Ja ha nascut el SEGON, i ara què?

[crissie]

Hola noies...
Obro aquest fil per desfogar-nos una micona, ok???
A mi m'anirà molt bé i crec que a alguna de vosaltres també

La AMria ja té 3 setmanetes i el Xavi, de cara a ella ho porta molt bé...és carinyós, atent...Però per un altre cantó: kdjfhlskdhflksdjflkasdlgkskljhgjkñsdgh

Estem fent LM en tàndem i em demana més que mai! es nega a menjar "menjar" i només vol pit, a més no només es limita a mamar com un boig sinó que ha d'estar remenant-me les tetis tot el sant dia.
Fa rabietes cada dos per tres...la seves respostes són NO a tot..Em pega, em tira coses i varios pollastre més.
Si les nits eren infernals, ara no us podeu ni imaginar...no només es desperta sinó que no vol tornara dormir sino és enganxat a mi, i és clar, quan la nina em reclama m'he de girar per donar-li el pit, aleshores ell es posa com un energúmen cridant i patalejant...
És dur...molt dur..Em fa moltissima pena...

Per altre banda, quan fa aquestes rebequeries o es nega a segons què, o tira objectes a terra, o em pega, etc. no sé com he de reaccionar: no sé si renyar-lo, castigar-lo, fer veure que no el veig...No vull cagar-la..és un moment massa delicat: Se li a ajuntat els 2 anys, amb la germaneta i amb els pits plens de llet fresca

Per altre banda també és molt maco..m'encanta abraçar-los als dos i veure com ell es more de curiositat per tocar-li el nas, o treure-li el mitjó per veure si també té peus

En fi! i voslatres què? com ho porteu?

Ah! per cert, he truicat al CDIAP i em donaran cita...més que res perquè m'aconsellin i em guiin una micona! ja us explicaré

[Julyet]

Crissie, llegir-te m'emociona i m'espanta... :P. Encara no et puc explicar la meva experiència però si podem parlar de les meves pors, neguits i "plans".

A mi "m'espanta" una mica que aquestes últimes setmanes l'Emma està amb mi tot el dia, com a molt surto alguna vegada sola (o visites mèdiques) i es pensa que vaig a treballar... però de normal està amb mi o amb mi + el seu pare. I just fa unes setmanes que de vegades li entren neures de "em canvia la mama, el papa no" i coses així. Normalment no li fem cas i tampoc monta sarau, però em fa "por" què passarà quan realment la mama no pugui perquè està amb una altra criatura...

Penso que potser ajudarà fer el "ojos que no ven", o sigui, si hi ha moments "xungos" li va molt bé sortir, i jo tinc la sort de tenir a la família política molt a prop de casa (i ja faré venir a qui calgui :P) perquè se l'emportin a passejar, parc, compres o el que sigui.

Sobre la teta, no et puc ajudar ja que com et vaig comentar a mig embaràs ja li vaig treure el pit perquè no ho passava bé, però he llegit que moltes vegades hi ha mares que fan "torns". No sé si igual és una parida, però podries posar-te algun senyal de quan la teta està disponible o no (per exemple, et poses un pin, un llaç, una xapa, un gomet o el que se t'acudeixi quan li deixis "barra lliure". Fins i tot pots fer un codi pel Xavi i un per la Maria. No sé si colarà però ho pots intentar... jo vaig fer algo similar amb la teta de nit: si era fosc ja no hi havia teta fins que sortís el sol, i més o menys ho va pillar (no és que estigués conforme, però ho va acabar acceptant...). Ah, i jo sóc totalment del parer de "compensar", o sigui, no hi ha teta però fem alguna altra cosa que t'agradi molt.

I sobretot, sobretot, sobretot: demanar ajuda. Sé que és complicat, però el bebè petit és 99% depenent de la mare i no hi ha alternativa (gairebé) possible, però el gran sí que gaudeix canviant de cares, fent coses lúdiques... Necessita molta dosis de mama, però s'ho passarà bé també amb altres persones. Així que no et tallis i qui tinguis a prop que t'inspiri confiança, li demanes un cop de mà. No cal que sigui tot el dia, però per poc que sigui ja ho notaràs.

Molts ànims i ens anem explicant.

Per cert, molta gent que ha tingut els fills seguits m'han dit que el principi és molt dur però després és una inversió de temps ;).

[Bombolla]

Hola guapes!

