Per a les que es volen fer una FIV
Creueta, del que tinc por és que ara no sé si hi ha remei o no. No sé si els bitxets del meu marit serviran com a mínim per una FIV! el que em matxaca és la incertesa....
SIP, a nosaltres no ens entrava el seminograma. A la Dexeus 140€, bufa!!
Nenes, a veure si alguna sap més coses sobre bitxets escassos i no gaire mòvils i ens obre una mica de llum
gràcies
SIP, a nosaltres no ens entrava el seminograma. A la Dexeus 140€, bufa!!
Nenes, a veure si alguna sap més coses sobre bitxets escassos i no gaire mòvils i ens obre una mica de llum
gràcies
T'esperem amb il.lusió
- cuqueta
- :: dragona

- Entrades: 4991
- Membre des de: dg. ago. 05, 2007 12:04 pm
- Ubicació: Ja som 4!!! Quina felicitat!!!!
- Contacta:
Molts ànims Quica, res de desanimar-te eh reina!!!Segur que el vostre cas té solució, espera a veure que et diuen dels
del teu home abans de preocupar-te tant, siguis optimista i ja veuras com us en sortiu 
del teu home abans de preocupar-te tant, siguis optimista i ja veuras com us en sortiu 
Ieiiiiiiiiiiiiiii que m'estic fent molt gran viewtopic.php?f=35&t=8514
Cuquet, hem fet tetilla juntets durant 15 mesos!!!












Benvinguda al fòrum Quica!!!
Què bé! què ens hagis trobat
Primer de tot molts ànims, què ara no ens podem enfosar.
Entenc perfectament la teva por, i el xoc què una rep, quan l'informen de les poques possibilitats d'embarás....uff
Nosaltres el problema el tenim amb el meu home,els bitxets són poquets i mandrosos, en tenim un total de 4.000 (de.. com tu ja has dit, 20.000.000) i d'aquets un 13 % amb movilitat bona. Són molt pocs, per a què poguem tenir un embaràs espontani (ara si, mai imposible,.. ens van dir).
Bé, ens vam quedar com a pasta de moniato (i d'això no fa massa), quan ens van dir d'anar directament a ICSI, o sia ja.. ni amb FIV ho veien viable...és com una patacada, ja qué el percentatge és molt baix...però bé, si no ho tinc mal entés, el tant per cent d'un embaràs natural per cicle és d'un 25% i amb una transfer, és pot arribar aconsiguir aquest % (pensem què moltes noies si queden a la primera, així que em de ser positives)
Per poder fer FIV no sé quants
és necesiten...he llegit més sobre la ICSI, (per aquesta tant sols en fan falta dos, parlo del meu cas, perquè ens colocarien dos embrions)...però vosaltres els teniu, així què potser li podriau comentar el metge, si no seria més factible la ICSI...nu sé...?. El nostre metge ens va dir que si voliem provar amb inseminaciò assistida ho podriem provar (ens va veure la cara d'espantats, saps?), però essent sincer, ho veia inútil i amb un estrés psíquic de cal deu. Tot el què t'explico ens ho confirmaran el 13 d'aquest mes, la setmana vinent, ja qué li van repetir la prova d'esperma, per confirmar dades i un anàlisis de génetica. Uff ara m'estic possant nerviosa jo i tot... l'espera dessespera....
Nosaltres estem molt nerviosos, però una manera d'afrontar aquest xoc (bé per lo menys a nosaltres ens funciona), és parlar molt del tema i fer conya....però sempre tocant de peus a terra...
Hi ha algún cas, on no és troba,esperma en la ejaculaciò, però també hi ha soluciò, lo qué fan és, recollir directament l'esperma dels testicles.
En la majoria dels casos amb poc esperma és díficil trobar-hi la causa, però han de descartar posibles problemes genètics...per això és fan les proves, com la que s'ha fet el teu marit o el meu.
Quan ens possem serios... el tema no és tant fàcil com ens pensavem...però sempre, em de mantenir aquesta il.lusió , positivisme i perque no? riure una mica del tema , a nosaltres ens va bé...tot i qué hi ha dies de tots colors..ehh?!
