Un gos pel meu fill

[Monikapol]

Hola! tenim un fill de gairebé tres anys i estem pensant en tenir un gos. Vivim en un pis i ens preguntem quina raça de gos és adequada per a un nen i per a un pis. Ens agradaria que fos més o menys tranquil, tamany petit/mitjà, dòcil i carinyós. Si algú te experiència i ens pot orientar una mica en general i sobre els avantatges i inconvenients de tenir un gos ho agraïriem molt. Vivim a la província de Girona i si sabeu d'algún lloc on adoptar o comprar un gos també ens interessaria molt.

Gràcies!!

[bertian]

Jo la veritat és que molta experiència no tinc, però a casa sempre ens han agradat molt els gossos, i fins i tot n'hem recollit del carrer...
Evidentment si vius en un pis i teniu un nen petit jo recomanaria un gos de tamany petit o mitjà com a molt. Un gos que tampoc li fes molta falta caminar i córrer molt. Jo de races no hi entenc i la veritat és que és un tema que no m'ha agradat mai gaire, hi ha gossos petaners ben macos i ben carinyosos! Si fos jo l'aniria a buscar a la protectora, no saps pas lo agraïts que són els gossos que han estat abandonats, això sí que t'ho puc dir per experiència!! (a no ser que sigui un gos amb traumes importants, es clar!!).
Ara, sobretot, abans d'embrancar-te amb el gos, tingues en compte tota la responsabilitat que suposa tenir-lo!!!! No és una joguina, és un animaló que depèn de tu i necessita que el treguin diàriament (més d'un cop) fagi calor o fred, que necessita menjar cada dia, i que si vols marxar de vacances o de cap de setmana te l'hauràs d'emportar o algú l'haurà de cuidar! Pensa que l'has de portar regularment al veterinari, que l'has de rentar i que li hauràs d'ensenyar a fer les seves necessitats fora, a dormir on tu vulguis que dormi, i que et pots trobar amb situacions complicades com que tingui por dels petards per Sant Joan per exemple (n'hi ha que pateixen ansietat ja varis dies abans!)...
No et vull espentar, ni res, tenir un gos és genial, però cal tenir en compte tot el què suposa perquè a vegades no tot és tan maco!

[Alehop]

nosaltres vivim en un pis, tot i que tenim una terrassa enooorme, i tenim un bichón maltés.

és un gos petitet i no necessita molt d'exercici (que no vol dir que no necessiti sortir tres cops al dia). I és suuuuuuuuuper carinyós amb els nens...La Mar el puteja tot i més, però s'estimen amb bogeria...i en Nico encara no hi interactua gaire, però quan jo no hi soc, el gos es queda als peus del bressol "cuidant-lo".

És una raça bona per nens, perquè tenen un caràcter alegre, dòcil i carinyós i no els cal excessiva activitat. La Mar participa amb les tasques que implica (li posa aigua i vigila que sempre tingui menjar) i porta les bosses per recollir les caquetes al carrer.

Crec que pels nens és molt enriquidor, perquè és una forma pràctica i divertida d'enseyar-los a tenir responsabilitats.

[coquette]

Suscric 100% el que diu la bertian. Penseu-hi bé abans !

I jo aniria a una bona protectora, on us assessoraran sobre el caràcter del gos i us donaràn el que més us pugui convenir. El que no faria mai és comprar un cadell, donen moltíssima feina, fan molta destrossa, no saps com sortirà... En canvi un gos adult que estigui a una gossera ja té un caracter format.

No conec la zona de Girona però la SPAM, la protectora de Mataró, és molt reconeguda per la seva prodessionalitat i rigor. Us recomanaran un bon gos per vosaltres.

[mordor]

De races no et puc orientar pq els meus han sigut tots de races gegants, pe`ro m'han parlat bé de la protectora APA rodamon, crec que està cap a Palafrugell o per allà a prop. M'han dit que et poden aconsellar el millor gos per cada situació. Jo també crec que és millor recollir-ne un, n'abandonen tants cada dia pobrets...

[Elidé]

A casa també hem recollit sempre gossos abandonats, no a la protectora sinó directament al carrer (sóc de poble i la situació és bastant freqüent). Subscric el que t'han dit de les mesures i l'edat del gos (els cadells són nens, i per tant has de comptar que el primer any destrossen tot el que troben, cal estar-hi disposat). Afegeixo que els petaners solen ser molt intel·ligents i tenen menys "rareses" que els gossos de raça.

