Possible infertilitat?
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Hola Elide,
La veritat és que em vull reprimir de dir-te el que no t'agrada sentir, però és que sap greu veure que algú es desespera.
Jo feia molts anys que en tenia ganes (més de deu) i el meu marit res. Quan per fi ens hi vam posar vam estar un any i mig intentant-ho. I a més amb infecció vaginal i problemes de pròstata pel mig que ens van fer passar les ganes. Jo volia començar a fer-nos proves a l'any, però vam canviar de feina i d'assegurança i tot es va allargar. Recordo que el mes que m'hi vaig quedar, el meu marit i jo havíem tingut una discussió fortíssima perquè el meu marit volia comprar uns test d'ovulació d'oferta i jo passava de tot perquè havia perdut la fe.
Jo ho vaig mantenir en secret que buscàvem perquè ningú no m'atabalés però al final li vaig dir a ma mare, i va i m'hi quedo. Quan li vaig dir que estava embarassada, ni s'ho creia perquè feia quatre dies que li havia dit que feia any i mig que ho intentàvem.
Mira, amb el meu marit n'havíem parlat molt de si un dels dos no servia. I crec que l'important és això, parlar-ne quan encara no hi ha resultats pel mig. I encara que n'hi hagi, no crec que en general les parelles es deixin per això.
Si al final haguéssim hagut de fer una inseminació, em sembla que també ho hauríem mantingut en secret.
Ma germana s'ha fet una inseminació. Són peles, però li van dir que eren quatre intents i que si no s'hi quedava probarien l'invitro. I mira, a la tercera! Ah! i ma mare, i algun altre parent, suposo, ho troben una mica estrany, això de no saber qui és el pare (ella és lesbiana), però alhora estan molt contents, i segur que quan neixi la criatura ja no hi pensaran més.
La veritat és que em vull reprimir de dir-te el que no t'agrada sentir, però és que sap greu veure que algú es desespera.
Jo feia molts anys que en tenia ganes (més de deu) i el meu marit res. Quan per fi ens hi vam posar vam estar un any i mig intentant-ho. I a més amb infecció vaginal i problemes de pròstata pel mig que ens van fer passar les ganes. Jo volia començar a fer-nos proves a l'any, però vam canviar de feina i d'assegurança i tot es va allargar. Recordo que el mes que m'hi vaig quedar, el meu marit i jo havíem tingut una discussió fortíssima perquè el meu marit volia comprar uns test d'ovulació d'oferta i jo passava de tot perquè havia perdut la fe.
Jo ho vaig mantenir en secret que buscàvem perquè ningú no m'atabalés però al final li vaig dir a ma mare, i va i m'hi quedo. Quan li vaig dir que estava embarassada, ni s'ho creia perquè feia quatre dies que li havia dit que feia any i mig que ho intentàvem.
Mira, amb el meu marit n'havíem parlat molt de si un dels dos no servia. I crec que l'important és això, parlar-ne quan encara no hi ha resultats pel mig. I encara que n'hi hagi, no crec que en general les parelles es deixin per això.
Si al final haguéssim hagut de fer una inseminació, em sembla que també ho hauríem mantingut en secret.
Ma germana s'ha fet una inseminació. Són peles, però li van dir que eren quatre intents i que si no s'hi quedava probarien l'invitro. I mira, a la tercera! Ah! i ma mare, i algun altre parent, suposo, ho troben una mica estrany, això de no saber qui és el pare (ella és lesbiana), però alhora estan molt contents, i segur que quan neixi la criatura ja no hi pensaran més.
