Feina & Embaràs

[muntanyeta]

Com moltres de vosaltres heu dit jo també penso que el tema de la feina és important però no ho és tot. Moltes vegades també depén de la feina que té la parella o si t'ho pots combinar.
Jo ara tinc una feina de m... no perquè no m'agradi sinò perquè són poques hores però anem fent... de moment... Total, que tal i com estan les coses actualament la feina pot anar i venir.
A vegades em preocupa i ho penso, però i si et quedes embarçada i et fan fora o quan ja tinguis el baby? no sé, que la vida pot donar moltes voltes i és qüestió de prioritzar.

[Cuca84]

Jo ja ho vaig comentar l'altre dia, fins fa no res estava super bé a la feina, ara hi ha hagut un canvi que ha provocat q estigui nerviosa tot el dia i molt malament a la feina.. i resulta que m'he estat esperant 1 any i mig per començar a buscar per aquest tema i encara m'havia d'esperar més.. doncs al final, una se n'adona de que les prioritats són les que són i si, la feina és una d'elles, però esta clar que les coses poden anar a millor o pitjor d'un dia per l'altre.. per tant, a treballar mentre es pugui però sense perdre de vista les nostres vides, que són alguna cosa més que la feina

Com veieu, estic molt enfadada per les coses que m'estan passant, jajaja. Tot i q ntento prendre-m'ho amb positivisme, jeje.

Molta sort a totes boniques!!

[caliope]

d'acord amb tu Cuca. Jo sempre he sigut molt analítica amb tot, i amb el tema del baby encara més..que si estabilitat laboral, que si diners ahorrats..pero la realitat es que a dia dimarts 13 de març de 2012 tinc estabilitat pero tot es pot girar i anarse'n en orris així que més val no pensar tant i posar-se en feina.

[petita83]

Hola,

no he pogut evitar llegir-vos; jo sóc autònoma, treballo en diversos llocs (2 que són meus, 1 on tinc certa facilitat per a posar un suplent arribat el cas i 2 on no sé com anirà el tema quan els digui que estic embarassada).

Amb els temps que corren em trobo que m'he quedat sense els meus estalvis precisament per obrir un dels llocs on treballo, meu!, i si bé el meu marit té un bon racó fet...no té feina fixa i a més és autònom com jo. M'he passat temps donant voltes al tema, pensant que si abans no veia que fos un bon moment ara menys, per la feina, per la situació, per TOT...però si bé la gent em diu que sóc jove, tinc 29 anys, estic tipa de ser tan extremament racional i pensar mil cops les coses...MAI HI HAURÀ BONS MOMENTS, un embaràs dura 9 mesos, temps suficient perquè el nostre entorn es desmunti a una velocitat sideral.

No és que estigui fent teràpia per autoconvèncem però si els altres se'n surten en altres situacions, millors o pitjors o diferents, per què jo no? La meva vida laboral m'importa, però el món seguirà girant sense mi, si la gent em vol trobar substitut/a el trobarà...així que crec que val la pena que deixi de pensar tant en els altres i pensar en mi i el que em fa il·lusió.
Perdoneu el rotllo...és que com ha sigut un dels principals temes a discutir a l'hora de plantejar-nos formar una família el tinc atravessat.

[caliope]

MAI HI HAURÀ BONS MOMENTS, un embaràs dura 9 mesos, temps suficient perquè el nostre entorn es desmunti a una velocitat sideral.

Totalment d'acord amb això. Jo he cambiat la meva manera de pensar perquè sino amb els temps que corren mai tindria fills. El 13/03 vaig escriure que amdos teniem feina, doncs be, el meu marit es quedarà a l'atur el mes que ve i no penso aturar els meus plans de baby perque no.

[muntanyeta]

...MAI HI HAURÀ BONS MOMENTS, un embaràs dura 9 mesos, temps suficient perquè el nostre entorn es desmunti a una velocitat sideral.
.

totalment d'acord!

[Lexi]

Aconseguirem ensortir-nos!! Segur que si!!

Molts anims a totes i gracies per compartir les vostres situacions...sembla que una no es una "boixa" per seguir amb el projecte de baby endevant encara que la feina no sigui massa estable...no se si ja ho havia dit, però estic al atur un altre cop...de les 20 persones que van agafar han futut al carrer a 18

Caliope em sap greu l'ho del teu marit, segur que l'hi surt alguna coseta aviat, molts anims!!

[Cuca84]

Nenes!!

Jo cada vegada estic més convençuda de la meva decisió, porto molts dies dolents a la feina i em passo el dia amargada, quan fa 4 dies estava de p. mare.. per això estic totalment d'acord amb lo de que en 9 mesos tot pot donar-se la volta 5 vegades..