Quan tinguem la próxima visita, a veure si et puc dir quelcom més...ja què nosaltres també tenim mooooltes preguntes per fer..
Alsa aquí!! quin rotllo t'he fotut noia!! i no sé ni si te ajudat massa...
Ahhh!! i Baviera és precios, el meu marit és d'allà, però de moment vivim a la Baixa saxònia...tot i què en un futur volem fer cap allà
...quan tinguem els bessons a la panxa
Venga doncs! molts ànims bonica i molta il.lusiò! i ens expliquem els passos què anem seguint.
Petonets!
sí? esteu segures que la FIV és tiro seguro? jo estava convençuda que sí i de fet casi em va aliviar perquè vaig pensar mira així tot serà més programat i s'acaben les angoixes d'esperar si aquest mes sí o no....enteneu-me, això seria el desitjable però ja que no pot ser com a mínim la FIV semblava una molt bona opció però he estat consultant els % d'èxit de la FIV i no són tan alts a altres fòrums he vist gent que en porta 2-3 de FIV-ICSI i això m'ha deixat molt xof
Ara que com dieu ara només cal esperar resultats el 13/12 i amb tota la info veure què m'ofereixen a la Dexeus. Tot i que és car tinc confiança amb la clínica i espero que l'encertin tant com amb l'Enya. Va ser una cursa llarga la seva però la recompensa han estat dues nenes precioses, a més no li van fer perdre gaire el temps, no?
en fi, esperarem....
ei, gràcies pels ànims! no us penseu pas que sempre sóc tan negativa és només que ara estic descolocada i em costa acceptar que hi ha un problema que no m'esperava en absolut!
Us prometo estar més positiva a partir d'ara! gràcies pels ànims boniques!
Ara que com dieu ara només cal esperar resultats el 13/12 i amb tota la info veure què m'ofereixen a la Dexeus. Tot i que és car tinc confiança amb la clínica i espero que l'encertin tant com amb l'Enya. Va ser una cursa llarga la seva però la recompensa han estat dues nenes precioses, a més no li van fer perdre gaire el temps, no?
en fi, esperarem....
ei, gràcies pels ànims! no us penseu pas que sempre sóc tan negativa és només que ara estic descolocada i em costa acceptar que hi ha un problema que no m'esperava en absolut!
Us prometo estar més positiva a partir d'ara! gràcies pels ànims boniques!
T'esperem amb il.lusió
nena amanita que ens hem creuat amb la resposta!!! la veritat és que la teva info em deixa molt més tranquila. Jo suposo que ens enviaran també cap a ICSI però cal esperar els propers resultats
Jo li vaig preguntar a la gine si amb el resultat que apareixia en aquell moment es podria fer una FIV i em va dir " tenim 5 òvuls i només necessitem 1
per òvul. Així que tranquila, els tenim!"; així que suposo que es referia més a ICSI que a FIV però és clar en el moment és tan gran el xoc que sincerament recordo aquella estona com en nebulosa.
Entre que portava + d'1h esperant per la visita, que anava sola i que jo l'únic que tenia en ment era que em donéssin un tractament per estimular l'ovulació em vaig quedar tant de pedra que apenes tenia preguntes. Ara suposo que estic en plena fase d'acceptar-ho tot, ell no en vol xerrar gaire tot i que últimament l'estic convencent que tal com tu dius, parlar força del tema i buscar info ens ajuda i sembla que està una mica més receptiu. Però tot i així sempre hi ha la mateixa resposta "el 13/12 amb els resultats a la mà, ja veurem què passa. Ara no val la pena agobiar-se!" homes!! com poden ser tan objectius!!
Pel que sé el que es pot millorar és la movilitat però no la quantitat d'esperma oi? ell en té 4M/ml també. Vés quina casualitat entre el teu marit i el meu!
Gràcies per la teva visió sobre l'èxit de la FIV, tens raó que al cap i a la fi el que fa és igualar-nos a les probabilitats de qualsevol altre parella sense problemes d'esterilitat i això ja és molt!
