L'he perdut. Un altre cop.

[nucosa]

HO SENTO !!!!!!!!!!!!

[Ixena]

Ho sento molt bonica!!! No ho he vist fins ara... Només et puc enviar una abraçada i saps que som moltes aquí que estem amb tu!

[laucob]

Es una mala jugada que la vida t'ha fet si potser massa vegades pero ja saps molts cops no hi ha resposta al que passa.
El que el teu petit sigui fill unic no passa res. Et diria moltes coses pero cap t'ajudara aixi que deixa passar el temps i disgruta del petito de casa.

[glauc]

M'he quedat de pedra quan he vist l'enllaç al post de les velles glòries... uffff!
No sé què dir... només que molts ànims i un petó molt fort!!!

[Nelly2010]

Castanyeta, ho sento molt! q injust em sembla tot...

Molts anims

[pruna]

Ostres Castanyeta, que injust. Anims maca.

[martavila]

Castanyeta, com van els ànims bonica? un petó!

[clareta]

Castanyeta bonica, m'havia desconectat, i ara ho he vist, ho senc moltissim, estes coses no haurien de passar, t'envie moltissims petons, i molts ànims. Un abraç

[Castanyeta]

Gràcies a totes per les vostres paraules de suport i de condol. I disculpes pel meu silenci, però era el que em demanaven el cos i la ment.
De fet, em costa molt posar-me a escriure de tot això, però avui havia de passar per aquest racó del SP sí o sí, i a més us devia una explicació (o no us la devia, però crec que està bé que us ho expliqui, a més d'agrair-vos-ho, a les que us heu preocupat i solidaritzat amb mi).

Bé, aquesta vegada va ser altre cop una infecció; ho saben pq en les anàlisis de les restes han trobat no sé quins indicadors alts en la meva sang, però no van poder determinar per culpa de quin virus.

O sigui que altre cop em vaig tornar a sentir dir que mala sort, que no té per què tornar a passar, que quan em estigui recuperada m'hi torni a posar i, literalment, que quan en tingui tres o quatre, de criatures, ja n'estaré farta; com veieu, em va tocar una metessa per partir-li la cara, que no es va mirar ni la meva edat ni el meu desgraciat historial obstètric. Així que sembla que no tinc cap problema físic, només que em toquen totes les loteries dolentes; si em passés igual amb les bones, ja hauria guanyat la grossa de nadal, la primitiva, un ple al 15 i un cuponazo.

Estic anant a una psicòloga des de fa unes setmanes, hem fet també una sessió amb el meu home, i m'està anant molt bé. No sé com dir-ho, però m'ajuda a pair-ho tot plegat i noto que estic recuperant una serenitat anímica en la vida quotidiana que em va abandonar no amb aquest darrer avortament, sinó amb la pèrdua anterior, el maig passat. Suposo que el pas del temps també hi ajuda, clar.

Una abraçada i gràcies de nou a totes.

[Raqueleta]

Ostres Castanyeta, acabo de llegir la teva història i fa esgarrifar. I el pitjor és que acabis trobant professionals tan poc empàtics, igual són uns cracks en la medecina però posar-se una mica en la situació dels altres no costa tant...
Fas bé anant a veure un psicòleg, són moltes pèrdues i molt seguides i, com és lògic, suposa un desgast emocional i anímic increïble, i cal fer tot un procés de dol.
Encara sort que tens un petit príncep a casa que t'arrossega a viure, que t'omple de somriures i et fa pujar del pou...
Des d'aquí una abraçada empàtica com hagués hagut d'estar la de la doctora...

[nessy]

Castanyeta sempre que vulguis, sempre que ho necessitis, saps que som per aquí.

El temps no ho cura tot, però posa molt bones tirites

[tolinso]

m'alegra tornar-te a llegir Castanyeta!! i sobretot veure que mica en mica et vas recuperant! ja saps que som aqui per tot el que vulguis i quan vulguis!

