Plora abans de dormir

[tacai]

Hola,
la meva nena, de gairebé 8 mesos, des de fa cosa de dos mesos plora molt quan està a punt de dormir, està cansada, es posa a plorar, i només la puc calmar jo. es posa fins i tot molt tiesa.. Ha montat alguns shows aquest estiu a les àvies, i fins hi tot dos dies que vem sortir em van trucar i vem acabar tornant. Així que a sobre veig que no la puc deixar dormir amb ningú...

Només dorm en braços o al llit amb mi, impossible dormir sola, de fet ni ho intento, perquè quan l'he deixat algun cop al bressol plora.

Això ja s'ha establert com una rutina i m'agradaria canviar-ho... però no veig com

Algun consell???

[FloR]

El david no és que plori però només el puc adormir jo, ens estirem al llit i fem teta o si està tip perque ha menjat fa poc, amb el xumet i acaronant-lo.. De vegades al cap d'una horeta plora una mica i haig d'anar jo, comprobat, si va el pare es posa histèric i amb mi és posar-li el xumet i tocar-li una mica l'esquena i a roncar..
Ni passa pel meu cap deixar-lo amb ningú, segur que monta un pollo de campionat!! També te 8 mesets així que encara el trobo petit i a més diuen que hi ha com una crisi de separació a aquesta edad no? Sigui com sigui tot són etapes que s'han de superar poc a poquet

[neuetes]

Exacte, t'anava a dir lo de la crisi de separació d'aquesta edat. A mi em va passar el mateix, són etapes i tot passa, cal tenir paciència.

[laura_28]

jo el meu nen de 26 mesos tampoc vol dormi amb ningú que no sigui jo, ni anar sol a dormir....i penso quan tingui 12 -15 anys ja no voldrà dormir amb mi...i com li costa 10 minuts...

[Pekenyita]

Tacai, seguim amb les Brunes mogudes, veig.
La meva tampoc dorm sola. De fet ja ni ho intento perquè els cops que ho he provat ha liat uns cristos que no vegis. Només la podem adormir a coll o bé donant-li el pit al llit. Sola, no ho he aconseguit mai. Ja la pots relaxar, cantar, acaronar, que és deixar-la desperta al llit i ale, a plorar quan veu que marxes.
Per aquí corren molts mètodes perquè n'aprenguin, però la veritat és que a mi no n'hi ha cap que em faci el pes. Només em queda esperar que algun dia faci un canvi...
Sento no poder-te ajudar guapa!

[Cabana]

Segur que acabarà solucionant-se sol, farà un canvi quan menys t'ho esperis! El meu té 6 mesos i fins fa 20 dies només s'adormia al pit, i si li treia el mugró es despertava [i]ipso facto[i], i de cop, d'un dia x l'altre, el podia adormir en braços. Ara s'adorm en 5 o 10 minuts i el puc deixar al bressol.

No sabia això de la crisi de separació! Algún lloc on trobar-ne informació? Aix..., si es que crec que tot són etapes!

[jllt]

Tot són etapes, certament, i tot va passant encara que mentre ho passem sembla que hagi de ser tota la vida així! Els primers mesos de la nostra nena van ser terribles: només volia adormir-se als braços i en moviment. Cap als deu mesos, i a còpia d'anar-la deixant plorar una micona cada nit quan la posàvem a dormir, va començar a adormir-se soleta. I ho ha fet fins ara fa un mes. Ara té dos anys i tres mesos, i des de fa un mes, cada vegada que la posem al llit monta uns cristos que no sabem pas per quin motiu ho fa. Al juliol va passar uns dies amb el seu germà a casa de la iaia, i quan va tornar a casa i al seu llit, no va voler saber res de la nina amb què s'havia adormit fins llavors, ni de la musiqueta que li posàvem per adormir-se. Només bramar i bramar quan la deixàvem sola a l'habitació, i encara continua. Ahir a la nit, quan va començar a rondinar, vaig entrar a l'habitació i vaig seure en una cadira, al costat de la porta. I cada vegada que començava a somicar o em cridava li deia: sóc aquí, ara a dormir tranquil·la. I en cinc minuts es va adormir. Hem vist que ara té una època que necessita saber que mentre s'adorm hi ha algú a l'habitació. No cal ni que la toquem, només contestar-la quan ella crida mama! I confiant que de mica en mica torni a recuperar l'hàbit d'adormir-se soleta i sense companyia com havia fet fins ara. Ja sé que té dos anys i és més gran que la teva, però ho explico com a un exemple del que diem de les etapes: que una criatureta que de petita ha dormit molt bé pot ser que als dos, tres o quatre anys passi per una etapa de son complicada, i al revés.

[Pekenyita]

Jllt, ens pots explicar en què consisteix això de deixar-la plorar una miqueta? A veure si em convenç i ho provo amb la Bruna...

[jllt]

Doncs el que vam fer és: la posàvem al llit , sortíem de l'habitació havent-li fet un petó, dient-li bonanit, i de seguida començava a rondinar. La deixàvem somicar una estona, tampoc gaire perquè tenim un nen un any més gran, anaven a dormir a la mateixa hora, i no volíem que el molestés en excés, potser un parell o tres de minuts. Hi entràvem, l'acaronàvem una mica i tornàvem a sortir de l'habitació, i si tornava a somicar esperàvem una estona més a tornar-hi a entrar. Ho vaig llegir en un llibre d'un pediatra estranger, un llibre que em va regalar la meva mare quan vam tindre el primer fill: anar augmentant cada vegada l'estona que passes sense entrar a la seva habitació, i de mica en mica, dia a dia, va anar adormint-se tota sola. Amb el nen també ho vam fer així i amb ell encara ens va funcionar més bé.