Primer de tot ENHORBONA per l'arribada del 2n!
Nosaltres també fa relativament poc que ha arribat el 2n a casa. Potser els meus es porten més temps que els vostres, es porten exactament 3 anys menys 1 mes. La veritat és que no ens podem queixar gens ni mica. M'ho esperava molt pitjor del que està sent. Tot i això hi ha moments de gelosia i si que notem que està més "nita" que diem a Mallorca, vull dir que està més susceptible del normal, més contestona, però trobo que és del tot suportable i normal que estigui així.
Durant l'embaràs varem procurar preparar molt el terreny, explicar-li molt les coses, explicar-li com canviarien les coses a casa, fer-li entendre que el bebé estaria enganxat a la teta constantment, i tot això que suposo que ja heu fet. A més una vegada havia nascut hem procurat implicar-la al màxim amb el seu germà però també hem procurat poder-li dedicar moments en exclusiva per ell, sense el germanet petit. I inclús a vegades que li he proposat de fer coses ella i jo soles, és ella que em diu que vol que vingui l'Arnau.

Penso que no hi ha cap truc...més que la paciència infinita que caracteritza les mares.
I respecte si renyar-lo o no...jo penso que sí, que s'ha de renyar si fa algo que no està bé, encara que sapiguem que ho fa per gelosia i ens faci pena crec que no s'han de deixar passar segons quins comportaments, no?

[petitaemma]

A mi em sembla molt emocionant tot el que dieu, em fa molta emoció llegir-vos i crec que ha de ser genial amb els seus moments xunguillos, però com tot, no? serà perquè no és gens probable que ens hi tornem a ficar a buscar un altre... i el títol del post seria: ja ha nascut el 3er, i ara què? Quina por, només de pensar-hi!
Ànims noies, els principis sempre són difícils!

[Greace84]

Hola noies!!!

Gràcies Crissie!! Aquest post em va de conya!!! >.-<:
Així que en Xavi està molt carinyós amb la Maria però amb la mama no tant no??
Jo crec que es normal que els primers mesos siguin de força caos... per mi ja ho van ser i només era un!!! Imagina’t amb dos! Però crec que es qüestió de paciència i d’anar posant les coses a lloc... i això requereix temps!
Amb el tema rabietes... potser si que li has de fer entendre al Xavi que aquests comportaments no t’agraden... es un tema complicat!
Jo tinc el llibre de la Rosa Jové “Ni conflictos ni rabietas”, però encara no me l’he mirat bé! Li faré una ullada a veure si hi ha alguna cosa!
Tot i que segur que al CDIAP t’assessoren molt bé!
Ja ens aniràs explicant!

Julyet; Quan et falta? Quans anys té el/la gran?
Jo també em pregunto que farem quan estigui el petit@ per aquí, perquè en Roger sempre vol la mama, la mama i la mama... ara ja em començat a que el seu pare li faci més coses... però clar, passa més temps amb mi que amb ell...
Suposo que com bé dius haurem de tirar de familiars o coneguts perquè el distreguin un!

Petitaemma: Com van les ninetes de casa?? Tu amb dues ja deus tenir una bona feinada!! No m’estranya que us ho penseu molt bé abans de pensar en un tercer!!!
Molts petonets!!!

Jo encara no mi m'he trobat... però si tot va bé m'hi trobaré aquest agost que just en Roger haurà fet els dos anys!!!

I tot i que tenim molta il•lusió... també tenim molta por!!! Es que encara és tant petit.... però m'anirà genial anar llegint les vostres experiències i com evolucioneu!!! Que segur que anirà tot !!!

Jo estic amb dubtes en el tema tàndem... ara ho he posat al post que hi ha a l’apartat de la llet...a veure si les altres mamis m’ajuden i m’acabo de decidir!!! Tot i que ja sé que es una decisió meva... sempre va bé sentir experiències i altres punts de vista!

Una pregunta: com els hi heu explicat l’arribada del germanet@?
Amb llibres, ensenyant-li la panxa i dient-ho, anant al metge a veure les ecografies...
Suposo que també canvia força segons l’edat del “gran” i clar el meu ara tot just a fet 18mesos, i comença a entendre força coses, però el dir-li que la mama té un bebè a la panxa.. encara és massa abstracte perquè ho entengui, no?

Bé ens anem llegint noies!!!