[laucob]

vinga que tot tornara a esser com abans tu tornaras a esser la castanyeta de sempre la que et vas enamora d'una flor pel fet que era primavera, la que somriu de les tonteries del vei... tot tornara a esser allo que va esser.

i els professionals per desgracia no es miren mai l'historial i quant ho fan encara foten mes la pota aixi que si tens ganes i vols tornar a provar digues-lis que et donin algo de garanties que que farien perque sincerament si tots han estat causa de trencada de bossa e infeccio t'han de tractar estan en estat per intentar evitar les infeccions que son les que fan que la bossa es trenqui.

sort en el cami que estas recorrent tant cap a la felicitat plena de "l'oblit" com si algun dia decidiu donar germanet

[martavila]

Castanyeta, a mi també m'ha agradat llegir-te, espero que poc a poc, puguis tornar a ser tu, i les ferides es vagin cicatritzant, t'envio una abraçada enorme!

[claustre]

... Castanyeta!!! Em sap molt greu... no tinc ni paraules.

He estat molt desconnectada, fent passets per anar assumint la situació, connectant-me de tant en tant, però el teu post no l'havia vist!!

Et desitjo lucidesa per aferrar-te a totes les coses bones que t'envolten, al teu altre petit i al teu company també. Un abraçada retardada però sentidíssima.

[Ítaca]

Castanyeta, me n'alegro molt q t'estiguis recuperant anímicament
Molts petonets al Martí! (i per tu, clar )

[laguivi]

Castanyeta vaig coincidir amb tu en el forum fa tres anys (el meu nick era Lauraguitart) quan buscava el meu primer embaras, també he reconegut altres noies d'aquell temps, fins i tot vaig anar a una quedada a barna, Em sap molt greu! tot i que he estat desconectada tot aquest temps, totes vosaltres vau ser molt importants per a mi i teniu un raconet en el meu cor.


Ho sento guapa! i espero que et recuperis d'aquesta forta patacada! Una forta abraçada!

[ZIRZI]

Jo mai he escrit aqui peró sempre us llegueixo.Tinc 42 anys i dos nens bessons als que estimo bojament. Aquest gener passat em vaig quedar embarassada per sorpresa i just a les 12 setmanes vaig tenir perdues, jo pensava que no seria res peró em van dir que des de les 8 setmanes ja no anava bé. Ho vaig passar fatal peró vaig decidir tornar a intentar-ho. La setmana passada em van tornar a ferun raspat a les 12 setmanes, aquest cop es va parar a les 10 i cada vegada que m'ha passat li he sentit bategar el cor, el só més enriquidor del món. No paro de preguntar-me per qué, no hi ha res que em consoli i menys les frases "tipiques" que fan que t'enfonsis encara més. Ara ja no em queden esperançes ja que ningú enten que vulgui un altre fill i ja no sé si tinc valor de tornar-hi i aixó em mata per que passaria per aixó les vegades que calgués si sabés que al final sortiría bé. No paro de castigar-me cada dia pensant que he fet malament.

[mestral]

Zirzi, lamento les teves dues perdues. Sobretot, no et culpis perque tu no has fet res malament!

En quant al que dius que la gent no entén que vulguis ser mare un altre cop, que diguin el que vulguin, no et deixis convencer per ningú i fes el que et dicti el cor! Respecte a la por, és normal que la tinguis, és molt dur el que has viscut...t'han donat alguna possible causa o fet alguna prova?

Una abraçada i molts anims.

[ZIRZI]

Mestral, Mil gràcies per les teves paraules.
El meu primer embaràs va anar perfecte i en van venir dos de cop, potser era un avís que ja en tenia prou.
Dimarts tinc gine, tot just fa 10 dies que em van fer el raspat i tinc molta por que em digui que ho deixi estar. La gent es pensa que és molt fàcil oblidar tot això. Jo vull!!