Insistir o no insistir??

[ninet@]

Hola a totes,

Tot just mhe incorporat al foro i és el primer missatge que escric.
Fa un meset que ens hem casat amb lameva parella despres de 11 anys de relació. Abans de casar-nos el meu home entenia moltes ganes de tenir canalla, però a estat anar de viatge veure la bona vida i despertarseli el cuquet per viatjar...i ara diu que ens podem esperar a tenir canalla que poder pel 2014...
Jo mhavia fet il•lusions que lany vinent podria estar ja amb panxolina...i ara no sé que fer...d’altre banda tampoc no lentenc a ell, en te moltes ganes i no fa mes que dir el dia que tinguem canalla farem axo o allò, i de fet la setmana pasada vaig anar al gine i ell hem va dir que preguntes que passava si volíem quedarnos embarassats com podia deixar les anticonceptives i un parell de preguntes mes xq tinc els ovaris poliquistics. Entenc que si vol que pregunti tot axo es per que en té ganes...pero llavors que lhi falta??? Enténc que fa respecte, jo hi ha vegades que tampoc no les tinc totes, seria un canvi molt gran, però crec que el que ens pot aportar un fill a de ser unic...

Tinc a alguna coneguda que a mig apretat a l’home per que es decideixi, però a mi magradaria que fos ell qui digues va ens i posem?
Vosaltres que creieu? Soc jo la rara? Ell no mho demanarà mai? Os ha passat algu similar a vosaltres?

[Sílvia26]

Hola!

Bé, no sé ben bé què dir-te... Fins ara era jo la única que en tenia ganes i ell no volia sentir a parlar de nens, però des de que ens vam casar (ara farà 5 mesos) la cosa ha canviat i ara ell sempre parla de nens i és el què està més emocionat!! Així que aviat ens hi posem!

Potser el què convindria en el teu cas es deixar passar una mica de temps i tu anar-li treient el tema, però sense forçar-lo, perquè ha de ser cosa de dos i que tots dos n'esteu ben convençuts. Jo penso que si sempre n'ha tingut tantes ganes ara no li poden haver marxat de cop, així que tu tranqui! Tu ves li parlant de nens i del que podreu fer quan en tingueu i coses així i segur que el "gusanillo" li torna!

Ja ens diràs guapi!

[Lusu]

Hola Minet@!!

A nosaltres també ens va passar després del viatge de nuvis. T'entra el gusanet dels viatges llargs i disfrutar de la vida.... A mi em va passar i a ell també durant uns mesos dubtavem si tenir fills o no. Tampoc podíem esperar massa per la nostre edat. Però al cap d'uns mesos van decidir deixar de moment les pastilles i anar fent però sense buscar massa i que fos el destí qui ho decidiera. A ell a l'hora de decidir-nos a deixar les pastilles li va costar més...inclus alguna baralleta de si ara si, ara no, el.més que bé....vam tenir

I va ser al següent any després de vacances quan vam començar en serio mirant sexys week i tot això!!!!

Pense que encara que desitjis tenir fills el pensar en posar-te en serio fa por. I crec que és més a ells que a nosaltres i mira que a mi em feia por.... Però ara et dic que és lo millor del mon i ell està boix al la nena. Només sortir del hospital em deia" el segon quan?????"
Ara en posarem a veure di hi ha sort aviat

[Pesolada]

Aixo passa, algunes dones el que fan es deixa uns 6 mesos o 1 any, despres començen.

Nosotres van dir, bueno pues despres de les vacançes del mes any que ens possem, i aixi va ser.

[cross_13]

Crec que depenen de l’edat tens més marge d’actuació... dóna-li un temps per que no es senti com que l’has acorralat sempre tens el comentari infal•lible que a mi em va ajudar amb el meu marit:
- “ que ara ens posem... però a veure quan trigarem”
i és veritat! Tema fills no és una cosa que és pugui planificar gaire per que res t’assegura que no triguis una mica més...
També un embaràs es gairebé un any i que a part d’algun cas específic pots fer vida normal i viatjar, jo amb una panxa de 26 setmanes vaig anar de vacances a estats units (amb autorització de la llevadora!) , posar-se i tenir-lo triga un temps!
I ara amb el nen ens anem a tot arreu, els nens s’adapten als pares... Tenir un fill no vol dir tancar-se a un convent de clausura.
A molts homes els costa una miquetona, però desprès estan encantats! Tu no et preocupis! Sort i ànims!!

[miressss]

Ei guapa!!!! Tu por aquí!!!! Que tal la boda como fué?? Tia te entiendo... Nosotros hace casi 13 años que estamos juntos y hace 3 meses nos casamos y bueno a mi la verdad me apetecería quizás no ya pero si dejar las pastis ya que llevo muchos años tomandomelas y claro no se lo que va a costar... Pero el dice que quiere disfrutar un poco más... Pero con los hijos también puedes disfrutar no??? Aysss no se... Nos vamos contando!!!!

