Buscar el segon fill?

[Microbi]

Hola noies!

Sóc nova per aquí.

Bé, vaig entrar fa mooolt temps per explicar la pèrdua de la meva primera filla, però ja no havia entrat més.

M'he decidit a entrar de nou perquè dubto de si buscar un segon embaràs o no.

Tinc la Martina, de 3 anys, que va néixer un any després de la nostra perdua, i ara ens estem plantejant tenir un segon fill.
El que passa és que tinc molts dubtes, en primer lloc no tinc feina fixa, estic fent de professora i no sé si al setembre tindré hores. En segon lloc tinc 38 anys i em fa por que se'm faci tard. I finalment, em fa por un nou embaràs. La pèrdua de l'Aina a les 40 setmanes va fer que l'embaràs de la Martina fos força dur, sobretot psicològicament, i clar, ho reviuria tot una altra vegada.

D'altra banda, desitjo tenir un altre fill, m'encanta fer de mama, he descobert amb la Martina que és el que més m'omple del món. I vull que la Martina tingui un germanet.
Tot i que el pis és petit i haurien de compartir habitació, no crec que sigui un impediment per augmentar la familia, oi?
Estic esperant a veure si el mes de juliol em diuen si tinc hores o no pel setembre i llençar-me de cap a pel segon.

Necessito el vostre punt de vista per veure si em decideixo. A veure quines són les vostres experiències i em podeu ajudar.
Gràcies noies!

Marta

[PICASSA]

Hola MIcrobi!
Mira, aquesta decisió també ens va costar a nosaltres... tenim un fill de dos anys i mig... per sort tos dos tenim feina, però és un tema econòmic, d'atencions (ja que treballem lluny d'on vivim...). Però malgrat tot, jo sempre he tingut molt clar que volia un segon fill, i de fet, ara estic embarassada de 8 setmanes. No vull permetre que la situació econòmica, o els metres que tinc a casa m'inpedeixin de donar un germanet/a al meu fill... estic segura que ens en sortirem, i això és el que compta! potser no és el millor moment, però mai ho serà.... i mai més tornaré a tenir aquesta edat, i nosaltres hem tirat pel dret!
Això és una opinió personal, i no és fàcil de prendre, però jo sempre li deia al meu marit: perquè factors externs ens han d'impedir d'augmentar la família? oi que és el que volem i desitgem? doncs fem-ho, anirà bé!

[Microbi]

Gràcies Picassa!

Ben mirat tens tota la raó, si realment és el que desitjem hauriem de tirar pel dret.
Ostres, mira que és dificicil. Crec que només farem cas del que en diu el cor....

Gràcies pel teu consell.

[Laia80]

Endavant microbi!!
Si fas el què et diu el cor no te n'arrepentiràs!!
Ànims!!!

[[Marieta]]

Estic d'acord amb vosaltres. Ànims i endavant que la vida és ara, i la vida sempre s'obre pas.

Sóc del parer que si necessitem buscar "perquès" a l'hora de fer les coses, amb la mateixa ment serem igualment capaços de trobar la mateixa quantitat de "perquè_nos"... així que... si l'ànima et diu endavant, és que el món t'està esperant.

Una forta abraçada

[Jalina]

Ànims i endavant!!!! serà bo per vosaltres i per la Martina!! i tot i que, lògicament, timgui les teves pors, desapareixeran totes quan el tinguis als teus braços!

[ISASF]

Hola


Jo m'ho vaig plantejar també..... ara tinc el Miquel de 3 anys i 5 mesos, i la Adriana de 5 mesos gairebé. I estic ENCANTADA.

Hi han contres, pero els pros son molt mes importants.

