s.o.s! No menja si no li dono jo!

[ajulia]

Estic i estem desesperats! Des del pont de l, 11 de setembre que la cosa ha anat molt a pitjor. Resulta que la petita que està a punt de fer 15 mesos te molt caràcter i últimament no fa mes que demostrar-lo. Sempre que jo he anat a treballar s,ha quedat a casa de la iaia la mar de be, em deia adéu súper contenta, tirava petons... Doncs ara de cop i volta només fa que plorat, no menja RES fins que jo no arribo, no vol dormir al llit et on sempre havia dormit perfectament. El pitjor de tot es el drama i l,espectacle escandalós que fa. La meva mare està desesperada i avui li queien unes llàgrimes que m,han acabat de destrossar. Es sent impotent perquè quan jo arribo accepta mes o menys que jo li doni el dinar. Algú de vosaltres s,hi ha trobat? Suposo que m,hauria de quadrar i deixar-la sense dinar però dubto que funcioni. Amb el caràcter que te, em sembla que es perfectament capaç d,aguantar sense menjar. Tot per no cedir ella.
Que puc fer?

[àngelsms]

Amb la meva filla vam tenir algun episodi similar, però no tan fort: heu provat que jugi a algun joc (enganxines, contes, dibuixos) mentre l'àvia li dóna el dinar? Com qui no vol la cosa, li podeu anar donant cullerades... També li pots deixar alguna penyora teva i dir-li que te la guardi mentre la mare sigui fora (un mocador, per exemple), potser això l'ajuda a relaxar-se!`

Molts ànims!

Àngels

[fox]

Com tu dius crec que t'hauries de quadrar i deixar-li clar que l'hora de dinar ha de dinar i explicar-li molt i les vegades que calgui el perque tu no pots estar amb ella. Si li dones quan tu arribes s'acostumarà a això i no crec que sigui bo. Si te caracter i no dina no crec que li passi res despres li fas un bon berenar, a més serán els primers dies segur que despres dina amb la iaia. Tambè parla amb la iaia perque no es preocupi tant si no dina. No se, potser ho veus massa dur, desde fora sempre es més fàcil veure la solució però la que ho vius ets tu i tu saps el que es el millor per la vostra familia.

[soleilua]

A quina hora arribes tu de treballar? Home, si arribes a les 6 de la tarda i la nena no ha menjat res, potser si que miraria de fer algo, però si arribes a les 3, per exemple, no crec que sigui pas un trauma que li donis tu el dinar a les 3.
Ella el que vol és estar amb la mama i ho demostra així.

Jo el que faria és donar-li jo al arribar i a poc a poc anar-li explicant que la iaia li ha de donar el dinar. Un dia li dius, abans de marxar al matí que la iaia li donarà la meitat i tu l'altre meitat quan arribis, i poc a poc, que ta mare li doni més...

Crec que són fases, i segur que de seguida s'acostuma!

[Julyet]

Si m'ho permets t'aconsello que no et prenguis els conflictes amb la teva nena com un atac personal. Ella no sap parlar i ara té "poca veu i vot", i sigui pel que sigui ha trobat aquest camí (o simplement no té gana). No és una partida on un guanya i l'altre perd (i si fos una guerra, sempre perden les dues bandes). No es morirà de gana per saltar-se un àpat.
Jo penso que és una etapa, com moltes de les que ja heu passat i moltes de les que vindran. I si mires de tranquil·litzar a la teva mare, li dius que això, que no pateixi, que ja menjarà amb tu, que li ofereixi, que mengin les dues a l'hora... i cada cop el seu vincle serà més bo (en canvi si ho convertiu en una lluita patireu totes plegades).
ÀNims!

[Maria V.]

Però la nena va plorant durant tot el dia? O bé, quan ja ets fora, juga contenta amb l'àvia com abans? Si només plora al moment que te'n vas, jo seguiria el consell de la Soleilua, que és excel·lent, i de moment, si no vol menjar, la deixaria sense dinar fins que arribis tu. Potser no té tanta gana; tenen temporades; ja li passarà. Ara, si passen dies i segueix sense voler estar gens amb l'àvia, és que deu tenir por que un dia no tornis i no veure't més; potser els dies del pont va veure o sentir alguna cosa que la va espantar molt; de vegades els menuts interpreten malament situacions que els grans sabem que no tenen importància. Si fos així, necessitaria que abans d'anar-te'n li diguis que tornaràs i, després, que l'àvia li ho vagi repetint, que li canti les teves cançons dient que després les hi cantaràs tu, fer-li jocs amb fotos teves, plegar davant d'ella la teva roba dient-li que demà te la posaràs tu... el que se li acudeixi perquè la petita sàpiga que no ha de tenir por, que ja tornaràs. És d'esperar que als quinze mesos ho entengui una miqueta, si aquell dia va entendre que potser no tornaries (si ho va entendre fins al punt d'espantar-se).