[tolinso]

M'apunto al club Despres us llegeixo a totes amb calma i comento! Tenir el 2n es genial.... pero esgotador tambe

[Anabel]

Hola noies, tinc una nena que aviat fara 4 mesets i una més gran amb 2 anys i 2 mesos. Tinc moltes coses a explicar, jo tenia molta pel tàndem i faig tàndem però organtizat que diria jo, al final ho estic intentant pautar, a la gran em refereixo. Al principi la gran volia a tota hora però per mi va ser més esgotador i actualment ho és molt més el tema de les rabietes, monta un pollos de cagate lorito. Es tira al terra, ens pega, ens mossega... i si li diem que deixi una mica a la bebé ( estaria tot el dia a sobre) també li ha arreat.
Quan es tira al terra no hi ha qui la controli, primer ens enfadàvem, la seva reacció era fatalllll, després hem intentat abraçar-la però quan està així no hi ha qui la controli, és com fer un intent de placage, per tant li diem que es tranquilitzi o almenys deixi de donar-se cops i berrrear i després l'agafem, sempre quan mínimament ja no crida, l'agafem ben fort pq en realitat és el que vol però com que perd el control intentem primer que estigui més tranquila.

Una altre tema importantíssim, el meu marit, quan està, està amb la gran a tota hora, si jo dormo a la petita o li dona teta o la canvio, ell fa exactament igual amb la gran (es primordial, quan estigui el teu company o un altre persona que li dongui molt de carinyo a la gran).
Quan em dedico jo a la gran, busco ratets al dia, per explicar-li un conte abans de dormir i sobretot quan li dono teta (per mi és important continuar donant-li ja que a mi el que m'ha passat és que la nena gran quan crida a algú ja no és a mi i, és al seu pare, fet molt significatiu... però a mi em fa pena ja que jo sé que nota que la seva mama no està quan ella vol i crida al papa, no obstant quan li dono teta aprofito per estar amb ella i donar-li molts petons, abraçar-la ben fort...).
Tema tàndem: al principi sempre volia però li he començat a explicar i bueno no va malament encara que a vegades falla... no ho entén... que la teta és per esmorzar (abans d'anar al guarderia, per dp de la migdiada i per anar a dormir i ja està, ella durant la nit es desperta molt més i camb por , llavors s'aixeca el seu pare). També he notat que no vol que cap dels dos marxi i tampoc la podem deixar un momentet sola al menjador si jo estic fent el dinar, per exemple. Crec que pensa que la deixarem sola, vol que l'agafem i és que en realitat és molt petita.

[Bombolla]

Jo el tema lactancia no he tingut problema perquè la gran ja no mamava, però el què em feia por encara que no mamés era el com portaria veure a la mare amb el petit enganxat tot el dia. Per aiò ja li vaig estar matxacant durant l'embaràs. Ah, i quan va néixer l'Arnau va tornar a tenir interès per la meva llet (no per mamar), així que n'hi posava una mica en una tasseta i ella era feliç de probar la lleteta de la mami.

Nosaltres l'arribada del germanet li hem explicat molt amb contes, o ensenyant germanets pel carrer, o dibuixos...qualsevol cosa era excusa. També li deixava sentir el cor del nen amb l'angelsounds, m'ajudava a preparar la roba...etc I li ensenyàvem les ecos. Ella cada matí li donava petonets a la panxa...però clar ella tenia quasi 3 anys quan va néixer.

Per mi està sent meravellós!

[Fuzztoon]

Doncs jo estic en una situació molt semblant a la de la Greace84. El germanet naixerà a finals de juliol i l'Emma és de l'agost. Nosaltres li parlem molt del germanet i quan em veu la panxa va corrents cridant "bebé" i li fa petons a la panxa. De moment cap problema. Però em fa patir molt quan neixi el nen, l'Emma tindrà 2 anys i no se gaire com ho durà.
Nosaltres ja estem intentant que casi tot li ho fagi el pare (banyar-la, canviar-la, jugar....) i jo només estic pul·lulant per allà. També participant, però tot el pes el té el pare. Creiem que així, quan neixi el germanet, no serà tant brusc el canvi. Ella ja estarà acostumada que casi tot li ho fagi el pare i que la mama estigui per allà comentant i fent alguna cosa, però sense ser la que dugui l'activitat...
A veure si més mames entren i donen consells.
Per cert, tema lactància, en principi no tinc aquest problema ja que l'Emma va decidir destatar-se als 13 messos. Tinc molt clar però que si torna a tindre interès per la teta, jo no li negaré pas. Ja sigui que mami o com la Bombolla que li donava en vas.

[Yaiza202]

hola!!

