La sogre

[neus10]

Hola noies,
Escric perquè no sé com afrontar-ho. Estic segura que a moltes noies els hi passa el mateix però tant de temps... el fet, és que tinc una sensació molt i molt rara amb la meva sogre. La petita de casa va néixer ara fa 17 mesos i, al principi, com tothom, tenia les típiques “cosetes” amb la sogre però és que a hores d’ara encara em passa el mateix! El meu home em nota que quan estic amb ella jo faig posats de serio i que sempre tinc ganes de marxar. Quan anem a dinar els diumenges no deixo que la nena mengi patates xips, trossets de pa,.... creieu-me no ho faig expressament però em sento tant i tant malament! Jo crec que és perquè la meva mare no veu a la nena tant sovint com la meva sogre i aquest fet em fa sortir com una mena de gelosia envers a ella... Quan anem a casa dels meus pares, la nena menja de tot i jo estic molt tranquil•la. Nosaltres vivim al mateix poble que els meus sogres i els meus pares al poble del costat. Els sogres veuen cada dia a la nena però els meus pares no i crec que aquest és el kit de la qüestió. M’encantaria poder anar algun dissabte a sopar amb el meu home i poder xerrar amb tranquil•litat però això vol dir que haig de deixar a la nena amb la meva sogre i no puc! Quan hi penso se m’encongeix el cor... ella es porta molt bé amb la meva filla i se l’estima moltíssim. Em pensava que això era als primers mesos ...
Uf! Potser m’he enrotllat massa però cada vegada que estic amb els sogres i la nena ho passo fatal! Com ho puc sol•lucionar? Algun consell? Moltíssimes gràcies!

[PICASSA]

M'encantaria ajudar-te, però no puc... amb la meva sogra estem molt distants, no és bona persona... per altra banda, i això és algu que hem parlat amb el meu home (i no sé si és bo generalitzar), les dones tenim com més "necessitat" de família, mentre que els homes no... i sempre tendim (i ara parlo per mi), a que prefereixo més que si mai he de deixar el nen que es quedi amb els meus pares que amb la meva sogra... és més, per deixar-lo amb ella prefereixo no fer-ho... i el problema està en que jo no he sabut parar aquest sentiment cap a ella, i ara, cada vegada és pitjor (i pel que dius tu també).
Parla amb el teu home, a mi m'ha servit molt. .. suposo que m'ajuda molt que tots dos anem al mateix vaixell i compartim aquest sentiment que preferim deixar-lo amb els meus pares, perquè si no, no sé si ho podria suportar...
Ànims, parla-ho amb ell i segur que sabreu trobar un punt mig.

[neus10]

Gràcies Picassa!La veritat és que la meva sogre és molt bona dona però jo també prefereixo que es quedi amb els meus pares. Sempre penso que si haguéssim anat a viure al meu poble tot això no em passaria. Quan ho parlem és perquè ell ha notat alguna cosa i llavors jo no li explico realment el que penso. El que em fot rabia és que quan anem a dinar a casa del meus pares abans hem de veure els seus i com dir jo dic "donar el parte".
La veritat és que estic molt engoixada i em sento molt i molt malament. A vegades penso de demanar ajuda a algun professional.
Crec que organitzaré un cap de setmana amb la meva parella (sols) i deixaré a la nena amb els meus pares (je, je, je) per poder parlar bé del tema...

[pucpuc]

Potser podries penjar la teva consulta al post que ja hi ha obert sobre aquest tema la gent et podria donar mes consells

viewtopic.php?f=27&t=2765&start=3180

[aire]

Hola, jo estic d'acord amb vosaltres en el tema de preferir deixar els nens a casa dels pares en comptes dels sogres... Pero veig molt egoista que quan vas a casa d'ells no deixis que la nena menji res, o q la disfrutin vaja... crec que ells com als teus pares tenen tant dret a disfrutar de la seva neta, crec que la solució no es parlar-ho amb el teu home, si no buscar una solucio tu, ja que ets l'afectada, a mi em sentaria malament que el meu marit penses i actues com ho fas tu amb els seus pares. Ojo! no t'estic jutjant ni res, eh! es simplement la meva opinio... Encara no soc mare i tampoc puc dir d'aquesta aigua no hi veure, pero crec que la teva filla serà mes feliç disfrutant amb els seus 4 avis, i tenin a la seva mare contenta al costat. Ja que ella, ni ells tenen la culpa de viure-hi mes aprop. o veure'la mes... No se, noia! anims!

