Preguntes pel Dr. Estivill?

[Gisela010]

Bon dia a tots i totes!

Sóc la Gisela, responsable de continguts a la web de Socpetit.
Aquest cap de setmana, a la Fira Petitàlia de Lleida, intentarem fer-li una entrevista al Dr.Estivill. I volem que hi col·laboreu!

Què us agradaria preguntar-li?

Esperem les vostres preguntes/suggerències.

Gràcies socpetitons/socpetitones!!

[mireiafor]

Ufs, se m'acudeixen un munt de preguntes però així per començar:

- Els seus mètodes (el de dormir, el de menjar i el de jugar) tenen base científica? SI és així, quina?
- Ha provat els seus mètodes amb nens? Si és axí, amb quants? Si els ha provat amb nens, aquestes proves han suposat algun canvi en els mètodes finals (tipus assaig-error)?
- Durant aquestes proves s'ha trobat algun percentatge de nens amb els quals els mètodes no funcionin? si és així, quin percentatge? Què recomana en els casos en els que no funcioni?

Si se m'acudeixen més preguntes us les faig arribar

[sandrajuli]

ufff, moltes preguntes se m'acudeixen...!!! però no serien en bon tó... que em conec! però a les de la mireiafor per exemple afegiria:
- si sap les conseqüències del "seu" mètode a llarg termini, o sigui els resultats que tindran en aquests nens que se'ls ha aplicat al cap del temps...

[entrerius]

Preguntes se me n'acut moltes però el problema és que no podré rebatre la resposta. De tota manera us en deixo uns quantes intentant imaginar la resposta del Sr. Estivill a cadascuna:

- Quin és l'objectiu del seu mètode?
- Qui és el públic objectiu del seu mètode, els nens o els pares?
- Quin tipus de nen creu que aconsegueix el seu mètode, submís o independent?
- Creu que per aconseguir un esser independent amb una identitat pròpia, única i exclusiva, és aconsellable ensenyar-li que el que necessita aprendre és a estar sol quan encara és totalment indefens, dependent i incapaç d'entendre el seu entorn?
- Que en sap del temps un nadó? a quina edat és capaç l'esser humà d'entendre aquest concepte?
Partint de la base que els primers anys de vida solsament som capaços d'entendre l'ARA i el AQUÍ, que creu que aprenen els nens amb el seu mètode?

Quedi constància que he intentat ser el màxim de respectuosa possible i he mesurat les paraules per no ferir sensibilitats. Si tot i així ho he fet, ho lamento.

[sandrajuli]

Una altra:
- quin és el motiu d'ensenyar als nens a fer una cosa que per edat no els pertoca? No creu que és el mateix que ensenyar a caminar als nens des del dia que neixen? Jo hi trobo el mateix objectiu: que no molestin als pares (a l'hora de dormir o a l'jora de portar-los a coll per tot arreu)

[nius]

Noies, un 10
Però crec que ell té respostes tipus per totes aquestes preguntes, sap anar-se'n per la tangent...

[Julyet]

Creu que els seus consells/mètode són compatibles amb les recomanacions de les societats científiques (OMS, AEPED, AAP...) sobre la lactància materna i l'èxit d'aquesta? (a demanda nit i dia, contacte freqüent amb la mare...)

Li podeu passar aquest text tret de la web dela AEPED:

El sueño del bebé es un tema de preocupación para los padres y a menudo para toda la familia. Los bebés necesitan un contacto estrecho, fundamentalmente con su madre, durante los primeros años de la vida (en especial durante los primeros meses) y sus ritmos de sueño son diferentes a los del adulto. Está demostrado que a lo largo del primer año, los padres y madres de lactantes amamantados duermen más tiempo en total. Además, las hormonas que aseguran la lactancia procuran un sueño más profundo y reparador a la madre que amamanta.

Se ha comprobado que la madre que amamanta, cuando duerme con su bebé, adopta una postura de protección instintiva que asegura la lactancia, el sueño de ambos y la protección frente a problemas como la muerte súbita.

También está demostrado que la práctica del colecho favorece la lactancia materna y que, salvo en casos de riesgo, lactancia y colecho protegen al bebé de la muerte súbita del lactante.

