Festes d'aniversari

[lluna 21]

Voldria saber les vostres opinions pel que fa a les festes d'aniversaris.Resulta que el meu nen ha començat P3 aquest any,escola nova, nens nous. Hem anat a dues festes d'aniversari de dos nens i molt bé. Les festes van ser correctes, vull dir tot molt casolà, com a nosaltres
ens agrada tot i que no som gaire de festes, bé jo encara però el meu marit li costa molt venir..
El fet és que fa dies que ens van convidar a la festa d'una nena que el meu fill no en parlava massa i quan li vaig preguntar si hi volia anar em va dir que no i no hi hem anat. Aquesta setmana quan he anat a buscar el nen he sentit comentaris entre mares que no m'han agradat, com si això de les festes s'hagués convertit en una competició de qui la fa més vistosa i qui convida a més nens i qui pot més.
Parlant amb mares de nens més grans n'hi ha que m'han dit que han deixat d'anar-hi pels merders que tenien... A part d'això no teniem pas pensat fer cap festa amb nens de la clase però veient això ja no sé què pensar, ni què fer...
Vosaltres què feu?

[neuetes]

La meva filla també està a P3 i nosaltres no n'hi hem anat a cap de festa d'aniversari. Dóna la casualitat que de les mames que més ens fem quan anem a recollir els nens (que són de P3 però de diferents classes), tots els nens fan aniversaris en època de vacances, menys la meva. I la única relació que té la meva filla amb aquests nens som les mames, no entre ells (es veuen al pati o al menjador i prou).
Considero que ara a aquesta edat encara no té dita quins seràn els seus amics i amb qui es farà més. Per tant, ja vagarà d'anar a festes d'aniversari, però anirà a qui ella vulgui de debó i no com a compromís. Quan jo era petita n'hi havia un parell de la meva classe que sempre montaven unes festes d'aniversari espectaculars i normalment invitaven a tota la classe (imagineu-vos, 35 nens amb els respectius pares a la festa!!) i al final tot era competició entre mames i la festa infantil passava a un segon plà (inclús havia competició de regals). Hi vaig anar a una i ja en vaig tenir prou, i em vaig convertir en la "rara" de la classe (després de donar el primer pas jo, al cap dels anys, molts altres companys i companyes van fer el mateix i al final les "pijes" es van quedar més soles que la una). Patètic.
Jo passo de la gent i del que pensen o parlen, si aquests són els màxims problemes que poden tenir és que s'aborreixen moltíssim. I si hi ha alguna cosa que vull que la meva filla aprengui d'aixó (si mai m'hi trobo) és que amb aquesta vida no s'ha de ser ni frívol ni superficial, que qui més l'estimi i l'apreci no voldrà comprar el seu afecte.

Nosaltres vam fer una festa d'aniversari familiar, amb els avis, tiets i cosins. I alguns amics nostres amb nens de la mateixa edat. Ella no va voler convidar ningú més, al fi i al cap és la seva festa d'aniversari.

[ursulxunxa]

hola noies,

jo tampoc no sóc gaire de festes. I encara menys festes infantils: si es convida aquest nen si i l'altre no, regals,...
I a més a més encara són molt petits!! ja tindran temps de fer festes quan siguin més grans!!!

Però a la meva escola fan una solució que m'agrada: ens ajuntem tots els nens que fan anys
durant el trimestre i fem la festa junts a un local o parc i es convida a TOTA la classe.
El resultat és que hi ha una festa per trimestre. Jo m'ho prenc com que serveix com a ocasió
de trobar-nos tota la classe nens i pares i passar una estona junts. La festa és compratida o sigui
que no hi ha competicions. Es fa un regal senzill i igual per a tots els nens que fan anys.
la festa surt bé de preu perquè és a repartir entre molts nens.