Quan vaig tindre la segona nena es portaven 2anys i 3mesos, la veritat esque la gran es portava bastant be, pero va canviar bastant es va tornar molt reservada i plorava amb facilitat i avui dia es aixi també. No tenia pas temps amb les dues i portaba una depre-pospart horrible aixi q el meu home gairabe cada tarda s'emportaba a la gran al parc i ella ni em deia res....tenia tot el dia a la peque a sobre i esque no paraba de fer pit!!! Pero per sort les aigues han anat tornant al seu lloc, encara que ara s'esbarallen molt i despres es reboten molt amb nosaltres.
Ara estem esperant una altre nena pel Juny i espero que tot sigui mes calmat....pero bueno hi ha que pensar que tots necessitem adaptarnos a l'arribada d'un nou membre a la familia i mes els petits que son el q mes ho noten, no es lo mateix estar sol que tindre q compartir la mare i el pare.

Volia explicar mes pero esq amb el movil es una caca!!! Petonetsssl

[Julyet]

Llegir-vos em crea una barreja d'emoció-nervis important, eh??

Penso que a part de l'arribada dels germans a tots els "grans" d'aquestes edats els condiciona això, l'edat. Dels 2 als 4 anys siguin fills únics, grans o petits tots tenen "neures" d'aquestes que no podem entendre. Què el germà en ocasions sigui el detonant? Doncs sí, però penso que si no fos això probablement seria una altra cosa.

Jo per "anunciar-li" el que he fet ha sigut mantenir les mateixes converses que manteníem amb el seu pare quan estava embarassada d'ella, i fer-la partícep. Encara que no entengués res va ser la primera a qui li vam dir que tindria un "tete" (tenia 18 mesos quan em vaig quedar embarassada), l'he portat a les ecografies, hem fet que ella li expliqui a la gent... i com que sé que tot això és molt i molt abstracte i simplement és perquè ens fa gràcia i perquè li soni tot plegat... doncs també li he "demostrat" una mica en què consistiria amb l'experiència d'uns amics que tenen un nen de 4 mesos (li ensenyo fotos de la meva amiga quan estava embarassada, de quan va néixer...). I també li ensenyo les fotos i els vídeos de quan jo estava embarassada i va néixer ella (tot i que no sé si té consciència de que és ella).
Ara ja li vaig dient que un dia el papa i la mama aniran a l'hospital a que neixi la Ivet...

Ah, i he fet el mateix que la bombolla amb la roba, li ensenyo el que és d'ella i el que serà per la seva germana.

Greace84: Ara estic justet de 36 setmanes, i la meva filla té 26 mesos. Jo l'única manera que penso que em permetrà, de vegades, atendre als 2 serà amb els portabebès. Sense, ni m'hagués plantejat tenir-ne un altre...
Sobre el tàndem jo vaig deslletar però perquè em feia mal i ja no ho trobava agradable. No sé, vaig "saber-ho". En aquell moment ja no em va venir de gust seguir, em vaig atabalar... ho vaig fer molt a poc a poc i gradual (de fet vaig començar a limitar les tomes sense intenció de treure-les del tot, i em vaig trobar que no volia seguir). Ara "adora" els meus pits, però no sap ni com es fa per mamar (de vegades fa com el gest però no sap ni que a d'obrir la boca i em fa un petó i prou).

Per cert, m'apunto això de la bombolla per si em demana teta, donar-li en got ;).

En el nostre cas algo que no sé si serà una complicació o una avantatge és que al setembre l'Emma començarà p3, i en pocs mesos seran molts canvis: germana, bolquer i escola. A més jo no tornaré a treballar fins a finals d'any i no sé si li farà gaire gràcia que ella sigui l'única que ha d'estar fora de casa (el seu pare treballa des de casa gran part del temps). Alhora penso que s'ho passarà molt bé...

En fi, us aniré llegit agafant apunts de les vostres experiències i ja us explicaré com ens va (tot i que ara mateix no sé com us ho feu per escriure!!).

[Bombolla]

Julyet, l'Emma farà el procés al revés que la meva, ella farà germaneta, bolquer escola. I l'Ona va fer, bolquer, començar p3, germanet i treure xumet!! Moooolts canvis! Però ja us dic que estic molt contenta. Jo em vaig quedar sorpresa del nivell d'integració que tenia del què passaria, em va sorprendre com ho havia entès.
També li explicavem un conte on es veia que el pare i la mare anaven a l'hospital a tenir el bebè i el germanet es queda a casa amb l'àvia, ens va anar de conya perquè va ser talment així. Nosaltres només haviem deixat 1 nit a dormir l'Ona a fora i em feia molta por això d'haver d'anar a l'hospital i haver-se de quedar ella a casa amb els avis, però com que li haviem explicat tant es veu que ho tenia assumit.
Ah, i l'Ona com l'Emma no sap com es fa per mamar, ja no en sap però la lleteta sí que me la demana.