Por todo ello, la decisión sobre dónde duerme el bebé, deben adoptarla el padre y la madre de mutuo acuerdo, bien asesorados y sin presiones. Es importante que el recién nacido se mantenga en la misma habitación que los padres durante todo el primer año, pudiendo optar porque duerma en una cuna convencional, en una cuna tipo “sidecar” (adosado a la cama de los padres) o en la misma cama de sus padres (colecho).

http://www.aeped.es/comite-lactancia-ma ... endaciones

(si jo m'hagués hagut de llevar "a demanda" hagués acabat amb la lactància o amb la meva salut, a part que no tindria gravades les imatges de les meves petites mamant amb una "pau interior" indescriptible cada nit mentre jo em relaxava i seguia dormint...)

[sandrajuli]

Gisela, publicareu les respostes, en cas que pugueu entrevistar-lo?? és que no se m'acut què pot contestar... no tinc ni idea de quines respostes tipus pot tenir nius, perquè és que no tindrà cap raó, ni cap evidència científica...
Potser seria hora que comencés dient... ok, ho reconeixo, el meu mètode és per als pares, perquè puguin descansar físicament (pq mentalment ho dubto).

[Ponioleta]

Noies sou genials

[FloR]

Molt genials!!!! Jo no sóc tant diplomàtica :s

També em pregunto perque dius que "intentareu" entrevistar-lo, que no concedeix entrevistes?

[Gisela010]

Hola,

sandrajuli, si finalment l'entrevistem penjarem l'entrevista escrita al SP

FloR, he posat 'intentarem' perquè ell estarà a Petitàlia dissabte al matí per fer una conferència i no sabem si després tindrà temps per fer entrevistes. Nosaltres l'hem sol·licitat i és molt probable que puguem fer-la. Si finalment és així, no patiu que li farem algunes de les preguntes que ens heu proposat

Moltes gràcies a totes!

[sandrajuli]

hehe... Gisela, algunes? ... sense compassió!!!!

[sandrajuli]

GISELA!!!
El vau poder entrevistar????

[Toni]

Aquí teniu l'entrevista:

http://www.socpetit.cat/actualitat/entr ... 4.html?f=1

[entrerius]

"els nens quan dormen també activen l’hormona del creixement i, per tant, el nen que dorm malament pot tenir una talla més baixa que el nen que dorm bé "

assídua als post de la son i nen percentil 75

"i les connexions per a crear-lo les fem quan estem dormint, no quan estem desperts. Per tant, el nen que dorm malament pot tenir un coeficient intel•lectual més baix que el nen que dorm bé"
"....I aquests nens quan van a l’escola bressol o a l’escola són nens amb un rendiment escolar més baix i amb més problemes de conducta: es barallen amb els amics, es posen nerviosos més sovint…"

tots els informes de p2 i p3 sempre han estat els mateixos: nen tranquil i que sap perfectament el que vol. Li agraden jocs més aviat tranquils i juga amb tots i amb tothom.

"Per tant, a les mares els hi diria que no consultin Internet, que aquest mitjà no és un fòrum científic i que no hi trobaran cap solució"

Ostres Toni, aquest paio us vol ensorrar el negoci... sols comentar que gràcies al SP he pogut compartir tants i tants dubtes que et surten al llarg i ample del embaràs i la maternitat, i que gràcies a això he comprovat que el meu fill no és raro, ni estrany, ni té problemes...... lo normal. I poder compartir informació i debatre-la amb les mares és molt més enriquidor que no pas llegir qualsevol manual. Les mares són font de saviesa ... i l'experiència compartida t'obre fronteres.

[Raqueleta]

"els nens quan dormen també activen l’hormona del creixement i, per tant, el nen que dorm malament pot tenir una talla més baixa que el nen que dorm bé "

assídua als post de la son i nen percentil 75
La Clara ha dormit sempre bé excepte uns 3-4 mesos quan tenia prop de l'any i està al percentil 3 o 6, no ho sé segur.

"i les connexions per a crear-lo les fem quan estem dormint, no quan estem desperts. Per tant, el nen que dorm malament pot tenir un coeficient intel•lectual més baix que el nen que dorm bé"
"....I aquests nens quan van a l’escola bressol o a l’escola són nens amb un rendiment escolar més baix i amb més problemes de conducta: es barallen amb els amics, es posen nerviosos més sovint…"

tots els informes de p2 i p3 sempre han estat els mateixos: nen tranquil i que sap perfectament el que vol. Li agraden jocs més aviat tranquils i juga amb tots i amb tothom.