Si no has tingut mai gos, pensa sobretot que és un compromís per tota la vida! El nostre gos té 17 anys i ara és un vellet: té cataractes, és sord, dorm gairebé tot el dia i té artrosi... Ara mateix de diversió ben poca, i ma mare no pot viatjar perquè no hi ha ningú que se'n faci càrrec (l'animaló no s'ha caracteritzat mai per la seva simpatia ).

[Xellota]

els meus bessonets encara no han nascut, pero tenim un gos de gossera desde fa 4 anys....de l'SPAM de mataro. ja tenia uns dos anys la bestiola, i encara que te els seus traumes ( va ser abandonat i estossinat) es el millor gos que podiem tenir: es va adaptar de seguida a nosaltres, als nostres horaris i es mooolt tranquil i carinyos. a la gossera ja vam explicar de qyin caracter el voliem, i ens van assessorar molt be...la van encetar..
jo tampoc recomano un cadell, es molta feina i si no el sabeu criar perfectament els pimers mesos llavors ja es molt dificilcanviar els seus habits.
igualment opino que per un nen es molt bo tenir un gos a casa.
ah, el noste es un petaner de york shire gegant,
aixi que us animo a adoptar un gos...SORT!

[mishka]

contacta amb aquesta gent: t'assessoraran

Telèfon de contacte: 972 41 07 89 / 609 357 085
E-mail: protectoragirona@gmail.com
http://www.protectoragirones.com
https://www.facebook.com/pages/Protecto ... 8960630634

[nacom]

Doncs jo et parlaré de la meva experiència. El meu gos de sempre es va morir amb 12 anys i la nostra filla tenia 5mesos.. Vaig estudiar molt bé la situació, tenia clar que en volia un altre per tot el que aporta a una llar i pq volia que la meva filla cresqués amb un gos a casa i des de petita mamar el que és estimar els animals, tenir-ne cura, ser-ne responsable i tal.. Cada família te una situació especial i cal valorar-la molt bé. La meva opinió és que tenint fills molt petits o nadons que encara donen molta feina no és convenient adoptar un cadell, aquest necessita educació i això vol dir molt temps i paciència. Molt important que ja hagueu decidit el tamany. Adoptar un gos adult de gossera o protectora o.. és molt útil pq ja veieu la mida que fa el gos, i us evitareu sorpreses. A més, els seus cuidadors us poden parlar del seu caràcter, de la seva vida anterior : si vivia en un pis, si tenia contacte amb nens, ... Aquesta informació és molt útil. A més, nosaltres vam fer una cosa que aconsello molt, i és que durant un mes, vam tenir contacte amb el gos durant els caps de setmana, i així veiem la relació amb nosaltres, les seves reaccions davant la nostra filla, el seu caràcter..Primer vam veure'ls una hora, un altre dia el vam portar a la que seria casa seva, després més hores amb ell i sense el seu cuidador, després tot un dia, després va venir passar una nit amb nosaltres i per últim tot un cap de setmana. JO ja estava convençuda però va ser molt útil per convènçer al meu home, que no tenia clar tornar a tenir gos i menys amb la petita.. però aquests caps de setmana amb el gos a casa van ser suficients per a desitjar fer l'adopció definitiva. Aquest contacte previ no és obligatori però crec que és molt important per tal d'evitar adopcions frustrades. Si podeu, val la pena. Nosaltres vam adoptar un gos vell i gros(un Golden d' 11anys), la majoria de gent opina que és una bogeria, però ho tornaria a fer. La meva filla ara te 19m i estima en bogeria al nostre gos. Fa tots els passejos amb mi, li porta la corrertja pel carrer. Li dona un premi cada matí. M'ajuda a canviar-li l'aigua. Cada dia el gos i jo anem a la sortida de l'escola i.. hauries de veure quina postal!!! El gos estirat i tots els nens sobre d'ell, fent-li mimos i ell... MOLT FELIÇ!!! ës el gos ideal per a estar amb nens però pel seu tamany no és el gos que necessiteu. Segur que hi ha altre gossos que siguin perfectes per estar amb canalla. Això t'ho diran els cuidaros i les reaccions que tu vegis amb els vostres fills. Molta sort!! I recorda que no cal que sigui de raça. MOLTA SORT!!!!