Hem de lluitar-hi amb il.lusió! veig que tu ja comptes amb bessonada eh noia? a mí m'encantaria! tinc unes cosines peques que són bessones de FIV i és fantàstic veure com creixen, la unió que tenen però alhora lo diferents que són....
Jo pagava ara mateix per una bessonada!
Nena, m'has deixat molt més tranquila: endavant que som valentes, joves i fortes! i ens en sortirem!!!! ara a més ens tenim les unes a les altres per anar donant-nos ànims i compartir il.lusions
Un petonàs!!
Ah! i voldré veure la teva bessonada per Baviera ben aviat!
Jo li vaig preguntar a la gine si amb el resultat que apareixia en aquell moment es podria fer una FIV i em va dir " tenim 5 òvuls i només necessitem 1
per òvul. Així que tranquila, els tenim!"; així que suposo que es referia més a ICSI que a FIV però és clar en el moment és tan gran el xoc que sincerament recordo aquella estona com en nebulosa.
Entre que portava + d'1h esperant per la visita, que anava sola i que jo l'únic que tenia en ment era que em donéssin un tractament per estimular l'ovulació em vaig quedar tant de pedra que apenes tenia preguntes. Ara suposo que estic en plena fase d'acceptar-ho tot, ell no en vol xerrar gaire tot i que últimament l'estic convencent que tal com tu dius, parlar força del tema i buscar info ens ajuda i sembla que està una mica més receptiu. Però tot i així sempre hi ha la mateixa resposta "el 13/12 amb els resultats a la mà, ja veurem què passa. Ara no val la pena agobiar-se!" homes!! com poden ser tan objectius!!
Pel que sé el que es pot millorar és la movilitat però no la quantitat d'esperma oi? ell en té 4M/ml també. Vés quina casualitat entre el teu marit i el meu!
Gràcies per la teva visió sobre l'èxit de la FIV, tens raó que al cap i a la fi el que fa és igualar-nos a les probabilitats de qualsevol altre parella sense problemes d'esterilitat i això ja és molt!
Hem de lluitar-hi amb il.lusió! veig que tu ja comptes amb bessonada eh noia? a mí m'encantaria! tinc unes cosines peques que són bessones de FIV i és fantàstic veure com creixen, la unió que tenen però alhora lo diferents que són....
Jo pagava ara mateix per una bessonada!
Nena, m'has deixat molt més tranquila: endavant que som valentes, joves i fortes! i ens en sortirem!!!! ara a més ens tenim les unes a les altres per anar donant-nos ànims i compartir il.lusions
Un petonàs!!
Ah! i voldré veure la teva bessonada per Baviera ben aviat!

T'esperem amb il.lusió
Escolta Quica! no ho estarem intentant amb el mateix home,oi?
Mira et passo aquest enllac, on vaig expossar el meu cas i potser hi trobaràs afinitats...ara estic mooolt millor, tot i la tristesa que ens va acompanyant....
però es veritat, una necesita el seu temps per assimilar-ho, és un xoc molt béstia.
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=4214&start=15
Pel fet del què és pot millorar...ostres! jo diria què les dues coses..la movilitat i la quantitat.....però ara em fas dubtar...
...
I si noia!! , ja què paguem (encara qué sia un 50 %) què siguin Bessonada, no?! per demanar què no quedi....
...tot i què també comporta els seu risc...però mira! saps què?!...què ja no vindrà d'aquí...després de lo què he llegit, efectes secundaris i molts etc...doncs al engròs tu! ...aquesta també és una de les il.lusions que em fa aixecar el cap...sense aquestes coses(fantasies, il.lusions i potser amb sort realitats) costaria tot molt més....(diguem tonta, però m'ajuda un munt)..
així que ens veurem a Baviera amb bessonada per part doble i tot
El meu marit li dic, què de gran vull esser com ell...m'estalviaria molt mals de cap...simplificaria la meva vida al màxim
Tranquila... quan tingueu els resultats ho comencarà a pair, donal.li temps.....hi han molts cops que l'home ho té que veure per escrit...o escoltar-ho directamnet del metge (bé ..parlo del meu)...quan rep l'informaciò així..llavors ja és posse les piles...
