I nosaltres, com estem?

[Ponioleta]

Ostres, m'encanta aquest fil!!!

La veritat és que quan neix el bebé sembla que tota l'atenció vagi cap a ell i ningú s'enrecorda de les mames (i dels papis ja ni te cuento! ). A sobre nosaltres mateixes, pressionades pel "el més important és que ja ha nascut i que està bé" que ens repeteix tothom fins a l'infinit i més, no ens atrevim ni a pensar, i encara menys expressar, que tenim necessitats, que potser ens sentim agobiades, sobrepassades pels canvis, cansades... I el mateix si no hem tingut el part que volíem, o no ens hem sentit ben tractades a l'hospital...

Jo vaig tenir un post part un mica complicat a nivell emocional. Anava cansadíssima (en part crec que era a conseqüència del meu part llarguíssim, i en part pel típic no dormir etc), la relació de parella es va ressentir (en realitat no pel post part sinó per coses que arrossegàvem d'abans, però que amb tots els canvis del post part van sortir a la llum... per sort ara ja ho tenim tot més que parlat i superat! ) i no em vaig tenir el suport emocional incondicional que necessitava en aquell moment.

Em va anar molt bé fer coses amb altres mames. Em vaig apuntar a un espai-nadó un matí a la setmana que per mi va ser perfecte. Ja podia estar morta de son i el que fos, que jo anava allà (i m'havia de desplaçar uns 25 minuts en metro!) i em passava el matí volant i feliç. També em vaig apuntar a piscina i anava alguna setmana a un grup de criança.

I el que dieu de cuidar-se i tenir moments per una mateixa és important. Jo ara ho veig amb prespectiva i veig que en vaig tenir poquíssims, en part perquè em sentia culpable o egoïsta per demanar-los (bé, de fet encara ara em passa una mica, i això que al Poniolet li encanta tenir espais ell sol amb el Bernat!).

Bé, no m'enrotllo més Per cert, està molt bé un llibre de la Laura Gutman que es diu "La maternidad i el encuentro con la propia sombra" que parla precisament del post part, de com ens sentim les mares i de tot el que ens nostres fills ens fan sentir.

[azalais]

Que bé poder parlar de nosaltres!!

El meu post-part buenoooo... vaig tenir un bon tall i el punts van fer mal unes 3 setmanes, ara a part de alguna tibantor bé. Morenes... vaig tardar 4 dies en poder anar al lavabo i amb una por... vaig seguir, i encara ho vaig a vegades, el consell de ma mare posar-te una mica d'oli abans de per que "rellisqui" millor i no faci tant de mal.

El pitjor dia... el dia de reis. Em feien molt de mal els punts, em va pujar la llet i tenia els pits durs, calents i adolorits, i amb mooltes visites a casa, tothom va aprofitar aquell dia per venir a veure el nen

Ara, estem molt bé. Si que hi ha estones que perdo la paciència i vull temps per mi, però en general bé. Por em fa quan així de tornar a la feina a veure com m'ho organitzo... a més trobaré molt a faltar al meu nen

[a_fer]

Bé, ara tinc un moment...

Doncs jo el primer postpart va ser de cessària, així que amb molt de dolor, no podia caminar (bé, al principi ni parlar no podia), vaja, lo habitual. He de dir que de totes maneres estava eufòrica per l'emoció de tenir la meva filla i perquè havia tingut un embaràs tan dolent que només el fet de no estar embarassada ja em feia sentir molt bé. A més, al final van haver-hi complicacions (d'aquí la cessària) i vaig patir molt per si la nena estava bé, així que veure que ja estava tot bé em va tranquilitzar molt. Ara, a nivell emocional lo de la cessària em va afectar. Em pensava que no em passaria però sí, em vaig sentir "que no havia parit", i que em perdia alguna cosa.

Ara aquest segon cop ha estat molt diferent. Vaig poder tenir un part vaginal i això m'ha fet feliç per poder saber què era. Durant dues setmanes m'he notat els punts, però res comparat amb la cessària.