Ah, i també he fet servir i faig servir molt el foulard elàstic!!

[tolinso]

per fi tinc un moment (crec...), a veure si us puc comentar el que heu anat dient, i explicar-vos tambe

primer de tot, CRISSIE, mooooolts anims!! jo crec que es el que dius, se us ajunta tot... els famosos "terrible two", la germaneta, i l'haver de compartir la teti de la mama. I ara dire algo politicament incorrecte... pero tambe el fet que el Xavi es un nen i no una nena, crec que influeix molt. Per algun motiu, les amigues que tenen un nen tenen mes problemes d'adaptacio al petit que les que tenen una nena, no se si per algun sentit maternal de les nenes, o que creuen que el germanet es un nino... o simplement una questio de maduresa... pero crec que si el gran es nena es mes facil. Aixi que moltiiiiissima paciencia, i jo crec que ho esteu portant el millor que podeu

i nosaltres... doncs be, la Julia s'estima moltissim l'Helena, i te moltissima curiositat per ajudar-nos en tot, pero tambe hem comencat a notar gelos. Es posa molt tonteta si per casualitat es queda sola al menjador durant 2min mirant la tele, i nosaltres a una altra habitacio (abans no passava res si nosaltres no estavem sempre amb ella). Tambe es pren malament el que ella dormi sola i l'helena amb nosaltres (aixo intentarem que sigui per poc temps, si veiem que les podem posar juntes aviat, doncs millor ), i en general esta mes rebel i sobretot mes sensible.

Nosaltres el tema pit/veure la nena enganxada tot el dia no el tenim. L'Helena va deixar de voler mamar pit despres d'un bibero mentres estava a la UCI, i tot i que vaig insistir els primers dies i crec que ho haguessim aconseguit de nou, vaig veure que la Julia ho passava malament veient-me enganxada a la petita constantment i no poder-li fer cas quan ella m'ho demanava, aixi que vaig decidir tirar pel dret i anar amb biberons (de llet meva), i aixi anem mes rapid, el papa pot ajudar, la Julia tambe, i tenim mes flexibilitat per exemple a l'hora d'adormir a la Julia, que nomes ho vol fer amb la mama (aixo ja passava abans, i per molt que ho intentessim, no vam poder-ho canviar)

No se... jo crec que es questio d'anar agafant les coses a mesura que vinguin, i anar prenent les decisions que ens facin la vida mes facil a tots. Jo per exemple, no es que estigui contenta de no donar-li el pit, pero crec que he pres la decisio que ens fa estar a tots mes tranquils (be, a les dones de casa mes tranquil.les): l'Helena esta mes tranquil.la menjant bibero i no esta tan neguitosa, la Julia pot implicar-se en el tema i a mes te la mama i/o el papa mes estona per a ella, i jo, doncs no em preocupo de si l'Helena esta enganxada a mi durant 2 hores justament quan a la Julia li toca anar a dormir, o fer algo que ho vol fer amb mi...

Una amiga meva que te 2 nens em va donar un consell i que era: consenteix una mica mes al gran i dona-li mes atencio que al petit, que el gran ho necessita i al petit no li fara cap mal. Doncs es un mica aixi suposo... tot i que lo de consentir a la Julia es relatiu, estem consentit el que es pot consentir, pero no li passem certes coses (tambe pica, fa marranades, etc), i amb aixo continuem sent intransigents, sino anira a mes.

Ah! jo tambe portava fatal l'haver de deixar a la Julia el dia que em poses de part! era el que em preocupava mes! Aqui no s'havia quedat mai mai a dormir a casa ningu, pero tambe ho tenia assumit i s'ho va passar molt be al final! pero jo de part, i enviant sms al meus amics a veure que tal... Nomes dir que l'Helena va neixer a les 10 del mati, i a les 8.45 encara vaig enviar un missatge a la meva amiga preguntant que tal la nit

ale, quin rotllo que he escrit! He tardat gairebe 2 hores per les interrupcions, pero al final m'he lluit

[Julyet]

Què guai llegir les vostres experiències... és que a cada minut tinc un canvi de sensació diferent: des de emoció suprema a "canguelo" absolut...

tolinso, això que dius de les nenes jo ho porto dient des que va néixer l'Emma :P. Recordo que en el 80% dels casos quan un nen ("mascle") la veia la mirava, la tocava i al veure que no feia res passava d'ella. Quan una nena la veia s'hi quedava l'estona que pogués mirant-la, dient-li coses, observant com li donava el pit, com la canviava, preguntant-me coses... (bé, això de preguntar més grandetes, però en els nens en pocs he vist aquesta actitud). Ara no em feu dir si penso que és "genètic" o educacional, però ho he observat moltes vegades.