ànims bonica, ei!!!...i m'agradat molt llegir-te en aquest últim missatge amb tanta energia
les coses són com són i millor portar-les bé
petons guapa!
Ei amanita! qué tal tot? aquest matí m'he llevat pensant amb tu i que demà ja et diran alguna cosa més concreta oi? demà que tens resultats del teu home i ja planificació de FIV o què? nena, tant de bò siguin bones notícies i un bon camí per endavant....
Jo aquesta nit he somiat amb el tema, amb que anava de metge en metge donant tombs....si és que mira que m'obsessiono eh! i això que fins al 13/12 cap info més. Vaya tela!
guapa, moltes gràcies per pujar-me el post on vas exposar el teu tema. M'ha anat molt bé llegir-te i veure que les meves pors i sensacions són normals davant aquesta situació.
Aniré estant per aquí, així que ja ens explicaràs com va demà. Molta sort guapa!!
Isabel, no sabem res de tu. Què tal va tot?
Fins aviat!
Jo aquesta nit he somiat amb el tema, amb que anava de metge en metge donant tombs....si és que mira que m'obsessiono eh! i això que fins al 13/12 cap info més. Vaya tela!
guapa, moltes gràcies per pujar-me el post on vas exposar el teu tema. M'ha anat molt bé llegir-te i veure que les meves pors i sensacions són normals davant aquesta situació.
Aniré estant per aquí, així que ja ens explicaràs com va demà. Molta sort guapa!!
Isabel, no sabem res de tu. Què tal va tot?
Fins aviat!
T'esperem amb il.lusió
Huola Quica!
moltes gràcies per pensar-hi, bonica!!
Doncs ara mateix estic molt nerviosa, tenim la visita aquesta tarda...a veure com anirà?!....només espero què no hagin trobat més problemes....amb lo què tenim ja n'hi ha més que suficient...
i si, suposo què avui comencarem a "planificar"...ja t'ho explicaré..
poc a poc anem pujant esglaons......però aquets dies han estat molt feixucs..
estic espantada, això de les hormones no em fa gens de gràcia...però bé, suposo que no m'haig de menjar el cap abans d'hora...
tot i això estic molt il.lusionada......cada cop hi som més aprop. (quines contradiccions , oi??!!, qui m'entengui qué em compri)
petonets!
moltes gràcies per pensar-hi, bonica!!
Doncs ara mateix estic molt nerviosa, tenim la visita aquesta tarda...a veure com anirà?!....només espero què no hagin trobat més problemes....amb lo què tenim ja n'hi ha més que suficient...
i si, suposo què avui comencarem a "planificar"...ja t'ho explicaré..
poc a poc anem pujant esglaons......però aquets dies han estat molt feixucs..
estic espantada, això de les hormones no em fa gens de gràcia...però bé, suposo que no m'haig de menjar el cap abans d'hora...
tot i això estic molt il.lusionada......cada cop hi som més aprop. (quines contradiccions , oi??!!, qui m'entengui qué em compri)
petonets!
Amanita bonica!! jo et compro! és que t'entenc perfectament! és la incertesa el que genera més neguit però ja veuràs com avui et donaran resposta a molts dels vostres dubtes i començareu ja el camí que us porti cap al vostre desig
Molts ànims per aquesta tarda i sobretot no us quedeu amb cap dubte, jo després sempre em penedeixo de no haver preguntat això o allò altre.
Ja ens explicaràs que tal tot i tranquila que com tu dius, avui és un graó important que pujareu
Ahir al vespre jo estava bastant moixa, no sé per què però a vegades s'em fa més muntanya el tema...i de cop quan ja estàvem al llit teòricament dormint li vaig dir: "tinc por" i de sobte vaig sentir que ell també plorava....no sé, va ser una sensació molt extranya: tendresa, por, sensació que si no poguéssim tenir fills sempre tindríem un buit....no sé mai m'havia sentit així. Tal com tu vas dir a l'altre post, estic com si m'hagués quedat bloquejada o penjada
Ara només em venen al cap parelles que no tenen fills i sé que en volien o que han adoptat i penso: per què ho han fet? és que no els hi han anat bé les fiv? o´és que han decidit no fer-la per algun motiu? no sé cada parella és un món, però ara tinc necessitat de conèixer altres casos com el nostre i que han sortit bé o no i saber per què
Així que aquí estarem per donar-nos ajut i ànims en el nostre camí
Una abraçada ben forta!
