::: Entrevista al Doctor Estivill
::: Entrevista al Doctor Estivill
1) Centrant-nos amb el seu nou llibre ‘A dormir!’, vostè diu que un terç dels nens tenen problemes de son. Quins són aquests problemes i per què els tenen?
És cert. El 70% dels nens de seguida agafen l’hàbit de dormir, en canvi hi ha un 30% de nens que els costa més aprendre’l.
Aquest 30% de nens són sans, tenen pares sans, sense cap problema psicològic, l’únic problema que tenen és que el rellotge que hem descobert que tenim al cervell, i que ens diu que hem d’estar dormint de nit i desperts de dia, costa una mica més de fer-lo madurar. Aquest tipus d’infants són els que després es desperten moltes vegades durant la nit, estan de mal humor, enganxats a la mare o al pare…I això és el que se’n diu un hàbit inadequat del son.
El que hem descobert és que es pot ensenyar a dormir en aquests nens, perquè el son és una necessitat del cos, però dormir bé és una cosa que s’ensenya, és un hàbit. Això és igual que la gana, que és una necessitat del cos, però a menjar bé se n’ensenya.
Però cal tenir en compte que l’ensenyament es fa en funció de la cultura on s’aplica l’hàbit. És a dir, aquí nosaltres l’hàbit de menjar el duem a terme asseguts a taula, amb un plat i una cullera, i si fóssim japonesos el faríem asseguts a terra amb un bol i uns ‘palets’.
Per tant, nosaltres, seguint l’hàbit de la nostra cultura, ensenyem a dormir als nens a la seva habitació i sols. D’aquesta manera el nen se sent millor, descansa millor i és més autònom quan és gran; podrà dormir sol a casa un amic, a una casa de colònies,etc.
2) Què representa tenir problemes del son? En què repercuteix això en el nen? Perquè és important que un nen dormi bé?
Sabem que el son és com una fàbrica, on restaurem i reparem tot el que hem gastat el dia anterior i, a més a més, memoritzem tot el que hem après durant el dia. És a dir, no només es tracta d’un descans físic sinó també d’una organització intel•lectual. I no només això, sinó que els nens quan dormen també activen l’hormona del creixement i, per tant, el nen que dorm malament pot tenir una talla més baixa que el nen que dorm bé.
També sabem que els primers 5 anys de vida és quan més desenvolupem les nostres neurones. Anem construint i ajuntant una neurona amb l’altra, fent sinapsis que se’n diu. I és així com formem el coeficient intel•lectual. Resumint, podríem dir que el grau d’intel•ligència el formem en els 5 primers anys de vida i les connexions per crear-lo les fem quan estem dormint, no quan estem desperts. Per tant, el nen que dorm malament pot tenir un coeficient intel•lectual més baix que el nen que dorm bé.
Tot i aquests descobriments, cal recordar que quan nen no dorm bé, està cansat, plora, es neguiteja. I si els adults això ho podem solucionar dormint 3 horetes i ja està, els nens no. Ells s’enganxen encara més a la mare, són més pesats, no mengen bé, etc. I aquests nens quan van a l’escola bressol o a l’escola són nens amb un rendiment escolar més baix i amb més problemes de conducta: es barallen amb els amics, es posen nerviosos més sovint…
I, a la que els ensenyes a dormir, els pares al•lucinen! Diuen fins i tot que ‘el nen ha canviat de caràcter’, i això és mentida. El caràcter i la forma de ser no es canvia, simplement és que el nen està bé perquè dorm millor.
I això del caràcter és important perquè molt pares pensen que un nen dorm malament perquè és nerviós i ja no hi ha remei. I això no és veritat, el caràcter no té res a veure amb un hàbit. Per exemple, un hàbit és menjar la sopa amb una cullera o rentar-se les dents amb un raspall, és a dir, algo que no sabem fer i que aprenem a base de repetició.
A partir d’aquí, la pregunta és: un nen molt tranquil aprèn a menjar la sopa amb cullera? Sí. I un nen molt nerviós? També. Quina és la diferència, aleshores? Que un nen tranquil li serà més fàcil d’aprendre-ho i el nen nerviós necessitarà un millor mestre. I això és el mateix amb l’hàbit de dormir. Només amb constància i paciència aconseguirem que un nen nerviós, malgrat sigui així, sàpiga i aprengui a seguir uns hàbits, com poden ser menjar o dormir correctament.
3) Vostè diu que si els nens segueixen el seu mètode, en una setmana poden arribar a aprendre a dormir bé. Però com ho fem?
Es tracta simplement d’associar a l’hàbit del son uns elements externs, que en el cas del nen serien el seu llitet, el seu ninot, el xumet si el nen és petit, i el més important, l’actitud dels pares.
Cal saber transmetre seguretat i confiança, el mateix que fem quan ensenyem a menjar la sopa amb cullera. Hem d’adoptar una actitud tranquil•la i molt afectuosa, i mai deixar-los plorar en el sentit de ‘que plori 2 hores i segur que s’adorm’, això és fatal! En cap dels nostres llibres diem que als nens se’ls ha de deixar plorar.
El que els pares fan amb el mètode és ensenyar als seus fills a dormir correctament, i el nen, com a resposta de que no sap fer-ho bé, fa l’únic que sap fer, plorar. Però hem de saber diferenciar entre el plor de mal (quan abandones els fills o quan es fan una ferida, per exemple) i el plor de demanda, que és el que fan quan els estem ensenyant a dormir i que és completament normal.
