un tercer fill
Re: un tercer fill
nuriaau, me n'alegro molt q tot stigui b i ja l' hàgiu pogut veure en la 1a eco.
Ara a anar gaudint de tot.
Records a totes!
Ara a anar gaudint de tot.
Records a totes!
Re: un tercer fill
Hola noies, jo també vull un tercer... i el meu home encara que digui que no, si poguéssim crec que també, perque se li cau la baba amb els nadons...
Però la situació és complicada econòmicament fa temps, i com més passa el temps més mandra, perque ara es sent mé tranquil al ser grans els nens, i tornar a començar...
I a mi em sap d'un greu... que mai més tindré un altre fill: la panxulina, el part, l'alletament... em fa molta molta tristor..
I a sobre que no posem mètodes anticonceptius, només la marxa enrrere, m'il. il·lusiono cada mes per allò de que abans de ploure... i que va.... 4 anys així i mai cap ensurt... només un, farà 2 anys, i va dir que no l'importava si estava embarassada de nou, i em vaig emocionar, però res... No podem, no és el moment, etc
Gràcies per llegir-me, va bé poder explicar-ho.. a 3 dies abans de la warry estic d'un trist...
Però la situació és complicada econòmicament fa temps, i com més passa el temps més mandra, perque ara es sent mé tranquil al ser grans els nens, i tornar a començar...
I a mi em sap d'un greu... que mai més tindré un altre fill: la panxulina, el part, l'alletament... em fa molta molta tristor..
I a sobre que no posem mètodes anticonceptius, només la marxa enrrere, m'il. il·lusiono cada mes per allò de que abans de ploure... i que va.... 4 anys així i mai cap ensurt... només un, farà 2 anys, i va dir que no l'importava si estava embarassada de nou, i em vaig emocionar, però res... No podem, no és el moment, etc
Gràcies per llegir-me, va bé poder explicar-ho.. a 3 dies abans de la warry estic d'un trist...
Els meus tresors: Dolça mel i Ulls grossos
Re: un tercer fill
Hola neula.
Benvinguda a aquest fòrum. Sembla que hagis descrit la meva situació, em veig molt reflectida amb tu. I per tant t'entenc perfectament.
Molts ànims i a seguir lluitant pel nostre somni. Jo encara no vull abandonar.
L'altre dia al parc em vaig trobar una mare de l'escola, i em va dir que esperava el tercer. Em vaig alegrar molt i m'imaginava la seva il.lusió i la que jo tindria i alhora, em sap greu acceptar-ho, enveja i tristor.
Però intento canviar ràpid el xip perquè sinó em posaria a plorar.
I mentrestant estem en aquest fòrum compartint experiències entre nosaltres i celebrant els tercers que van venint.
O sigui que, a seguir sominant el que algun dia serà realitat.
Benvinguda a aquest fòrum. Sembla que hagis descrit la meva situació, em veig molt reflectida amb tu. I per tant t'entenc perfectament.
Molts ànims i a seguir lluitant pel nostre somni. Jo encara no vull abandonar.
L'altre dia al parc em vaig trobar una mare de l'escola, i em va dir que esperava el tercer. Em vaig alegrar molt i m'imaginava la seva il.lusió i la que jo tindria i alhora, em sap greu acceptar-ho, enveja i tristor.
Però intento canviar ràpid el xip perquè sinó em posaria a plorar.
I mentrestant estem en aquest fòrum compartint experiències entre nosaltres i celebrant els tercers que van venint.
O sigui que, a seguir sominant el que algun dia serà realitat.
Re: un tercer fill
Sonia, em sap greu i t'entenc molt amb aixó. Al principi el meu home no en volia ni sentir parlar d'un tercer, però ara ja ho té més clar.
Voliem posar-nos a finals d'octubre, per tenir el tercer mentre els altres 2 estiguessin de vacances, però ens vam trobar una mare del cole que va tenir una filla durant les vacances i em va dir que ho va passar molt malament. Així que de moment no sabem qué fer.
El tema es que el meu home ja ho té clar i només ens esperem perqué passin uns messos perquè no neixi abans de juliol. Jo estic fent cuart de la carrera i estic acabant, llavors volem esperar a que jo acabi la carrera. També hauria de perdre pes, ja que tinc un sobrepes d'uns 8 kilos... Però, tinc por, molta por. Tinc por de que no sigui una bona decisió, tinc molts dubtes, tinc por de que als peques els afectin. No li dic res al meu home perquè com que em va costar tant de convencer llavors no vull que tingui dubtes també, però no sé, tinc mooooolta por. És normal?
