Lleidatanes embarassades
Re: Lleidatanes embarassades
Ostres, alfonsoicecilia, sento que la teva experiència no fos del tot satisfactòria, però la meva experiència va ser molt bona. Jo si vaig tenir pilota al box de dilatació, de fet, me la van oferir ells i em va anar de conya.
Estic d'acord amb tu amb el tema de la lactància. Tenen un parell de llevadores que se suposen que son expertes i jo ja tenia els pits destrossats i van ser incapaces de veure que el meu nen tenia el frenet lingual curt i no podia mamar gens bé. Les que vulgueu fer LM sobretot informeu-vos molt i digueu la vostra, jo vaig pecar de novata i prudent i la LM va ser un fracàs.
Estic d'acord amb tu amb el tema de la lactància. Tenen un parell de llevadores que se suposen que son expertes i jo ja tenia els pits destrossats i van ser incapaces de veure que el meu nen tenia el frenet lingual curt i no podia mamar gens bé. Les que vulgueu fer LM sobretot informeu-vos molt i digueu la vostra, jo vaig pecar de novata i prudent i la LM va ser un fracàs.
Re: Lleidatanes embarassades
Exacte esabasa! Per això dic, que millor anar abans a Alleta i que t'informin. A cappont, a les classes prepart ens informen moltíssim sobre la LM i tenim molta info, però mai està de més informar-se per totes bandes!!
- alfonsoicecilia
- :: granota

- Entrades: 223
- Membre des de: dc. maig 25, 2011 6:47 pm
Re: Lleidatanes embarassades
Sí, crec que el més important és expressar-se i demanar el que un cregui que necessita. A mi les classes prepart em van anar molt be (Cap de Ferran), però trobo que a l'Arnau em podrien haver donat més informació. Jo no sabia que podia demanar ni les pilotes, ni la banyera... novata total, vamos. Que ara no em passaria. I tornaria a parir allà, ho tinc claríssim.. però són aquests detalls que podrien cuidar-los més. I sobretot ser francs i clars. Que encara no sé pq el meu home no va poder ser al part. Ho he preguntat a posteriori i no m'han sabut/volgut donar cap resposta. I aixì sí que era important per nosaltres. molt.
Re: Lleidatanes embarassades
Hola lleidatanes!
El passat 12 de setembre vaig tenir al meu petit, el Jan, a l'Arnau de Vilanova. I com que hi havia preguntes sobre l'hospital, us explico breument la meva experiència. Va ser un part llarg i força difícil.
El dia 11 a les 7 em vaig despertar i vaig notar que anava treient líquid a poc a poc, i a més anava tenint contraccions fluixetes cada 10 minuts.
Vaig prendre-m'ho amb calma i després de dinar vam anar cap a l'hospital.
De seguida em van passar a boxes i em van examinar, com ja pensava tenia una fisura a la bossa, però no estava de part encara. Em van donar habitació (tinc llacunes, així que potser us explico les coses sense molt ordre, però faré el que pugui) i quan vaig estar llesta em van ficar la vía i a les 7 de la tarda van començar a ficar-me l'antibiòtic (a les 12 h de trencar la bossa per evitar infeccions) També em van induir el part amb una medicació vaginal (és com un tàmpax) i em van deixar anar a l'habitació. Allà, les contraccions es van començar a accelerar, vaig demanar la pilota, però en el moment d'utilitzar-la no em va ser còmoda, així que allà es va quedar.
Vaig passar tota la nit amb contraccions, però encara poc dilatada. Ja el dia 12 de bon matí em van venir a buscar (les infermeres m'anaven controlant tota la nit) i vaig tornar al box. Allà, sempre monitoritzada vaig estar una estoneta fins que vaig estar de 3 cm i em van poder ficar la epidural. I sort, perque després de 24h sense dormir i sense menjar res des del dinar del dia anterior...estava que no podia més. A més em van ficar oxitocina, per evitar que es parés el tema.