I per fer entendre això als pares dediquem tots els nostres esforços a donar-los el màxim d’informació perquè siguin uns bons mestres dels seus fills i puguin transmetre tota la seguretat, paciència i tranquil•litat necessària als nens a l’hora d’ensenyar un hàbit tan important com és dormir.
L’últim llibre que hem fet, per exemple, és un manual que es diu ‘Pediatria amb sentit comú per a pares i mares amb sentit comú’. La base d’aquesta publicació és donar als pares aquest manual que no existeix o que el trobaran en 20 llibres diferents i que, en canvi, aquí el tenen al seu abast en un sol registre. I és en aquesta publicació on explico que els nens han d’estar educats amb la frustració, que han de saber perdre. Han de ser conscients que no ho poden tenir tot de seguida, sinó no valoren res del que han aconseguit.
4) Vostè fa 15 anys que es dedica al món dels infants, quines són les últimes novetats?
En l’últim llibre, ‘A Dormir’, que seria una continuació i actualització dels altres llibres, expliquem les novetats més importants d’aquesta ciència del son, que és tan jove que contínuament estem descobrint fets nous.
Ara, per exemple, expliquem dues novetats.
La primera, que hem investigat i descobert, és que el nen, quan neix, segueix el mateix esquema de dormir que té quan està a la panxa de la mare.
Si nosaltres no alterem la forma que ja té apresa, aconseguirem que el nen dormi bé sense quasi haver-lo d’ensenyar.
La segona novetat important que s’explica en aquest llibre és tot el tema dels roncs. Sabem que els nens a partir dels 2 o 3 anys tenen petits roncs que són microdespertars. Aquests són els que fan que els nens i el seu cervell no descansin bé i que, a causa d’això, tinguin un pitjor rendiment escolar, que estiguin nerviosos i irritables…Però és un símptoma que podem solucionar.
5) El mètode Estivill té molts seguidors però també molts detractors. Què els hi diria a aquells pares i mares que pensen que el seu mètode és una mica radical pels nens?
Els hi diria que les crítiques només estan a Internet. No hi ha cap crítica a la comunitat científica. No hi ha cap revista científica que vagi en contra d’aquestes normes, entre d’altres coses perquè és la comunitat científica que les ha explicat i proposat.
6) Els seus mètodes, aleshores, són científics?
El mètode té una base científica i, de fet, jo podria explicar tot el que sé en termes que utilitzem en les investigacions científiques, però ho faig de manera senzilla perquè tothom ho entengui.
I no tothom que escriu en contra sap fer-ho aportant dades científiques en fòrums, reunions, congressos…entre d’altres coses perquè els qui escriuen en contra ho fan mitjançant opinions, i les opinions, a la comunitat científica, no se senten.
Jo no sóc un transmissor d’opinions, no sóc un gurú, jo explico fets científics.
Per tant, a les mares els hi diria que no consultin Internet, que aquest mitjà no és un fòrum científic i que no hi trobaran cap solució.
Hi ha estudis que demostren que aquestes mares que diuen que les tècniques o explicacions exposades en el mètode només fan ‘mal als nens’ estan equivocades. El que fa mal als nens és tot el contrari: estar tot el dia per ells, deixar que facin el que vulguin, que no s’ha de frustrar al nen, etc.
7) El mètode s’aplica igual per tothom? En el cas que hi hagi germans o avis a casa, com ho fem?
La diferència són els pares, el mètode s’aplica igual.
Els pares han de ser conscients que en alguns casos hauran de ser més constants, més tranquils, transmetre més seguretat.
Pel que fa als germans i avis, tots els qui ensenyen ho han de fer correctament. Aquest és un dels problemes principals que es troben els pares a casa. Com que hi ha opinions diferents confonem al nen.
Què passa a l’escola bressol? Que les educadores, vingui qui vingui, totes ho fan igual. Per tant, el mètode no és una cosa només dels pares sinó de tots els qui viuen a casa i tots els qui estan al seu entorn.
I sempre s’aplica igual perquè la clau està en la coherència. Els nens han de tenir una rutina, no els podem anar donant ordres diferents cada dia perquè, aleshores, no podran aprendre correctament.
8) El seu mètode creu que és compatible amb les recomanacions de les societats científiques sobre la lactància materna i l’èxit d’aquesta?
No és que ho cregui, és que s’ha de fer. Els estudis de com ensenyar a dormir des del naixement estan fets amb nens amb lactància materna a demanda. Però el nen demana quan té gana. Si tu l’alletes poca estona perquè se t’adorm, et demanarà abans, i és aleshores quan veiem la típica mare que cada hora i mitja ha d’estar amb el nen penjant a la teta. En canvi, si es fa bé, aquest nen trigarà 3 hores a demanar, podrà descansar bé, i aprendrà a que el menjar és una cosa que no té res a veure amb el dormir.
9) Creu que per a aconseguir un ésser independent amb una identitat pròpia, única i exclusiva, és aconsellable ensenyar-li que el que necessita aprendre és a estar sol quan encara és totalment indefens, dependent i incapaç d’entendre el seu entorn?
Això no és el que pretenem nosaltres ensenyant un bon hàbit. Al contrari. Igual com ensenyem als nens a estudiar, a menjar la sopa amb cullera, ensenyem a dormir als nens. Només això, no som pas tan transcendents com pot pretendre tot això citat a la pregunta.