I no es necesariament un tema economic, perquè ara estem portant el nen gran a un cole concertat i a la nena a una guarde privada, som indefinits, no hi ha riscs immients de moment. I si hi hagués riscs, tenim els 2 bastant atur acumulat i aixó. A més a més volem canviar al nen de cole el proper curs a un cole públic perquè no acabem de trobar-nos a gust en un concertat religiós, llavors menys gasto.
Però penso que a vegades perdo la paciencia amb 2, qué faré amb 3? No tenim cotxe ni tenim carnet. El meu marit, des de que vam decidir tenir el tercer, ja està estudiant per treure's el carnet de conduïr, però clar... Amb el pis no tenim problemes de moment, el nen té una habitació gran, i els 2 dormen bé (per fi!!) llavors els posariem junts, i el petit amb nosaltres. La peque encara dorm a la nostra habitació al seu bressol...
Els dubtes que tinc son de no poder amb tot emocionalment
Heu tingut aquesta por? Quan vam tenir la nena vam treballar molt perquè no hagués problemes de gelos, i els 2 es porten molt i molt bé, el gran no ho va pasar gens malament. Però ara? Ho podria fer? Qué es millor? Tenir-lo en vacances o no? Ho dic perquè amb els 2 em vaig quedar embarassada amb el primer intent, llavors ens ho hem de plantejar bé des del principi... Ja veieu que estic feta un mar de dubtes.
Perdoneu els errors en català, encara estic aprenent
Voliem posar-nos a finals d'octubre, per tenir el tercer mentre els altres 2 estiguessin de vacances, però ens vam trobar una mare del cole que va tenir una filla durant les vacances i em va dir que ho va passar molt malament. Així que de moment no sabem qué fer.
El tema es que el meu home ja ho té clar i només ens esperem perqué passin uns messos perquè no neixi abans de juliol. Jo estic fent cuart de la carrera i estic acabant, llavors volem esperar a que jo acabi la carrera. També hauria de perdre pes, ja que tinc un sobrepes d'uns 8 kilos... Però, tinc por, molta por. Tinc por de que no sigui una bona decisió, tinc molts dubtes, tinc por de que als peques els afectin. No li dic res al meu home perquè com que em va costar tant de convencer llavors no vull que tingui dubtes també, però no sé, tinc mooooolta por. És normal?
I no es necesariament un tema economic, perquè ara estem portant el nen gran a un cole concertat i a la nena a una guarde privada, som indefinits, no hi ha riscs immients de moment. I si hi hagués riscs, tenim els 2 bastant atur acumulat i aixó. A més a més volem canviar al nen de cole el proper curs a un cole públic perquè no acabem de trobar-nos a gust en un concertat religiós, llavors menys gasto.
Però penso que a vegades perdo la paciencia amb 2, qué faré amb 3? No tenim cotxe ni tenim carnet. El meu marit, des de que vam decidir tenir el tercer, ja està estudiant per treure's el carnet de conduïr, però clar... Amb el pis no tenim problemes de moment, el nen té una habitació gran, i els 2 dormen bé (per fi!!) llavors els posariem junts, i el petit amb nosaltres. La peque encara dorm a la nostra habitació al seu bressol...
Els dubtes que tinc son de no poder amb tot emocionalment
Perdoneu els errors en català, encara estic aprenent

Re: un tercer fill
Moltes gràcies nienna.
Me n'alegro molt de que els dos estigueu decidits a tenir al tercer.
És normal que es busqui trobar el millor moment.
I les pors, crec que és normalíssim. Penses que tot vagi bé, que els altres dos ho portin bé, que ens poguem ensortir... però crec que sempre que vols tenir un fill tens aquestes pors, i després ens ensortim! ho almenys ho intentem.
Per tant molts ànims i a vèncer les pors, que estic segura que ho fareu la mar de bé.
Me n'alegro molt de que els dos estigueu decidits a tenir al tercer.
És normal que es busqui trobar el millor moment.
I les pors, crec que és normalíssim. Penses que tot vagi bé, que els altres dos ho portin bé, que ens poguem ensortir... però crec que sempre que vols tenir un fill tens aquestes pors, i després ens ensortim! ho almenys ho intentem.
Per tant molts ànims i a vèncer les pors, que estic segura que ho fareu la mar de bé.