Això sí, m'han sortit morenes i encara no sé com fer-ho perquè no sé com es cura. M'he comprat la pomada Hemoal, pero`encara no l'he utilitzat perquè com que diu que en cas de lactància cal preguntar al metge... encara no m'he atrevit

Pensava que amb dos la cosa seria més complicada, i home, hi ha moments de tot, sobretot perquè el petit té còlics, però crec que ho porto millor del que m'imaginava que seria.

[Ponioleta]

A fer, si mires a la web de e-lactancia, que és molt seriosa i totalment fiable, diu que l'hemoal és risc zero per la lactància. En tots els medicaments posa que no és indicat x la lactància xo ho fan x curarse amb salut sense cap base. Et recomano que miris aquesta web quan hagis de prendre slgun medicament.
Si ho poses al google et surt, és que escric des del mòbil i no sé posar enllaços.

[tolinso]

a la pregunta de "i nosaltres, com estem?" avui la resposta es..... DESPISTADA!!!!! i indignada amb mi mateixa Fa setmanes que tenim cita a l'oculista per l'Helena i em pensava que era avui i... era ahir :ufs i ara ens hem d'esperar 3 setamens mes

i l'altre dia vaig demanar hora al dentista per la Julia, i me la van donar pel dia 10 d'abril... i despres em vaig recordar que tenien sortida amb l'escola

NECESSITO CUES DE PANSA!!

[a_fer]

A fer, si mires a la web de e-lactancia, que és molt seriosa i totalment fiable, diu que l'hemoal és risc zero per la lactància. En tots els medicaments posa que no és indicat x la lactància xo ho fan x curarse amb salut sense cap base. Et recomano que miris aquesta web quan hagis de prendre slgun medicament.
Si ho poses al google et surt, és que escric des del mòbil i no sé posar enllaços.

moltes gràcies!!!!

[crissie]

Hola noies...m'encanta llegir-vos...em sento tannnnnnnn a prop vostre...
Jo avui tinc molt mal dia, o sigui que entraré amb calma durant el finde, ok? Petonets a totes

[Ponioleta]

Afer, és que fa ràbia veure mares lactants aguantant dolors i més per prospectes mal fets o per pediatres que no s'informen bé. La web aquesta va genial

Crissie, bonica, molts ànims! Una cosa que no hem dit és que el post part té alts i baixos, dies que estàs feliç i contenta i dies que et cau el món a sobre... I amb dos suposo que encara és més difícil tot

[IreneM]

Ostres noies..no he pogut evitar "infiltrar-me" a aquest post i menys escriure!!!

M'han emocionat molt les vostres experiències i les vostres situacions però a la vegada m'ha entrat una micona de por...no al part sino al postpart!!!!ja fa temps que hi penso (ara mateix estic de 24-25 setmanes) i el que em fa més por és sentir-me "sola"...sé que estarà el meu marit i fins i tot la meva familia segur que m'ajuda moltissim però el saber que el meu fill dependrà al 90% de mi se'm fa una mica dur...el no saber fer, les pors de la primerenca, les hormones, etc.

Imagino que com a totes vosaltres us ha passat i us està passant amb paciència i temps passa i cada cop veus les coses més de color de rosa...però la por del principi no me la pot treure ningu ara mateix!!!aaaiiixxx!!!!

[marina32]

Hola!

Jo físicament em vaig recuperar ràpidament i reconec que super bé, pero vaig tenir una una melancolia-tristesa que em va durar tota la quarentena. Em sentia desbordada, eren les 24h pendents d´ella i el canvi de vida a la que estava acostumada era radical. Però després d´aquells dies vaig trobar de nou el meu lloc i tot va ser molt més fàcil, agafes experiència, i les hormones tornen al seu lloc!

