Agobios de la recta final...

[txellchen]

Hola a tothom.
Fa dies que us llegeixo però no m'he atrevit a escriu-re fins ara.

Estem esperant un nen pel gener i tot just ara començo a agobiar-me per cosetes que "se avecinan".
En contra del que els hi passa a moltes embarassades a mi no m'agobia ni m'espanta el part o el post-part. M'agobia molt el fet de pensar que tothom voldrà dir la seva a l'hora de criar al peque: que si la sogra diu tal, que la meva mare diu pasqual, que si jo vull anar sola amb el meu marit a l'hospital al moment del part, però la resta de la familia també si vol apuntar, que si molta gent a l'habitació de visita etc....
Ufff, potser m'ofego en un got d'aigua...però em sento així!!!
Li passa a algú més o sóc un bicho raro?

Petonets a tothom!!!

[pigadeta]

Benvinguda primer de tot....

ja veuras que totes anem passant per aquests fases.... la frase establerta es A CAGAAAAAAAAAAARRRR!! Veuras que la fem servir per diferents ocasions....

Bé ja ens explicarás més cosetes

[nurma]

Hola txellchen, jo també espero un nen pel gener i no et preocupis crec que a totes ens agobia el mateix però jo intento no donar voltes a res i ja està!

BENVINGUDA!!!!!!!!!

Per cert, tenim un post que es diu estrenem el 2008 per a totes i sobretot per aquelles que esperem els peques pel gener!

[ANNNA]

HOLA!!! BENVINGUDA AL FÒRUM!!!


Em sembla que lo d'agobiar-se està bastant generalitzat. La meva sogra és un sol, però tot i així a vegades.... CARREGA!

Al final el que compta és la teva opinió no? Doncs a qui no li agradi s'hi haurà de posar fulletes... O NO???

Doncs res, vés explicant les teves cròniques! I sobretot no t'agobiïs.

[Liula]

tchell benvinguda! Penso que el que et direm totes és que el que et preocupa és del tot normal.... et recomano que siguis prou forta per plantar cara i dir les coses clares quan et molestin, tampoc cal que et posis normes estrictes però si per exemple dieu de bon principi que no voleu família a casa a partir de l'hora que sigui estareu molt millor.... el tema de l'hospital a l'hora de la veritat a mi no em va resultar gens angoixant, al contrari, si ara pogués li diria a tothom que vingués a l'hospital (però a partir del segon dia...).

Pel tema de criar a mi el que veig que al final em funciona millor quan em donen consells és donar peixet... sí, sí... i després faig el que em dóna la gana, perquè si ho discuteixo és pitjor.... (i això que jo sempre havia estat una revolucionària....)

I a casa jo vaig engegar educadament alguns amics que ens deien si ens anava bé que passessin a partir de les set del vespre i jo els deia que no... Oi que pregunten? pues els respons. Si s'enfaden dos pedres. Amb la sogra ho vaig portar més malament perquè esperava que li digués el meu home per no haver de fer-ho jo i com que no ho feia al final vaig petar amb ell..... (i llavors li va dir, quan jo ja portava dues setmanes amb els pèls de punta)

Ja ens aniràs explicant... i sinó véns per aquí i et desfogues (hi ha un post especial per a sogres.... )

[mir]

txellchen, són ben normals les teves preocupacions. jo trobo que això que comentes és de les coses més importants. perquè potser tu et sents forta per superar el pospart, però per aguantar a gent ja no. en aquests moments es necessita tranquil·litat i el suport de qui vosaltres realment vulgueu. en el meu cas jo només volia estar amb la meva parella i amb la nena, i la resta del món no em calia. sobretot ho vaig necessitar per poder fer l'alletament.
costa una mica dir-ho a la gent, perquè socialment no és l'opció habitual. però vaja, jo crec que si les coses es diuen bé ningú no s'hauria d'ofendre, ja tindran temps de disfrutar a la criatura. al principi el que necessita és dormir i mamar i que us aneu coneixent, per tant, endavant amb els teus criteris!