Jo us empenyooo, energia positivaaaa!!!!!
isasf

[Rainbow]

Microbi,

endavant!! fes el que et digui el teu cor, de debò!! La teva filla t'ho agraïrà. Jo tinc dues nenes, la gran de 5 anys i la petita d'1. Es porten 4 anys justos (4 anys i uns pocs dies) i veig que la gran està encantada. Ara en vé un altre de cami, estic de 13 setmanes, i n'estem encantats. És clar, la petita encara no n`és conscient, però la gran està boja d'alegria.

Pel tema espai que tu comentes, et diré que les meves filles dormen a la mateixa habitació i quan neixi el petit (sembla nen), doncs quan tingui uns mesets que ja aguanti més o menys bé la nit, doncs dormirà a la mateixa habitació que les nenes. Ho fem perque ens agrada així, no tenim un pis massa gran tampoc, però podrien dormir separades però ens agrada que comparteixin habitació, i elles dues, felices de la vida!! Ni que visqués en un palau de 10 habitacions, les meves nenes dormirien separades!!

Jo t'animo moltíssim, de debò, a que busquis el germanet o germaneta (tant és, oi?) per a la teva Martina. I la Martina t'ho agrairà també... i pensa en el dia de demà, un germà és un germà i sempre es tindran l'un a l'altre.

Molts ànims i molta sort a la feina que la cosa està ben magra!! Però amb ànims i optimisme, no deixis passar el temps!

[Afrodita]

Microbi,

endavant!! fes el que et digui el teu cor, de debò!! La teva filla t'ho agraïrà. Jo tinc dues nenes, la gran de 5 anys i la petita d'1. Es porten 4 anys justos (4 anys i uns pocs dies) i veig que la gran està encantada. Ara en vé un altre de cami, estic de 13 setmanes, i n'estem encantats. És clar, la petita encara no n`és conscient, però la gran està boja d'alegria.

Pel tema espai que tu comentes, et diré que les meves filles dormen a la mateixa habitació i quan neixi el petit (sembla nen), doncs quan tingui uns mesets que ja aguanti més o menys bé la nit, doncs dormirà a la mateixa habitació que les nenes. Ho fem perque ens agrada així, no tenim un pis massa gran tampoc, però podrien dormir separades però ens agrada que comparteixin habitació, i elles dues, felices de la vida!! Ni que visqués en un palau de 10 habitacions, les meves nenes dormirien separades!!

Jo t'animo moltíssim, de debò, a que busquis el germanet o germaneta (tant és, oi?) per a la teva Martina. I la Martina t'ho agrairà també... i pensa en el dia de demà, un germà és un germà i sempre es tindran l'un a l'altre.

Molts ànims i molta sort a la feina que la cosa està ben magra!! Però amb ànims i optimisme, no deixis passar el temps!

Eeeei rainbow!!!
M'encanta tot el que dius! i a més nosaltres ara tot just ens posem a buscar el segon i si no es fa esperar gaire es portarien justament 4 anys com les teves filles, el tema del tercer... a mi em faria super il.lusió (això que encara no tinc el segon.. jajajaj) però el meu marit ja m'ha dit que un més si, però dos ni pensar-ne...

Petons

[neus10]

Bones,
Jo també m'ho estic plantejant però el meu cas és que el meu home fa tres setmanes que es va quedar a l'atur i la veritat és que això em fa tirar enrera. La nostra petita té 21 mesos i m'agradaria moltíssim que naixés l'any que ve i que es portessin uns 3 anyets... buf! el cor també em diu que endavant però l'economia....
Nosaltres també tenim un piset molt petit i quan tingui el segon/a dormirien juntes. A més, nosaltres som quatre germans i sempre he pensat que m'agradaria tenir 3 fills.
Jo et dóno tots els ànims del món per anar a buscar el segon i tard o d'hora espero que nosaltres també ho fem.
Abraçades!