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Moltes gràcies, Marta... La veritat és que entre totes m'heu calmat una miqueta... Fa bé sentir-se escoltat i conèixer experiències d'altra gent que en algun moment ha passat o està passant el mateix... Jo no tinc gaires coses clares en aquesta vida, però sempre he sabut que volia ser mare, i de petita (i no tan petita) sempre dormia amb sis ninos d'aquells que no tenen cabell al llit
No sé si la meva actitud és pessimista o realista, però les coses que més desitjo sempre em costen molt... Per posar només un exemple, fins als 13 anys em feien pànic els gossos i podia trigar 1 hora en fer un trajecte de 5 minuts perquè no parava de fer canvis de ruta si trobava un gos; després ho vaig superar i vaig passar a adorar-los; volia tenir-ne molts, però als 19 anys vaig desenvolupar una al·lèrgia i ara quan en toco un he de córrer a rentar-me les mans... Us semblarà una absurditat, però estic convençuda que això d'engendrar també serà un camí difícil per a mi, però espero no desenvolupar cap al·lèrgia
Gràcies a totes per les vostres paraules
Potser el que em passa és que em costa molt plorar, i quan estic molt trista necessito exterioritzar-ho d'una altra manera...
No sé si la meva actitud és pessimista o realista, però les coses que més desitjo sempre em costen molt... Per posar només un exemple, fins als 13 anys em feien pànic els gossos i podia trigar 1 hora en fer un trajecte de 5 minuts perquè no parava de fer canvis de ruta si trobava un gos; després ho vaig superar i vaig passar a adorar-los; volia tenir-ne molts, però als 19 anys vaig desenvolupar una al·lèrgia i ara quan en toco un he de córrer a rentar-me les mans... Us semblarà una absurditat, però estic convençuda que això d'engendrar també serà un camí difícil per a mi, però espero no desenvolupar cap al·lèrgia
Gràcies a totes per les vostres paraules
Potser el que em passa és que em costa molt plorar, i quan estic molt trista necessito exterioritzar-ho d'una altra manera...Hola nina, jo no et puc ajudar gaire xq tampoc fa molt q ens hem posat a buscar.
Jo tinc ovaris poliquistics, per tant regles super irregulars, ara mateix estic a dia 42 del meu cicle i ni embaràs ni regla.
Vaig anar al gine i li vaig dir q em volia posar a buscar, q deixava les pastilles, em va dir q mires q feien els meus cicles. vaig estar gairebé 3 mesos sense regla, el vaig trucar i em va donar progesterona, em va baixar la regla. em va dir q esperés 1 mes i mig, el següent cicle i si no m'havia vingut el truqués, així ho vaig fer i l'endemà em va baixar soleta. De totes maneres m'havia donat hora per visitar-lo, em va mirar i em va dir q tornava a estar apunt d'ovular (cicle de 28 dies) i em va fer la petició d'analitica per mi i l'analisi d'esperma pel meu home. Jo crec q si et visites i els hi comentes ells mateixos et faran la petició.
Per cert, alguna sap què val més o menys l'ànalisi aquest d'esperma?
ànims reina!
Jo tinc ovaris poliquistics, per tant regles super irregulars, ara mateix estic a dia 42 del meu cicle i ni embaràs ni regla.
Vaig anar al gine i li vaig dir q em volia posar a buscar, q deixava les pastilles, em va dir q mires q feien els meus cicles. vaig estar gairebé 3 mesos sense regla, el vaig trucar i em va donar progesterona, em va baixar la regla. em va dir q esperés 1 mes i mig, el següent cicle i si no m'havia vingut el truqués, així ho vaig fer i l'endemà em va baixar soleta. De totes maneres m'havia donat hora per visitar-lo, em va mirar i em va dir q tornava a estar apunt d'ovular (cicle de 28 dies) i em va fer la petició d'analitica per mi i l'analisi d'esperma pel meu home. Jo crec q si et visites i els hi comentes ells mateixos et faran la petició.
Per cert, alguna sap què val més o menys l'ànalisi aquest d'esperma?
ànims reina!
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Gràcies SIP!
Avui estic molt més animada
El que m'agradaria saber és si la irregularitat dels meus cicles (entre 32 i 45 dies) entra dins la normalitat o realment s'hauria de fer algun estudi... El meu ginecòleg no hi dóna importància però tampoc no m'ha confirmat que ovuli. Jo no he pres mai anticonceptius, sóc així de mena 
Avui estic molt més animada
El que m'agradaria saber és si la irregularitat dels meus cicles (entre 32 i 45 dies) entra dins la normalitat o realment s'hauria de fer algun estudi... El meu ginecòleg no hi dóna importància però tampoc no m'ha confirmat que ovuli. Jo no he pres mai anticonceptius, sóc així de mena 
Hola guapes,
Jo, com ja he comentat en altres posts, avui estic una mica xof, perque veig que aquest mes tampoc. I ja n'hi van 13.