Penso que mica en mica anirem trobant estratègies, i cada etapa serà diferent... ja aniré demanant experiències i agafant idees!

Nosaltres, per exemple, amb el tema nits no sé si l'haurem cagat o no, però a l'estiu vam decidir que per Nadal, aprofitant que l'Emma feia 2 anys, la canviàvem d'habitació. Doncs sabeu on dorm, no? :P. No sé, donat el moment no ens venia de gust, i vam trobar totes les excuses del món per no canviar-la. La veritat no acabo de saber com ens ho farem, perquè l'Emma dorm en un "sidecar" (tot i que moltes vegades, sobretot quan anem a dormir els 3 alhora, la posem amb nosaltres i mirem contes i coses així i la canviem quan ja s'ha adormit), però quan hi hagi la Ivet (ben aviat...) no sé si posarem un altre sidecar, moisés i llit... ja us explicaré!

bombolla, me n'alegro de llegir que l'Ona ha portat tots aquests canvis que "m'espanten" tan bé. Nosaltres el tema pipa ens el saltem, perquè l'Emma als 7 mesos va dir que ja n'hi havia prou, que volia teta exclusiva a la boca i ja està, però a saber si ara em demanarà la de la Ivet :P. I tema bolquer-escola és el que em fa més pal perquè jo hi puc intervenir fins a cert punt només. Però alhora puc permetre'm, si cal, que comenci més tard, que hi vagi menys hores o el que calgui, el que tinc molt clar és que no li faré passar malament i "obligar-la" a anar sense bolquer, a estar-se fent pipi a sobre allà i coses d'aquestes si l'escola no està d'acord en respectar el seu ritme. Però com encara falta temps per tot això deixarem que tot vagi seguint el seu curs.

La gestió del dia a dia no sé com serà. Jo d'entrada compto amb que tindré un part fantàstic i una recuperació esplèndida (oi que sí??? :P) però penso "com la cosa no vagi bé i a sobre tingui una recuperació lenta em moro". Per exemple, anar al carrer amb l'Emma és força "fàcil", però no deixa de tenir 2 anys i voler caminar al seu aire, enfilar-se a tot arreu, mirar cada fulla que troba a terra... i ja m'imagino amb la Ivet enmig d'una crisis i ella allà que vol pujar a no sé on i jo amb una son que em moro... bé, aventures d'aquestes que ja us explicaré també.

En fi, que jo quan m'atabalo penso en aquestes famílies meganombroses i penso: "Yes, we can!".

[sarabafo]

Que bé aquest post!
Doncs nosaltres tenim la Marina q té 2 anys i 4 mesos, quan neixi el segon tindrà 2 anys i mesos. També em preocupent els mateixos temes que vosaltres, x això estic contenta de llegir les mares que hi esteu passant.
El bólquer li vam treure per Nadal, va ser molt fàcil, crec que al juliol quan neixi el segon/a ja ho tindrà superat, crec. Al setembre començarà P3 i l'avantatge que veig és que la podré portar i anar a buscar jo, i podrà dinar a casa. Si jo no estigués de baixa s'hauria de quedar a dinar.

el que també em neguiteja és el dia del part i els dies a l'hospital, jo també conto que tot anirá bé i la recuperació serà ràpida, je,je. Però em fa peneta deixar la Marina a dormir a casa els avis mentre nosaltres estem a l'hospital, però ho haurem de fer, o sigui que m'hauré de concienciar. Crec que compraré algun llibre que ho expliqui com deia algú que havia fet i li havia anat bé, així també la concienciarem a ella.

Ara també li expliquem coses i la fem participar de l'embaràs, però crec que ella no és gaire concient. Bé us aniré seguint i ja us explicaré què tal va quan arribi el moment.

[Greace84]

Bon dia!

Que bé sentir tantes experiències!! I les que venen eh!!!

Nosaltres també estem començant a donar un paper més important al pare, quan hi som tots dos ell li fa més coses. A mi el que em preocupa és com ho faré quan ell treballi (que és força) i estigui sola a casa amb els dos peques... suposo que hauré de fer-lo partícip de les tasques... a veure com va!
Jo també compto amb els portanadons per salvar-me la vida!!! Ja tinc la Manduca i una bandolera, però ara em vull comprar o un fular o un mei-tai.. la veritat es que tinc dubtes... estic mirant a veure si trobo un taller de portanadons per Girona i anar i acabar de decidir-me! Alguna que em pugui donar algun consell? O si sabeu d’algun taller?