Vaig aprofitar les hores de calma per descansar i agafar forces. Les llevadores em van ajudar tota l'estona, torn rere torn, un encant, de veritat.
Al cap d'unes hores ja esstava de 10cm però el Jan estava molt amunt, així que vaig començar a empényer. I poc a poc, com ha de ser, es va anar passant la epidural i tant empényer, m'havia cansat sense saber-ho i em va passar factura. Aquí, a la recta final, les llevadores van ser genials amb mi. Vaig demanar gases mullades, perque tenia la boca seca i molta sed. També calor local, perque els ronyons m'estaven matant.
Ja al vespre estava que no podia més, moooolt cansada, i el Jan no baixava. Van venir els ginecòlegs i em van dir que intentarien que el part fos vaginal (era molt important per mi) però hauria de ser amb fòrceps...Però havia de fer un últim esforç, si no, hauria de ser cessària.
Em van passar al paritori i vaig fer dos pujos amb totes les meves forces. Amb ajuda d'un ginecòleg que m'empenyía la panxa i de fòrceps, el Jan va estar a fora a les 22:25h del 12-9-12. De seguida me'l van ficar al damunt (i ja buscava el pit!) Li van tallar ràpid el cordó ja que vam decidir fer donació i s'ha de fer així. Però si decidiu no donar la sang del cordó esperaràn a que deixi de bategar per tallar-lo.
Quan van acabar de treure la placenta (que tampoc volía sortir) eem van cosir i vaig poder ficar-me al Jan al pit.
Com veieu van ser moltíssimes hores, i més que dolorós va ser molt cansat, però cal dir que ara ho recordo amb molt carinyo i tot.
A tot això, el meu marit, va estar tota l'estona amb mi, excepte al paritori, ja que era part instrumentalitzat, però en quant va plorar el nen, ja el van fer passar.
En quant a les coses que s'han dit: Són molt respectuosos amb el que demanes. Jo anava molt oberta de ment a tot el que pugués passar, sols tenia una petició que no em rasuressin, o em rasuressin el mínim, ja que tinc problemes de pell. Quan vaig veure a la llevadora amb la màquina li vaig demanar i em va rasurar el mínim mínim. (les infermeres quan m'ho miraven em preguntaven que com és que no m'havien rasurat!)
Com veieu, no és cert que vagin "per feina". La meva germana va tenir una situació molt semblant, però va parir a l'Aliança i ràpidament li van fer una cessària i no es va estar ni de bon tros tanta estona com jo. Ella si té la impressió que als seus dos parts van anar per feina. (de fet al segon, que era cessària programada li van ficar malament la epidural i quan va dir que notava molt el que li feien li van ficar anestèsia general sense preguntar)
Quant a la LM jo vaig fer cas a la meva llevadora (L'Annabel Fdez del CAP CAPPONT) i he fet des del moment 0 LM a demanda. Algunes infermres et donen la brasa amb que controlis el temps, a un pit i a l'altre, i que despertis al nen per alimentar-lo. Jo sentint-ho molt, cada cop que em venien a dir alguna cosa els hi deia el que volien sentir...clar, que jo anava molt segura amb el tema i el Jan es va agafar molt bé des del principi! No em vaig trobar amb cap problema que no pugués resoldre jo mateixa. Per sort!!!
Total: Us recomano que aneu obertes de ment, que confieu amb els professionals passi el que passi, que no planejeu el part (jo volia utilitzar la banyera, i ni la vaig veure per haver trencat la bossa, ja veieu!) sigueu pacients i positives, descanseu sempre que pugueu i penseu que això éscom una carrera de fons, i que la meta és la cosa més preciosa de la vostra vida!
També us recomano que us informeu molt ben informades de tot el que tingueu dubtes i que aneu segures gràcies a aquesta info.
Perdoneu pel toxo i espero que us hagi sigut d'ajuda.
etonets!!

