletres, es va corregir sol; la meva mare també en té i encara té alguns mínims problemes de pronunciació... ja veus que sempre han existit i m'imagino que sí hi haurà casos on afecti molt a la parla però en general jo el que faria (el que faré) és vigilar-lo i estar pendent que no li costi pronunciar però per tot el que he llegit, el que em va comentar l'Alba etc. crec que és arriscat tallar-li per si un cas.

Com veig que a tu sí t'afecta doncs que t'indiquin en el grup de lactància com agafar aquestes obstruccions a temps perquè no derivin en mastitis i demana una segona opinió, no totes les assessores tenen la mateixa experiència ni han vist tants nens