[Cabana]

Això es el mètode Ferber, que aquí coneixem com a mètode Estivill. A mi no m'agrada massa, soc del parer que deixar plorar una criatura només li provoca patiment, s'acaben adormint perquè ja han perdut l'esperança que els pares l'atenguin. Vaja, que jo sóc més del Carlos González! :P
Hi ha un llibre de la Rosa Jové que es diu "Dormir sin Lágrimas", ja hi han fils de discussió que en parlen, crec!

[Pekenyita]

Si, ja me'ls he llegit tots. Jllt, creia que era un nou mètode, però aquest que expliques no m'agrada gaire. Entre d'altres coses perquè la Bruna com més estona passa més plora. Ho vaig provar un dia i no tinc ganes de veure-la patir. Ara, conec a gent, com a tu, que els ha anat molt bé.
De moment esperaré si algun dia va fent canvis per si sola...

[jllt]

No, no és ben bé el mètode Estivill, que us asseguro que amb els nostres nens no l'hem posat mai en pràctica perquè no ens agrada. No és dràstic com el mètode Estivill, és deixar-los plorar només una mica, que tampoc els passa res, per plorar una mica. I us dic també que la nostra nena, que és molt més marrana que el nen en tots els sentits, de seguida passa de la somicada al bram més profund, de manera que ens va costar molt temps que anés aprenent a adormir-se soleta, però amb el temps ho vam anar aconseguint, i sense deixar mai que arribés ni al sanglot ni a vomitar ni a desesperar-se. No confonguem les coses, si us plau.

[FloR]

Hi ha una web o un blog ara no recordo, que es diu "desmontando a estivill", pots llegir les consequències que en porta.. Et pot semblar que no és el mateix però en el fons, encara que la deixis plorar "una mica" deixa de plorar pel mateix motiu, ja no te esperança de que hi vagis, perden la confiança en els pares.. Aquest és el motiu pel que personalment estic en contra, no perque els hi pasi res si ploren una mica..

[Cabana]

jllt, es que tant el mètode Estivill com el Ferber porten unes taules de temps que s'utilitzen pel que tu expliques. Comences deixant la criatura que plori només un parell de minuts, després 5, després 10, etc, fins que el bebè acaba callant perquè ja ha entès que no l'atendràn. Si això li féssim a un avi diriem que es maltractament, però com que els bebès no es poden expressar ni defensar-se...
Ei, que cadascú faci el que li sembli, però m'he mirat el blog de què parla la Flor, es d'una psiquiatra que explica els transtorns que ha tractat en adolescents i adults per culpa d'aquests mètodes. Es molt bèstia!

Jo continuo pensant que els nens passen per moltes fases i que tots les superem i aconseguim dormir com toca quan som prou madurs, a no ser que patim un transtorn del son.

[Pekenyita]

Ostres la meva intenció no era crear polèmica quan li he demanat a la jllt com ho feia... Ja hi ha altres posts que debaten sobre això. Ara bé, a mi tmpoc m'agrada aquest mètode.

[jllt]

Penseu el que volgueu i feu-ho com cregueu, però penso que és important, repeteixo, no malinterpretar ni confondre les coses. A aquestes alçades de la pel·lícula, els meus nens tenen dos i tres anys, i sempre els vam deixar plorar una mica ben convençuts que no els provocaríem cap trauma, i t'asseguro, Flor, que en cap cas estic d'acord que avui dia els meus fills hagin perdut la confiança en mi pel fet que quan tenien vuit i deu mesos els hagués deixat plorar una mica cada nit abans d'adormir-se.

Ells sempre han sabut que nosaltres, els pares, érem allà, els anàvem a veure, els acaronàvem una mica, els cantàvem una estona i de mica en mica van aprendre a adormir-se sols. Sí, van plorar més d'un i de dos dies, sense bramar ni arribar a la histèria, i no accepto que es digui que per deixar-los plorar perden la confiança en els pares. Repeteixo que les coses no les hem de confondre ni tergiversar: tu pots deixar plorar una estoneta el teu fill i anar-lo a veure sempre mentre es va adormint, i com deia en el meu primer missatge, tot són etapes. O ara resultarà que les mares que deixem que els nostres fills plorin alguna vegada som unes males mares. Francament, no conec cap mare, ni una, que tingui un fill que no li plori mai. És clar que voldríem tindre uns fills sempre feliços i contents i no sentir-los mai plorar, però de veritat això és 'lo' normal?

No hi insistiré més perquè em sap greu que no es vulgui entendre el que he intentat explicar, i perquè com ja ha dit algú, hi ha altres temes oberts en aquest sentit i amb tots els punts de vista possibles, però no podia deixar passar per alt contestar aquesta afirmació tan taxativa segons la qual deixar plorar una mica la criatura genera pèrdua de confiança en els pares. Per favor, no ens passem.

[tacai]

gràcies jllt, per la teva experiència.
Teniu raó amb que són etapes, ara no plora tant, de tant en tant, però no com abans... el que si... és uqe l'he de dormir al pit o als braços... bueno que hi farem, si jo tingués 8 mesos també m'agradaria que m'adormissin als braços! i ara també, je,je

[Esperançada]

A nosaltres ens passa que no vol adormir-se en braços,no para de retorçar-se. La única manera que aconseguim que s'adormi es a la hamaqueta jo em poso al darrere gronxant-la i li agafo les manetes i li poso una cosa toveta algun peluix o nino,no té cap preferencia per cap. De mica en mica va agafant el son,fins que cau i la porto cap al seu llit.