És cert. El 70% dels nens de seguida agafen l’hàbit de dormir, en canvi hi ha un 30% de nens que els costa més aprendre’l.
Aquest 30% de nens són sans, tenen pares sans, sense cap problema psicològic, l’únic problema que tenen és que el rellotge que hem descobert que tenim al cervell, i que ens diu que hem d’estar dormint de nit i desperts de dia, costa una mica més de fer-lo madurar. Aquest tipus d’infants són els que després es desperten moltes vegades durant la nit, estan de mal humor, enganxats a la mare o al pare…I això és el que se’n diu un hàbit inadequat del son.
El que hem descobert és que es pot ensenyar a dormir en aquests nens, perquè el son és una necessitat del cos, però dormir bé és una cosa que s’ensenya, és un hàbit. Això és igual que la gana, que és una necessitat del cos, però a menjar bé se n’ensenya.
Però cal tenir en compte que l’ensenyament es fa en funció de la cultura on s’aplica l’hàbit. És a dir, aquí nosaltres l’hàbit de menjar el duem a terme asseguts a taula, amb un plat i una cullera, i si fóssim japonesos el faríem asseguts a terra amb un bol i uns ‘palets’.
Per tant, nosaltres, seguint l’hàbit de la nostra cultura, ensenyem a dormir als nens a la seva habitació i sols. D’aquesta manera el nen se sent millor, descansa millor i és més autònom quan és gran; podrà dormir sol a casa un amic, a una casa de colònies,etc.
2) Què representa tenir problemes del son? En què repercuteix això en el nen? Perquè és important que un nen dormi bé?
Sabem que el son és com una fàbrica, on restaurem i reparem tot el que hem gastat el dia anterior i, a més a més, memoritzem tot el que hem après durant el dia. És a dir, no només es tracta d’un descans físic sinó també d’una organització intel•lectual. I no només això, sinó que els nens quan dormen també activen l’hormona del creixement i, per tant, el nen que dorm malament pot tenir una talla més baixa que el nen que dorm bé.
També sabem que els primers 5 anys de vida és quan més desenvolupem les nostres neurones. Anem construint i ajuntant una neurona amb l’altra, fent sinapsis que se’n diu. I és així com formem el coeficient intel•lectual. Resumint, podríem dir que el grau d’intel•ligència el formem en els 5 primers anys de vida i les connexions per crear-lo les fem quan estem dormint, no quan estem desperts. Per tant, el nen que dorm malament pot tenir un coeficient intel•lectual més baix que el nen que dorm bé.
Tot i aquests descobriments, cal recordar que quan nen no dorm bé, està cansat, plora, es neguiteja. I si els adults això ho podem solucionar dormint 3 horetes i ja està, els nens no. Ells s’enganxen encara més a la mare, són més pesats, no mengen bé, etc. I aquests nens quan van a l’escola bressol o a l’escola són nens amb un rendiment escolar més baix i amb més problemes de conducta: es barallen amb els amics, es posen nerviosos més sovint…
I, a la que els ensenyes a dormir, els pares al•lucinen! Diuen fins i tot que ‘el nen ha canviat de caràcter’, i això és mentida. El caràcter i la forma de ser no es canvia, simplement és que el nen està bé perquè dorm millor.
I això del caràcter és important perquè molt pares pensen que un nen dorm malament perquè és nerviós i ja no hi ha remei. I això no és veritat, el caràcter no té res a veure amb un hàbit. Per exemple, un hàbit és menjar la sopa amb una cullera o rentar-se les dents amb un raspall, és a dir, algo que no sabem fer i que aprenem a base de repetició.
A partir d’aquí, la pregunta és: un nen molt tranquil aprèn a menjar la sopa amb cullera? Sí. I un nen molt nerviós? També. Quina és la diferència, aleshores? Que un nen tranquil li serà més fàcil d’aprendre-ho i el nen nerviós necessitarà un millor mestre. I això és el mateix amb l’hàbit de dormir. Només amb constància i paciència aconseguirem que un nen nerviós, malgrat sigui així, sàpiga i aprengui a seguir uns hàbits, com poden ser menjar o dormir correctament.
3) Vostè diu que si els nens segueixen el seu mètode, en una setmana poden arribar a aprendre a dormir bé. Però com ho fem?
Es tracta simplement d’associar a l’hàbit del son uns elements externs, que en el cas del nen serien el seu llitet, el seu ninot, el xumet si el nen és petit, i el més important, l’actitud dels pares.
Cal saber transmetre seguretat i confiança, el mateix que fem quan ensenyem a menjar la sopa amb cullera. Hem d’adoptar una actitud tranquil•la i molt afectuosa, i mai deixar-los plorar en el sentit de ‘que plori 2 hores i segur que s’adorm’, això és fatal! En cap dels nostres llibres diem que als nens se’ls ha de deixar plorar.
El que els pares fan amb el mètode és ensenyar als seus fills a dormir correctament, i el nen, com a resposta de que no sap fer-ho bé, fa l’únic que sap fer, plorar. Però hem de saber diferenciar entre el plor de mal (quan abandones els fills o quan es fan una ferida, per exemple) i el plor de demanda, que és el que fan quan els estem ensenyant a dormir i que és completament normal.
I per fer entendre això als pares dediquem tots els nostres esforços a donar-los el màxim d’informació perquè siguin uns bons mestres dels seus fills i puguin transmetre tota la seguretat, paciència i tranquil•litat necessària als nens a l’hora d’ensenyar un hàbit tan important com és dormir.
L’últim llibre que hem fet, per exemple, és un manual que es diu ‘Pediatria amb sentit comú per a pares i mares amb sentit comú’. La base d’aquesta publicació és donar als pares aquest manual que no existeix o que el trobaran en 20 llibres diferents i que, en canvi, aquí el tenen al seu abast en un sol registre. I és en aquesta publicació on explico que els nens han d’estar educats amb la frustració, que han de saber perdre. Han de ser conscients que no ho poden tenir tot de seguida, sinó no valoren res del que han aconseguit.
4) Vostè fa 15 anys que es dedica al món dels infants, quines són les últimes novetats?
En l’últim llibre, ‘A Dormir’, que seria una continuació i actualització dels altres llibres, expliquem les novetats més importants d’aquesta ciència del son, que és tan jove que contínuament estem descobrint fets nous.
Ara, per exemple, expliquem dues novetats.
La primera, que hem investigat i descobert, és que el nen, quan neix, segueix el mateix esquema de dormir que té quan està a la panxa de la mare.
Si nosaltres no alterem la forma que ja té apresa, aconseguirem que el nen dormi bé sense quasi haver-lo d’ensenyar.
La segona novetat important que s’explica en aquest llibre és tot el tema dels roncs. Sabem que els nens a partir dels 2 o 3 anys tenen petits roncs que són microdespertars. Aquests són els que fan que els nens i el seu cervell no descansin bé i que, a causa d’això, tinguin un pitjor rendiment escolar, que estiguin nerviosos i irritables…Però és un símptoma que podem solucionar.
5) El mètode Estivill té molts seguidors però també molts detractors. Què els hi diria a aquells pares i mares que pensen que el seu mètode és una mica radical pels nens?
Els hi diria que les crítiques només estan a Internet. No hi ha cap crítica a la comunitat científica. No hi ha cap revista científica que vagi en contra d’aquestes normes, entre d’altres coses perquè és la comunitat científica que les ha explicat i proposat.
6) Els seus mètodes, aleshores, són científics?
El mètode té una base científica i, de fet, jo podria explicar tot el que sé en termes que utilitzem en les investigacions científiques, però ho faig de manera senzilla perquè tothom ho entengui.
I no tothom que escriu en contra sap fer-ho aportant dades científiques en fòrums, reunions, congressos…entre d’altres coses perquè els qui escriuen en contra ho fan mitjançant opinions, i les opinions, a la comunitat científica, no se senten.
Jo no sóc un transmissor d’opinions, no sóc un gurú, jo explico fets científics.
Per tant, a les mares els hi diria que no consultin Internet, que aquest mitjà no és un fòrum científic i que no hi trobaran cap solució.
Hi ha estudis que demostren que aquestes mares que diuen que les tècniques o explicacions exposades en el mètode només fan ‘mal als nens’ estan equivocades. El que fa mal als nens és tot el contrari: estar tot el dia per ells, deixar que facin el que vulguin, que no s’ha de frustrar al nen, etc.
7) El mètode s’aplica igual per tothom? En el cas que hi hagi germans o avis a casa, com ho fem?
La diferència són els pares, el mètode s’aplica igual.
Els pares han de ser conscients que en alguns casos hauran de ser més constants, més tranquils, transmetre més seguretat.
Pel que fa als germans i avis, tots els qui ensenyen ho han de fer correctament. Aquest és un dels problemes principals que es troben els pares a casa. Com que hi ha opinions diferents confonem al nen.
Què passa a l’escola bressol? Que les educadores, vingui qui vingui, totes ho fan igual. Per tant, el mètode no és una cosa només dels pares sinó de tots els qui viuen a casa i tots els qui estan al seu entorn.
I sempre s’aplica igual perquè la clau està en la coherència. Els nens han de tenir una rutina, no els podem anar donant ordres diferents cada dia perquè, aleshores, no podran aprendre correctament.
8) El seu mètode creu que és compatible amb les recomanacions de les societats científiques sobre la lactància materna i l’èxit d’aquesta?
No és que ho cregui, és que s’ha de fer. Els estudis de com ensenyar a dormir des del naixement estan fets amb nens amb lactància materna a demanda. Però el nen demana quan té gana. Si tu l’alletes poca estona perquè se t’adorm, et demanarà abans, i és aleshores quan veiem la típica mare que cada hora i mitja ha d’estar amb el nen penjant a la teta. En canvi, si es fa bé, aquest nen trigarà 3 hores a demanar, podrà descansar bé, i aprendrà a que el menjar és una cosa que no té res a veure amb el dormir.
9) Creu que per a aconseguir un ésser independent amb una identitat pròpia, única i exclusiva, és aconsellable ensenyar-li que el que necessita aprendre és a estar sol quan encara és totalment indefens, dependent i incapaç d’entendre el seu entorn?
Això no és el que pretenem nosaltres ensenyant un bon hàbit. Al contrari. Igual com ensenyem als nens a estudiar, a menjar la sopa amb cullera, ensenyem a dormir als nens. Només això, no som pas tan transcendents com pot pretendre tot això citat a la pregunta.
