Buscar l'embaràs quan se m'acaba la feina

[sandra86]

Hola a tothom!!

Sóc nova en el fòrum.
Estic pensant en la possibilitat de buscar un embaràs ara que acabo la feina (a finals de juny).
M'agradaria saber si hi ha més gent com jo, que està buscant o vol començar a buscar quan estigui a l'atur.
No paro de rumiar i donar-li voltes per saber si ara és el moment o potser serà millor esperar-me a trobar feina.
Si alguna de vosaltres està en la meva situació o ha passat pel mateix m'agradaria que em donessiu algun consell!!
Com saber si realment estàs preparada i vols tenir un fill??

Moltes gràcies per avançat!!

[se12]

jo penso, que tal cual com estan les coses, podriem dir que mai es un bon moment per buscar un fill/a però..... de veritat tenim que pensar tant??? Hem de tenir un fill quan la parella ho desitja molt i quan sabem que ho podem mantenir, estem a l'atur o no..... perque si estem a l'atur no es un bon moment, si acabem de començar a treballar a una feina nova no es bon moment xq possiblemt quan s'enterin ens ficaran porta, si ja estem amb contracte indefinit, actualment, ens podem fotre al carrer molt facilment així que jo crec que l'hem de fer quan la parella ho desitgi i economicament t'ho pots permitir!

[princesa_ballarina]

Exacte, mai és bon moment!!:P i ara menys, però ja ens veus, vinga tenir criatures !
D'altra banda, pensa que no sempre és "dit i fet"! pots tardar un any perfectament i consisderar-se dins el normal! així que si tu estas preparada i la teva parella també, benvinguts a l'aventura!

[pantxa contenta]

Penso igual que vosaltres, si ens ho pensem, mai ho fariem perque sempre hi ha alguna cosa que et pot tirar enrere. Jo crec que s'han de fer números i si amb un sou ho veieu viable, sense tirar cohets, però que es pot tirar endavant, doncs ja està. A més si tu estas a casa, aquests mesos que t'estalvies de guardes i cangurs, que millor que estar amb la mama!!! El moment ideal econòmicament no existeix (al menys des del meu punt de vista) ha de ser el moment en que la parella creieu que és l'adequat per la vostra situació emocional, és a dir, quan els dos ho desitgeu!

[Cuca84]

Estic totalment d'acord amb les vostres opinions, mai és bon moment.. jo vaig esperar a trobar feina, després a que em fessin fixa, després a l'ascens.. i de cop em vaig trobar amb algun que altre problema a la feina que em va fer reaccionar: tant bé estàs genial a la feina, com de cop estàs fatal i pensant el pitjor.. pel que opino que si hi ha moltes ganes, és el moment.

Els diners són importants, i la feina també, però més important és poder tenir el teu fill o filla en el moment que la parella cregui millor.. perquè en 9 mesos, tot pot donar-se la volta 5 vegades.. i al final, jo crec que quan estiguem embarassades, la resta de coses ens importaran una miqueta menys i si anem cuertes de diners, abans no ens comprarem X coses que ara potser considerem impressindibles per tal de què a la nostra criatura no li falti de res!!

Així que, si ho desitjeu, endavant! la resta, en certa manera és secundari

[sandra86]

Moltes gràcies per les vostres respostes noies!!
Teniu tota la raó, ademés tindré tot o quasi tot el paro!!
El meu problema ademés es que sóc balança d'horoscop i em costa decidir-me!! Però de ganes la veritat no m'hen falten!! Sempre li dono masses voltes a les coses i la veritat no cal rumiar-ho tant!!

[Silvya]

Sé que el tema és força complicat, però mireu hi ha una frase que ho resumeix una mica, tot i que en pla bromista: DONDE CABEN DOS CABEN TRES!!!
Amb això no us vull dir que els diners no siguin importants i que el fet de tenir feina sigui secundari, però arriba un moment que es tenen prioritats i es valoren altres coses.

Jo sóc mestra i tal i com van les retallades l'any que ve no sé si treballaré. La Generalitat està retallant places i els interins som els primers en saltar....així que...no sé si seria un bon moment per tenir un fill/a, però també veig que si no treballo tindré més temps per dedicar-me a mi i al meu bebè. I sincerament, ja no vull esperar més!!