[azalais]

Afer, és que fa ràbia veure mares lactants aguantant dolors i més per prospectes mal fets o per pediatres que no s'informen bé. La web aquesta va genial

Crissie, bonica, molts ànims! Una cosa que no hem dit és que el post part té alts i baixos, dies que estàs feliç i contenta i dies que et cau el món a sobre... I amb dos suposo que encara és més difícil tot

Permeteu-me que us expliqui una anècdota:

Jo tinc migranya i, lògicament, amb l'embaràs vaig deixar tota la medicació, per sort les hormones van servir per alguna cosa i tampoc la vaig necessitar. Doncs fa un mes vaig anar a revisió a la meva neuròloga, tot perfecte fins que li vaig dir que li donava teta al nen, em diu que llavors com durant l'embaràs només paracetamol i si em fa molt de mal ibuprofeno li comento que això no em fa ni pessigolles i que a la web de e-lactancia diu que em puc prendre de forma puntual ( cas de crisis fortes) les meves pastilles. Amb mira amb cara de " tu te crees muy lista" i em diu que abans de prendre res la truqui i que li comenti al pediatre del nen.
Total, vaig al pediatre i li comento, i em diu: " Mira per la propera vegada nosaltres consultem aquesta web e-lactancia.org es molt fiable, i la teva medicació te la pots prendre sense problemes de forma puntual" Em van donar ganes de escanyar la neuròloga

[angelina]

nenes jo estic... rebentada!!! porto uns dies que no me'n surto!! Ahir ens vam llevar d'hora i haviem dormit molt bé.... i semblava q aixecava el cap.. pero avui tot i haver dormit relativament bé.. estic rebentadissima altyre cop... dimecres tinc hora a la gine aviam siu nos eran les hormones del punyetero DIU!!! a part del mal als ovaris q no em deixa i sangrats toca pebrots... em te negar!!

[Tutty29]

Quan arribes a casa amb el baby et sents perduda, pensant ho farè bè, podrè,.... Arriba el moment que te'n ensurts sola, nomès tens ajuda del marit quan te festa els 15 dies.
En el meu cas la meva parella treballa i els sogres viuen a 1/2 hora d'on visc jo i els meus pares a 1h.
El meu nen te 3 mesos i m'he espavilat sola, he tingut ajuda de la meva parella, pero nosaltres, les mamis estem quasi el 100% amb el baby. Quan tot torna a la normalitat fas un respir i tot rutlla "com abans". Aixi que paciencia i dia al dia, NOSALTRES PODEM!!!
Quan miro el meu fill i em somriu m'oblido de les males nits que he passat,...

[crissie]

nenes jo estic... rebentada!!! porto uns dies que no me'n surto!! Ahir ens vam llevar d'hora i haviem dormit molt bé.... i semblava q aixecava el cap.. pero avui tot i haver dormit relativament bé.. estic rebentadissima altyre cop... dimecres tinc hora a la gine aviam siu nos eran les hormones del punyetero DIU!!! a part del mal als ovaris q no em deixa i sangrats toca pebrots... em te negar!!

OStres ANGELINA! quin quadre que tens reina!!!! a veure si la gine et diu el què, i sino potser podries anar al metge i que et facin una analítica a veure si tens una mica d'anèmia, no?

[marina32]

hola a totes!

em sento tan identificada amb les vostres experiències...gràcies per compartirles! Jo ara estic esperant la meva segona nena i tinc més por al post-part que al part. Les mares que heu tingut més d´un fill, què us ha sigut més dur, el post-part del primer o del segon?

gràcies!

[nurdeu]

hola a totes!

em sento tan identificada amb les vostres experiències...gràcies per compartirles! Jo ara estic esperant la meva segona nena i tinc més por al post-part que al part. Les mares que heu tingut més d´un fill, què us ha sigut més dur, el post-part del primer o del segon?

gràcies!

En el meu cas va ser molt més difícil el primer, tot era una novetat, la lactància no anava com jo havia imaginat, em sentia agobiada... amb el segon ja vas previnguda, saps de què va, i si a sobre el gran t'ho posa fàcil molt millor. Jo em sentia molt més segura de mi mateixa.

[a_fer]

En el meu molt pitjor el primer, però perquè em van fer cessària i la recuperació va ser més lenta i més dolorosa. A més, la nena era molt petita, per sota dels percentils (fins que vam arribar al 3, ole!) i per tant patint més per si s'engreixava, etc.