Ja ho he explicat més d'un cop, però m'he estat esperant un any a que em fessin fixa a la feina i ara ja porto un any i mig i en dos segons tot va començar a anar malament. Espero que no em fassin fora, la veritat, però m'he sorprès a mi mateixa pensant que si és així, se'm refot. En el sentit de que jo tinc clar que vull ser mare, treballadora fora de casa o no, així q jo penso conitnuar com sempre, fent la meva feina i si algún dia em fan fora.. doncs més temps per estar amb el meu fill o filla si el tinc i que els donin pel sac!!! ells s'ho perden si no ens volen, eh noies? que nosaltres ho valem!!!

Vinga noies, a pensar en lo important que és en la nostra panxulina o futura panxulina!!!!!!!!

Amunt amunt!!!!!!!!!!!!

[caliope]

d'acord amb vosaltres!

lexi, aixi espero, que trobi alguna cosa aviat, pero crec que aquesta vegada no m'ho he pres tan malament perque estic mes ilusionada per trobar la panxa i estic mes pendent d'això que d'altres coses. Com dieu, ja ens hem sortirem i tenir una feina fixa avui dia, no vol dir res perque en nou mesos d'embaraç pot cambiar tot de blanc a negre així que...endavant!!

[Ninetaa]

Doncs jo fa dies que penso en canviar de feina, marxar a una altra llar o buscar una altra cosa... la veritat es que on treballo aquest curs estic passant molts nervis i em fa que pensar que potser no em quedo embarassada per aixó (a part dels problemes del nino clar..) ,.. pero penso si marxo a un altre lloc i em quedo embarassada em fotran al carrer segur, i em quedaré sense feina, la que tinc ara es força estable,i está a prop de casa,.. potser cambiar no es una bona opció ara mateix... pero es que hi ha dies que se'm fa molt dificil, i com més nerviosa em posso més penso 'aquest mes tampoc será' ...potser només es una paranoia meva...

[Cuca84]

Jo també fa dies que estic dels nervis.. ho estic passant fatal.. em menjo jo tota sola tota la feina, no puc confiar en el jefe que tinc, hi ha molt mal ambient.. i a sobre els clients cada vegada vénen més cremats d'altres llocs i em foten cada moc.. quan a més jo no tinc la culpa de res, que sóc una simple treballadora!!!

No vull deixar de treballar, ni molt menys, però abans dels canvis que han fet que la situació sigui aquesta, estava molt millor i molt més feliç, anava contenta a treballar.. ara cada dia se'm fa més pesat

I també penso que quan m'hi posi, amb l'estrés que porto serpa impossible quedar.me embarassada... sé q he de fer un canvi de xip i pensar en positiu.. però ostres, m'està costant molt i noto que m'estic amargant.. per això m'he decidit a no esperar més i començar la cerca al maig, després de la visita de rigor a la gine i mira, si m'hi quedo, no em farà cap pena d'agafar la baixa!!

Aix, perdoneu, ja m'he desfogat, es que últimament estic al límit!!

Ànims boniques!!!

[caliope]

Ànim Cuca!! Quan s'està malament a la feina es un put... perque es molt desmotivant aixecar-se al matí.

Per cert, encara no estàs buscant? Perdona el canvi pero m'ha semblat llegir això. Com he arribat tard al post de buscadores hi han coses que se m'escapan. Si peco de tafanera no em tens que contestar es clar.

[Cuca84]

Ànim Cuca!! Quan s'està malament a la feina es un put... perque es molt desmotivant aixecar-se al matí.

Per cert, encara no estàs buscant? Perdona el canvi pero m'ha semblat llegir això. Com he arribat tard al post de buscadores hi han coses que se m'escapan. Si peco de tafanera no em tens que contestar es clar.

I ara guapi, de tafanera res!!! :) començarem a buscar al maig, si tot va bé (el dia 12 tinc gine i suposo que em farà anailisis i espero i desitjo que tot estigui ok per poder començar ja!). Al post de cercadores em ténen "adoptada" xq son tals les ganes de començar.. i feia temps que anava seguint a les cercadores i al final em vaig atrevir a participar, és un grupet taaaan maco!! En teoria la meva sexy week al maig serà la segona setmana d'aquell mes, així que em queda més i mig d'espera per començar tan debò res em faci postposar la cerca, al juny de l'any passat tot estava bé, citologia, etc, espero que tot segueixi igual!