[Nneta]

Buuufffff Txellchen jo encara no estic ni i ja pateixo per aquest tema.... sobretot per la sogra pq ja he vist el q fa amb els altres nets i pfpfpfpfpfpf pq serà q ella es pensa q en sap més q ningú?? soposo q no entén que les coses han canviat des de q ella va parir (la última vegada fot 30 anys! ) Per la meva mare tbé pateixo pq soposo q tb dirà la seva xo si em molesta li puc dir tranquil.lament pq coi és la meva mare....
En fi no et puc ajudar massa, ja ho veus xo soposo q tot és qüestió de paciència i de poratr-ho el millor possible... les mamis ja t'han donat molts bons consells... jo ja me'ls he apuntat!!

[txellchen]

Moltes gràcies noies!!!
El meu marit també m'ho diu que no m'agobi, que ell m'ajudarà a controlar la situació (però si a mi em costa imposar-me, al meu marit que és un tros de pa encara més...).
De totes maneres suposo que sento que m'enteneu més vosaltres que també esteu embarassades (o voleu estar-ho) que nigú altre.

Petonassos!

[txellchen]

Per cert... com ho feu per posar tots aquests "dibuixets"? A mi, ja ho veieu, només em surt el nom...

[Lopez@Jaen]

No ets cap bitxo raro, a totes ens agobia alguna cosa d'aquestes, a mi m'agobia molt el fet de la gent a casa meva, la meva mare diu que vol viedre a viure els 1º 15 dies a casa i jo ja li dic que no pero bueno ja sabeu con son les mares que no enten es cegen i ala. Pero no et preocupis que quan arribi el moment ja ho pararas quan toqui

Els dibuixets!! mira tots es posen al perfil, el de sota el nom es l'avatar i l'altre de sota que posa el temps que portes de , es fa a la pag. de lilipie.com, el fas alla i despres copies el codi a la signatura. Bueno no m'explico molt be. Si no entens algo pregunta altre vegada i intentare explicar millor

[D.J.]

primero de todo bienvenida y muchisimas felicidades,es normañ que estes agobiada creo que a todas nos pasa,yo temia el momento de que me pusiera de parto y estuviese todo el mundo alli conmigo en la habitacion,pues como mi parto fue programado al final fue una escursion con mis suegros,mis padres y mi hermana,al final te puedo decir que gracias al caxondeo que teniamos en la habitacion las horas de espera mientras dilataba se me pasaron volando,cuando empezaron las fuertes hubo estampida y me dejaron con mi marido,aunque ya eran las finales y me bajaron rapido,y luego las visitas en el hospital no me molestaron para nada,el proximo que tenga quiero que todo el mundo me venga aver al hospital y no a casa que esas si que agobian,la gente no se da cuenta de que al menos deberian dejarte un mes de tranquiladad porque son muchas cosas que se te acumulan en ese tiempo

[Nolfar]

txellchen BENVINGUDA!!!!!

Jo encara no havia pensat en aquest tema. Jo em sembla que també ho pasaré malament , perque tinc un gran defecte, i es que NO m'agrada que em diguin lo que ja se. Si no se algo, agraeixo que m'ho expliquin i normalment soc la primera en preguntar, però quant ja se algo, aixx, em molesta moltíssim que em diguin una i altre vega com fer les coses. Però suposo que haurem d'aguntar, quin remei

[txellchen]

ai... em penso que he fet malament alguna cosa amb l'avatr i el ticker.... aquesta tarda, amb més calma, ho corregeixo!!!!

[Visitant]

Txellchen, tens el mateix avatar que la Patufa, potser te l'hauries de canviar...
Per cert, esperes nen o nena?

[ona]

hola
jo crec que el millor és no començar-te a agobiar tan aviat,
pensa que la família acaba fent el que vol,
jo vaig anar a l'hospital un dissabte al matí i em van dir que havia trencat aigües però com que el metge estava fora no començaríem fins les 8 del vespre jo vaig avisar-los i els vaig dir que no volia que hi fossin tots, i què em vaig trobar??? doncs just quan surto de la sala de parts i abans d'anar a l'habitació ja vaig veure a tots 16 i llavors van començar a entrar tots a l'habitació....

Una vegada a casa el que sí que has de marcar són uns horaris!!! No pots deixar que vinguin a qualsevol hora, per exemple més tard de les 8 del vespre no vols que vingui ningú o p.ex a l'hora de dinar tampoc vols visites i anar recordant-los-hi