[núvol]

Nosaltres vam començar com la ursulxunxa, una festa per trimestre i sense regals, donat que enteníem que la festa ja era el regal. Sempre ho feiem en un parc i d'aquesta manera els pares dels protas s'ho coordinaven alhora de portar les coses (uns els entrepans, els altres les begudes, els altres el pastís, els altres els estris,....), una mica de jocs o pintar la cara i ja està! Això va durar dos cursos, al tercer ja van començar les festes particulars i cada nen convidava a qui volia de la classe depenent l'espai, etc. No he trobat en cap cas que es tractés d'una competició i val a dir que la relació entre pares i nens de la classe del meu fill és molt bona, de fet cada any anem de colònies de pares un cap de setmana (pares i fills) i ens ho passem molt bé, ja que la relació entre els adults és prou cordial i es crea un bon ambient i fa que ens coneguem una mica més perquè, com el meu cas, només puc anar a recollir el meu fill un dia a la setmana i quasi no m'entero de res ni tinc relació amb ningú.

[heaven25baby]

La meva filla tot just ha començat P3 aquest any i no hem anat a cap festa d'aniversari encara. Nosaltres som de fer la festa en plan familiar i amics amb nens... Ja tindran temps de anar a festes més endavant!!!

[Nur27]

Fa temps que no escric, però és que el que vaig viure ahir en una festa d'aniversari m'ha deixat tocadeta...He llegit els vostres criteris de festa, i em semblen molt adeqüats, molt bones propostes, sempre i quan tinguis prou espai a casa, és clar, i depèn dels nens que vinguin. Però passo a explicar el que vaig viure ahir. Uns quants nens de P4, on va el meu fill, van organitzar una festa en un local o parc lúdic d'aquests (inflables, etc..). Jo no hi havia anat mai i, fins ahir, les festes d'aniversari del meu fill eren en família i prou. A l'escola portàvem el típic pastís, un parell de xuxes per cada nen i la corona de rigor. Però a alguna ment brillant se li va acudir començar amb aquests xous tipus "Las Vegas" que són aquests locals. Tota la classe del nen hi anava, o sigui que, quin remei toca, el meu fill també (a més, els que celebraven l'aniversari són els seus millors amics). He de dir que aquestes empreses ho tenen ben muntat. Res a dir de l'organització, de les activitats, del berenar...Fins aquí, té un passe. L'orgia va venir al final. Tema regals. Van posar als 5 protagonistes (3 nens i 2 nenes) de la festa a dalt d'un escenari, amb uns quants regals davant de cadascun d'ells.., i apa!, a obrir com posseïts. Els nens convidats (30 i molts), tots abaix, mirant..L'animadora prohibint-los que pugessin a l'escenari, animant-los a fer petons i abraçades als 5 "escollits"..., en fi, sense comentaris. Pel que fa als regals, tret d'un puzzle amb intencions didàctiques, no sé què en penseu dels següents: samarretes de cotxes i pistoles pels nens, calcetes Disney i nines per les nenes..Una mica sexista, potser??? Bé, el cas és que, d'entre els nens convidats (el meu fill inclòs) n'hi havia que flipaven, ploraven o, simplement se n'anaven. Un espectacle surrealista i, opinió personal, excessiu i denigrant. Potser sóc jo la rara, però intento educar el meu fill en uns valors com el de l'esforç o l'austeritat. Ja sé que una festa d'aniversari els nens homenatjats s'han de sentir especials, però realment cal aquesta mena d'espectacles? Jo pensava que el regal per aquests nens era la pròpia festa en aquest local, però els pares devien pensar que tot era poc pel seu petit reiet o reineta.
No sé, quan em toqui a mi o als que fan els anys el mateix trimestre que el meu fill no tinc idea de com m'ho faré. Ara sembla que ja s'ha obert la veda de les festes aquestes. I una mare encara deia que quan siguin més grans serà pitjor, perquè voldran convidar a uns sí i als altres no, amb el conseqüent mal rotllo que això crearà. Ens estem tornant tots bojos o sóc jo la friki pensant com penso? Si us plau, necessito veure la llum