[cositina]

nosaltres al contrari, el cositino és més gran que jo i ell fa molts anys q vol tenir nens, jo en canvi no tenia cap gana i ell m'anava insistint una mica...però ara m'han arribat les ganes de sobte i ell encantat.
Entre les meves amigues tinc un cas molt extrem q ella és més gran q ell, ell a més és força "vividor" jeje i està intentant pressionar-lo de tores les maneres possibles per casar-se i tenir nens, jo ja li he dit que centri els esforços en un sol objectiu prquè aconseguir les dues coses alhora les veig complicades jeje

[Mida]

Hola ninet@, buff, millor no insistir perquè sinó acabareu discutint...suposo que si li comentes el que t'ha dit el gine sobre deixar les pastilles es quedarà més tranquil. Potser li fa respecte però també en té ganes...podeu parlar sobre quan pots deixar les pastilles...acordeu entre els dos quin mes deixaries de prendre-les i potser així es farà una idea i s'animarà .

Nosaltres al Maig-Juny vam plantejar deixar les pastilles , jo deia a l'agost i ell al Setembre, al final li vaig fer cas i aquest setembre ha estat l'últim mes de les pastilles, ara estem amb la por típica de quan ja has pres la decisió , jajaja.

L'important és estar units i que els dos ho vulgueu.

Ànims!

[Alexia77]

Hola,

En el nostre cas, el meu marit sempre em deia que si fos per ell no tindríem fills però que si jo li demanava, doncs endavant. Després de set anys de casats, fent la nostra vida, viatjant molt, em van venir les ganes de ser mare, així que li vaig dir i aquell mes vaig deixar les pastilles. Això sí, em va dir un fill i prou. Quan va néixer el nen, la veritat és que veig que és molt feliç, i està molt content per no haver-se perdut l'experiencia més meravellosa del món.

Quan vaig començar a tenir ganes del segon, vaig començar a fer comentaris, sobre les ganes que tinc de tenir-ne un altre. Ell no contestava o deia que per ell ja estava, però quan li vaig demanar directament, em va dir que sí, i vam planificar quan anar a buscar-lo. Finalment hem decidit anar a buscar-lo ja, i ara és ell qui em persegueix els dies claus per aconseguir aviat aquest embaràs.

Així que el meu consell és que vagis manifestant el teu desig, sense pressionar ni res, sinó simplement com a comentaris de les ganes que tens de ser mare... I quan vegis que és un bon moment, li plantegis el tema, que et preocupa esperar massa, i que podeu anar buscant de forma relaxada i que arribi quan arribi.

[LaiaArnau]

Hola ninet@,

Nosaltres ens ha passat exactament el mateix però al revés, ens vam casar fa un mes i després del viatge i el no haver d'estalviar pel casament va fer que jo vulgués disfrutar de la vida una mica més. Un dia ens vam asseure els dos i cadascú va exposar els seus arguments de perquè si o perquè no. Un cop fet això es podria dir que entre que jo volia nens en el fons, i els arguments que ell em va dir, em va convencer de que ara és igual de bon moment que d'aquí un any.

Jo crec que no s'ha d'insistir, perquè és una cosa que heu de disfrutar els dos, però crec que si que s'ha de parlar i arribar a un acord comú, no? Potser en la conversa li fas veure la teva versió com el meu pareju va fer amb mi, o potser tu te n'adones que potser ell té raó ara mateix, no?

[ninet@]

Gracies a totes pels anims!!

Suposo que mhavia fet il.lusions que al tornar del viatge ens i posariem..i ara es com...ai no sé!!

Pero bueno com vosaltres dieu intentaré ser sutil i anar parlant del tema aviam que...pero clar entre que jo tenia alguns dubtes, suposo qeu normals, tipus com ens ho farem, qui mel cuidara quan estigui malalt (no tenim familiars que visquin aprop) ens ensortirem, ho farem bé, podre amb tot...i ara ell que es fa mig enrere...


Miresssss vi que estabas por aqui pero no sabia si eras tu!!! La boda todo genial y el viaje mas jijijijijij nos seguimos por aqui

De nou moltes gracies a totes i ja os anire explicant...ara que no sé jo si aguantaré fins a principis d'any...es com...ho vui ja!! jijijij
Pero tinc clar que es una cosa de dos i que no es pot forçar

[miressss]

Ei guapa!!!! Te entiendo... Yo también le voy tirando puyitas haber si funciona pero me parece a mi que lo voy a tener complicado... Me va a costar... A el le encantan los niños y quiere tener pero me dice que nos esperemos un poco... Tocará esperar... Bueno guapi ánimos y haber si lo conseguimos!!!!!!

[Mida]

ninet@ t'entenc perquè a mi em va passar al Juliol, volia deixar les pastilles i començar ja! però parlant-ho vam decidir esperar dos mesos més.

Aquestes preocupacions també les tenim nosaltres, suposo que ens passa a tots, es que és un pas important....sort que hi ha el socpetit per compartir tot el que ens preocupa i totes les alegries, jejeje.

miressss, ánimos! si le encantan los niños y quiere tenerlos, seguro que antes de lo que esperas te dice que adelante

Besitos guapis!

