Trastorn sensorial

[Alexia77]

Hola, fa algunes setmanes li han diagnosticat al meu nen de 17 mesos aquest trastorn. Portem mesos anant al CDIAP, ell és prematur de 33-34 setmanes, i el cert és que el nen millora, però encara té moltes dificultats. A ell aquest trastorn li afecta en l'alimentació: no vol res de fruita (ara ja sabem per fi perque no vol menjar fruita), no vol provar aliments nous, i en general, l'hora de dinar és una lluita. També és molt mogut, no pot evitar el moviment continu, i mai juga ni es queda entretingut amb cap joguina ni es concentra. A més, aquest moviment continu fa que caigui sovint perquè no está atent ni és conscient dels perills. Quasi mai ens deixa agafar-lo, llevat quan es troba cansat, que llavors busca el contacte amb mi.

Encara ho estem assimilant, i em sento molt perduda. No sé si algú coneix més sobre aquest trastorn o pot ajudar-me amb la seva experiència.

[entrerius]

lamento que el teu petit tingui el problema del trastorn sensorial. Quins son els passos a seguir en aquest cas?
No t'amoïnes per l'alimentació si no està molt baix de pes o ha emmalaltit, ell anirà fent i s'anirà adaptant a les textures poc a poc, als nous sabors..... no tots els nens mengen de tot ni la mateixa quantitat, ni necessiten el mateix....

També et volia tranquil•litzar perquè tots els nens de 17 mesos son molt moguts, no es distreuen amb res tots solets, no paren ni un segon i son un perill constant..... amb l'únic que es va concentrar el meu petit a aquesta edat era amb un llibre que llegíem els dos que hi havia moltes paraules noves per aprendre i contínuament em demanava el nom de totes elles mil i un cop
Ara té 3 anys i comença a tenir estones de joc tot solet .... tot arriba.

Espero que poc a poc vagi acceptant els nous sabors i textures

[Elidé]

Hola Alèxia,
No conec aquest trastorn però jo també et vull tranquil·litzar quant a la incapacitat de jugar tot sol i concentrar-se gaire estona en alguna cosa, és del tot normal a aquesta edat!
Pel que fa a l'alimentació, jo vaig néixer a la setmana 42 i fins als 13 anys em van haver de donar el menjar a la boca perquè sinó no menjava res en absolut (tret de seitó, truita de patates i macarrons)... Medeixo 1,77 cm i ara menjo de tot (i en excés!). Un altre exemple: La filla del meu cosí, de la mateixa edat que la meva i nascuda també amb 42 setmanes, ha rebutjat els sòlids fins als 2 anys llargs. Avui dia tendim a etiquetar-ho tot i a buscar patologies per tot arreu, però jo penso que en general (si no hi ha un problema de salut greu), les coses tendeixen a resoldre's per si soles
Va tenir algun problema el nen durant el part o l'estada a l'hospital que justifiqui el trastorn? L'Ada té disfàgia (per als líquids) però està causada sens dubte per l'hemorràgia cerebral que va tenir, i d'altra banda no ha tingut mai problemes per menjar, al contrari... Menja exactament el mateix que nosaltres des que tenia 15 mesos corregits (i això inclou cuscús, risottos, menjar asiàtic, etc.).
Els prematurs sempre els examinem amb lupa, però hi ha coses que tenen més a veure amb la personalitat del nen que no pas amb el temps de gestació, ja veuràs com amb el temps millora!

[petitaemma]