[charito]

Es curios el que expliques, entenc que tu ets conscient que no hi ha cap motiu real per "desconfiar" de la teva sogra oi? Si es aixi i es un tema teu, potser es un instint i suposo que es normal que no hi tinguis la confianca que li tens a ta mare, pero hauries de fer un esforc per relaxarte perque podries estar fent mal i causar un problema real amb la teva actitud si ells ho estan percebent.

Jo tinc dos germans i esta clar que les meves cunyades confien mes en les seves mares pero ma mare es l'avia igualment i s'estima els seus nets i fa mal que et deixin de banda.

[nessy]

Hola guapa,

estic d'acord amb el que et deia la Roser a., però pot ser també em preguntaria en el teu cas, si això que sents és realment per la diferencia entre la teva mare i la teva sogre o que pot ser tu et pots sentir "amenaçada2. No sé com explicar-ho, però quan resulta que una de les iaies (realment tant li fa si és la sogre o la mare) passa molt temps amb els nostres menuts, a vegades hi ha una sensació (no sé com dir-ho), com si vulguèssin suplir-nos. Realment no ho volen, elles son iaies, però pot ser que nosaltres o percevem com una amenaça ja que elles tenen més experiència, sembla que sempre saben què els passa quan tu encara no te n'has adonat que els passi res, s'avancen als aconteixements (saben per experiència el que ha de venir i sembla que tu sempre vagis tard), poden ser les "bones", quan plora la criatura pq tu li has dit no, el que ve a la seva boca és "vull la iaia" (i fa un mal que no vegis, repeteixo: sigui la iaia que sigui), que si els deixa.

No sé si ho he explicat bé, però tot i que ma mare val un imperi (i a vegades se'n cobra 2), a mi em passava això. El nano la veia cada dia ( hi havia dies que jo treballava per la tarda i no podia estar amb ell), ella li deixava fer coses que jo no, etc.

Al final vaig parlar amb ella i vam establir unes pautes: els dies que jo no treballava, ella no estaria amb el nano (no era un càstig, sino que per exemple, al parc mentre ell jugava, jo volia xerrar amb altres mares de coses dels nens, però tampoc la volia deixar de banda, així que jo m'emprenyada fes el fes), quan estiguèssin junts, donat que és una iaia diaria, hi ha coses que no es poden fer, excepte en dies especials, (menjar marranades o bolleria, comprar "regalets", verure molta estona la tele, etc).

Ara la cosa va molt millor, ja no estic tant tensa quan estem tots junts i comprenc que el que ella fa, en moltes ocasions és fruit de la experiència, així que ella ha aprés a "deixar-me veure primer a mi les coses" i després aportar la seva opinió.

No sé, pot ser que el que et passa no tingui res a veure amb el que t'he explicat, però sino, parla-ho amb ella.

Tonets

[setneuf]

A mi els primers mesos del petit em passaba el que diu la Nessy que em sentia amenaçada per la experiencia de la meva sogra i les ganes i la estima que tenia pel meu fill quan jo encara em sentia massa cansada com per veureu amb la emoció que ho veia ella....em sentia com si volgues pendrem el lloc....com si el volgues tenir de fill i no de net.

Pero amb el temps aquest sentiment ha desaparegut....i penso que pel meu fill és molt millor tenir més de una persona que l'estimi més o menys com l'estimo jo ja que això ha ell també li va bé per a sentir-se segur...

Intenta relaxar-te amb ella....busca els seus punts positius i sobretot pensa en el teu fill....pensa que ell la estimara molt perquè és la seva iaia i això t'ha de agradar....sinò el teu fill pot acabar percebent la teva hostilitat cap a ella i això no crec que sigui gaire sa.

i sobretot crec que has de pendre distància, igual estas una mica cansada de haver de veure-la tan seguit....els dies que vagis a casa dels teus pares doncs no vagis a passar el parte, per què ho has de fer?..els hi dieu que aneu a veure als teus pares i que no podeu passar.....respira una mica! i poc a poc deixaras de odiar-la

ànims

[fox]

Em sento una mica identificada amb tu, aixi que no deu ser tant extrany que passi Parla amb el teu marit a veure si t'ajuda a veure les coses diferents, amb el meu cas no em va ajudar res perque no em recolçava gens i vam discutir molt per aquest tema.