No ho se...és un tema força complicat, però hi ha coses que si et venen de gust i amb la parella es fa una pinya, s'han de tirar endavant!!!
Tot i així...he de reconèixer que por sí que en tinc...

[pantxa contenta]

Silvya estem a la mateixa situació, interina i tampoc sé on aniré al setembre, però és igual, la Rigau no em pot retallar les ganes de ser mama!! ;)

[Silvya]

Clar que no panxa contenta! Aquesta dona no ens treurà la nostra il·lusió! Ja prou fa treient-nos el sou i la dignitat de la feina!!!!

[sandra86]

Panxa contenta i silvya, jo tmb soc mestra!!
D'on sou?? Jo visc a prop de Girona pero estic treballant en una escola concertada a Barcelona i aquest curs ja acabo la suplencia...
Passo de pensar sempre en el futur!! El que sigui sera pero nosaltres a buscar el baby!!! XDDD

[Marona78]

Hola Sandra86!

La meva primera filla Aïda la vaig concebre estant de cooperant a l'Amazones. Evidentment, quan vaig arribar a Catalunya (la volia tenir aquí), no vaig trobar feina´i tampoc tenia dret a l'atur, el meu marit és immigrant i va arribar a CAT quan la nena ja havia nascut (mè de burrocràcia!), però ens en vam sortir.

Ara fa dos anys, va néixer el meu segon fill, en Samuel , i quan el vam anar a buscar, jo tenia un contracte temporal que se m'acabava (treballava de tècnica en normalització lingüística fent cursos a estrangers i a adults en general). Vaig treballar fins als 8 mesos, que era quan se m'acabava el contracte i vaig empalmenr la baixa per maternitat i l'atur.

L'any passat vaig treballar en una escola concertada, però se'm va acabar el contracte al juliol i des de llavors sóc a l'atur . Sobrevivim amb el sou del meu marit, que és peó de fàbrica (té contracte fix, però és mileurista), però no me'n penedeixo!La crisi ens està tocant de ple, però tenir els meus fills ha estat el millor que m'ha passat mai, i cap Merkel , Rajoy o Mas decidirà per mi quan he de tenir els meus fills!

Fes el que et dicti el cor i mira endavant! Les coses estan malament i poden anar pitjor , però si tu i la teva parella voleu aquest fill , doncs endavant!

Salut!

[sandra86]

Gràcies marona78!!

[PILIJAPS]

Hola Sandra,

T'explicaré el meu cas:

Amb la segona nena ens vam voler esperar pel tema de que jo no tenia feina,...va passar un any, jo tenia feina (no fixe) però amb perspectives i quan estava embarassada de 4 mesos i aprofitant que s'acabava el contracte al juliol (estava a una escola i havia de tornar al setembre) van acabar amb els meus serveis! (tot dins la llei, ja que no en vam fer fora! es va acabar el contracte! m'entens?).
No dubtis, que les coses canvien mil i una vegades, els fills son per una etapa en concret de la teva vida i si creieu que és el moment, endavant!.El moment de buscar un fill és molt especial per una parella i hauria de ser una acte d'amor i compromís d'una parella que s'estima, que vol formar una família i no perquè toca per l'edat, els diners, la professió,...
Nosaltres estem encantats amb les nostres filles i els moments difícils també ens ensenyen que les coses de color de rosa no son les reals. La realitat és una altra i això és el que tú després podràs transmetre als teus fills.

Sort en la vostra decisió!.

[mar36]

Hola!!
Jo sempre he volgut tenir les coses controlades i planificades, vaig canviar de feina Pq el horari no seria compatible per cuidar al meu futur fill, vaig trobar la feina ideal amb horari perfecte, em vaig posicionar i en el moment q pensem q es adequat anem pel bebè, no arriba i iniciem reproducció assistida al cap d uns mesos em despedeixen per un Ero! Uff se m cau al món a sobre!! I ara q?
Decidim continuar amb RA i buscant feina , no trobo feina i tampoc em quedo embarassada.
Buscava feina i em preocupava per si podia fer be al tractament i si em quedava em farien fora...
No hem vaig relaxar i per mi les dues coses eren importants. Finalment vaig començar fer suplèncias i hem vaig quedar embarassada. Estic allargant l atur per poder cuidar als meus fills i poder disfrutar de ser mare.
Fins fa poc estava preocupada de no tenir feina, i si se m acaba l atur i continuo sense treballar pero he dit prou i he decidit q les coses han vingut així i soc afortunada Pq em podré dedicar a ell@s.
He tingut una lluita interior important pero ara ja estic encaminada!
El meu Consell es q si vols ser mare endavant! A vegades les coses no surten com vols i no podem controlar. No t obsessionis i disfruta del teu somni q es ser mare!!
Ànims.