El passat 12 de setembre vaig tenir al meu petit, el Jan, a l'Arnau de Vilanova. I com que hi havia preguntes sobre l'hospital, us explico breument la meva experiència. Va ser un part llarg i força difícil.
El dia 11 a les 7 em vaig despertar i vaig notar que anava treient líquid a poc a poc, i a més anava tenint contraccions fluixetes cada 10 minuts.
Vaig prendre-m'ho amb calma i després de dinar vam anar cap a l'hospital.
De seguida em van passar a boxes i em van examinar, com ja pensava tenia una fisura a la bossa, però no estava de part encara. Em van donar habitació (tinc llacunes, així que potser us explico les coses sense molt ordre, però faré el que pugui) i quan vaig estar llesta em van ficar la vía i a les 7 de la tarda van començar a ficar-me l'antibiòtic (a les 12 h de trencar la bossa per evitar infeccions) També em van induir el part amb una medicació vaginal (és com un tàmpax) i em van deixar anar a l'habitació. Allà, les contraccions es van començar a accelerar, vaig demanar la pilota, però en el moment d'utilitzar-la no em va ser còmoda, així que allà es va quedar.
Vaig passar tota la nit amb contraccions, però encara poc dilatada. Ja el dia 12 de bon matí em van venir a buscar (les infermeres m'anaven controlant tota la nit) i vaig tornar al box. Allà, sempre monitoritzada vaig estar una estoneta fins que vaig estar de 3 cm i em van poder ficar la epidural. I sort, perque després de 24h sense dormir i sense menjar res des del dinar del dia anterior...estava que no podia més. A més em van ficar oxitocina, per evitar que es parés el tema.
Vaig aprofitar les hores de calma per descansar i agafar forces. Les llevadores em van ajudar tota l'estona, torn rere torn, un encant, de veritat.
Al cap d'unes hores ja esstava de 10cm però el Jan estava molt amunt, així que vaig començar a empényer. I poc a poc, com ha de ser, es va anar passant la epidural i tant empényer, m'havia cansat sense saber-ho i em va passar factura. Aquí, a la recta final, les llevadores van ser genials amb mi. Vaig demanar gases mullades, perque tenia la boca seca i molta sed. També calor local, perque els ronyons m'estaven matant.
Ja al vespre estava que no podia més, moooolt cansada, i el Jan no baixava. Van venir els ginecòlegs i em van dir que intentarien que el part fos vaginal (era molt important per mi) però hauria de ser amb fòrceps...Però havia de fer un últim esforç, si no, hauria de ser cessària.
Em van passar al paritori i vaig fer dos pujos amb totes les meves forces. Amb ajuda d'un ginecòleg que m'empenyía la panxa i de fòrceps, el Jan va estar a fora a les 22:25h del 12-9-12. De seguida me'l van ficar al damunt (i ja buscava el pit!) Li van tallar ràpid el cordó ja que vam decidir fer donació i s'ha de fer així. Però si decidiu no donar la sang del cordó esperaràn a que deixi de bategar per tallar-lo.
Quan van acabar de treure la placenta (que tampoc volía sortir) eem van cosir i vaig poder ficar-me al Jan al pit.
Com veieu van ser moltíssimes hores, i més que dolorós va ser molt cansat, però cal dir que ara ho recordo amb molt carinyo i tot.
A tot això, el meu marit, va estar tota l'estona amb mi, excepte al paritori, ja que era part instrumentalitzat, però en quant va plorar el nen, ja el van fer passar.
En quant a les coses que s'han dit: Són molt respectuosos amb el que demanes. Jo anava molt oberta de ment a tot el que pugués passar, sols tenia una petició que no em rasuressin, o em rasuressin el mínim, ja que tinc problemes de pell. Quan vaig veure a la llevadora amb la màquina li vaig demanar i em va rasurar el mínim mínim. (les infermeres quan m'ho miraven em preguntaven que com és que no m'havien rasurat!)