Re: un tercer fill
Gràcies Sònia-2 per les teves paraules, és el primer cop que comparteixo aquests sentiments profunds, de voler un altre fill, encara que no el busquem. Amb el meu home faig com si ja m'està bé, per que demanar-li un altre fill no és raonable, i prou.. però interiorment, em dol molt
I si, és just el que dius, canviar el xip per no plorar... Perquè entendreixen tant aquests sentiments?! Penso que deu ser hormonal el desig de ser mare, i marca força, no ho sé..
El que no suporto és estar des de l'ovulació pensant si potser passi un milacre o no... I patint els símptomes premenstruals com possibles símptomes s'embaras... és de bojos!!
Em quedo amb les teves paraules: somiar el que un dia serà realitat..
A vegades sento també com si traeixo als meus fills, per sentir-me trista per voler un altre fill, com si ells no fossin suficient per fer-me sentir plena, i he de canviar el xip i aterrar i deixar-me d'històries..
És estrany tot això, sóc tant feliç amb el meu home i els meus fills, però alhora tinc una pena enorme de no poder tenir un altre, i penso que és per que seria un altre fill meravellós... per que en tinc ganes, força i energia, i d'altres com diu la nienna, m'entren les pors si em quedes embarassada "accidentalment" (per lo de la marxa enrere) de nou... si seria tot un trasbals familiar ara mateix.. i els anys passen i em sento vella... i cada cop més lluny tot
Perdó pel rotllo
I si, és just el que dius, canviar el xip per no plorar... Perquè entendreixen tant aquests sentiments?! Penso que deu ser hormonal el desig de ser mare, i marca força, no ho sé..
El que no suporto és estar des de l'ovulació pensant si potser passi un milacre o no... I patint els símptomes premenstruals com possibles símptomes s'embaras... és de bojos!!
Em quedo amb les teves paraules: somiar el que un dia serà realitat..
A vegades sento també com si traeixo als meus fills, per sentir-me trista per voler un altre fill, com si ells no fossin suficient per fer-me sentir plena, i he de canviar el xip i aterrar i deixar-me d'històries..
És estrany tot això, sóc tant feliç amb el meu home i els meus fills, però alhora tinc una pena enorme de no poder tenir un altre, i penso que és per que seria un altre fill meravellós... per que en tinc ganes, força i energia, i d'altres com diu la nienna, m'entren les pors si em quedes embarassada "accidentalment" (per lo de la marxa enrere) de nou... si seria tot un trasbals familiar ara mateix.. i els anys passen i em sento vella... i cada cop més lluny tot
Perdó pel rotllo

Els meus tresors: Dolça mel i Ulls grossos
Re: un tercer fill
neula, gràcies per compartir els teus sentiments.
A mi m'ajuda molt parlar amb vosaltres, perquè ens entenem perfectament. A més ja em fa cosa tornar a treure el tema al meu home, perquè em fa tocar de peus a terra i em plasma la situació real i no vull, perquè em dol, perquè sé que té raó i fa que el meu somni sigui impossible, i encara no vull pensar això.
També penso que em sap greu pensar en un tercer per ser feliç, (o en un quart o més, però això si que no pot ser), si la meva vida i la meva felicitat són la família, les meves filles.
Però quan les veig jugar, l'estima que es tenen, encara que es barallin, penso que un tercer seria molt bonic per a elles.
A més la gran diu que vol un bebè, només falta que m'ho digui!
El meu home diu que si tingués un tercer, voldria un quart, i segurament sí, però amb una altra situació (bàsicament l'edat), això sí que ho tinc clar, no li demanaré un quart.
Jo també penso en el símptomes premenstruals, en algun accident i que m'embarassés... però després no vull pensar-hi que passés i que el meu home no estigués tant content com jo.
Prefereixo confiar que si algun dia és, sigui per conscens mutu.
Però reconec que és una tortura mental aquests sentiment constant, hi penso cada dia des de fa 2anys, i això no deu ser gaire sà.
Jo segueixo sommiant en que es farà realitat i intento pensar que sí.
Però també t'he de dir que m'he posat una data límit, tant per la meva edat com per l'edat de les nenes, no vull que es portin molt.
M'he plantejat que com a molt tard ha de néixer l'any vinent, o sigui que ja veus quin estrés mental que porto.
I passada la data, intentar ja canviar el xip i acceptar- ho, no vull estar tota la vida així, tot i que sé que si no es compleix el meu somni em quedarà aquesta espineta.
Però com no passarà, tindré un tercer fill!!!