Elide, entenc les teves pors, perque nosaltres ens hi comencem a afrontar ara. Aquesta segona meitat de novembre farem el seminograma i la meva analítica i eco. A veure....
De moment tampoc ho hem comentat a ningú (apart d'alguna amiga molt propera que està en una situació semblant), pero de familia, a ningú. I crec que ho començaré a explicar, al menys a la meva mare. Crec que em treurà un pes de sobre. Jo veig als meus pares que pateixen, perque tenen moltes ganes de ser avis, i crec que es creuen que nosaltres encara no volem ser pares (clar, quan et pregunten ,tu tires pilotes fora...). Al menys crec que si els explico la situació, passaran a preocupar-se d'una altra cosa (segur!), pero al menys jo estaré més tranquila, i no em sentiré més culpable. I sobretot, deixaran de punxar amb el tema, que no ajuda....
En fi, ja us aniré explicant com va tot plegat.
Jo, com ja he comentat en altres posts, avui estic una mica xof, perque veig que aquest mes tampoc. I ja n'hi van 13.
Elide, entenc les teves pors, perque nosaltres ens hi comencem a afrontar ara. Aquesta segona meitat de novembre farem el seminograma i la meva analítica i eco. A veure....
De moment tampoc ho hem comentat a ningú (apart d'alguna amiga molt propera que està en una situació semblant), pero de familia, a ningú. I crec que ho començaré a explicar, al menys a la meva mare. Crec que em treurà un pes de sobre. Jo veig als meus pares que pateixen, perque tenen moltes ganes de ser avis, i crec que es creuen que nosaltres encara no volem ser pares (clar, quan et pregunten ,tu tires pilotes fora...). Al menys crec que si els explico la situació, passaran a preocupar-se d'una altra cosa (segur!), pero al menys jo estaré més tranquila, i no em sentiré més culpable. I sobretot, deixaran de punxar amb el tema, que no ajuda....
En fi, ja us aniré explicant com va tot plegat.
Home, cicles entre 32-45 tampoc ho trobo tan béstia, el q potser sí q hauries de fer-te són els anàlisis per saber si ovules, però si hi ha regla, hi ha ovulació o no necessariament?
Els meus cicles són 28, 83 (em vaig haver de provocar la regla), 32, 47 i ara vaig pel 43 o sigui q vaig més perduda........
Els meus cicles són 28, 83 (em vaig haver de provocar la regla), 32, 47 i ara vaig pel 43 o sigui q vaig més perduda........
Hola Elide!
no sé si hauràs llegit el meu cas, ... te'n faig cinc céntims.
Portem 16 mesets buscant, tenim un problema de
, quan feia 8 mesos li vaig comentar a la meva gine el temps què portavem buscant i em va dir què quan fes l'any, si no havia passat res...qué tornés, així ho vam fer i ens va enviar directes a infertilitat, allà ens van fer proves i va sortir el problema, ara fa un parell de dies...ens han confirmat fer in vitro. Ara quan hi penso...crec què hauriem de haver comencat les proves molt abans, quan a mi se'm va passar pel cap i pel cor...el problema hi era desde el primer mes que buscavem...i ja n'han passat 16..........tinc la sensació de que hem perdut el temps....
Jo de tu aniria i diria què ja porteu un any buscant. Com abans feu les proves més tranquils us quedareu...la incertessa...és horrible.....
SIp, jo no et puc ajudar, ho sento..
koks, què vagi molt bé
Molts ànims per totes!
no sé si hauràs llegit el meu cas, ... te'n faig cinc céntims.
Portem 16 mesets buscant, tenim un problema de
, quan feia 8 mesos li vaig comentar a la meva gine el temps què portavem buscant i em va dir què quan fes l'any, si no havia passat res...qué tornés, així ho vam fer i ens va enviar directes a infertilitat, allà ens van fer proves i va sortir el problema, ara fa un parell de dies...ens han confirmat fer in vitro. Ara quan hi penso...crec què hauriem de haver comencat les proves molt abans, quan a mi se'm va passar pel cap i pel cor...el problema hi era desde el primer mes que buscavem...i ja n'han passat 16..........tinc la sensació de que hem perdut el temps....