Molts ànims per aquesta tarda i sobretot no us quedeu amb cap dubte, jo després sempre em penedeixo de no haver preguntat això o allò altre.
Ja ens explicaràs que tal tot i tranquila que com tu dius, avui és un graó important que pujareu
Ahir al vespre jo estava bastant moixa, no sé per què però a vegades s'em fa més muntanya el tema...i de cop quan ja estàvem al llit teòricament dormint li vaig dir: "tinc por" i de sobte vaig sentir que ell també plorava....no sé, va ser una sensació molt extranya: tendresa, por, sensació que si no poguéssim tenir fills sempre tindríem un buit....no sé mai m'havia sentit així. Tal com tu vas dir a l'altre post, estic com si m'hagués quedat bloquejada o penjada
Ara només em venen al cap parelles que no tenen fills i sé que en volien o que han adoptat i penso: per què ho han fet? és que no els hi han anat bé les fiv? o´és que han decidit no fer-la per algun motiu? no sé cada parella és un món, però ara tinc necessitat de conèixer altres casos com el nostre i que han sortit bé o no i saber per què
Així que aquí estarem per donar-nos ajut i ànims en el nostre camí
Una abraçada ben forta!
T'esperem amb il.lusió
Aquest buit què dius, per a mi és com una mena de dol, però sense poder tenir el dret a plorar, ja què la personeta per la què plorem no ha nascut i no ha mort , no existeix encara ......és una impotencia brutal
i tot i sentir aquest buit, no em puc imaginar la nostra vida sense fills, així que per feixuc que sia...haurem de provar-ho tot....
Però mira, ens hauriem de ficar al cap, què cada parella és un món, hi ha molta gent qué han optat per una cosa o per l'altra per motius molt diferents i molt comprensibles, hi ha gent què potser no es veu amb prou forca per afrontar una FIV o a la inversa amb el tema adopció, o molts altres motius..
He estat mirant en altres foros, els "exits" i "fracassos"...i no sé si vull saber més del tema...potser millor pensar en el nostre cas, el nostre cas sempre serà únic, ja què els nostres factors...seràn sempre diferents als d'un altra parella i els resultats també....o bé, tant sols fixar-me en els éxits...(és una altra opció)
jo vull pensar, què si!!!, què se'n sortirem, i què tindrem els nostres petito/ns a la primera, què em tindré què fotre els "xutes Hormanals", només un cicle......i què no hi hauràn efectes secundaris.
(però això no treu lloc , el fet de què tinc molta por...)
ànims bonica! què és un camí molt béstia, fins i tot hi han cops què de lo béstia què és, m'ho miro com si fos una espectadora....(això ho tinc molt al cap, potser ja ho havia dit i tot, nu sé,.... i ho trobo ben curios, el fet de com ens funciona el cervell)
Feu pinya amb el teu home, és molt important aquesta complicitat.
Ahh!! I Em semble què em tindré que emportar una gravadora....per a què no se'm'escapi res
una abracada maca!!
i tot i sentir aquest buit, no em puc imaginar la nostra vida sense fills, així que per feixuc que sia...haurem de provar-ho tot....
Però mira, ens hauriem de ficar al cap, què cada parella és un món, hi ha molta gent qué han optat per una cosa o per l'altra per motius molt diferents i molt comprensibles, hi ha gent què potser no es veu amb prou forca per afrontar una FIV o a la inversa amb el tema adopció, o molts altres motius..
He estat mirant en altres foros, els "exits" i "fracassos"...i no sé si vull saber més del tema...potser millor pensar en el nostre cas, el nostre cas sempre serà únic, ja què els nostres factors...seràn sempre diferents als d'un altra parella i els resultats també....o bé, tant sols fixar-me en els éxits...(és una altra opció)
jo vull pensar, què si!!!, què se'n sortirem, i què tindrem els nostres petito/ns a la primera, què em tindré què fotre els "xutes Hormanals", només un cicle......i què no hi hauràn efectes secundaris.
