el meu fill te molt de caracter

[afrodita11]

hola! el meu fill que ara te quasi cinc mesos te molt de caracter. S'enfada per no res i protesta quasi tot el temps. Si no estas amb ell entretenint-lo s'enfada i crida!!!!!!!! No el puc deixar sol mes de dos minuts. Amb l'unic que es queda tranquilet vint minuts es amb el babyeinstein.
No soport que cridi pero es tant petit que no li puc fer entendre...jo entenc que vol estar amb noltros pero es que inclus estant amb noltros jugant s'enfada. A vegades jugam amb alguna joguina i al cap d'una estona ja s'enfada. S'ho vol portar a la boca i s'enfada. Es com si es frustes...No s'entreten amb gairebe res, i ja no vos cont si estar solet. Perque ens passam tot el dia amb ell...
A algu li ha passat i hem pot donar alguna idea?

[pesol]

Jo no crec que el teu fill tingui molt caràcter, ni que sigui diferent de la resta. Simplement és un nadó i et necessita, res més.

El meu fill té 15 mesos i rarament s'entreté solet. Ah sí! només s'entreté amb la cançó del Mic, llàstima que només duri 26 segons! Si ho fa és perquè jo estic a un pam mirant-m'ho. A la que em giro a fer alguna cosa ja el tinc enganxat a les cames i reclamant-me. I és un nen normal, vol mama i prou. És cansat, ningú va dir que la maternitat no ho fos.

Per cert, has provat de portar-lo penjat en un portabebés? a mi em va molt bé per fer coses per casa...

Ànims!

[mamamimos]

Jo també penso com la pèsol. Un nadó de 5 mesos el que necessita és estar amb la mama, en contacte (un portabebés t'aniria de conya!). Trobo alucinant que s'estigui 20 minuts sol mirant la tele (que tan petit no és gaire aconsellable), el meu ni de conya s'hi estaria! La tele no la veu mai i per tant el màxim que s'entreté sol (i té 1 any) són 5 minuts si juga a cuinetes o a un encaixable que li suposi un repte.
Un bebé de 5 mesos no hauria d'estar sol.

[afrodita11]

Hola mamamimos i pesol!!!

A veure, crec que no m'he explicat massa bé. Jo no vull que el meu fill estigui estirat tot sol tot el dia[/u], aparcat, o que jugui i s'entretengui solet. Estic dient que el meu fill, amb el qual em passo la major part del temps, i el que porto tot el dia a braços té molt mal caràcter. El fet és que no el puc deixar un minut sol tranquil. No és que el vulgui deixar sol, però hi ha moments que els has de deixar un minut, per anar al bany, menjar, etc. Em refereixo que quan el deixo dos minuts solet es posa a cridar i plorar, i no sap estar-se aquests dos minuts entretenint-se amb res. També he comentat que igual estam els dos jugant a la manteta amb alguna joguina, o mirant un compte, i de sobte s'enfadai crida. Crec que és perquè es vol ficar les coses a la boca i no pot, i llavors es frustra. O vol agafar alguna cosa que no està al seu abast. O s'ha cansat d'estar a la mateixa postura. Però tot això ho fa [url]cridant[/url],... Jo això no ho havia vist en altres nadons!!!
Bé, a veure si ara m'he explicat millor.

[Laetitia]

has sentit parlar dels nens d'alta demanda? fica ho al google i posa't a la web per veure si és el teu cas. si és així, allà tindràs consells. ànims!

[vicky1983]

Entenc que el que et molesta és que es queixi cridant no?? la veritat és que quan criden és molt molest, la meva en comptes de cridat quan ja no vol jugar, està cansada, etc el que fa és tirar les juguines per terra amb molta força!!! Nosaltres estem intentant que demostri la seva insatisfacció d'un altre manera; donant-me la joguina en qüestió, portant un altre joguina, marxant, etc però aquests canvis no són fàcils i anem poquet a poquet. Jo entenc que és qüestió de que li donis una alternativa que no sigui cridar per demostrar que està incomode, aborrit...

I en quan a estar sol, la meva té 15 mesos i encara no pot estar sola a una habitació!! sempre vol tenir-me a vista!! recordo que quan tenia l'edat del teu si volia anar a fer pipi tenia que portar-la al bany amb mi a l'hamaca o dins el cotxet... però jo ho trobava i ho trobo el més normal del món...

[setneuf]

el meu és així.....paciència perquè va en augment...són bebes de alta demanda com t'han comentat per aquí....és normal, tenen molta personalitat, saben el que volen

és cansat, pero jo prefereixo que sigui així

[entrerius]

Crec que t'entenc perfectament. El meu fill, que ara té quasi 3 anys, era exactament igual. He vist altres nadons i son més tranquils, no es frustren tant per no poder fer allò que encara no poden i es veuen més feliços o a mi al menys m'ho semblava. Jo veia als altres molt tranquils i conformats.
Està clar que tots necessiten molta atenció però no tots la reclamen de la mateixa manera ni tenint-la reaccionen igual. El meu fill era i és MOLT EXIGENT!!! és així el teu?