[littlenahia]

MIcrobi! t'he llegit i he vist un reflexe de mi...tinc a la nahia de 4 anys, i abans d'ella vaig perdre la meva petita alex a les 41 setmanes, en el meu cas, un desprendiment de placenta, cagumd...molt dur, ser perfectament el que has viscut... pero no entrarem en temes tristos. Després de tot plegat al cap de 2 anys va arribar la Nahia, el noste gran tresor, abans de tornar-mi a quedar també em feia molt respecte, sobretot per viure amb por un nou embaras, i al ser la pèrdua tan tardana... fins que no la vaig sentir plorar no vaig estar tranquila, tot i aixi el vaig disfrutar molt, com em va dir la meva psico, ell/ella no en té cap culpa, és un altre ésser, diferent i no t'he perque repetir-se. Vaig confiar en tot el que podia i cada dia li deia a la nahia dins la meva panxa que fos forta que jo ho seria per ella... aixxx... q ploro... en fin, que ja té 4 anys! i d'arrera d'ella, fa un any va arribar el noah, i tot i que es diferent, (la nahia va venir carregada d'una dosis extra d'amor, carinyo, alegria... en fi, que t'he de dir??) el noah va ser una nova experiencia, impressionant el moment que la nahia el va conèixer a l'hospital, brutal...els primer mesos no li feia gaire cas, pero ara, amb un any el noah es torna boig amb la nahia, la busca, la segueix, l'abraça, li estira els cabells, i ella es desfa amb ell... també hi ha hagut una etapa de celos, pero es normal, la resta es fantàstic, com diu per aqui, sempre es tindran l'un a l'altre, si en teniu ganes, endevant! jo tb us animo, es genial! no tornarem a tenir aquesta edat, disfrute-ho que on menjen dos, menjen tres! un peto i ànims!

e

[clarabelle]

Hola noies.
Jo tinc 37 i també busco el segon, microbi. El meu petitó té dos anys i quatre messos.
No sé si a tu et servirà però a mi em va anar molt bé per acabar de decidir-me, quan dubtava, com tu ara fa uns mesos, el que em va dir un amic: " Si dubtes deu voler dir que ho has de fer perque la voluntat hi és. El dubtes venen de la por, no del desig". Vaig pensar que era cert i que jo no volia prendre decissions basades en la por. Aquesta possibilitat si que em va espantar!!!! de manera que aquí estic, buscant la segona panxulina!!

[Microbi]

MIcrobi! t'he llegit i he vist un reflexe de mi...tinc a la nahia de 4 anys, i abans d'ella vaig perdre la meva petita alex a les 41 setmanes, en el meu cas, un desprendiment de placenta, cagumd...molt dur, ser perfectament el que has viscut... pero no entrarem en temes tristos. Després de tot plegat al cap de 2 anys va arribar la Nahia, el noste gran tresor, abans de tornar-mi a quedar també em feia molt respecte, sobretot per viure amb por un nou embaras, i al ser la pèrdua tan tardana... fins que no la vaig sentir plorar no vaig estar tranquila, tot i aixi el vaig disfrutar molt, com em va dir la meva psico, ell/ella no en té cap culpa, és un altre ésser, diferent i no t'he perque repetir-se. Vaig confiar en tot el que podia i cada dia li deia a la nahia dins la meva panxa que fos forta que jo ho seria per ella... aixxx... q ploro... en fin, que ja té 4 anys! i d'arrera d'ella, fa un any va arribar el noah, i tot i que es diferent, (la nahia va venir carregada d'una dosis extra d'amor, carinyo, alegria... en fi, que t'he de dir??) el noah va ser una nova experiencia, impressionant el moment que la nahia el va conèixer a l'hospital, brutal...els primer mesos no li feia gaire cas, pero ara, amb un any el noah es torna boig amb la nahia, la busca, la segueix, l'abraça, li estira els cabells, i ella es desfa amb ell... també hi ha hagut una etapa de celos, pero es normal, la resta es fantàstic, com diu per aqui, sempre es tindran l'un a l'altre, si en teniu ganes, endevant! jo tb us animo, es genial! no tornarem a tenir aquesta edat, disfrute-ho que on menjen dos, menjen tres! un peto i ànims!

e

Aix, m'he emocionat molt al llegir-te.
Tens tota la raó, hem de vèncer aquesta por i ser valents. Jo crec que ja ho vaig ser molt quan em vaig quedar embarassada de la Martina i la recompensa....què dir-te.
Cada cop estic més segura i decidida donar un germanet o germaneta a la Martina i si tot surt bé, ens hi posem el mes que ve, jeje.
Moltes gràcies per la teva resposta, m'ha animat molt!