(però això no treu lloc , el fet de què tinc molta por...)
ànims bonica! què és un camí molt béstia, fins i tot hi han cops què de lo béstia què és, m'ho miro com si fos una espectadora....(això ho tinc molt al cap, potser ja ho havia dit i tot, nu sé,.... i ho trobo ben curios, el fet de com ens funciona el cervell)
Feu pinya amb el teu home, és molt important aquesta complicitat.
Ahh!! I Em semble què em tindré que emportar una gravadora....per a què no se'm'escapi res
una abracada maca!!
- Gasteiztik
- :: zebra

- Entrades: 1275
- Membre des de: dc. oct. 11, 2006 3:39 pm
Quica, Amanita,
Si no us fa res, m´uneixo a les vostres conversacions...
Abans de res Amanita, molta sort en la cita d´avui, i ja ens explicaràs tot!!!!
Jo tinc visita el dijous per al mateix, per a planificar el tractament, així que gairebé anem iguals!!!!!
Us fico una mica al dia, fent-vos cinc cèntims del nostre cas:
Fa un any i mig que busquem, amb un avort d´onze setmanes, i després de mirar-nos pel privat ens han trobat:
- A mi ovaris políquistics, ovulo poquet (pero ovulo!!!!!)
- Una trompa no em funciona (l´altra si!!!!!!!)
- Prolactina alta (la estic controlant)
- Úter bicorne, amb un septo de 2/3 (em vaig operar fa tres setmanes i ja el tinc bé)
Resumint, que soc un txollo, je, je!!!!!!
I només volia dir-vos que m´uneixo als vostres sentiments, que hi ha dies que no puc fer res per a evitar plorar, que també m´atavalo pensant en les possibilitats d´èxit i fracàs, en els efectes secundaris, en les hormones, en si seré prou valenta, en que admiro al meu marit i la forma de prendre´s les coses (que m´ajuda moltíiiiiiissim), en els diners que significa (només l´operació i les proves, buf, no vull ni pensar-hi...)
No sé, jo us explico els meus secrets, allò que m´ajuda una miqueta en els dies que costa més estar positiu:
- Avui en dia, la ciència ha avançat molt, i es sol·lucionen la majoria de casos (els nostres entren dins de la majoria)
- Cada dia que passa, cada pastilla i cada cosa que fem, ens apropa més al nostre somni.
- Tenim possibilitat de tenir bessonada, que ha de ser moooolt divertit (i a estones estressant, però amb això no hi penso)
- Una que m´agrada molt: Com que seran nens o nenes nascuts del millor espermatozou i d´un òvul megapreparat, seran uns fills fantàstics, amb les millors coses del seu pare i de la seva mare.
- A mi m´està ensenyant a valorar les coses, a conèixer i estimar més a la meva parella i a tenir paciència i a preparar-me per a ser una bona mare.
Ha estat, és i serà moooooooooooooolt dur, però jo penso que en aquesta vida ens toca`passar coses dures, sense cap recompensa; en canvi, el procès és dur, però estic convençuda que ho aconseguirem, i tindrem la millor recompensa del món!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Jo sempre li dic al metge, "com després sigui un quinqui, me´l carrego". És broma, que sigui el que vulgui sempre que sigui feliç, com ho serem els pares quan l´abracem per primer cop!!!!
Uf quin rotllo us he fotut!!!!
Molts ànims guapes, que ho aconseguirem!!!!!!!!!!!!!!!!!
Amanita ja ens explicaràs!!!Jo el dijous us explicaré la nostra visita.
En principi la doctora vol que comencem per IA perquè soc jove, que podem provar un mesos... però jo tinc el 50 % de possibilitats de les possibilitats normals, és a dir, entre un 5% i 7%, així que jo prefereixo FIV, i el dijous ho discutirem. Ja sé, ella és metge,...però no ho sé, no em veig en cor de ressitir "uns mesos" amb tant poques possibilitats...ja us explicaré dijous!!
Una abraçada enorme a les dues, i a totes les families on els fills es fan esperar...
Si no us fa res, m´uneixo a les vostres conversacions...