Jo de tu aniria i diria què ja porteu un any buscant. Com abans feu les proves més tranquils us quedareu...la incertessa...és horrible.....
SIp, jo no et puc ajudar, ho sento..
koks, què vagi molt bé
Molts ànims per totes!
Hola nines;
SIP, jo tinc problemes amb l'ovulació i et ben asseguro que no te res a veure amb la regla. Sempre he estat super puntual. Quan al gine em va dir que no ovulaba em vaig quedar amb la boca oberta i li vaig dir: pero si tinc la regla cada mes super puntual. Ell em va explicar que no te res a veure.
ELIDE, si vols començar a saber segur si ovules mentre que esperes a anar al gine, podries començar a prende't la temperatura corporar basal cada dia. Ell t'ho fara fer segurament, pero si t'abanças tot aixo que tindras. jo ja porto un munt de mesos fent-ho (em sembla que no sabria viure sense el termometre) si vols t'ho explico en un privat.
ÀNIMS A TOTES

SIP, jo tinc problemes amb l'ovulació i et ben asseguro que no te res a veure amb la regla. Sempre he estat super puntual. Quan al gine em va dir que no ovulaba em vaig quedar amb la boca oberta i li vaig dir: pero si tinc la regla cada mes super puntual. Ell em va explicar que no te res a veure.
ELIDE, si vols començar a saber segur si ovules mentre que esperes a anar al gine, podries començar a prende't la temperatura corporar basal cada dia. Ell t'ho fara fer segurament, pero si t'abanças tot aixo que tindras. jo ja porto un munt de mesos fent-ho (em sembla que no sabria viure sense el termometre) si vols t'ho explico en un privat.
ÀNIMS A TOTES

hola elide! como bien te han dicho todas las chicas la actitud es muy importante y si queremos conseguir algo tenemos q ser fuertes y luchar por ello, te lo dice alguien q lleva dos años buscando, q aunq a mi me parezca mucho en realidad a otras personas no tanto.. pero creeme, es normal q desesperes cuando es un mes y otro mes y nada, pero bueno todo llega, ya veras!
nosotros el martes acabamos el primer tratamiento de IA, como no negativo y hoy empezamos el segundo y este va a ser q si y si no al otro!!
solo quiero q pienses q cuanto mejor estes tu y mas animada mas fuerzas tendras para afrontar lo q venga, asi q animo y muchisima suerte! en cuanto a las pruebas si tu kieres q te las hagan pues di q llevas un año total a ellos q mas les da, y q os miren y tu te quedaras mas trankila.
mucha suerte y no se si te he ayudado en algo, espero q si!
nosotros el martes acabamos el primer tratamiento de IA, como no negativo y hoy empezamos el segundo y este va a ser q si y si no al otro!!
solo quiero q pienses q cuanto mejor estes tu y mas animada mas fuerzas tendras para afrontar lo q venga, asi q animo y muchisima suerte! en cuanto a las pruebas si tu kieres q te las hagan pues di q llevas un año total a ellos q mas les da, y q os miren y tu te quedaras mas trankila.
mucha suerte y no se si te he ayudado en algo, espero q si!
NO PUEDO CAMBIAR LA DIRECCION DEL VIENTO, PERO SI AJUSTAR MIS VELAS PARA LLEGAR SIEMPRE A MI DESTINO
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Hola noies! Moltíssimes gràcies a totes per les vostres respostes, m'heu ajudat moltíssim. Cada dia que passa m'agrada més aquest fòrum
Avui m'he llevat molt contenta (que no necessàriament optimista quant a les nostres possibilitats) i tot el dia que em sento feliç, no sé si són els altibaixos de la regla o és que directament estic per tancar
Aquest vespre parlàvem del tema proves amb el meu marit i em sembla que ell té més ganes de fer-les que no pas jo
Diu que no pateixi tant pels mesos, que jo em preocupo perquè no sé mentir, però que ell sí que en sap
En fi, jo faig 31 anys al desembre i ell els acaba de fer, encara tenim temps però tampoc no és que ens sobri , i tots dos tenim moltes ganes de ser pares... I segur que ens en sortirem, ja sigui un embaràs natural, per estimulació ovàrica, IA, FIV o ICSI, sigui el que sigui això darrer (que encara no ho sé) o adoptant. Nosaltres dos i tots els que estem aquí il·lusionant-nos i desil·lusionant-nos mes rera mes...