La veritat que jo tambe ho vaig passar fatal i no he trobat la sol.lució però si que ho he anat superant a mida que el nen s'ha fet gran i ell començava a demostrar que estava be amb ell (en el meu cas es el sogre) i veig que el nen l'estima amb bogeria i penso que es bonic que tinguin aquesta unió, això no treu que a vegades faci coses que el mataria. Tambè em va anar be, deixar-l'hi el nen de tant en quant, aixi ells contents i jo tenia una estona per mi i no estava amb ells fent-me mala sang.

[Tutty29]

Hola neus10!!!Jo em sento identificada amb tu. Tinc un bebe de 3 setmanes i tampoc aguato gaire els sogres, viuen a 1/2 hora d'on visc jo, els meus pares viuen a 1h i no veuen el nen tant com voldrien.
Quan estaven a l'hospital la meva sogra estava molt a sobre del bebe, fes-li aixo, millor allò, uff!!!quin agobio la veritat!!!
De vegades la meva parella em diu anem a casa els avis i jo la veritat si puc poso excuses, no en tinc pas cap ganes i ara que el nen es petit.
Amb les cares que poso tambè se'm nota de seguida que no la trago, pero bueno, son aixi que hi farem!!!

[neus10]

Hola noies,
Sóc mot conscient que això que passa pot influenciar la relació amb els sogres i per això ho vull evitar però no sé com fer-ho. Sempre penso que, el fet que els meus pares no estiguin al meu costat i no vegin a la nena tant sovint, fa que tot això em superi.
Cada vegada que ho parlo amb el meu home no puc acabar la conversa ja que ell em diu que la seva mare és a dalt de tot. A vegades, la meva sogre, em comptes de dir-li a la nena que és la iaia li diu que és la seva mare! Jo, com us podeu imaginar, no ho suporto i petits detalls com aquests fan que agreuxin la situació. El meu home li treu importància perquè diu que és la única neta que tenen... però per mi, és molt important!!
A vegades penso que hauria de demanar ajuda psicològica; què en penseu?
En fi, desitjo que tot això passi el més aviat possible i que tot vagi a molt millor.
Gràcies per les vostres respostes.

[marteta75]

Noia, que dificil, eh!
jo encara no tinc fills, però això de dir-li que és la mare ja et dic jo que no ho suportaria. Els meus sogres són macos, però no són els meus pares i per tant tot i que estigui bé, no hi tinc la mateixa confiança. De moment els anem a veure poquet, ja veurem més endavant.
Jo crec que has de parlar amb el teu marit. Primer arreglar el tema visites. Els teus pares viuen a un altre poble, però tampoc deu estar tan lluny, no? si vosaltres no hi aneu, no poden venir ells a veure-us? i el que ja t'han dit, no cal passar el parte als sogres, i encara que visquin al mateix poble, no cal veure'ls cada cap de setmana. Dieu que voleu estar tranquils a casa i descansar.
I segons els comentaris de la sogra, doncs parla amb ella, de bones, o el teu marit, que li comenti en privat, que aquestes actituds "us" molesten.
Ella segur q no ho fa volent però pot vigilar una mica més...
Ah i no crec que de moment hagis d'anar al psicòleg. En realitat tens bastant clar el que et passa, ara has de trobar la manera de conduir-ho.

[charito]

Cada vegada que ho parlo amb el meu home no puc acabar la conversa ja que ell em diu que la seva mare és a dalt de tot. A vegades, la meva sogre, em comptes de dir-li a la nena que és la iaia li diu que és la seva mare!

Uix noia ara entenc com et sents, si que tens motius per estar mosca, vaja a mi em sentaria fatal i ja diu molt de l'actitud de la teva sogre. Pero vaja poca cosa pots fer apart de dir de forma educada que et molesten aquests comentaris, i crec que el teu marit ho hauria d'entendre. Es fotut si no et recolça, explica-li que vosaltres sou la seva familia i t'ha de recolçar al 100%, que si ell et dona suport et sentiras mes segura i no caldrà que estiguis a la defensiva, la seva comprensió i mediació (a vegades et pot donar la raó a tu, a vegades a la seva mare) es el que pot solucionar aquests "roces", ell es part activa en aixo, no pot dir, ja us ho fareu.

Per exemple si li diu a sa mare que ella es la iaia i que no li digui mes que es la seva mare, tu pots comprometre't a relaxar-te amb el tema menjar, crostonets, etc.

No se noia, paciencia!

[setneuf]

Dèu meu! es que jo també la odiaria si li digues que és la Mama!