[Mirebel]

Fa temps que no escric, però és que el que vaig viure ahir en una festa d'aniversari m'ha deixat tocadeta...He llegit els vostres criteris de festa, i em semblen molt adeqüats, molt bones propostes, sempre i quan tinguis prou espai a casa, és clar, i depèn dels nens que vinguin. Però passo a explicar el que vaig viure ahir. Uns quants nens de P4, on va el meu fill, van organitzar una festa en un local o parc lúdic d'aquests (inflables, etc..). Jo no hi havia anat mai i, fins ahir, les festes d'aniversari del meu fill eren en família i prou. A l'escola portàvem el típic pastís, un parell de xuxes per cada nen i la corona de rigor. Però a alguna ment brillant se li va acudir començar amb aquests xous tipus "Las Vegas" que són aquests locals. Tota la classe del nen hi anava, o sigui que, quin remei toca, el meu fill també (a més, els que celebraven l'aniversari són els seus millors amics). He de dir que aquestes empreses ho tenen ben muntat. Res a dir de l'organització, de les activitats, del berenar...Fins aquí, té un passe. L'orgia va venir al final. Tema regals. Van posar als 5 protagonistes (3 nens i 2 nenes) de la festa a dalt d'un escenari, amb uns quants regals davant de cadascun d'ells.., i apa!, a obrir com posseïts. Els nens convidats (30 i molts), tots abaix, mirant..L'animadora prohibint-los que pugessin a l'escenari, animant-los a fer petons i abraçades als 5 "escollits"..., en fi, sense comentaris. Pel que fa als regals, tret d'un puzzle amb intencions didàctiques, no sé què en penseu dels següents: samarretes de cotxes i pistoles pels nens, calcetes Disney i nines per les nenes..Una mica sexista, potser??? Bé, el cas és que, d'entre els nens convidats (el meu fill inclòs) n'hi havia que flipaven, ploraven o, simplement se n'anaven. Un espectacle surrealista i, opinió personal, excessiu i denigrant. Potser sóc jo la rara, però intento educar el meu fill en uns valors com el de l'esforç o l'austeritat. Ja sé que una festa d'aniversari els nens homenatjats s'han de sentir especials, però realment cal aquesta mena d'espectacles? Jo pensava que el regal per aquests nens era la pròpia festa en aquest local, però els pares devien pensar que tot era poc pel seu petit reiet o reineta.
No sé, quan em toqui a mi o als que fan els anys el mateix trimestre que el meu fill no tinc idea de com m'ho faré. Ara sembla que ja s'ha obert la veda de les festes aquestes. I una mare encara deia que quan siguin més grans serà pitjor, perquè voldran convidar a uns sí i als altres no, amb el conseqüent mal rotllo que això crearà. Ens estem tornant tots bojos o sóc jo la friki pensant com penso? Si us plau, necessito veure la llum

Hola Morgan,

No sé qui ets però només et diré que, per el que expliques, els nostres fills segurament van a la mateixa classe....a mi també em va semblar surrealista tot el tema de la festa, et diré que hi havia algún pare dels nens que celebraven l'aniversari que no els hi agradava gens però que, segons em van dir, s'havien vist obligats...no ho sé, jo no puc dir que faré quan la meva filla fagi anys, de moment l'aniversari de 5 anys ja ha passat i ens hem lliurat de la festa...
Justament quan pujàvem amb cotxe al parc infantil vam passar per casualitat per un parc municipal i hi havia una festa de nens, vaig pensar que era una gran idea, els nens tenen columpios, estàn a l'aire lliure, i estic segura que s'ho passen molt bé. He de reconèixer que la meva filla era la primera vegada que anava a una festa d'aquest tipus, quan va veure totes les atraccions es va emocionar, i s'ho va passar bé, però no sé si compensa els plors i la mala bava que va agafar quan vam tenir que marxar. En definitiva, que a mi tampoc em va agradar gaire tota la moguda i miraré de trobar alternatives.