[Anatolia]

Hola noies,

aquest post veig que està un xic abandonat, però jo hi escric...
M'ha cridat l'atenció el títol pq és una pregunta que jo també em faig. El cas és que jo en tinc moltes ganes i ell no gaires, per no dir gens (o això és el que em fa creure). I no se si m'equivoco anar-li fent indirectes...

Després de tot aquest temps sense escriure per aquí m'agradaria saber en quin punt esteu, si ja ho heu aconseguit o encara esteu esperant que els maromos es decideixin.

Fins aviat

[miansil-27]

Bon dia maques! Jo portava un any plorant quan alguna coneguda es quedava embarassada y li deia al meu home coses com: Ho veus?? tothom avança menys nosaltres!!! I apa, plorera al cant, i menjada d'olla en plan "no me quiere, y nosotros para cuando, cuando va a tener ganas, yo no me esperaba esto de el........."
En fí... que estava com decebuda (no se si s'escriu així, ja em perdonareu), donçs ara, hem començat amb la recerca i no hi ha qui el pari!!!! Està super motivat i jo crec que m'ha descolocat tant el canvi, que tinc una por que ni us explico.... Està clar qeu a part de la por, també tinc molta ilusió, però ja veureu quan els homes es decideixen, no hi ha qui els pari...

[tiritissima]

Miansil guapa! Em sembla que jo estic en.aquest punt que tu explicaves... i que sola que em sento en certs moments. Porto dos dies dramatica total, m'he sentit molt identificada. Soooort del SP! Ho dic de veritat.
I pel que deies del canvi de mentalitat que va fer el teu maromo, deixa'm dir-te que tal i com estic jo ara que no li veig ni mitja il.lusio posaria la ma al foc que l'haure d'estirar a la cerca. Tan de bo m'equivoqui (creuem dits noies).
Reconec que estic bastant pessimista. Perdoneu la meva negativitat :(

[Ginesta]

Doncs el meu cas encara l'entenc menys. Ell es mostrava negatiu fins q fa uns mesos,un dia va i em diu q si que en vol tenir.Estava ilusionat amb el tema,i hem estat cercant un parell de mesos però ara va i em diu que s'ho ha repensat...jo també he passat un cap de setmana de plorera total...i també no m'he pogut estar de fer algun retret...fatal...així q no se a quin punt em trobo jo,enlloc d'anar endavant vaig enrere...

[tiritissima]

Ginesta, ja t'ho he dit a l'altre post. No saps el greu que em sap. Tan de bo tot s'aclareixi ben aviat i pogueu cercar de nou. Almenys, et meteixes una bona explicacio...

[Paparra]

Hola boniques!
Ginesta, quin greu això del maromo, "pa matarlo"!!! De debò que ho sento molt però tu no t'enfonsis preciosa, pensa que tard o d'hora ho aconseguiras!
I ara faré una mica d'advocat del diable... Pq no insistir? Jo reconec haver insistit per anar a viure junts, per casar-nos, per muntar el negoci i ara per tenir un fill. Cadascuna sap "la perla" que té a casa i si pot fer-ho o no, el meu sempre té pors i li costa avançar per això i jo en canvi soc molt "echada pa'lante" i m'agrada arriscar-me pq considero que la vida es tracta d'aixo. També deu dependre dels arguments que et doni, a mi les seves excuses barates no em serveixen. Jo se el que vull a la vida, de fet ho he sabut sempre, i no permeto que em posi impediments pq ell ja sap quins son els meus objectius i si no els compartis mes valdria que deixessim la relacio.
Bueno noietes, ja us he fotut el meu rollo particular, per dir-vos que no us doblegueu quan no tenen raó, força!!!!

[miansil-27]

Hola boniques!
Ginesta, quin greu això del maromo, "pa matarlo"!!! De debò que ho sento molt però tu no t'enfonsis preciosa, pensa que tard o d'hora ho aconseguiras!
I ara faré una mica d'advocat del diable... Pq no insistir? Jo reconec haver insistit per anar a viure junts, per casar-nos, per muntar el negoci i ara per tenir un fill. Cadascuna sap "la perla" que té a casa i si pot fer-ho o no, el meu sempre té pors i li costa avançar per això i jo en canvi soc molt "echada pa'lante" i m'agrada arriscar-me pq considero que la vida es tracta d'aixo. També deu dependre dels arguments que et doni, a mi les seves excuses barates no em serveixen. Jo se el que vull a la vida, de fet ho he sabut sempre, i no permeto que em posi impediments pq ell ja sap quins son els meus objectius i si no els compartis mes valdria que deixessim la relacio.
Bueno noietes, ja us he fotut el meu rollo particular, per dir-vos que no us doblegueu quan no tenen raó, força!!!!

Totalment d'acord Paparra... hi ha vegades en que la paciència te un límit. I la corda moltes vegades no s'ha de tensar tant!