Abans de res Amanita, molta sort en la cita d´avui, i ja ens explicaràs tot!!!!
Jo tinc visita el dijous per al mateix, per a planificar el tractament, així que gairebé anem iguals!!!!!
Us fico una mica al dia, fent-vos cinc cèntims del nostre cas:
Fa un any i mig que busquem, amb un avort d´onze setmanes, i després de mirar-nos pel privat ens han trobat:
- A mi ovaris políquistics, ovulo poquet (pero ovulo!!!!!)
- Una trompa no em funciona (l´altra si!!!!!!!)
- Prolactina alta (la estic controlant)
- Úter bicorne, amb un septo de 2/3 (em vaig operar fa tres setmanes i ja el tinc bé)
Resumint, que soc un txollo, je, je!!!!!!
I només volia dir-vos que m´uneixo als vostres sentiments, que hi ha dies que no puc fer res per a evitar plorar, que també m´atavalo pensant en les possibilitats d´èxit i fracàs, en els efectes secundaris, en les hormones, en si seré prou valenta, en que admiro al meu marit i la forma de prendre´s les coses (que m´ajuda moltíiiiiiissim), en els diners que significa (només l´operació i les proves, buf, no vull ni pensar-hi...)
No sé, jo us explico els meus secrets, allò que m´ajuda una miqueta en els dies que costa més estar positiu:
- Avui en dia, la ciència ha avançat molt, i es sol·lucionen la majoria de casos (els nostres entren dins de la majoria)
- Cada dia que passa, cada pastilla i cada cosa que fem, ens apropa més al nostre somni.
- Tenim possibilitat de tenir bessonada, que ha de ser moooolt divertit (i a estones estressant, però amb això no hi penso)
- Una que m´agrada molt: Com que seran nens o nenes nascuts del millor espermatozou i d´un òvul megapreparat, seran uns fills fantàstics, amb les millors coses del seu pare i de la seva mare.
- A mi m´està ensenyant a valorar les coses, a conèixer i estimar més a la meva parella i a tenir paciència i a preparar-me per a ser una bona mare.
Ha estat, és i serà moooooooooooooolt dur, però jo penso que en aquesta vida ens toca`passar coses dures, sense cap recompensa; en canvi, el procès és dur, però estic convençuda que ho aconseguirem, i tindrem la millor recompensa del món!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Jo sempre li dic al metge, "com després sigui un quinqui, me´l carrego". És broma, que sigui el que vulgui sempre que sigui feliç, com ho serem els pares quan l´abracem per primer cop!!!!
Uf quin rotllo us he fotut!!!!
Molts ànims guapes, que ho aconseguirem!!!!!!!!!!!!!!!!!
Amanita ja ens explicaràs!!!Jo el dijous us explicaré la nostra visita.
En principi la doctora vol que comencem per IA perquè soc jove, que podem provar un mesos... però jo tinc el 50 % de possibilitats de les possibilitats normals, és a dir, entre un 5% i 7%, així que jo prefereixo FIV, i el dijous ho discutirem. Ja sé, ella és metge,...però no ho sé, no em veig en cor de ressitir "uns mesos" amb tant poques possibilitats...ja us explicaré dijous!!
Una abraçada enorme a les dues, i a totes les families on els fills es fan esperar...
- Gasteiztik
- :: zebra

- Entrades: 1275
- Membre des de: dc. oct. 11, 2006 3:39 pm
Per cert Quica,
A mi a la clínica (conec una noia que hi treballa) que és més fàcil sol·lucionar els problemes masculins que femenins.
És a dir, que si un home té pocs
, però en té, té sol·lució. Menys quan no es tenen
, és clar, però a mi em van dir que n´havia de tenir un, que ells ja s´encarregarien d´atrapar-lo i fica´l on havia d´entrar.
Tot això m´ho van dir quan es pensaven que el problema era del meu marit, és clar, je, je...
En canvi, quan la dona té problemes en l´úter, o en la ovulació o al endometri, és més complicat.