"Per tant, a les mares els hi diria que no consultin Internet, que aquest mitjà no és un fòrum científic i que no hi trobaran cap solució"

Ostres Toni, aquest paio us vol ensorrar el negoci... sols comentar que gràcies al SP he pogut compartir tants i tants dubtes que et surten al llarg i ample del embaràs i la maternitat, i que gràcies a això he comprovat que el meu fill no és raro, ni estrany, ni té problemes...... lo normal. I poder compartir informació i debatre-la amb les mares és molt més enriquidor que no pas llegir qualsevol manual. Les mares són font de saviesa ... i l'experiència compartida t'obre fronteres. Completament d'acord.

[Penny]

Clar... ell té explicacions científiques però no ens les dóna perquè són massa complicades per nosaltres...

I què vol dir que s'ha d'educar els nens en la frustració? en la frustració de que no pots comptar amb els teus pares quan els necessites?? oh sí, que educatiu... Els meus bons anys de teràpia he hagut de passar per superar aquesta "frustració"

buf... no el suporto, ho sento... deu ser que estic massa enganxada a Internet

[entrerius]

Aquest matí he publicat la resposta però tenia pressa i us volia explicar una cosa que em va sobtar molt i tot i que no té res a veure amb l'entrevista potser sí amb el mètode.

Al meu fill, a l'escola, li van donar un petit conte tret del bloc d'activitats que fan servir on tracten de forma molt esquemàtica les emocions. Té 4 planes:
- estic sorprès: quan rebo una visita (i es veuen els padrins al llindar de la porta)
- estic content: quan jugo amb els amics
- estic trist quan: ningú em fa cas (i es veu la imatge dels amics deixant-lo de banda)
- estic enfadat: quan vaig a dormir ....... això al meu fill li va semblar molt estrany, perquè és ell el que sempre em demana d'anar a dormir i és un dels moment de més intimitat amb la mama i és molt agradable per ell.

A mi em va sobtar que per tractar aquesta emoció posessin aquest exemple..... em vaig quedar que no sabia que dir-li al meu fill.... i ell no va entendre res...
El conte per tractar les emocions és diu: "jo sóc així" i tots els nens de p3 de l'escola el tenen

[Julyet]

Realment cada una de les seves respostes són tan contradictòries amb la realitat (per no dir que són mentides directament). Però ni tinc temps ni ganes... Només per la part que em toca, ja que vaig fer la pregunta, sobre la lactància: A DEMANDA NO VOL DIR CADA 3 HORES!!!! És que a tots els que treballen amb bebès se'ls hi hauria de tatuar o posar-lis un pinganillo que cada X minuts els hi repetís aquesta frase (i li diré "el mètode julyet").

Però la meva filla gran, igual que el nen de l'entrerius, ha sigut una nena de manual de criatures que es desperten per les nits amb totes les seves modalitats i no us sé dir quin percentil és, però ratlla el "tope" de dalt de tot... Ah, i aquest perfil de nen trastocat que diu que són els nens que volen dormir acompanyats i se'ls hi respecta, ni de lluny...

[tombarella]

És que a tots els que treballen amb bebès se'ls hi hauria de tatuar o posar-lis un pinganillo que cada X minuts els hi repetís aquesta frase (i li diré "el mètode julyet").

Totes les seves respostes són contradictòries i plenes d'errors (per no dir mentides directament).

És que potser els llibres del Carlos Gonzàlez, la Rosa Jové, l'Elisabeth Pantley, la Meredith F. Small, entre tants d'altres, són "internet", com diu ell? AIXÒ ÉS NEGAR LA REALITAT!!!!!!!

Ostres, estic indignadíssima! Les opinions poden ser diverses, però quan algú argumenta amb mentides és que, en realitat, no té arguments de debò.

I el xantatge emocional que utilitza, amenaçant amb una "talla baixa" o de nens amb menys capacitats intel·lectuals... si no "s'ensenyes" a dormir com diu ell.... ufffff! SENSE COMENTARIS!

Sortosament no li hem fet mai cap cas, la nostra filla ha dormit sempre amb nosaltres quan ella ha volgut -hem passat èpoques de tota mena- (ara, per cert, tot i el naixement de la germaneta dorm toooota la nit a la seva habitació...) i és altíssima (pels aficionats als famosos percentils estaríem a un 75-80...) i, tot i que podeu pensar que és amor de mare... , no sóc l'única que diu que és molt intel·ligent i espavilada. I tranquil·la.

I la darrera resposta... dient que ell no és tan "trascendent".... Coi, sort que no ets trascendent, paio! Has parlat d'autonomia dels nens, de les seves capacitats intel·lectuals, del seu desenvolupament físic, de la seva relació amb els companys de l'escola... Si això no és trascendent per una criatura, ja em direu!