Petons!!!

[Microbi]

Hola noies.
Jo tinc 37 i també busco el segon, microbi. El meu petitó té dos anys i quatre messos.
No sé si a tu et servirà però a mi em va anar molt bé per acabar de decidir-me, quan dubtava, com tu ara fa uns mesos, el que em va dir un amic: " Si dubtes deu voler dir que ho has de fer perque la voluntat hi és. El dubtes venen de la por, no del desig". Vaig pensar que era cert i que jo no volia prendre decissions basades en la por. Aquesta possibilitat si que em va espantar!!!! de manera que aquí estic, buscant la segona panxulina!!

Ostres Clarabelle, la veritat és que el teu amic té molta raó. Mirat d'aquesta manera, seguint el que em diu el cor i deixant les pors a banda, el millor que puc fer és posar-me a fer "feina", jejeje.

Moltes gràcies per mostrar-me aquest punt de vista, m'ha ajudat molt!

Una abraçada!

[Microbi]

Bones,
Jo també m'ho estic plantejant però el meu cas és que el meu home fa tres setmanes que es va quedar a l'atur i la veritat és que això em fa tirar enrera. La nostra petita té 21 mesos i m'agradaria moltíssim que naixés l'any que ve i que es portessin uns 3 anyets... buf! el cor també em diu que endavant però l'economia....
Nosaltres també tenim un piset molt petit i quan tingui el segon/a dormirien juntes. A més, nosaltres som quatre germans i sempre he pensat que m'agradaria tenir 3 fills.
Jo et dóno tots els ànims del món per anar a buscar el segon i tard o d'hora espero que nosaltres també ho fem.
Abraçades!

Em sap greu això del teu marit.
La veritat és que els temps que corren són molt durs. Però estic segura que poc a poc ens en sortirem!
Per poc que puguem, encara que les condicions ens siguin adverses, hem de seguir el nostre instint i seguir les nostres il"lusions.
Espero que la vostra situació millori aviat i pogueu anar per feina, jeje.

Una abraçada!

[Microbi]

Moltes gràcies a totes, noies!

La veritat és que m'heu animat molt!
Tot i les dificultats de la vida hem de seguir lluitant pel que creiem, per les il·lusions, pels desitjos, per l'amor, per la vida.
a vegades ens pensem massa les coses, ho volem tenir tot controlat, lligat, detallat, preparat, buf! I això és incompatible amb les nostres necessitats més essencials de la vida, les més naturals.
Per tant, crec que em lligaré la manta al cap.....i ja us explicaré, jejeje.
Per cert, potser us sembla una ximpleria, però tinc la sensació de que si tinc un altre fill/a serà nena i m'agradaria posar-li Rita, com la meva àvia. Però això és un somni que tinc i seria massa maco que es fes realitat. Això us ho dic perquè últimament no para d'aparèixer el nom de Rita per tot arreu!! Serà una senyal? Jo hi crec amb això de les senyals, i cada cop que sento el nom de Rita penso: això és una senyal. Fins i tot, en una escapada a un centre de fauna del Pirineu tenien un gat mesquer que es deia Rita!!
I vaig pensar, ja està, això vol dir que em tiri a la piscina!! Jajajajaja.
Ja sé que només són casualtitats i anècdotes divertides, però m'ha fet gràcia explicar-vos-ho.

Moltes gràcies a totes pels ànims i els vostres consells i experiències, m'han ajudat moltissim!

Petons!