Hola Alexia, jo tampoc conec gens sobre aquest trastorn... només volia donar-te ànims i forces.
Nosaltres tenim bessones nascudes amb 25 setmanes de gestació i a l'Ariadna, aquest hivern, amb uns 20 mesos d'edat real, li van donar l'alta de fisio (motricitat) ja que camina, corre, puja escales, agafa coses bé... va haver una temporada que la fisio estava molt preocupada perquè no es centrava molt rato amb un joc i estàvem bastant estressats també, fins que d'altres mares em van dir que els seus mai se centraven més de 5 minuts amb la mateixa activitat... la diferència: que als seus ningú els mirava amb lupa cada setmana... I ella va ser començar a la guarde i canviar radicalment, no sé pas com, jeje, potser simplemen li tocava...
I poc abans dels 2 anys d'edat real li van fer una valoració al CDIAP, una psicòloga a la que des d'aquí tiraria pedres , la va assentar a un tamburet i ella a un altre, tauleta pel mig i amb veu alta li demanava coses: "Ariadna posa la rodona a la rodona", Ariadna segeuix la sèire" (no s'ha flipat, jaja), etc... nosaltres flipant perquè la nena es va passar igual 3/4 d'hora fent lo que li demanava i moltes coses que mai li havíem ensenyat bé i tot, total que acaba la valoració i ens diu que la nena no té gaire atenció i que valoraran quin seguiment hem de fer... nosaltres ens vam quedar a quadres, ells van decidir que s'havia d'estimular la parla i anem a psicòloga cada 2 setmanes, jo em vaig asegurar de no fer-les amb la que ens va fer la valoració, perquè no em va agradar gens, i trobo que no està de més tenir aquest seguiment, no se'm fa gens feixuc i també aprenc jo estratègies per ficar en pràctica a casa.
L'Abril, en canvi, no camina encara, ara fa poc després d'una ressonància ens han dit que li costarà caminar i la motricitat fina, però ella va progressant encara que poc a poc. I en quant a l'atenció, jo li planto joguines per fer torres mentre faig el dinar i ella allà assentada i concentrada jugant soleta.
Així que ja veus, de vegades és més el caràcter també i trobo que és quelcom al que no presten gaire atenció...
Així que, vosaltres a lluitar tant com ell i seguiu les directrius que us donin, espero que millori poc a poc, ja veuràs com sí!
Molts petons!

[Alexia77]

Hola noies! Primer de tot, gràcies pels vostres ànims!
Encara estic fent-me una idea d'aquest trastorn, i les coses que us explico que li provoquen al nen sé que en molts nens són normals. També he anat veient que el fet de ser prematur implica que moltes coses les fa més tard que altres nens. El que sí em preocupa és quines implicacions tindrà el fet de tenir aquest trastorn en el futur, i també pateixo perquè no aconsegueixo controlar les situacions amb ell. Per exemple, quan no vol menjar, hem de fer un circ per a aconseguir que mengi algo, i a vegades ni així hi aconseguim. I potser al cap de dos dies, menja molt bé. I també passa el mateix en el tema del moviment, hi ha dies que no hi ha manera que estigui quiet. El problema és que aquest moviment continu no li permet aprendre res, i a més els seus moviments no són intencionats a vegades. Ell corre i corre, però no segueix cap joc ni pensa per què està corrent. D'altes banda, això implica que no agafa consciència dels perills, no aprèn dels cops ni de le caigudes. També aquest trastorn implica que no mostra les seves emocions moltes vegades. Jo arribo a buscar-lo després de tot el dia i no mostra alegria ni cap reacció.
Això que li passa és biològic, hi ha connexions nervioses que no acaben de funcionar bé. I el fet de ser prematur és major el risc que això passi, per la immaduresa.
Els passos a seguir amb ell és anar treballant l'atenció i la concentració, amb jocs i pautes que ens van donant. No sabem quina serà l'evolució, s'anirà veient... De moment, visites amb psicòleg.
Petitaemma, espero que l'Abril vagi anant bé, et vaig llegint en el post de prematurs, i les teves nenes són unes lluitadores.
Us deixo, que haig de fer el sopar del nen.

[entrerius]

Alexia, dins el transtorn quin li han diagnosticat, hiper-sensibilitat al tacte?

[Alexia77]

Hola entrerius, de moment el diagnòstic és trastorn sensorial o de la regulació sense especificar res més. El que sí ens va comentar és que la hipersensibilitat li afecta en l'alimentació, i en particular, amb la fruita i provar coses noves. El problema més gran que té és el moviment que no li permet concentrar-se. Ara al setembre a veure com anem avançant.