I lo de la feina si.. una pu*tada com una casa!! i lo pitjor és que noto que m'estic amargant.. tinc temptacions d'enviar-los a pastar fang, però el meu sentit comú em diu que no ho he de fer de cap de les maneres! primer xq no ens ho podem permetre i segon xq no els hi vull donar el gust! així q jo faré la meva feina i cap a casa, a mi la meva feina m'agrada i sé que la faig bé, lo que passa es que m'ha tocat un lloc de feina on hi ha molt de masclisme i no valoren res.. nomñes dir-te que he estat dos dies malalta i quan he tornat estava tot fatal! i només han sigut dos dies, no vull pensar que passarà quan marxi de vacances! en fi, ells mateixos! jejejeje

Aix, perdoneu eh, esq avui estic molt molt enfadad i amargada

Petonets bonicaaaaaaaaaaaaa

[caliope]

Tens tot el dret a desfogar-te Cuca. Jo ara estic molt be a la meva actual feina, pero vaig passar per un lloc que deu ni dó, vaig acabar farta farta, i encara que m'agradava, ells si que van aconseguir el que volien i vaig marxar per no aguantar-los més. Això sí, va ser cap al 2006, la crisi no havia començat encara, feia un any nomes que m'havia comprat el pis i vaig trobar una feina al cap de tres mesos. Ara la cosa està més fotuda. Anima't tot el que puguis que ara tens unes altres coses en que pensar.

Ok, ara entenc lo de la cerca. Ja fas be en fer-te una revisió prenatal per asegurar-te de que tot estigui be. Jo vaig anar l'octubre de any passat a la revisió anual que ja em tocava i li vaig comentar a la doctora que volia començar la cerca a principis d'any i em va manar eco i anàlisi per finals de gener, tot i que em va dir que deixes les pastis en novembre...jo que ho tenia tot planificat li vaig dir: ui, no, no, i si encerto abans... ella em va dir: bueno, la mitjana es de 6 mesos, seria molta sort quedart-hi a la primera..total, que vaig decidir-me a deixar les pastis en novembre i total, tenia raó la doctora, encara res.

[Cuca84]

Guapa, tot arriba, ja veuràs! jo tinc tentacions de provar a veure que passa ja a l'abril xq crec que és casi segur que a la primera res (en realitat, no se xq tinc el presentiment de que trigarem força.. estic mooolt negativa!! ) però per una altra banda penso.. i si dóna la casualitat de que encerto i hi ha alguna cosa que no està bé? aix, ja sé que és poc probable però impossible impossible tampoc és..

No se que fer!!!! aiiiiiiiiiiiiiiii, jajajajaja

[caliope]

jajajajajaj! em fa molta gràcia el que dius Cuca, perque això mateix ho podria haver escrit jo.

jo li vaig dir que no volia començar abans de lo planejat per si encertavem a la primera i ella em va mirar amb cara de: pobreta ilusa... i jo li vaig dir que coneixia a molta gent que m'havia dit que a la primera patapam i ella em va dir: es posible que sigui així, pero no t'enrefiis de tothom que et diu això, que de 10, 7 es mentida. I de fet em va passar una cosa curiosa poc despres, una amiga em va dir que s'havia quedat embarassada a la primera, i jo..anda, que be! quina punteria... un mes despres, sopant amb ella i el marit, així parlant el ens va dir: i no vegis si es difícil això d'embarassar-se, jo qeu pensaba que treien la protecció ja era cosa feta pero em estat 7 mesos fins que l'hem encertat. La meva amiga es va posar com un tomàquet i jo no vaig gosar dir res, ni el meu marit tampoc...vaig flipar...encara no se perque ho va fer perque he obviat comentar-li res.

em sembla que m'he sortit del tema d'aquest post. ho sento.

[Cuca84]

jajajajaja, sol passar això q dius.. és que a totes ens agradaria que fos a la primera, i segur que hi ha gent que passa, xq realment la possibilitat hi és així q.. jejeje

Per tornar al tema, a la primera o no, la feina a banda tu!! jejejejeje

Petonets!

[petita83]

Bon dia wapes!
Això de quedar-se o no a la primera pot ser una menjada d'olla brutal. OBVIAMENT que ho volem totes...però per amigues puc dir que és pitjor capficar-se. Espero poder-me prendre la recerca com unes sessions non-stop de kikis :P (de lo perdido saca lo que puedas) amb premi final, però hem d'intentar passar de tot el que ens digui la gent. Ningú sap quan ens hi posarem nosaltres, sinó sabem no els donc peu a dir "ja estàs!?!?"
Arribat el punt ja ho sabran ;)
Un petó