El segon ha estat part vaginal, recuperació molt més ràpida, nen gran i per tant ni el peso, i com que ja saps de què va tot molt més relaxat, malgrat la feina extra de tenir-ne una de gran

[angelina]

Ja vaig anar al gine!! em va dir que el DIU i les hormùones pot ser q influeixin una mica en el cansament por q hem fagi revison completa amb el meu metge, de fet ja tinc el paperet per fer-me analisis!

També em va dir que lis emblava qs tenia un quist a l'ovari dret i per aixo dels dolorets... i no em va poder fer eco, pero ja vaig anar despres a demanar hora..; ara.. paciencia ehh q no m'han donat fins el 10/5!!!

Aquests dies els nens no dormen massa be i uff... sort q avui i dema no treballo i diumenge hi torno pero sosl a migdia... uff e"spero que no em triquin pels vespres de la setmana que vé!!


MOlts anims a les que ho veieu tot negre a vegades ens agobiem i sortir_se'n costa!!

[Martulinga]

Ostres com d'interessant i identificada et sents amb aquests post! moltes felicitats per compartir-lo, penso que és molt enriquidor compartir experiències. Jo ara fa 2 mesos i 13 dies que he tingut el meu petitó, i reconec que estic més malament tant físicament com emocionalment ara que al principi. Vaig tenir un part per cesària, desprès de 8 hores amb oxitocina el part no avançava i ràpidament em van portar cap a quiròfan, amb mitja hora tenia el meu nen fora. Quina cosa tan freda això de la cesària, realment no sents res de res. El nen molt bé, amb bon pes i de seguida es va enganxar a la teta, de fet no em puc pas queixar perquè ell és un solete.
El problema el tinc jo, sobretot els matins m'aixeco destrossada, em fan mal totes les articulacions, des dels dits dels peus fins a al cap. Mai havia tingut aquests dolor tant insistent i molest, realment em costa aixecar-me i tirar endevant, però per més hores que dormissis crec que em sentiria igual de cansada. Està clar que no dormo com podia dormir abans tot d'una tirada, però el peque m'aguanta molt a les nits i jo puc descansar. Així que no entenc el que em passa, em sento derrotada i animicament també em costa tirar perquè aquests malestar em fot posar de mala lluna!!!!!!!!

A més mals de cap i irritabilitat; no sé algú m'ha comentat que la lactància ja ho té això que el nen m'absorbeix molta energia, el ginecoleg m'ha dit que mires amb un reumatoleg i d'altres m'han comentat el tema de l'osteopatia per recuperació de post part. No sé alguna s'ha sentit així, ha provat alguna cosa que li hagi funcionat o bé amb el temps tot es va posant al seu lloc?????

Ah jo també he començat amb la gimnasia hipopressiva, a veure què tal, però això va per llarg està clar que ben bé 1 any minim per recuperar la panxona, ha quedat tot mol flàcid i amb pellaringues, així que pasciènciaaaaaaa!!!!

Bé ens anem explicant les penes i les alegries, que per sort són moltes les estonetes que el peke et fa passar tots els mals.

[Ponioleta]

Martulinga, m'he sentit mol identificada amb el que expliques. Jo durant el post-part em vaig trobar mooooolt cansada. Ja sé que dorms malament i tal però com tu dius era molt més que això. Era com si hagués parit també tota la meva energia, a part del nen... Ara miro fotos de quan el Bernat tenia 2 o 3 mesos i faig una cara de zombi, super pàlida... i mira que era estiu!!
Jo vaig fer osteopatia, em feien molt mal les caderes i a les nits no sabia com posar-me, i em va anar bé. I també vaig anar a una acupuntora que està "especialitzada" (porta de tot però ha fet la tesina sobre això) en post-part. Em punxava agulles i em va donar un combinat de plantes, i també pautes d'alimentació.
Al final, entre una cosa i l'altre, i el temps, vaig anar estant millor.
Ah, per cert, l'acupuntora em va recomanar fer algun exercici suau, encara que sembli contraproduent per cansament. Ella em recomanava ioga, pilates coses així. En això la veritat és que no li vaig fer massa cas però sí que és cert que quan fas exercici ets sents millor.

ànims bonica!!!