Vinga noies! ànims amunt!
I les que ja heu fet realitat el vostre somni, com esteu? com ho porteu? i els germanets?
A mi m'ajuda molt parlar amb vosaltres, perquè ens entenem perfectament. A més ja em fa cosa tornar a treure el tema al meu home, perquè em fa tocar de peus a terra i em plasma la situació real i no vull, perquè em dol, perquè sé que té raó i fa que el meu somni sigui impossible, i encara no vull pensar això.
També penso que em sap greu pensar en un tercer per ser feliç, (o en un quart o més, però això si que no pot ser), si la meva vida i la meva felicitat són la família, les meves filles.
Però quan les veig jugar, l'estima que es tenen, encara que es barallin, penso que un tercer seria molt bonic per a elles.
A més la gran diu que vol un bebè, només falta que m'ho digui!
El meu home diu que si tingués un tercer, voldria un quart, i segurament sí, però amb una altra situació (bàsicament l'edat), això sí que ho tinc clar, no li demanaré un quart.
Jo també penso en el símptomes premenstruals, en algun accident i que m'embarassés... però després no vull pensar-hi que passés i que el meu home no estigués tant content com jo.
Prefereixo confiar que si algun dia és, sigui per conscens mutu.
Però reconec que és una tortura mental aquests sentiment constant, hi penso cada dia des de fa 2anys, i això no deu ser gaire sà.
Jo segueixo sommiant en que es farà realitat i intento pensar que sí.
Però també t'he de dir que m'he posat una data límit, tant per la meva edat com per l'edat de les nenes, no vull que es portin molt.
M'he plantejat que com a molt tard ha de néixer l'any vinent, o sigui que ja veus quin estrés mental que porto.
I passada la data, intentar ja canviar el xip i acceptar- ho, no vull estar tota la vida així, tot i que sé que si no es compleix el meu somni em quedarà aquesta espineta.
Però com no passarà, tindré un tercer fill!!!
Vinga noies! ànims amunt!
I les que ja heu fet realitat el vostre somni, com esteu? com ho porteu? i els germanets?
Re: un tercer fill
nuriaau ha escrit:Hola noies,
Com aneu?? NIMA com va la lactància?
Vam anar a fer una eco i li vam sentir bategar el cor i vam veure el pesolet, ara sí que m'ho crec!! Sé que encara estem dins el trimestre de risc peeeeroooooooo vull començar a gaudir de l'embaràs!!
Tema que ho vulgui la parella, nosaltres sempre havíem volgut tres, però una cosa és volguer-ho quan no tens fills i no vius l'estrés que suposo tot plegat (i ni te l'imagines), i l'altra és realment viure amb dos canalles i plantejar-te el tercer.
Jo també volia un tercer, i el meu home també...però quan va néixer la segona vam arribar a pensar que amb dos ja en teníem prou (llegiu entre línies no tenir ni temps per dutxar-me, ni fer el menjar tranquilament, molts dies de no dormir perque es posen malalts, de no sortir els caps de setmana perquè estan enfebrats, de menjar en moments buits perquè no he pogut dinar, de tenir la casa feta un fàstic perquè no tenia temps de recollir ni pràcticament de netejar...un caos vaja).
El meu home sempre està fora i qui se'n cuida pràcticament tot el dia i la nit sóc jo, i quan la nena petita va fer els dos anys (i el gran tenia 3) vam notar un canvi espectacular, dormíem totes les nits, els nen ja no es posaven malalts, tenia temps de netejar la casa, de fer els menjars i sentar-nos tots 4 a menjar, els nens s'entretenien molt jugant ells sols i ens deixaven més temps a nosaltres, podíem sortir el cap de setmana on fos, ells s'ho passaven molt bé i nosaltres també, estàvem tots molt més relaxats.....no sé com explicar-ho, tot d'una es van "fer grans".
...i va ser llavors que el meu home em va dir que ara estava a punt perquè arribés un tercer, que fins llavors no ho veia clar, però que ara ho tenia claríssim (i a mi em va passar el mateix)
Realment no hi havia pensat, però llegint els vostres comentaris m'ho ha fet recordar
Hola!!!
La lactància aiii... anem fent però ens costa tant, quina llàstima... hi han dies que em sento frustrada aiii (suspir).
El tema dels tres fills, mira nosaltres ho haviem parlant però esclar l'economia no estava per augmentar la familia i mira... SORPRESA!! i ja som familia nombrosa
això si encantats

Vivint una vida d'aventura amb tres fills 

Re: un tercer fill
nienna ha escrit:Sonia, em sap greu i t'entenc molt amb aixó. Al principi el meu home no en volia ni sentir parlar d'un tercer, però ara ja ho té més clar.
Voliem posar-nos a finals d'octubre, per tenir el tercer mentre els altres 2 estiguessin de vacances, però ens vam trobar una mare del cole que va tenir una filla durant les vacances i em va dir que ho va passar molt malament. Així que de moment no sabem qué fer.
El tema es que el meu home ja ho té clar i només ens esperem perqué passin uns messos perquè no neixi abans de juliol. Jo estic fent cuart de la carrera i estic acabant, llavors volem esperar a que jo acabi la carrera. També hauria de perdre pes, ja que tinc un sobrepes d'uns 8 kilos... Però, tinc por, molta por. Tinc por de que no sigui una bona decisió, tinc molts dubtes, tinc por de que als peques els afectin. No li dic res al meu home perquè com que em va costar tant de convencer llavors no vull que tingui dubtes també, però no sé, tinc mooooolta por. És normal?
I no es necesariament un tema economic, perquè ara estem portant el nen gran a un cole concertat i a la nena a una guarde privada, som indefinits, no hi ha riscs immients de moment. I si hi hagués riscs, tenim els 2 bastant atur acumulat i aixó. A més a més volem canviar al nen de cole el proper curs a un cole públic perquè no acabem de trobar-nos a gust en un concertat religiós, llavors menys gasto.
Però penso que a vegades perdo la paciencia amb 2, qué faré amb 3? No tenim cotxe ni tenim carnet. El meu marit, des de que vam decidir tenir el tercer, ja està estudiant per treure's el carnet de conduïr, però clar... Amb el pis no tenim problemes de moment, el nen té una habitació gran, i els 2 dormen bé (per fi!!) llavors els posariem junts, i el petit amb nosaltres. La peque encara dorm a la nostra habitació al seu bressol...
Els dubtes que tinc son de no poder amb tot emocionalmentHeu tingut aquesta por? Quan vam tenir la nena vam treballar molt perquè no hagués problemes de gelos, i els 2 es porten molt i molt bé, el gran no ho va pasar gens malament. Però ara? Ho podria fer? Qué es millor? Tenir-lo en vacances o no? Ho dic perquè amb els 2 em vaig quedar embarassada amb el primer intent, llavors ens ho hem de plantejar bé des del principi... Ja veieu que estic feta un mar de dubtes.
Perdoneu els errors en català, encara estic aprenent
Tranquila dona, aquests dubtes i pors els tenim totes.
El tema del tercer durant les vacances siiii de veritat comparteixo el que t'han dit perque mareta meva quin mes d'agost he passat amb els tres sola a casa. De totes maneres tampoc es pot controlar massa això així que sigui el que sigui ja t'ensortiras segur.
Tema sobrepès bufff em sobren 3-4 kilos d'abans d'estar embarassada
I els meus també van a escola concertada i pública ho tinc malament per canviar així que espero que retallant de totes bandes ens ensortirem (això espero) intento estirar el pressupost al màxim pero ara en Nimo a la feina estan fatal... quina por

Vivint una vida d'aventura amb tres fills 

Re: un tercer fill
neula ha escrit:A vegades sento també com si traeixo als meus fills, per sentir-me trista per voler un altre fill, com si ells no fossin suficient per fer-me sentir plena,
A mi em passa exactament el mateix... i penso d'on carai surt aquest sentiment i aquestes ganes de tenir més fills, si les meves nenes ja em fan sentir tan i tan feliç i plena...
I penso que si en tenim un altre no podré estar igual per 2 que per 3, ni dedica-m'hi tant... i després penso que això no és veritat, que l'amor es multiplica...
aix, quins dilemes...
Redescobrint-me a mi mateixa gràcies a les meves TRES filles!
Re: un tercer fill
Hola noies!!
Jo també vull un tercer fill, ho dic ara que practicament acabo de tenir el segon, jeje, però us llegeixo des d'abans de quedar-me embaraçada d'aquest...
Sempre n'he volgut mínim 3, us llegeixo sobretot per veure com i quan heu convençut a les parelles...
El meu home al principi deia que no volia nens, després em vam tenir un...i quan tenia 13mesos vam començar a jugar a la "marxa enrera" i al cap de 4mesos "patapam", igual que la Neula, m'hi he sentit molt identificada i per això m'he decidit a escriure-us
Ara no perque els dos que tinc necessiten mooooolta mama, però m'encantaria ser familia nombrosa, em nego a pensar que he parit per últim cop, a mé em queda el cuquet de la nena, no ho dic gaire alt perque si aconseguís unaltre panxa i també fos nen estaria igual de contenta, però una mama sempre vol una, almenys una, nena, oi?je. Moltes vegades li dic al meu home, i no para de dir-me que ell ja ha plegat de fer fills, em poso molt trista, però no perdo l'esperança
Per no tenir accidents, imprevistos, i estar mensualment amb l'isi? m'he posat un implant anticonceptiu al braç, que dura 3anys, espero que passat aquest temps poguem fer-ne unaltre
I també m'encantaria que abans les que també el desitgeu l'hagueu aconseguit, eh?!
Jo també vull un tercer fill, ho dic ara que practicament acabo de tenir el segon, jeje, però us llegeixo des d'abans de quedar-me embaraçada d'aquest...
Sempre n'he volgut mínim 3, us llegeixo sobretot per veure com i quan heu convençut a les parelles...
El meu home al principi deia que no volia nens, després em vam tenir un...i quan tenia 13mesos vam començar a jugar a la "marxa enrera" i al cap de 4mesos "patapam", igual que la Neula, m'hi he sentit molt identificada i per això m'he decidit a escriure-us
Ara no perque els dos que tinc necessiten mooooolta mama, però m'encantaria ser familia nombrosa, em nego a pensar que he parit per últim cop, a mé em queda el cuquet de la nena, no ho dic gaire alt perque si aconseguís unaltre panxa i també fos nen estaria igual de contenta, però una mama sempre vol una, almenys una, nena, oi?je. Moltes vegades li dic al meu home, i no para de dir-me que ell ja ha plegat de fer fills, em poso molt trista, però no perdo l'esperança
Per no tenir accidents, imprevistos, i estar mensualment amb l'isi? m'he posat un implant anticonceptiu al braç, que dura 3anys, espero que passat aquest temps poguem fer-ne unaltre
I també m'encantaria que abans les que també el desitgeu l'hagueu aconseguit, eh?!
On n'hi caben quatre n'hi caben cinc
Re: un tercer fill
JIJIJIJIJIJI MOLLURI em sembla que l'implant del braç no es caducarà pas jajajaja :P
Jo tb en vull 3.... la cesària em tira enrere però primer lluitaré perquè quan tinguem el 2n sigui PVDC tot i que em sembla que ho tinc molt molt però molt cru... en aquest país dels "collo....s" no en són gens partidaris i tiren pel dret.... així que llavors penso amb la yAIZA i dic doncs res... al final el q compte es q estan ella i les nenes bé no? ja miraré d'espavilar-me i canviar de gine si fa falta (quan toqui....) de moment encara he de gaudir força de la Júlia i passar-me pel post de: a pel segon? :P jijiji
en fin, noies que aneu a pel 3r! molts ànims per la cerca i la feina de mare de 3! ( q ha de ser moltaaaaaaaaaaaaaa
) aquí teniu unes fans que us segueixen 
Jo tb en vull 3.... la cesària em tira enrere però primer lluitaré perquè quan tinguem el 2n sigui PVDC tot i que em sembla que ho tinc molt molt però molt cru... en aquest país dels "collo....s" no en són gens partidaris i tiren pel dret.... així que llavors penso amb la yAIZA i dic doncs res... al final el q compte es q estan ella i les nenes bé no? ja miraré d'espavilar-me i canviar de gine si fa falta (quan toqui....) de moment encara he de gaudir força de la Júlia i passar-me pel post de: a pel segon? :P jijiji
en fin, noies que aneu a pel 3r! molts ànims per la cerca i la feina de mare de 3! ( q ha de ser moltaaaaaaaaaaaaaa
) aquí teniu unes fans que us segueixen Re: un tercer fill
cuca1985 ha escrit:JIJIJIJIJIJI MOLLURI em sembla que l'implant del braç no es caducarà pas jajajaja :P
Jo tb en vull 3.... la cesària em tira enrere però primer lluitaré perquè quan tinguem el 2n sigui PVDC tot i que em sembla que ho tinc molt molt però molt cru... en aquest país dels "collo....s" no en són gens partidaris i tiren pel dret.... així que llavors penso amb la yAIZA i dic doncs res... al final el q compte es q estan ella i les nenes bé no? ja miraré d'espavilar-me i canviar de gine si fa falta (quan toqui....) de moment encara he de gaudir força de la Júlia i passar-me pel post de: a pel segon? :P jijiji
en fin, noies que aneu a pel 3r! molts ànims per la cerca i la feina de mare de 3! ( q ha de ser moltaaaaaaaaaaaaaa![]()
) aquí teniu unes fans que us segueixen
Jaja, que hi fas aquí? Si primer has de passar pel "SEGON", jajaja. I abans has de passar pel meravellós procés del primer any, que és esgotador i és quan molta gent decideix no fer-ne més,jejeje
Espero que si que caduqui l'implant perque sino amb les escales que hem de pujar i baixar cada dia no se com m'ho faria, ara ja es prou dificil pujar-ne dos,jeje, necessito que els dos pugin i baixin sols i que vagin al cole!!!!
Per lo de la cessària....bé, ja saps que una de les opcions és negar-te al part induït i anar-hi amb força contraccions, el segon per estadística s'avança, però encara falta molt espero, oi?
Les embaraçades del tercer.....com esteu? Us heu trovat malament, marejos, vòmits, hipercansanci? I si és així...com ho solventeu amb els altres dos?
On n'hi caben quatre n'hi caben cinc
Re: un tercer fill
hola noies...enhorabona a les q ja teniu la tercera panxona i a les q ja teniu la criatura.
ànims a les q esteu amb dubtes o amb conflicte amb la parella per aquest tema!!
jo esgic igual que la molluri...recent parida com aquell qui diu...pr amb ganes d un tercer. encara no m havien tret els punts de la cesaria q el meu home ja em demanava quan de temps hauriem d esperar per posar-nos-hi....
el q passa es q porto dues cesaries ( la ginecologa ja em va dir q tres es factible)...pr tb em van treure un ovari juntament amb la lia...i no se com dificultara la busqueda d un embaras.
bé de moment no cal preocupar-s'hi...pr que sapigueu q us anire llegint i seguint de ben a prop...
tonets
ànims a les q esteu amb dubtes o amb conflicte amb la parella per aquest tema!!
jo esgic igual que la molluri...recent parida com aquell qui diu...pr amb ganes d un tercer. encara no m havien tret els punts de la cesaria q el meu home ja em demanava quan de temps hauriem d esperar per posar-nos-hi....
el q passa es q porto dues cesaries ( la ginecologa ja em va dir q tres es factible)...pr tb em van treure un ovari juntament amb la lia...i no se com dificultara la busqueda d un embaras.
bé de moment no cal preocupar-s'hi...pr que sapigueu q us anire llegint i seguint de ben a prop...
tonets
Re: un tercer fill
tona ha escrit:hola noies...enhorabona a les q ja teniu la tercera panxona i a les q ja teniu la criatura.
ànims a les q esteu amb dubtes o amb conflicte amb la parella per aquest tema!!
jo esgic igual que la molluri...recent parida com aquell qui diu...pr amb ganes d un tercer. encara no m havien tret els punts de la cesaria q el meu home ja em demanava quan de temps hauriem d esperar per posar-nos-hi....
el q passa es q porto dues cesaries ( la ginecologa ja em va dir q tres es factible)...pr tb em van treure un ovari juntament amb la lia...i no se com dificultara la busqueda d un embaras.
bé de moment no cal preocupar-s'hi...pr que sapigueu q us anire llegint i seguint de ben a prop...
tonets
Jo penso que si el treure't l'ovari t'havia de crear dificultats t'ho hagUessin dit,no?
Encara falta perque hi hagis de pensar,je

On n'hi caben quatre n'hi caben cinc
- Marona78
- :: rateta

- Entrades: 175
- Membre des de: dt. des. 13, 2011 8:52 am
- Ubicació: Baix Penedès, Catalunya
Re: un tercer fill
Hola marones!
Torno a passar pel post i veig que la majoria que voleu un 3r fill esteu igual que jo: ara no és el moment... En el meu cas, jo fa més d'un any que sóc a l'atur i el meu marit es va quedar sense feina el maig.
Si la situació fos diferent, potser ens animaríem, a mi m'agradaria molt i al meu marit li encanten els nens... Però bé, cal mirar endavant i gaudir dels fills que ja tenim!
Apa, us seguiré llegint!
Torno a passar pel post i veig que la majoria que voleu un 3r fill esteu igual que jo: ara no és el moment... En el meu cas, jo fa més d'un any que sóc a l'atur i el meu marit es va quedar sense feina el maig.
Si la situació fos diferent, potser ens animaríem, a mi m'agradaria molt i al meu marit li encanten els nens... Però bé, cal mirar endavant i gaudir dels fills que ja tenim!
Apa, us seguiré llegint!
Re: un tercer fill
Hola Marona78.
Confiem en que la situació canviarà cap a millor.
Desitjo que aviat trobeu una feina per poder estar més tranquils.
Tenim la sort de poder gaudir i estar al costat dels nostres tresors.
Molts ànims! les coses milloraran.
Confiem en que la situació canviarà cap a millor.
Desitjo que aviat trobeu una feina per poder estar més tranquils.
Tenim la sort de poder gaudir i estar al costat dels nostres tresors.
Molts ànims! les coses milloraran.
Re: un tercer fill
Hola!
Aquest post s'anima!
Doncs jo estic intentant dialogar amb el meu homenet pero de moment diu que NO....
Aix...jo també m'he posat un limit Sònia,quedar-me embarassada l'any vinent a partir de l' estiu...si no res.Mes que res per l'edat...
Molts ànims a totes !!
Aquest post s'anima!
Doncs jo estic intentant dialogar amb el meu homenet pero de moment diu que NO....
Aix...jo també m'he posat un limit Sònia,quedar-me embarassada l'any vinent a partir de l' estiu...si no res.Mes que res per l'edat...
Molts ànims a totes !!
Re: un tercer fill
Hello!!!
Sembla que això cada dia s'anima mes.
Nosaltres anem fent, les dos grans ja estan al cole, per fi rutina!!!! I la petitona cada dia mes gran, ja aguanta molt be el cap i la LM perfecte.
Molluri segur que aconsegueixes tenir un tercer, no et desanimis que encara teniu molt de temps, el teu home ja canviara de pensaments...
Cuca tu ja saps que jo he pogut tenint totes amb cessaries, i que no hi han hagut complicacions, aixi que vinga a per el segonnnnnnnn, jijijiji.
Nima com vas amb la LM?
Dimarts tenim Cardio pel soplo de la nena, habeure com va....estic una mica neguitosa amb el tema.
I vinga noies animsssssssss per aquest desig de tindre el tercer

Sembla que això cada dia s'anima mes.
Nosaltres anem fent, les dos grans ja estan al cole, per fi rutina!!!! I la petitona cada dia mes gran, ja aguanta molt be el cap i la LM perfecte.
Molluri segur que aconsegueixes tenir un tercer, no et desanimis que encara teniu molt de temps, el teu home ja canviara de pensaments...
Cuca tu ja saps que jo he pogut tenint totes amb cessaries, i que no hi han hagut complicacions, aixi que vinga a per el segonnnnnnnn, jijijiji.
Nima com vas amb la LM?
Dimarts tenim Cardio pel soplo de la nena, habeure com va....estic una mica neguitosa amb el tema.
I vinga noies animsssssssss per aquest desig de tindre el tercer

Re: un tercer fill
Hola noies,
Feia moltíssim que no escrivia en aquest post i veig que algunes de vosaltres ja heu tingut els vostres petits i que d'altres seguiu intentant convèncer els homes.
Jo em trobo a l'etapa final de l'embaràs, estic de 37 setmanes i tinc moltes ganes que la Clara neixi, tot i que encara ho veig lluny i sobretot tinc molt por de com ho viuran el dos petits de casa. Hem passat un estiu complicat perquè el gran està una mica rabiut i s'enfada molt sovint i el petit, que creia que no seria gens gelòs, aquestes útlimes setmanes està molt demandant.
En fi, estic cagadeta, cagadeta...
Feia moltíssim que no escrivia en aquest post i veig que algunes de vosaltres ja heu tingut els vostres petits i que d'altres seguiu intentant convèncer els homes.
Jo em trobo a l'etapa final de l'embaràs, estic de 37 setmanes i tinc moltes ganes que la Clara neixi, tot i que encara ho veig lluny i sobretot tinc molt por de com ho viuran el dos petits de casa. Hem passat un estiu complicat perquè el gran està una mica rabiut i s'enfada molt sovint i el petit, que creia que no seria gens gelòs, aquestes útlimes setmanes està molt demandant.
En fi, estic cagadeta, cagadeta...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 10 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |
