M’apunto el tema d’ensenyar-li les fotos d’ell a la panxa de la mama o quan era més petit Julyet!
I ara una amiga meva també tindrà una nena i ens anirà bé per ensenyar-li!
I farem això dels contes i les ecos, a veure si amb tot es va fent a la idea!

Tema rabietes: suposo que ja estan en l’edat crítica... i si a sobre es veuen “destronats”... deu ser un impacte important!
M’apunto aquest tema per buscar informació sobre com abordar-ho! Si trobo quelcom interessant us ho dic!

Tema hospital: La veritat es que no hi havia pensat!!! Nosaltres l’haurem de deixar amb la meva sogra, que és qui el cuida a les tardes quan treballo i surt de la llar.
Però només hi ha dormit un dia! I amb el seu pare... així que sense cap de nosaltres no ha dormit mai...
No se si provar-ho abans alguna nit perquè no li sigui tant estrany. A veure com va!

Tema nits: Nosaltres el posem a dormir a la seva habitació i quan es desperta el portem amb nosaltres, que tinc un llitet de baranes sense una d’elles i l’adossem al nostre llit.
La setmana passada, coincidint amb el deslletament nocturn ha dormit seguit!! (bé si es despertava es tornava a dormir sol), però aquests últims dies ha estat amb febre i més mimos i ha tornat a demanar mama i torna amb nosaltres... així que no se ben be com acabarà. Perquè potser al veure el/la petit amb nosaltres també vol venir.
A mi em fa por que es mou molt i que no faci mal al petit sense voler... he vist aquest bressol, que us sembla?
http://www.pequekanguro.com/cuna-nido/vmchk.html
seria per posar entre els pares i el gran a l’altre costa meu on hi ha el llitet de baranes... però no n’estic segura!

Al final estem deslletant molt a poc a poc, però ell cada cop demana menys, i quan mama encara em fa mal i ja no disfruto com abans. Així que deslletarem mica en mica, ja només en fa una pressa. I si quan vingui l’altre en torna a voler ja veurem que fem! Si teta o got! Com la bombolla!

Bé quin rotllo us he fotut! Ens anem llegint!

Crissie; Com vas bonica?? De bòlit??? Petons!!!

[crissie]

Hola nines!!!vaig obrir aquest postr i encara no hi havia pogut tornar a entrar! Ho faig una mica rapid que no tinc temps....intentaré entarr amb la calma més endevant!

A veure! La cosa comença a anar FORÇA MILLOR dins del KO'S m'explico:

El Xavi sembla que ha començat a entendre que la Maria no està aquí de pas, sino que es queda! Està de molt més bon humor durant el dia i ja no té aquelles crisis i aquells canvis d'humor tan bèsties, tot i que segueix picant i fent rabietes eh! EL dIa 22 tenim hora al CDIAP per parlar de les nits (terrors i pesadilles constants) i perquè ens guiin una miqueta amb tot plegat Ja us explicaré.

NITS: JO adormia al Xavi amb la teta cada nit al seu llitet i després amb el 1er o 2on despertar me'l portava cap al llit. Cap al final de l'embaràs aj no volia dormir al seu llit i ara fa una setmana, ho ha tornata demanar El que ha canviat e´s que ja NO VOL que el `portem al nostre llit si es desperta! i tot i que em fa molta pena, és un alivio! Lo fotut de toit és que només el puc adormir jo (com sempre però tenia l'espera´nça que acceptés a son pare si jo no podia) i és clar, quan es desperta, la majoria de vegades també es desperta la petita i al revés, i he de deixar de donar-li el pit i marxar a veure la peques ( que és una yonkie de la teta i del contacte com el Xavi) i aquí és quan es lia la gran tangana! perquè el Xavi veu que marxo per "culpa" de la AMria i que ell es queda sense mama i sense teta quan ella plora, etc...tot son plors, mameeeeeeeeeeeees, i crits...Fa molta pena...però és inebitable la situació. només reso pq arribi el dia que el Xavi ja no es desperti i així aquesta situacio tan desagradables desapareixerà.
Tema LLITS: nosaltres tenim sidecar i quan dormiem els 4 posavem a la petita al sidecar jo entre el sidecar i el nostre llit, el Xavi al mig i son pare.Dic jo entre els dos llits, ja que els dos volen el contacte i tenia que dormir boca amunt amb una mà tocant a cada nen...jejejejejje Per sort elXavi ja no vol dormir allà! Ah! una dada important! vol dormir al seu llit desde que li ehm comprat un coixí!!! és com que el seu propi coixí li dona indepenència...no?