Com veieu, no és cert que vagin "per feina". La meva germana va tenir una situació molt semblant, però va parir a l'Aliança i ràpidament li van fer una cessària i no es va estar ni de bon tros tanta estona com jo. Ella si té la impressió que als seus dos parts van anar per feina. (de fet al segon, que era cessària programada li van ficar malament la epidural i quan va dir que notava molt el que li feien li van ficar anestèsia general sense preguntar)
Quant a la LM jo vaig fer cas a la meva llevadora (L'Annabel Fdez del CAP CAPPONT) i he fet des del moment 0 LM a demanda. Algunes infermres et donen la brasa amb que controlis el temps, a un pit i a l'altre, i que despertis al nen per alimentar-lo. Jo sentint-ho molt, cada cop que em venien a dir alguna cosa els hi deia el que volien sentir...clar, que jo anava molt segura amb el tema i el Jan es va agafar molt bé des del principi! No em vaig trobar amb cap problema que no pugués resoldre jo mateixa. Per sort!!!
Total: Us recomano que aneu obertes de ment, que confieu amb els professionals passi el que passi, que no planejeu el part (jo volia utilitzar la banyera, i ni la vaig veure per haver trencat la bossa, ja veieu!) sigueu pacients i positives, descanseu sempre que pugueu i penseu que això éscom una carrera de fons, i que la meta és la cosa més preciosa de la vostra vida!
També us recomano que us informeu molt ben informades de tot el que tingueu dubtes i que aneu segures gràcies a aquesta info.
Perdoneu pel toxo i espero que us hagi sigut d'ajuda.
etonets!!

Re: Lleidatanes embarassades
Martini!!
Moltes felicitats!!i gràcies per explicar-nos la teva experiència!!s'hem posa la pèll de gallina....i hem fas recordar el meu i ja estic a punt dels bessons també!aiaiaiai....!!
Ara a disfrutar del teu nen!
Moltes felicitats!!i gràcies per explicar-nos la teva experiència!!s'hem posa la pèll de gallina....i hem fas recordar el meu i ja estic a punt dels bessons també!aiaiaiai....!!
Ara a disfrutar del teu nen!


Re: Lleidatanes embarassades
Martini!!! enhorabona pel teu Jan!!!! i moltes gràcies per explicar-nos el teu part. Jo en principi anava a parir a l'Aliança, la meva filla va neixer allí , però se m'ha complicat una mica i crec que el més assenyat és parir a l'Arnau. De fet fa un parell de dies hi vaig estar per urgencies i el tracte va ser boníssim !!! m'alegro molt que tot i llarg i cansat , el teu part anés tan bé!!!
- jimaguari
- :: granota

- Entrades: 225
- Membre des de: dc. des. 29, 2010 7:43 am
- Ubicació: Lleida - Tarragona
Re: Lleidatanes embarassades
Martini moltes felicitats!!!! Deu ni do quin part més llarg!!! No m'estranya que acabessis rebentada! És molt emocionant escoltar el part d'altres mares, sembla que tots han de ser iguals i al realitat és que cada part és ben diferent! I sobretot tens molta raó amb le tema d'estar obert a totes les possibilitats, de fet, pots tenir una idea clara del que voldries si tot anés com has previst, però la realitat és que pot variar moltíssim.
Re: Lleidatanes embarassades
I tant! Imagina't que jo volia a poder ser un part el més natural possible... Sense medicació! I ja veus!!
Re: Lleidatanes embarassades
Felicitats Martini!! va bé saber de noves experiències de parts a l'Arnau.
- jimaguari
- :: granota

- Entrades: 225
- Membre des de: dc. des. 29, 2010 7:43 am
- Ubicació: Lleida - Tarragona
Re: Lleidatanes embarassades
Ji,ji, jo ja començo a imaginar-me com anirà el part. En general sóc positiva i penso que si el primer va anar ràpid i bé, el segon encara millor, però clar, mai se sap!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |




