Avui m'he llevat molt contenta (que no necessàriament optimista quant a les nostres possibilitats) i tot el dia que em sento feliç, no sé si són els altibaixos de la regla o és que directament estic per tancar
Aquest vespre parlàvem del tema proves amb el meu marit i em sembla que ell té més ganes de fer-les que no pas jo
Diu que no pateixi tant pels mesos, que jo em preocupo perquè no sé mentir, però que ell sí que en sap
En fi, jo faig 31 anys al desembre i ell els acaba de fer, encara tenim temps però tampoc no és que ens sobri , i tots dos tenim moltes ganes de ser pares... I segur que ens en sortirem, ja sigui un embaràs natural, per estimulació ovàrica, IA, FIV o ICSI, sigui el que sigui això darrer (que encara no ho sé) o adoptant. Nosaltres dos i tots els que estem aquí il·lusionant-nos i desil·lusionant-nos mes rera mes...ELIDEEEEEEE¡¡¡¡¡¡
Vols fer el favor de ser positiva...
Que no et sobra temps? Jo tinc 36 anyots i segueixo buscant com boixa, em fas sentir vella amb aquest comentari.
Bromes a part. Es molt important per tu i la teva parella que siguis tan positiva com puguis. No pel fet de que si et negativa no et quedaras embarassada sino, per que no saps quants mesos ahuras de buscar el teu bebe.
Nosaltres portem molt de temps i realment hem tingut moments molt dificils a nivell de parella per que aquest tema ens ha arribat a superar. T'ho dic amb tota la meva millor intenció. Se de propia pell que es pateix molt i que es inevitable ser negativa moltes vegades, pero amb el temps vas aprenet que aixis no arribas en lloc.
Ánims noia, no se qun ni com pero de ben segur que ens arriba el moment.

Vols fer el favor de ser positiva...
Que no et sobra temps? Jo tinc 36 anyots i segueixo buscant com boixa, em fas sentir vella amb aquest comentari.
Bromes a part. Es molt important per tu i la teva parella que siguis tan positiva com puguis. No pel fet de que si et negativa no et quedaras embarassada sino, per que no saps quants mesos ahuras de buscar el teu bebe.
Nosaltres portem molt de temps i realment hem tingut moments molt dificils a nivell de parella per que aquest tema ens ha arribat a superar. T'ho dic amb tota la meva millor intenció. Se de propia pell que es pateix molt i que es inevitable ser negativa moltes vegades, pero amb el temps vas aprenet que aixis no arribas en lloc.
Ánims noia, no se qun ni com pero de ben segur que ens arriba el moment.

Elide i a la resta de noies també,
Acabo de llegir el post, feia dies que no em podia conectar gaire, i m'heu fet plorar i riure... jo em trobo en un moment similar. I tot i que em costa molt assumir cada pas que fem, sé que algun dia aconseguirem el que tant desitgem i que cada dia que passa ho tenim més a prop!! Tot i que d'això n'estic seguríssima també tinc dies de tot... però intento que aquesta idea passi el davant!!!
Molta sort a totes, i que el dia tant esperat arribi ben aviat
Acabo de llegir el post, feia dies que no em podia conectar gaire, i m'heu fet plorar i riure... jo em trobo en un moment similar. I tot i que em costa molt assumir cada pas que fem, sé que algun dia aconseguirem el que tant desitgem i que cada dia que passa ho tenim més a prop!! Tot i que d'això n'estic seguríssima també tinc dies de tot... però intento que aquesta idea passi el davant!!!
Molta sort a totes, i que el dia tant esperat arribi ben aviat
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Baidu [Spider] i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |















