Article ARA: Bolquers roba vs Bolquers un ús i medi ambient

[Carme-it]

Us passo el link del diari ARA on parla de l'impacte ambiental que tenen els bolquers d'un sol ús i els de roba. Ho he llegit en diagonal però he quedat molt parada amb el resultat.

http://criatures.ara.cat/blog/2012/09/0 ... cientific/

[eternitat]

Ostres, me quedat glaçada! però me'n alegro molt perquè sóc pro bolquers d'un sol ús!

[coquette]

M'ha sorprès, però penso que hi ha coses a tenir en compte:
Els bolquers s'assequen amb assecadora o al sol?
Païs de fabricació?
Quantitat d'aigua? No em queda clar si també s'han estudiat els tòxics, aigua utilitzada en la fabricació... A més del CO2.

Posats a fer servir bolquers d'un sol ús, la Dodot almenys fabrica aquí al costat. I a més els propietaris de l'empresa són accionistes del diari Ara, així que sabem que promouen la premsa en català i els articles sobre bolquers

[laurajuga]

Ostres! la veritat, jo pensava fer-ne servir creient que són més respectuosos amb el medi ambient, ara ja no sé que fer! També penso que no han comentat res sobre el volum de deixalles que generen i els productes químics que s'utiltizen per fabricar-los. I per comprar-los, és clar, cal tenir en compte la petjada del transport...

Noies, ara estic més liada.

[mei80]

Bon dia noies,

Ahir vaig llegir l'article i vaig quedar parada!! Jo també tenia dubtes i pensava que els bolquers d'un sol ús eren molt més contamintans, però penso que si l'impacte ecològic és semblant, el temps que estalviaré posant i estenent rentadores ja s'ho val... O sigui que m'he acabat de decidir pels bolquers d'un sol ús per quan neixi la petita !! Ara només queda esperar!

[sareti]

Trobo que hi ha unes quantes coses que no explica aquest article. Al Regne unit la roba s'acostuma a assecar a l' assecadora que és l'electrodommèstic que més energia consumeix d'una casa. Aquí no. I en tot cas si tu no en fas servir és un impacte que has de restar (els que fan servir els d'un sol ús no els assequen mai).
Tampoc té en compte quants nens porten els bolquers. A nosaltres ens en han deixat uns que han passat per 6 nens i els que vam comprar nosaltres van per la segona.
Els materials superabsorbents no són biodegradables. Aquí hi ha una comparativa de bolquers biodegradables: http://ecomaternal.wordpress.com/panales-lavables/%C2%BFexisten-los-desechables-ecologicos/ i ja veureu a quina conclusió arriba.
L'article parla de kg de CO2 (pel tema canvi climàtic que ven molt). Per tant entenc que fa la comparativa des del punt de vista energètic. I potser sí que l'energia gastada és més o menys equivalent però els residus generats no. I és l'impacte principal que generen els bolquers, i en general tot el que és d'un sol ús.
Vaja que em sembla que l'article escombra molt cap una banda.
Pel que fa a la "dermatitits del bolquer", les meves filles, fent servir bolquers de roba no han tingut mai el cul ensetat, de fet tenim uns quants tubs de crema per començar perquè no en gastem, sempre el tenen perfecte! Tan sols tenim en compte canviar-lo quan van molles, però em sembla que això ho fa tothom, no?

[eternitat]

L'article és una mica escuet per a poder afirmar el que te en compte l'estudi i el que no, penso. Però jo he entes qie la UPC ha fet un estudi just per valorar si això és aplicable aquí, on les maneres de fer són diferents (crec que això inclou menys tendència a fer servir l'assecadora). D'altre banda, tot i que l'article no ho especifica he sobreentes que en el càlcul energètic s'inclou la gestió dels residus.

[eternitat]

Noies, aqui teniu l'estudi original:
http://publications.environment-agency. ... IR-E-E.pdf

" Washing the nappies in fuller loads or line-drying them outdoors all the time (ignoring UK climatic conditions for the purposes of illustration) was found to reduce this figure by 16 per cent. Combining three of the beneficial scenarios (washing nappies in a fuller load, outdoor line drying all of the time, and reusing nappies on a second child) would lower the global warming impact by 40 per cent from the baseline scenario, or some 200kg of carbon dioxide equivalents over the two and a half years, equal to driving a car approximately 1,000 km. In contrast, the study indicated that if a consumer tumble-dried all their reusable nappies, it would produce a global warming impact 43 per cent higher than the baseline scenario. Similarly, washing nappies at 90°C instead of at 60°C would increase global warming impact by 31 per cent over the baseline. Combining these two energy intensive scenarios would increase the global warming impact by 75 per cent over the baseline scenario, or some 420kg of carbon dioxide equivalent over the two and a half years. The environmental impacts of using shaped reusable nappies can be higher or lower than using disposables, depending on how they are laundered. The report shows that, in contrast to the use of disposable nappies, it is consumers’ behaviour after purchase that determines most of the impacts from reusable nappies."

sembla que com sempre, depen de l'ús que se'n faci (del rentat, assecat...) i a més dir que conten 4,16 boquers/dia durant 2,5anys; em sembla poquissim, sobretot dels reutilitzables que aguanten menys. I sembla que si que te en compte la gestió dels residus.

[Julyet]

Els bolquers de tela és poden rentar a 40 sense problemes, i cada 2-3 mesos un rentat de 60 és suficient.
Les rentadores es posen per tota la roba, l'espai que ocupen no és ni un 20% sent generosa, i si és fa servir secadora (jo la faig servir molt) el consum energètic no és específic per bolquers. La secadora consumeix molt, però aleshores no cal fer servir planxa.
A més no es pot fer servir res més que sabó normal i corrent, cap suavitzant ni additiu.
Això dels residus és impepinable, és de calaix, sabeu la burrada d'anys que triguen a descompondre's?
És com si a algú se li ocorre dir que millor fer servir coberts de plàstic, és que no té sentit...
Sobre les dermatitis, a casa n'han tingut tant amb tela com amb plàstic (jo quan no em resulta pràctic faig servir d'un sol ús). Ha coincidit amb temes de dentició.
O sigui, que si canviem algunes premises ( adequant-les a l'ús real que fem els usuaris) probablement els resultats siguin mooolt diferents.
Per cert, dodot no és cap ONG, recordeu un article de fa un anyet sobre com pegar als nens de manera adequada?

[Julyet]

M'he llegit per sobre l'estudi i no he trobat cap referència als residus que generen elscbolquers d'un sol ús. Les conclusions venen a aconsellarvsobre l'ús més racional dels bolquers de tela (o sigui, el que fem la majoria). I a més la majoria de bolquers no els fem servir per un sol nen (fins i tot ni per una sola família).

[eternitat]

Bé, jo penso que no es tracta de convencer a ningú, simplement que fem una reflexió (i sembla que ja ho estem fent). Es com parlar de lactancia materna en font lactancia artificial, o potitos vs cuinat a casa... Hi ha pros i contres en tots els casos, i està bé que els tinguem en compte tots. Més enllà de si l'article del diari ARA explica el que li sembla, penso que ha valgut la pena, ni que sigui per a que nosaltres en parlem.

[Julyet]

Doncs jo penso que l'article es posiciona clarament, donant a entendre que qui tria l'opció que pot semblar més ecològica és en realitat tot el contrari. I penso que sí, que pot tenir repercusions mediambientals.

Per cert, jo sóc usuària dels bolquers de tela, però també reconec que ni és tan maco com pinten en alguns espais (i no parlo de la feina que donen, en realitat no ho noto) ni tan esclau com la imatge que donen (és curiós que quan dic que els faig servir la gent em diu "els rentes???" fent com si rentessin amb les mans).

[eternitat]

Julyet, hi tant que es posiciona, clarament! no dic pas el contrari. Es un diari i vol un titular; dir que els reutilitzables són més ecologics no ven, ja és el que presuposem. Ells expliquen i interpreten com volen l'article i escombren cap al seu titular

[Julyet]

I per això he mirat l'estudi i he respost ;).

[coquette]

Abans m'he equivocat, la família Carulla, accionista de Arbora (Dodot) i del diari ARA justament va vendre la seva participació aquest juliol!

Jo també faig servir boluers de roba i també d'un sol ús. La veritat, em costa de creure que l'impacte ambiental sigui similar, i de moment seguiré amb els reutilitzables. A mi no em semblen molt més incòmodes que els altres, però he de reconèixer que darrerament els asseco força a la secadora perquè em quedaven massa aspres. També alguns dels bolquers que utilitzo estan fets a USA.

Ara explicaré un sistema "Impacte ambiental Zero":
un conegut nostre va estar viatjant pel Laos rural i profund. Va anar a parar a una aldea on els nens petits anaven sense bolquers, amb el cul a l'aire. El pipi i la caca els feien per tot arreu, i qui netejava? Els gossos del poble s'encarregaven de llepar la caca del terra i la del cul dels nens també!!

[Julyet]

Coquette, això que expliques ho vaig veure similar al documental "Babies". Cada cultura té les seves costums. I nosaltres, per descomptat, tenim la de "usar i tirar".
Qui em coneix sap que sóc molt pràctica, que no sóc per res del món "esclava de les feines de casa" i m'agrada trobar l'equilibri entre ser eficient i gaudir. O sigui, no m'hagués passat a la tela si hagués vist que em suposava un gran engorro, ho vaig provar i al veure que potser era un 5% més "complicat", doncs vaig valorar que valia la pena (ara no us els "vendré", aquest no és el post :P).

Tal i com han extret les conclusions de l'estudi a mi em dóna la mateixa impressió que si diguessin que el transport públic contamina més que el cotxe particular, ja que emet més CO2, i sense tenir en compte la quantitat de gent que amortitza un vehicle compartit.

[eni]

Hola noies,
Estava buscant informació dels bolquers de roba i m'he trobat aquest debat tan interessant, tot just començo a mirar i comparar informacions. Us volia adjuntar una de les respostes de l'article del diari ARA que és molt interessant i que per les dates que heu publicat crec que no heu llegit.
"Rosa Sorribas
11/09/2012 23:33

El primer detall que em sembla interessant és que diu que la mitjana diaria de bolquers d’un sol ús és de 4,6, mentre que la
de bolquers reutilitzables és al voltant de 6, però com deixen abans de fer-los servir, doncs aproximadament és el mateix nombre. Quina casualitat!
Després comenta que cada cop els fabricants de bolquers de llençar els fan més lleugers posant més gels i menys cel.lulosa.
Precisament el que no és gens biodegradable són els gels, així que no és que sigui tan bona notícia. En els bolquers d’un sol ús ecològics, els boscos d’on es treu la cel.lulosa són controlats, en canvi en els de les marques comercials no se sap.
Diu que al Regne Unit es segueix un sistema especial de gestió de residus pels bolquers de llençar. Aquí sí que en alguns llocs hi ha contenedors especials pels bolquers, però si la gestió és igual que la que ha denunciat la OCU amb els electrodomèstics anem bé. A més hi ha molts molts llocs que no hi ha recollida selectiva o també pot ser que els pares no sàpiguen que existeix.
Pel que conec, a l’estat espanyol, el mercat més gran de bolquers reutilitzables no és el de tovalloles o predoblegats sino els farcibles, que no estan considerats en l’estudi. També el material menys utilitzat és el cotó normal, sino que es fa servir més cotó orgànic, bambú, cànnam i cotó, tencel, microfibra i també cotó convencional i poliéster, però en menys mesura, no com els de l’estudi q de cotó només tenien un 21%.
Habitualment no tenen un paquet com cal que tingui un bolquer de llençar. És més aviat com una peça de roba normal.
Tampoc és veritat que es comprin tots els bolquers de cop, sino que la majoria de cops es van comprant a mesura que les families es van adaptant i veient que no és tan complicat. Ara per ara, la majoria de families es decanten per bolquers que siguin unitalles i serveixin per tota la vida de bolquers del bebè. El que comenta que els cobertors cal llençar-los, si es renten bé i no es maltracten, poden durar els dos o tres anys d’un nadó o inclús de dos nadons.
Els bolquers cal rentar-los a 60º durant una bona estona si es comparteixen entre varis infants com passa en els “nappy service” que és el model que han seguit en aquest estudi. Consisteix en que una empresa proveeix de bolquers i cobertors (exactament el tipus que comenten aquí) cada dos o tres dies i s’emporten els bruts. Downing Street va fer-ho servir en el darrer fill del Tony i la Cherry Blair. Així, el bolquer que estàs fent servir avui, abans d’ahir potser s’hi va cagar el fill del veí… Per això cal netejar-lo molt i molt bé. Aquest cas no passa a casa i per això no cal fer servir temperatures tan altes que no fan malbé els bolquers com passa en l’estudi.
Es descarta en l’estudi el fet de no usar assecadora, cas que és totalment contrari al nostre país, on el seu ús no està generalitzat.
Quan es parla d’excreta, no es comenta un dels problemes més greus que hi ha amb els bolquers de llençar, i és que els excrements, plens de bacteris de tot tipus, van a parar als camps. En canvi amb els bolquers reutilitzables van a on van sempre els excrements.
Les dades que s’han tingut en consideració per calcular la despesa en la neteja dels bolquers fa referència a informes de fa més de 12 anys. És molt probable que cap rentadora semblant a la que tenen en compte hagi sobreviscut tant de temps. Per exemple, es té en compte en l’estudi que la rentadora està classificada entre el tipus B i el D, quan ara la gran majoria de rentadores del mercat són A o com a molt B, que gasten molt menys recursos. A més, la majoria de casos es renta a temperatura ambient, que acostuma a ser al voltant dels 20º. Segons els estudis, la despesa és significativament inferior.
Es calcula una càrrega de la rentadora de 2,8 kg. Si la gran majoria de families renten els bolquers cada dos dies, cada bolquer pesa uns 140gr i se’n fan servir uns 6 diaris, 6 x 2 x 140g = 1,68kg No surten els números. La veritat és que normalment es renten amb altra roba de la casa, fent que la despesa per rentada sigui assimilada per les bugades habituals (tovalloles, llençols, etc).
Quan es parla dels bolquers de llençar, en cap moment es menciona la gran quantitat d’aigua necessària per fabricar-los. Tampoc es diu res dels supergels que fan servir, de com s’elaboren i quins processos químics necessiten per muntar tot el bolquer amb polímers i altres derivats del petroli. Sí, tot això fa que els bolquers d’un sol ús siguin molt absorbents, tant, que absorbeixen la humitat natural de la pell delicada del nadó.
El comentari que es fa al final de la necessitat d’aigua per netejar els bolquers és molt significatiu per què la gent que fa servir bolquers reutilitzables no ha notat un increment significatiu en la quantitat d’aigua consumida, simplement per què no es renten com l’estudi indica. Tot i així, diu que si fos així, s’incrementaria un 1% el consum familiar. Segons un estudi de la OCU, la gran majoria de consum d’aigua domèstica ve donat per la higiene personal i tirar l’aigua a l’inodor, un 30 i pico per cent cada cas. Així que potser podriem fixar-nos més en gastar menys aigua en el vàter i la dutxa.
El que no comenta és que aquests components dels bolquers de llençar que no són cel.lulosa no es descomposen MAI. Son indestructibles.
Caldria revisar l’estudi del sr Espuña per veure si ha sigut tan rigorós com aquest estudi. Espero i dessitjo que més, no li haurà costat gaire…"

[Mara17]

A mi m'agradaria saber qui ha finançat l'estudi. Es diu? Això normalment aclareix moltes coses.

Ara que cada cop hi ha més gent amb tendència a consumir de manera racional (tant en menjar com en roba) surten estudis dient que és igual menjar-se una pera ecològica que una de convencional i que llençar quilos de bolquers és el mateix que rentar-los... Curiós. A mi em fa pensar.

[mdemare]

Trobo que les explicacions que donen a favor dels d'un sól ús són molt anecdótiques i que, segurament, es deixa molta informació que no els interessa pas publicar.
No compta que a la rentadora poses més coses que el bolquer, no fas una rentadora exclusivament, sinó que hi poses la teva roba.

Poso bolquers d'un sol ús al meu fill per raons de comoditat (cadascú que faci el que li roti) però trobo l'article molt tonto.