Pren distància Neus,.....comença a buscar excuses....apunta-la a la guarderia....si el teu home no et dona suport malament rai perquè us acabara distanciant a vosaltres això

[fox]

Com t'entenc... No crec que necessitis ajuda psicologica, hi ha molta gent amb problemes amb els sogres... Lluita perque el teu home t'entengui reaccioni i parli amb ells. Com ja et vaig explicar jo ho vaig passar molt malament i més perque el meu home no m'entenia i al final vaig parlar jo amb els meus sogres pero la vaig cagar i la relació va canviar encara a pitjor. Ha de ser ell qui els hi digui el que.

Et torno a recomanar que si pots intentis veure'ls el menys possible i que per que vegin el nen els hi deixis una estona i tu marxis, aixi no et fas mala sang.

[su392]

No tinc gaire temps, però només vull aclarar, que moltes vegades a ma mare o sogre, se'ls hi ha escapat això de "mama".... però noies, heu de tenir en compte que porten moooolts anys dient-se mames als seus propis fills i costa fer canvi de xip.. jo ho entenc perfectament... .. no és que vulguin ser les MARES, sino que elles també son mares i costa dirigir-te als petits de casa com a iaia...

[vicky1983]

No és per tirar més llenya però la meva sogra li diu a la nena què és la seva mamà i no sé que li faig però una bona conversa segur!!!! ojo però igual que si ho fés la meva mare eh!! És una gran falta de respecte per vosaltres com a familia i a tu com a mare en particular!!!!!!!!! quins nasos per aixó eh!

Si pots, distància amb ells, així tu et calmes una mica i les poques visites que feu t'ho pots prendre amb més calma

sort!!!!!!!!

[setneuf]

No tinc gaire temps, però només vull aclarar, que moltes vegades a ma mare o sogre, se'ls hi ha escapat això de "mama".... però noies, heu de tenir en compte que porten moooolts anys dient-se mames als seus propis fills i costa fer canvi de xip.. jo ho entenc perfectament... .. no és que vulguin ser les MARES, sino que elles també son mares i costa dirigir-te als petits de casa com a iaia...

Home.....no se no se si cole això....la Mama és la Mama i la Iaia la Iaia i punto! i si no s'acostumen que s'hi acostumin

Jo sóc mare i no vaig dient als nens: Vine amb la mama!

[su392]

No tinc gaire temps, però només vull aclarar, que moltes vegades a ma mare o sogre, se'ls hi ha escapat això de "mama".... però noies, heu de tenir en compte que porten moooolts anys dient-se mames als seus propis fills i costa fer canvi de xip.. jo ho entenc perfectament... .. no és que vulguin ser les MARES, sino que elles també son mares i costa dirigir-te als petits de casa com a iaia...

Jo sóc mare i no vaig dient als nens: Vine amb la mama!

... ja, però no hi tens cap lligam emocional, ni son "sang de la teva sang", ni hi convius " no sé quantes hores al dia",.... .. bé, que no és ben be el mateix... Però dubto, dubto moltíssim, que cap iaia ( normal clar) es vulgui fer passar per mare del seu nét

Clar, que també et podria dir que algun nen si m'ha dit mama a mi..... i no crec que per això vulgui que l'adopti... bé, resumint.. que no entenc la teva resposta tant " furiosa"

[neus10]

Bones,
Seguiré el vostre consell de tenir una "bona conversa" amb el meu home; espero poder-la acabar bé i dir tot el que penso (això si, sense ofendre i vigilant amb les paraules).La veritat és que és un tema força complicat ja que, quan li parlo, sempre es posa a la defensiva.... en fi! a veure com acaba.
Això que us he explicat de que la meva sogre li diu a la nena "mama" jo trobo que no està bé ja que per molt que sigui la primera néta crec que li ha de fer moltíssima il·lusió que li diguin iaia. Inclús el meu sogre li diu a ella mateixa que ella és la iaia i que no és la mare i ella fa un petit somriure que no m'agrada gens . Però jo ja li dic que la mare sóc jo i punt!
La meva mare MAI li va dir al seu primer nét que ella era la mare. Això si, a vegades barreja els noms dels néts però això és súper normal (je, je, je!!) ja que de moment en té quatre .
Vinga noies! Ara ho veig una mica més positiu i amb ganes d'estar bé per la meva nena que s'ho mereix! Si jo estic bé, ella també.
Moltes gràcies pels consells!!