I si només tens ovaris poliquístics lleus, imagino (no sóc metge) però que tindrà fàcil sol·lució. Jo em medico i les regles s´han regulat del tot. I sense medicar-me, amb ovaris poliquístics em vaig quedar de forma natural, així que tu trnaquila, ja veuràs com d´aquí uns mesos estarem parlant d´altres coses mooolt més emocionants

A mi a la clínica (conec una noia que hi treballa) que és més fàcil sol·lucionar els problemes masculins que femenins.
És a dir, que si un home té pocs
, però en té, té sol·lució. Menys quan no es tenen
, és clar, però a mi em van dir que n´havia de tenir un, que ells ja s´encarregarien d´atrapar-lo i fica´l on havia d´entrar.
Tot això m´ho van dir quan es pensaven que el problema era del meu marit, és clar, je, je...
En canvi, quan la dona té problemes en l´úter, o en la ovulació o al endometri, és més complicat.
I si només tens ovaris poliquístics lleus, imagino (no sóc metge) però que tindrà fàcil sol·lució. Jo em medico i les regles s´han regulat del tot. I sense medicar-me, amb ovaris poliquístics em vaig quedar de forma natural, així que tu trnaquila, ja veuràs com d´aquí uns mesos estarem parlant d´altres coses mooolt més emocionants

"penso que en aquesta vida ens toca`passar coses dures, sense cap recompensa; en canvi, el procès és dur, però estic convençuda que ho aconseguirem, i tindrem la millor recompensa del món!!!!!!!!!!!!!!!!!! " (gaste dixit!)
ai, gasteiztik, aquesta reflexió m'ha semblat la millor de totes les que he llegit sobre la llarga espera quan no arriba el bebè...
gràcies!!!

ai, gasteiztik, aquesta reflexió m'ha semblat la millor de totes les que he llegit sobre la llarga espera quan no arriba el bebè...
gràcies!!!
Si us serveix per animar-vos:
després de molt de temps de rumiar-nos-ho, amb les conseqüents pors, dubtes, tristors, neguits, etc) vam decidir fer cas dels metges i començar amb la FIV. He de dir que un cop decidit hem confiat plenament amb l'equip de metges, ells saben el que han de fer per afavorir un èxit, en la mesura que sigui possible i que el cos respongui.
Doncs bé, ahir em van fer la punció i van aconseguir 5 meravellosos òvuls (ves, què he de dir-ne) i em van dir que si en el dia d'avui no em deien res és que tot tirava endavant. Així que demà a les 10, anirem a fer la transferència (així és com se li diu a l'implant dels embrions...). No cal dir que estem emocionadíssims.
Tot i que no era el que en un principi teníem planificat (m'imagino que tothom pensa que s'hi quedarà de forma natural), ara estem igual d'emocionats i atemorits a la vegada. Hi ha molt d'amor i il·lusió.
Hem passat de sentir-nos víctimes a sentir-nos afortunats per aquesta oportunitat que ens brinda la vida (i la ciència, sobretot!).
Petons i ànims.
després de molt de temps de rumiar-nos-ho, amb les conseqüents pors, dubtes, tristors, neguits, etc) vam decidir fer cas dels metges i començar amb la FIV. He de dir que un cop decidit hem confiat plenament amb l'equip de metges, ells saben el que han de fer per afavorir un èxit, en la mesura que sigui possible i que el cos respongui.
Doncs bé, ahir em van fer la punció i van aconseguir 5 meravellosos òvuls (ves, què he de dir-ne) i em van dir que si en el dia d'avui no em deien res és que tot tirava endavant. Així que demà a les 10, anirem a fer la transferència (així és com se li diu a l'implant dels embrions...). No cal dir que estem emocionadíssims.
Tot i que no era el que en un principi teníem planificat (m'imagino que tothom pensa que s'hi quedarà de forma natural), ara estem igual d'emocionats i atemorits a la vegada. Hi ha molt d'amor i il·lusió.
Hem passat de sentir-nos víctimes a sentir-nos afortunats per aquesta oportunitat que ens brinda la vida (i la ciència, sobretot!).
Petons i ànims.
-
VisitantVi
- Gasteiztik
- :: zebra

- Entrades: 1275
- Membre des de: dc. oct. 11, 2006 3:39 pm
Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 14 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |