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Fa molts anys que estic en aquest forum, m'hi vaig senir molt bé durant un temps i d'un temps cap aquí ja no el faig servir gaire però el seguia tenint en compte i el seguia al facebook.
M'ha sabut greu que no es puguin donar opinions allà, si el feu servir vosaltres també hauria de servir pels que us cliquem m'agrada i hi hauria d'haver la possibilitat d'expressar lliurement el que es pensa. A més no havia posat cap crítica cap a vosaltres ni res ofensiu.
Us ho poso aquí perquè no he trobat la manera de fer-vos-ho arribar directament.
Moltes gràcies!
M'ha sabut greu que no es puguin donar opinions allà, si el feu servir vosaltres també hauria de servir pels que us cliquem m'agrada i hi hauria d'haver la possibilitat d'expressar lliurement el que es pensa. A més no havia posat cap crítica cap a vosaltres ni res ofensiu.
Us ho poso aquí perquè no he trobat la manera de fer-vos-ho arribar directament.
Moltes gràcies!
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Hola Carla,
T'explico, el que volem es que els comentaris es facin al fòrum, no al Facebook.
Només fem servir facebook per comunicar els articles nous, però no per generar debat, volem que els debats es generin al fòrum, i encara no existeix la possibilitat de deshabilitar els comentaris a les entrades..
Fa 5 mesos que no escrius al Socpetit i com a mínim ara ens has fet una visita
Salutacions.
T'explico, el que volem es que els comentaris es facin al fòrum, no al Facebook.
Només fem servir facebook per comunicar els articles nous, però no per generar debat, volem que els debats es generin al fòrum, i encara no existeix la possibilitat de deshabilitar els comentaris a les entrades..
Fa 5 mesos que no escrius al Socpetit i com a mínim ara ens has fet una visita
Salutacions.

Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Abans que es generi un altre debat en torn a la figura de l'Estivill, m'agradaria dir que crec que aquesta entrevista no aporta dades molt noves; tot això que ha explicat el doctor, és el mateix que ha dit a altres entrevistes a diaris, revistes, etc.:
- Repeteix que el seu mètode és científic i que les crítiques no aporten fonts i són només "opinions", però no aporta cap font científica (i jo sí que n'he llegit d'objectives -i moltes- aportades per l'altra banda; algunes de pediatres).
- Ridiculitza les crítiques dient que només estan a Internet, com si la gent que utilitzés Internet fossin una panda de frikis, i no pares, mares, pediatres...
- Parlant de la importància de la son, diu: "els primers 5 anys de vida és quan més desenvolupem les nostres neurones"; però després li resta tota importància trascendental al fet de deixar plorar sols als nens a la foscor per la nit, ja que per a ell es tracta només aprendre l'hàbit de la son. La part emocional, sembla que la deixi de banda, i és molt important per el desenvolupament de les neurones de les que parla.
- No he entès el que diu de la lactància materna... es suposa que si un nen mama bé, hauria de demanar cada 3 hores? Però això no anava a demanda? A més, si es desperta cada tres hores, no és contradictori voler que el nen dormi tota la nit del "tirón"?
Suposo que el que més em carrega és la prepotència d'aquest home. Sé que en aquest fòrum hi ha hagut moltes discussions acalorades sobre el mètode Estivill, i que moltes han acabat a la paperera.
M'agradaria tranquilitzar a totes les noies, opinin el que opinin... fer-se mala sang no porta enlloc, i és el mateix de sempre.
- Repeteix que el seu mètode és científic i que les crítiques no aporten fonts i són només "opinions", però no aporta cap font científica (i jo sí que n'he llegit d'objectives -i moltes- aportades per l'altra banda; algunes de pediatres).
- Ridiculitza les crítiques dient que només estan a Internet, com si la gent que utilitzés Internet fossin una panda de frikis, i no pares, mares, pediatres...
- Parlant de la importància de la son, diu: "els primers 5 anys de vida és quan més desenvolupem les nostres neurones"; però després li resta tota importància trascendental al fet de deixar plorar sols als nens a la foscor per la nit, ja que per a ell es tracta només aprendre l'hàbit de la son. La part emocional, sembla que la deixi de banda, i és molt important per el desenvolupament de les neurones de les que parla.
- No he entès el que diu de la lactància materna... es suposa que si un nen mama bé, hauria de demanar cada 3 hores? Però això no anava a demanda? A més, si es desperta cada tres hores, no és contradictori voler que el nen dormi tota la nit del "tirón"?
Suposo que el que més em carrega és la prepotència d'aquest home. Sé que en aquest fòrum hi ha hagut moltes discussions acalorades sobre el mètode Estivill, i que moltes han acabat a la paperera.
M'agradaria tranquilitzar a totes les noies, opinin el que opinin... fer-se mala sang no porta enlloc, i és el mateix de sempre.
- viviandrea77
- :: papallona

- Entrades: 131
- Membre des de: dl. des. 28, 2009 7:04 pm
- Ubicació: casa meva
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
No entenc com podeu donar lloc a aquest personatge a la vostra pàgina.
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
A mi m'ha fet gràcia quan ha dit que sí que està basat en mètodes científics però que ell ho explica de forma entenedora.... aaaaahh o sigui que som tontes no i no ho podríem entendre si provés d'explicar-ho?? Quina barra tu!!