[ajulia]

Gràcies noies pels vostres consells.
La nena no plora tot el dia, només és el moment de marxar jo. Aquest fet no és el que em preocupa, sé que al cap de res ja es distreu i juga amb la iaia com sempre tot i que actualment amb ella està més irritable (normal, hem passat dos mesos de les vacances juntes...)
Pel que em dieu dels meus horaris, la veritat és que no hi ha cap dia que faci el mateix horari. Hi ha dies que arribo a casa a les dues, hi ha un dia que arribo a les tres i hi ha dos dies que treballo a la tarda (un dels quals a l'hora de dinar hi puc ser i l'altre no).
Avui la situació ha estat una mica millor: tot i que no ha volgut provar el dinar, almenys ha acceptat estar-se a la trona tranquila i sense plorar tot mirant un conte mentre la meva mare dinava.
Pel que fa a la gana, jo crec que és més tossuderia, perquè si no tingués gana tampoc menjaria amb mi i tot i que potser costa una mica més el dinar que altres àpats, s'ho menja tot força bé, això sí, distraient-la amb contes, cançons i ha de tenir sempre alguna cosa a la mà.
Suposo que com dieu això és només una etapa (dura quan s'ha de passar) i ja s'hi acostumarà.
Ja us aniré informant de com anem... De moment demà li donaré jo abans d'anar a treballar. A veure què passa dijous, marxo a les 11 a treballar i no torno fins a les 17'30 !!!
Moltes i moltes gràcies per les vostres respostes, són un consol...

[entrerius]

ajulia, crec que la clau és precisament que la nena no té una referència clara del que passarà i té por. Abans potser no se n'adonava tant com ara.
El teu horari la desorienta i encara no té clar a quina hora tocarà la mami ni si tornarà......
Per donar-te un exemple el meu petit té 3,5 anys i sempre havia anat a la llar pel matí. Ara com que fa P3 també hi ha d'anar de tarda i el primer dia estava totalment acollonit perquè no sabia si el papa (que és el que es quedava amb ell cada tarda) estaria a casa al tornar, si treballava, si que passava en realitat....

Tot el que surti del dia a dia els fa sentir insegurs, i si dius que heu estat 2 mesos juntes doncs ja ho tens....

Espero que aviat ho reguleu.

[ajulia]

entrerius tens raó que el meu horari la deu desorientar (de fet a mi i al seu pare també ens desorienta..
Els primers 10 dies de feina (que feiem jornada intensiva i només treballàvem els matins) no hi havia tant problema. La nena dinava més o menys com sempre i esperava que jo arribés per anar a dormir la migdiada a casa. Però hi havia dies que estava molt cansada i la meva mare la posava a dormir perquè ja no aguantava més. Després vam decidir que independentment de l'hora que jo arribés, la meva mare li donava el dinar cada dia entre setmana (menys el dimecres que li donava jo però a casa de la meva mare) i la posava a dormir, jo l'anava a buscar quan es despertava. Però no hem tingut temps de fer-ho masses dies, com ja he dit després del pont de l'11 de setembre la cosa ha anat a pitjor.
A més a més de no menjar si no hi sóc, ara li costa dormir la migdiada...
Paciència...

[soleilua]

Dius que per menjar la distraieu... jo tampoc ho faria... Et recomano fermament el llibre "El meu nen no menja" de Carlos González, et quedaràs molt més tranquila, ja ho veuràs.

La meva tampoc menja gairebé res a l'escola bressol. Jo la recullo a les 14h, i hagi o no hagi menjat li ofereixo el pit (a això no li diu mai que no), i si no ha menjat "gens", després del pit li torno a oferir el dinar, i si no en vol, no li insisteixo més..

Això és una opció molt personal, nosaltres hem decidit no obligar-la a menjar, oferir-li coses diverses i que ella esculli el que vol, i et ben prometo que menja, i quan té gana ja t'ho fa saber ja... A més, la seva alimentació bàsica és el pit (clar que l'Arlet té 8 mesos i no pas 15...)

Ànims! Quan ella es senti segura i vegi que tu arribes cada dia, encara que sigui a hores diferents, tornarà a menjar com sempre!