[sandra86]

Gracies mar36

[Olguiky]

Tens tota la raó mar36! A vegades com més lluitem per tenir controlades les coses més se'ns descontrolen. I a vegades quan deixem que tot segueixi el seu curs, les coses es van posant a lloc elles totes soles com pervart de màgia.

Si esperem trobar un moment perfecte, potser mai apareixerà... La vida ens l'hem d'agafar tal i com ens ve.

[Aquitania]

si en teniu ganes i podeu anar tirant, endavant!! mai es el moment perque sempre podràs tenir millor feina, millor casa, millor sou, millor de tot; i aixo fa q mai et decideixis... pero no és aixo el que compta....

[Olguiky]

Nosaltres ens acabem de casar i ara anem a buscar la criatura. Semblava que les coses se'ns posaven bé... La feina en el meu cas semblava que no podia ser més estable (sóc profe de secundària i tinc aprovades les opos). Doncs tornant del viatge de noces em van cridar i em van dir que la meva plaça l'havien suprimida. I el pitjor és que em poden destinar per tot Catalunya!!!
Sort que semblava que era un bon moment!

[jessixcarlos]

Jo us explicare la meva experiencia en aquest tema.
El meu marit m'insistia molt a tenir un bebe i a mi hi havia algo que em feia tirar enrrere, el tema de la feina, la cosa a la meva empresa començava a estar aixi aixi i carlos tampoco tenia gaire feina, pero vem pensar que com dieu vosaltres, mai seria el moment perfecte, pq sempre per una cosa o per una altre...
Total, que ens vem decidir i ens vem quedar en el primer intent.
Als dos mesos, Carlos sense feina, tenia una empresa de construccio que va haver de tancar, sent autonom, sense dret a res i amb deutes.
Jo vaig passar-me tot l'embaraç engoixada pensant en com treuriem al peque endevant amb un sol sou, i molts dies plorava pensan en si podria donar-li totes aquelles coses que necessites.
Ara em plantejo de tant en tant anar a pel segon pero hi ha algo dintre que em diu que fins que aixo no s'estavilitzi...
Vull disfrutar al maxim del meu embaraç sense haver de patir per la situacio economica i les consecuencies que pot tenir aquesta decisio pels meus fills.
En el meu cas, escolto el meu cor, pero no em deixo portar per ell i escolto mes el meu cap i al sentit de la responsabilitat.
Aquesta es la meva experiencia i la meva opinio pel que jo ja he viscut.
Si teniu clar que a hores d'ara economicament no tindreu cap problema, doncs endevant, jo com en el meu cas no ho acabo de veure clar... prefereixo esperarme.

En aquests moments estem els dos treballan a la meva empresa, i sembla que la cosa pinta be, pero fa un any vem estar apunt de tancar i encara estem a la corda fluixa, pel que jo prefereixo tenir una mica mes de seguretat, si ve es cert que mai sera segur el 100%

[dym]

Hola!!!

t'explico el meu cas... nosaltres ens vem casar a l'abril del 2009 i al setempbre del 2009 vem decir posar.nos en la busqueda del bebe, i un mes tard em feien fora de la feina, un bon dia em van dir que no tornes... com tenia 2 anys d'atur vem parlar.ho i vem decidir tirar endavant i un mes més tard estava prenyi...

El meu pitufo te ara quasi 22 mesos i jo fare 3 anys sense feina a l'octubre... el temps passa mooooooooooolt rapid!!!! sort dels meus pares i dels meus sogres que ens ajuden... El meu home treballa pero com la majoria dels humans, cobrant un sou ben senzill... Ara ens hem canviat de pis, estem de lloguer per sort!!! hem marxat a un de mes gran, pero mes barato i millor...

El moment perfecte no el trobareu mai... pero sense viure per sobre de les possibilitats (que moooolta gent ho fa), es pot fer!!!

Per cert, jo tambe soc balança...