Toni i companyia, en tot cas gràcies per estar presents en aquests esdeveniments, i jo sí que crec que s'ha de donar l'oportunitat que tothom expressi la seva opinió... fins i tot aquest senyor!!
Toni i companyia, en tot cas gràcies per estar presents en aquests esdeveniments, i jo sí que crec que s'ha de donar l'oportunitat que tothom expressi la seva opinió... fins i tot aquest senyor!!

- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Em supera... no puc ni escriure el que penso d'aquest energúmen!
a sobre tracta la gent de tonta, quina prepotència...
a sobre tracta la gent de tonta, quina prepotència...
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Gràcies Toni per la resposta!
Toni ha escrit:Hola Carla,
T'explico, el que volem es que els comentaris es facin al fòrum, no al Facebook.
Només fem servir facebook per comunicar els articles nous, però no per generar debat, volem que els debats es generin al fòrum, i encara no existeix la possibilitat de deshabilitar els comentaris a les entrades..
Fa 5 mesos que no escrius al Socpetit i com a mínim ara ens has fet una visita![]()
Salutacions.
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
viviandrea77 ha escrit:No entenc com podeu donar lloc a aquest personatge a la vostra pàgina.
Doncs per que som plurals i aquí tothom té el seu espai fins i tot aquest senyor que diu:
"Per tant, a les mares els hi diria que no consultin Internet, que aquest mitjà no és un fòrum científic i que no hi trobaran cap solució."
Bé, això no és cap fòrum científic, però segur que més d'una ha trobat aquí la seva solució, sigui la solució que sigui

Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Uff!! no hauria d'haver començat a llegir!!! si jo ja sè que sempre em posa dels nervis aquest home!!! mes que res per la seva manera prepotent de verure la vida, com si ell fos l'unica persona al mon amb la veritat absoluta...i la resta fossin ineptes totals!!
No vui entrar punt per punt, només recordar que l"Asociación de Pediatria Española parla com que el més habitual es la lactancia materna irregular, amb mes freqüencia de tomes a les nits!!! no son prou cientìfics? a noooooo...es que les mares no ho fan bé!!!!
En fì....
Prometo no lleguir mes post relacionats amb l'Estivill
No vui entrar punt per punt, només recordar que l"Asociación de Pediatria Española parla com que el més habitual es la lactancia materna irregular, amb mes freqüencia de tomes a les nits!!! no son prou cientìfics? a noooooo...es que les mares no ho fan bé!!!!
En fì....
Prometo no lleguir mes post relacionats amb l'Estivill
La botiga de la fertilitat, l'embaràs i el bebè: http://www.betbebe.es/ca/
Segueix-nos a Facebook: http://www.facebook.com/pages/BETbeb%C3%A9/135873629845800
Segueix-nos a Facebook: http://www.facebook.com/pages/BETbeb%C3%A9/135873629845800
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Només dir el que la majoria sabem, aquest home s'ha "forrat" i s'ha fet popular per apropiar-se , traduir i divulgar un mètode que no és ni seu (sinó del Dr Ferber, i a més de l'any de la catapum!), només amb això, per mi ja no té gaire credibilitat.
Ah! Jo m'he fet un fart de riure quan he llegit que el que fem malament algunes mares és estar tot el dia pels nostres fills...és que..., no sé, en serio a mi aquest home em fa riure!!!
indiferentment del que diu, que pots estar d'acord o no (ell no obliga a res, tothom fa el que creu convenient), és la seva actitud i el fet de que les formes li fan perdre el contingut...jo crec que ell sol s'ha anat enfilant i enfilant... i ja se sap: "cuanto más arriba sube el mono, más se le ve el culo"...(és una frase feta, en plan metàfora eh?, no estic dient que ell sigui un mono, no vull insultar a ningú...)
Ah! Jo m'he fet un fart de riure quan he llegit que el que fem malament algunes mares és estar tot el dia pels nostres fills...és que..., no sé, en serio a mi aquest home em fa riure!!!
indiferentment del que diu, que pots estar d'acord o no (ell no obliga a res, tothom fa el que creu convenient), és la seva actitud i el fet de que les formes li fan perdre el contingut...jo crec que ell sol s'ha anat enfilant i enfilant... i ja se sap: "cuanto más arriba sube el mono, más se le ve el culo"...(és una frase feta, en plan metàfora eh?, no estic dient que ell sigui un mono, no vull insultar a ningú...)<a><img src="http://bd.lilypie.com/i8iqp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
No tenia ganes de fer comentaris, però com que avui no tinc gaire feina...
Primer un comentari a les “dues novetats que incorpora el nou llibre”:
La primera, que hem investigat i descobert, és que el nen, quan neix, segueix el mateix esquema de dormir que té quan està a la panxa de la mare.
Si nosaltres no alterem la forma que ja té apresa, aconseguirem que el nen dormi bé sense quasi haver-lo d’ensenyar.
La segona novetat important que s’explica en aquest llibre és tot el tema dels roncs. Sabem que els nens a partir dels 2 o 3 anys tenen petits roncs que són microdespertars. Aquests són els que fan que els nens i el seu cervell no descansin bé i que, a causa d’això, tinguin un pitjor rendiment escolar, que estiguin nerviosos i irritables…Però és un símptoma que podem solucionar
Respecte a la primera vol dir que totes les mares a les quals tracta d’ingènues (per no dir directament totes) no ho saben això sense haver de fer investigacions i finalment descobriments? .... ostres de vegades penso que ens deixem tractar d’imbècils amb tanta impunitat que ens hem acostumat a rebre patacades sense protestar, i estem adormides.....