TEMA SORTIR AL CARRER Julyet, jo també patia molt, però ho portem prou bé! Si vaig acompanyada (poques vegades), el Xvai va caminant o al seu cotxet i la nina amb fular, i si vaig sola, porta la nina amb cotxet i al Xavi caminant o a la BOBA. Ja que al parc no puc jugar amb el Xavi si tinc la nena al fular, en canvi, la "mig-aparco" i puc estar molt més pel rei de la casa. Quan em comenci a posar la Maria a l'esquena (calculo als 4 mesos), aleshores ja podré anar amb la nena ènjada i nl'hauré d'aparcar.

TEMA HOSPITAL el Xvai es va quedar amb ma mare que la adora voliem que es quedés només la primera nit i després que el Crisso se l'emportés amb ell a casa, pe`ro amb ma mare es queda tan content que si va quedar els 3 dies

GREACE el meitai no el podràs fer serir fins els 4-6mesos. JO et recomano un FULAR ELÀSTIC: són molt còmodes i fàcils de posar. a més et pots fer el PREANUSAT i et podràs treure i posar al petit sense haver de desfer nusos http://www.kangura.com/videos-fular-elastico.html Depsrés quan la criatura ja pesi 7-8 kgs ja et pdoràs posar la MAnduca JO la bando la utilitzo moltissim per casa, ja que em permet donar el pit i seguir fent cosetes de manera ràpida i còmode...

Després segueixo que em reclamen!

[tolinso]

CRISSIE guapa, quan aneu al CDIAP m'informes d'acord? la Julia tambe te malsons i terrors a la nit Dilluns tenim revisio al pediatra i en parlarem.

nosaltres el tema nit.... ARA JA SOM 4 A L'HABITACIO. La Julia dormia a la seva habitacio, pero ara li hem posat el llit a la nostra habitacio, a veure si millorem. Hi ha nits que es desperta plorant constantment encara... i hi ha alguna nit que dorm tota la nit (pero poques, i ha empitjorat des que hi ha la petita)... aixi que ara dormim els 4 junts, ja us explicare com anem...

us deixo que avui hem pasat una nit d'quelles horribilis (per la Julia, no per ll'Helena) i no dono mes de mi mateixa... Despres us acabo de llegir en detall, que ho he fet per sobre, ho sento.

[festuc]

Hola marones!!!!!!!!!!!!

Sort de la Crissie que m'ha informat d'aquest post...aquí una altra que s'uneix a incrementar la family en breu!!!! El Jan és del maig del 2010 (com el Xavi de la Crissie, bé va acabant sent abrilero el xavi! ara que hi penso la Maria tb es va adelantar de mes!!! jajaja!!!) i la Carlota l'esperem per principis d'abril!

Jo també tinc molts dubtes de com afrontar la nova etapa quan hagi nascut la nena...sobretot pq no vui que el Jan es senti desplaçat ni res per l'estil. Nosaltres tenim a favor que el Jan va a la guarde i s'ha adaptat super bé...així que fins les 17h estaré sola amb la nena i podré estar per ella al 100% i apartir de la tarda doncs podré fer lo mateix amb el Jan, ja que el meu marit s'ho pot combinar i en principi a les 18h ja surt de treballar, així que m'ajudarà molt.

El Jan de moment no s'entera de res...si li dic on és la Carlota si que ve a la panxa i li fa un petó, xo penso que realment no és conscient...i és que amb 21 mesos com s'ha d'imaginar que allà dins hi ha un bebé???¿¿¿¿

El pediatre m'ha comentat que al ser tan petits al principi no li farà gaire cas a la nena (no sé jo...el jan és molt brutote i ja pateixo pq no em tiri a la nena del moisés...jajajaja!!!) i que si que notaré que a mi em "castiga" i que segurament no em voldrà tant...i que al donar de mamar a ell potser li entren tots els mals (voldrà aigua, que jugui amb ell, que li expliqui un conte, que si caca, pipi, etc...).

Però tot això son suposicions...fins que no la tinguem amb nosaltres no sabrem com actuar...i com diu la Crissie tots a la familia haurem de trobar el nostre lloc...Per això m'encanta aquest post...l'experiencia és un grau i tota ajudai consells és poca!!!

Petuents!

[Takita]

M'apunto al post, noies!

A veure si aquests dies em puc passar a explicar-vos.