El meu fill estava contínuament protestant "enfadat" i cridant per no arribar a l0objecte que volia. Jo estava contínuament fent-li de braços i de cames... però es que quan tenia una cosa a la ma en veia una altra a un metre i aleshores volia aquella i s'emprenyava.... era com que el que copsava la seva atenció sempre estava fora del seu abast i jo estava tot el dia a les seves ordres

HO VOLIA TOT!!!

D'aquella època el recordo sempre "emprenyat"..... i va durar bastant temps encara en relaxar-se. Crec que fins que ell no va ser capaç d’expressar-se millor amb llenguatge oral SEMPRE grunyia i cridava i protestava per tot. Ara també però ja pot explicar-ho millor
Avui encara quan vol una cosa és caparrut com una mula. Quan diu NO és NO i les rabietes són d'aquí t'espero.
Tinc claríssim que ell té molt caràcter i a més a més principis que és una combinació explosiva al màxim

Molts ànims i molta paciència que això del caràcter no es perd. Es pot modelar però el continuarà tenint.

[Lalona]

Hola Rousevg!

El meu fill a vegades es posa tossut i em fa uns crits que em quedo una mica a quadros perquè normalment és un nen tranquil i rialler. Concretament ho fa quan es cansa del que estava fent i està una mica cansat, i quan no li deixo jugar amb coses com les meves ulleres, el mando de la tele... És molt petit però jo ja intento fer-li veure que no està bé, segurament no m'entén però jo li explico que amb les ulleres de la mama no s'hi juga i que en canvi amb tal altra cosa sí que hi pot jugar, li acosto i miro de despertar-li interès jugant-hi una mica amb ell, fins que prefereix remenar-la tot sol.

Cada nen és un món noies, el meu sí que s'entretén "sol". I ho poso entre cometes perquè sol no el deixem però podem estar perfectament junts a un lloc i cadascun fent les seves coses, i si he d'anar a la cuina un moment, o al lavabo, no em monta cap sarau (quan era més petit sí que m'ho havia fet).

Rousevg saps què li encanta que el teu aviat podrà jugar-hi també? remenar la panera dels tresors! n'has sentit a parlar? hi ha un post aquí a l'SP que ho explica. De seguida que pugui seure ja hi podrà jugar. Si és un nen tafaner (el meu ho és moltíssim) segur que li agrada, és molt estimulant la panera i un gran entreteniment. Si encara no sap seure gaire li pots posar un coixí de lactància pel voltant per vigilar que no caigui. Jo fins i tot tinc la teoria que jugar a la panera li va ajudar a seure amb més seguretat! Ara ja no li fa gaire cas però hi ha jugat molt des dels 6 mesos! Mentre juga amb la panera tu has d'estar a la vora sense intervenir, i de les mares que conec que ho han provat no en conec cap que digui que el nen/a no l'ha volgut remenar tot sol.

En fi, jo crec que és normal que et sentis cansada, normalíssim, si no ens ha passat a totes ens ha passat a moltes. T'envio molts ànims i et recomano que vagis provant petites coses sense estressar-lo, per anar veient allò que li agrada i l'ajuda a estar relaxat. Jo et recomano coses com la panera que ja t'he comentat, joguines que li despertin curiositat (amb textures, sorolls no estridents, picarolets...) així com joguines que l'ajudin a practicar tot el que vol aprendre a fer (anelles per agafar amb les mans, cubs petits també per agafar i posar un dins l'altre, un gimnàs amb peces que pengen i pugui remenar -el de fusta de l'Ikea és molt xulo-...).

Penso que a mida que es vagi sentint tranquil i segur de que no marxes del seu costat t'anirà "afluixant la corda" i agafant una miqueta d'autonomia comprenent que si no esteu enganxats no està solet.

Vagi molt rebé!!

[afrodita11]

Moltes gràcies a totes!!!! Supòs que amb això del caràcter no s'hi pot fer res, com dieu algunes de voltros paciència i anar modelant poc a poc. Però veus a altres nadons tan tranquilets i conformes, i veus el teu que pareix que mai es conforma amb res, que sembla quasi sempre insatisfet, que no saps ben bé que passa. Fins que supòs que t'adones que és el seu caràcter. Jo el meu, no el puc comparar amb el comportament i el dia a dia d'altres nadons. Perquè hi ha un abisme....

Laetita: Si que havia sentit a parlar dels nadons d'alta demanda, i crec que el meu fill en té tota la pinta de ser-ho.
Setmeuf>: Tu dius que el teu fill és d'alta demanda i ho dius com a molt tranquila.... no et resulta esgotador????
Entrerius: El meu fill si que és molt exigent. És com si sempre estés mal sofrit. Com si no estés conforme amb res, encara que estigui jugant amb el seu pare o amb mi. Hi ha moments, quan li feim "grosseries" que riu i és molt diverit. Però això dura poc,...
Lalona: Gràcies pels consells. Ja provaré això de la panera dels tresors. A veure com em va,..