I el que no acabo d’entendre, venint del Sr. Estivill, és aquesta frase: “Si nosaltres no alterem la forma que ja té apresa, aconseguirem que el nen dormi bé sense quasi haver-lo d’ensenyar” ...... mmmmmmhhhhhhhh........ clar, com que sóc mare deu ser per això.....
Respecte a la segona...... “rendiment escolar” en un nen de preescolar (terme per sí antagònic) ........ això va molt relacionat amb altres afirmacions com que si el nen no dorm bé serà menys intel•ligent, creixerà menys i serà l’agressiu de la llar ...... Així les pobres mares ingènues, mortes de por per les conseqüències demolidores voldran fer dormir als seus fills costi el que costi............. Estratègia de la por, molt típic i tòpic..... sap qui la fa servir sempre aquesta estratègia? ... va.... ja li deixo que ho rumiï, que és molt llest i segur que ho deduirà.
“El caràcter i la forma de ser no es canvia, simplement és que el nen està bé perquè dorm millor”
Tenia entès que el que no canviava era el temperament i que el caràcter eren les reaccions i els hàbits de comportament que s’adquireixen durant la vida, per tant si que canvia i és modela. ..... però vostè com que té estudis en medecina, neuro-pediatria i no sé quantes coses més.... .... suposo que ho deu saber millor que jo.
Ara entenc la resposta a la última pregunta. Si afirma que crear aquest hàbit no canvia el caràcter, aleshores entenc perquè la pregunta li sembla transcendental, ja que a vostè li resulta insignificant el resultat del seu mètode en la creació de la personalitat i a mi no..... sóc més transcendental.... deu ser perquè sóc mare no científica....
Primer un comentari a les “dues novetats que incorpora el nou llibre”:
La primera, que hem investigat i descobert, és que el nen, quan neix, segueix el mateix esquema de dormir que té quan està a la panxa de la mare.
Si nosaltres no alterem la forma que ja té apresa, aconseguirem que el nen dormi bé sense quasi haver-lo d’ensenyar.
La segona novetat important que s’explica en aquest llibre és tot el tema dels roncs. Sabem que els nens a partir dels 2 o 3 anys tenen petits roncs que són microdespertars. Aquests són els que fan que els nens i el seu cervell no descansin bé i que, a causa d’això, tinguin un pitjor rendiment escolar, que estiguin nerviosos i irritables…Però és un símptoma que podem solucionar
Respecte a la primera vol dir que totes les mares a les quals tracta d’ingènues (per no dir directament totes) no ho saben això sense haver de fer investigacions i finalment descobriments? .... ostres de vegades penso que ens deixem tractar d’imbècils amb tanta impunitat que ens hem acostumat a rebre patacades sense protestar, i estem adormides.....
I el que no acabo d’entendre, venint del Sr. Estivill, és aquesta frase: “Si nosaltres no alterem la forma que ja té apresa, aconseguirem que el nen dormi bé sense quasi haver-lo d’ensenyar” ...... mmmmmmhhhhhhhh........ clar, com que sóc mare deu ser per això.....
Respecte a la segona...... “rendiment escolar” en un nen de preescolar (terme per sí antagònic) ........ això va molt relacionat amb altres afirmacions com que si el nen no dorm bé serà menys intel•ligent, creixerà menys i serà l’agressiu de la llar ...... Així les pobres mares ingènues, mortes de por per les conseqüències demolidores voldran fer dormir als seus fills costi el que costi............. Estratègia de la por, molt típic i tòpic..... sap qui la fa servir sempre aquesta estratègia? ... va.... ja li deixo que ho rumiï, que és molt llest i segur que ho deduirà.
“El caràcter i la forma de ser no es canvia, simplement és que el nen està bé perquè dorm millor”
Tenia entès que el que no canviava era el temperament i que el caràcter eren les reaccions i els hàbits de comportament que s’adquireixen durant la vida, per tant si que canvia i és modela. ..... però vostè com que té estudis en medecina, neuro-pediatria i no sé quantes coses més.... .... suposo que ho deu saber millor que jo.
Ara entenc la resposta a la última pregunta. Si afirma que crear aquest hàbit no canvia el caràcter, aleshores entenc perquè la pregunta li sembla transcendental, ja que a vostè li resulta insignificant el resultat del seu mètode en la creació de la personalitat i a mi no..... sóc més transcendental.... deu ser perquè sóc mare no científica....
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Entrerius, com m'encanta llegir-te...
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Si és que una sola neurona de les que voleien x aquest post li donen 20 voltes a aquest home!
Em sap greu lo malament que el devien tractar de petit pq ara vulgui fer tan de mal!
Em sap greu lo malament que el devien tractar de petit pq ara vulgui fer tan de mal!
- llumer
- :: dofí

- Entrades: 3140
- Membre des de: dv. feb. 09, 2007 6:20 pm
- Ubicació: el vallès occidental
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
jo m'estalviare els comentaris sobre aquest senyor i el seu metode...
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
Hola, sòc nova al forum, acabo d'enregistrar-me a causa del tema Estivill.
Sòc una de les mares indignades amb la repercussió que té aquest personatge a tot arreu. Ningú coneix la Rosa Jové?, també és una estudiosa del son infantil, de fet es psicòloga entre altres titulacions. Aquesta persona si que aporta dades científiques, i el que és més important, es basa en estudis fets els últims anys, no en estudis retrògrads d'altres metges de fa la tira... Encara diria més, mostra respecte pels infants, no els tracta com a petits monstres que sembla que hagin nascut decidits a amargar-nos la vida.
Fins i tot el Punset difon la necessitat de pujar la canalla amb amor i sense deixar-los plorar.
Com bé diu un company/a del forum, tothom té dret a expressar-se, però els organitzadors d'actes com ara fires dedicades als infants, haurien d'oferir altres visions, i no centrarse nomes en aquells personatges que que els aportaran més beneficis. Avui en dia és difícil no haver de caure en això, però ostres, no hi ha ningú sensible amb el tema, que pugui anar més enllà...
Seré una mare punkie o hippie, ... però els meus fills dormen amb nosaltres, mengen amb nosaltres, i el que és més important, sòn molt feliços i se'ls hi nota.
Sòc una de les mares indignades amb la repercussió que té aquest personatge a tot arreu. Ningú coneix la Rosa Jové?, també és una estudiosa del son infantil, de fet es psicòloga entre altres titulacions. Aquesta persona si que aporta dades científiques, i el que és més important, es basa en estudis fets els últims anys, no en estudis retrògrads d'altres metges de fa la tira... Encara diria més, mostra respecte pels infants, no els tracta com a petits monstres que sembla que hagin nascut decidits a amargar-nos la vida.
Fins i tot el Punset difon la necessitat de pujar la canalla amb amor i sense deixar-los plorar.
Com bé diu un company/a del forum, tothom té dret a expressar-se, però els organitzadors d'actes com ara fires dedicades als infants, haurien d'oferir altres visions, i no centrarse nomes en aquells personatges que que els aportaran més beneficis. Avui en dia és difícil no haver de caure en això, però ostres, no hi ha ningú sensible amb el tema, que pugui anar més enllà...
Seré una mare punkie o hippie, ... però els meus fills dormen amb nosaltres, mengen amb nosaltres, i el que és més important, sòn molt feliços i se'ls hi nota.
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
nusesa ha escrit:Hola, sòc nova al forum, acabo d'enregistrar-me a causa del tema Estivill.
Sòc una de les mares indignades amb la repercussió que té aquest personatge a tot arreu. Ningú coneix la Rosa Jové?, també és una estudiosa del son infantil, de fet es psicòloga entre altres titulacions. Aquesta persona si que aporta dades científiques, i el que és més important, es basa en estudis fets els últims anys, no en estudis retrògrads d'altres metges de fa la tira... Encara diria més, mostra respecte pels infants, no els tracta com a petits monstres que sembla que hagin nascut decidits a amargar-nos la vida.
Fins i tot el Punset difon la necessitat de pujar la canalla amb amor i sense deixar-los plorar.
Com bé diu un company/a del forum, tothom té dret a expressar-se, però els organitzadors d'actes com ara fires dedicades als infants, haurien d'oferir altres visions, i no centrarse nomes en aquells personatges que que els aportaran més beneficis. Avui en dia és difícil no haver de caure en això, però ostres, no hi ha ningú sensible amb el tema, que pugui anar més enllà...
Seré una mare punkie o hippie, ... però els meus fills dormen amb nosaltres, mengen amb nosaltres, i el que és més important, sòn molt feliços i se'ls hi nota.
Nesusa, precisament en aquest fòrum hi ha moltíssima gent partidaria de la Rosa Jové i altres professionals que ofereixen alternatives als mètodes Estivill, si hi busques una mica ho trobaràs
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
mireiafor ha escrit:
Nesusa, precisament en aquest fòrum hi ha moltíssima gent partidaria de la Rosa Jové i altres professionals que ofereixen alternatives als mètodes Estivill, si hi busques una mica ho trobaràs
Bé, això no ho dubto, al contrari, simplement era una crítica a tots aquells mitjans de comunicació, fires, actes, ... que nomes tenen en compte el punt de vista més mediàtic. I a més a més volia donar la meva opinió com un altre/a.
Re: ::: Entrevista al Doctor Estivill
La Rosa Jové, és la que fa només llibres en castellà per ser més mediàtica ??
Parlant amb ella, em va dir que claro.. que primero en castellano.. después si iba bien a lo mejor tambien estaría en catalan..
.. es que fa 2 anys també va venir a Petitàlia, ... feia 3 ó 4 anys que no venia l'Estivill..
A Bebés i Mamàs l'Estivill farà una nova conferència ( http://bebesmamas.com/_noticias/informacion.asp ) però hi han moltes més...
nosaltres assistirem i entrevistarem a Fayna de Babiboom
Parlant amb ella, em va dir que claro.. que primero en castellano.. después si iba bien a lo mejor tambien estaría en catalan..
.. es que fa 2 anys també va venir a Petitàlia, ... feia 3 ó 4 anys que no venia l'Estivill..
A Bebés i Mamàs l'Estivill farà una nova conferència ( http://bebesmamas.com/_noticias/informacion.asp ) però hi han moltes més...
nosaltres assistirem i entrevistarem a Fayna de Babiboom
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |

























