Què opineu? C.González

[sagmai]

Doncs totalment d'acord.... Però clar, amb
1) la baixa maternal (i paternal) ridícula que hi ha en aquest país
I
2) el nostre sistema productiu, que considera la feina dels mestres poc estratègic (només cal veure amb quina llibertat els polítics fan i desfan LOEs i LOGSEs i jo que sé més)

...què volem fer?

A més a més actualment tal i com estan les coses agafar-se la baixa ja és motiu de marginació laboral, ni us explico una excedència, al menys on jo treballo....

[sargantana:28]

Què vols que et digui, jo a algú que diu reiteradament guarderia no me l'escolto massa, és una escola bressol que no guardem res per dir-li guarderia, i cuidadora tampoc m'agrada, jo sóc educadora infantil amb 5 anys de formació més tres de carrera

[Julyet]

Com a anècdota sobre com anomenem l'espai on deixem els infants abans de l'escolarització subvencionada: a la Rioja vaig veure un centre que posava "pàrking para niños", així, tal qual.
A fora de Catalunya no els hi diuen "Escuelas cuna", per tant això de guarderia no sona tan malament...

I ara al tema. Jo sí, jo estic totalment d'acord fins a l'última coma amb la seva opinió sobre on haurien d'estar els infants els primers anys de la seva vida. I també sóc mestra. I la maternitat m'ha canviat molt el xip.

La societat està com està i tenim les condicions laborals que tenim perquè ho acceptem. Fa poc veia un vídeo on intervenia en un debat el Dr. Luís Ruiz i deia algo així com que les dones som el 50% dels votants. Per què no demanem canvis?

He intervingut en forces debats sobre aquest tema aquí al SP, així que tampoc m'esplaiaré en excés (no patiu :P) però fins i tot ara que la meva filla gran ja ha començat p3 penso que potser seria interessant que tot plegat comencés més tard. Penso que el més enriquidor seria que els infants poguessin compartir espais "naturals" (feina, obligacions, hobbies...) amb altres adults que a l'hora anessin amb els seus fills (o néts, o nebots...). Aprendrien coses realment útils, significatives, manipularien tota mena d'objectes reals, podrien aprendre igualment cançons, s'explicarien històries... De fet els països amb èxit educatiu (i no parlo del Japó o Korea) l'educació infantil és bàsicament això, però en escoles.
I sí, són faves comptades: a més nens menys atenció individualitzada. I que acceptem les que tenim actualment és una presa de pèl.

D'altra banda també hi ha els motius de salut, com més madur és el sistema immunitari, molt millor.

Doncs res, Carlos González brillant, com sempre.

[Cabana]

Com a anècdota sobre com anomenem l'espai on deixem els infants abans de l'escolarització subvencionada: a la Rioja vaig veure un centre que posava "pàrking para niños", així, tal qual.
A fora de Catalunya no els hi diuen "Escuelas cuna", per tant això de guarderia no sona tan malament...

I ara al tema. Jo sí, jo estic totalment d'acord fins a l'última coma amb la seva opinió sobre on haurien d'estar els infants els primers anys de la seva vida. I també sóc mestra. I la maternitat m'ha canviat molt el xip.

La societat està com està i tenim les condicions laborals que tenim perquè ho acceptem. Fa poc veia un vídeo on intervenia en un debat el Dr. Luís Ruiz i deia algo així com que les dones som el 50% dels votants. Per què no demanem canvis?

He intervingut en forces debats sobre aquest tema aquí al SP, així que tampoc m'esplaiaré en excés (no patiu :P) però fins i tot ara que la meva filla gran ja ha començat p3 penso que potser seria interessant que tot plegat comencés més tard. Penso que el més enriquidor seria que els infants poguessin compartir espais "naturals" (feina, obligacions, hobbies...) amb altres adults que a l'hora anessin amb els seus fills (o néts, o nebots...). Aprendrien coses realment útils, significatives, manipularien tota mena d'objectes reals, podrien aprendre igualment cançons, s'explicarien històries... De fet els països amb èxit educatiu (i no parlo del Japó o Korea) l'educació infantil és bàsicament això, però en escoles.
I sí, són faves comptades: a més nens menys atenció individualitzada. I que acceptem les que tenim actualment és una presa de pèl.

D'altra banda també hi ha els motius de salut, com més madur és el sistema immunitari, molt millor.

Doncs res, Carlos González brillant, com sempre.

Jo tb estic totalment d'acord amb en C. González, de fet molts psicòlegs i pedagogs diuen el mateix i l'argument que sol esgrimir la gent pel carrer quan els comentes aquest tipus de coses (o que no vols portar el bebè a la guarde) es que no se socialitzarà correctament, cosa que es mentida.

També recordo que en una conferència, el dr. González deia que la nostra societat està "tarada" perquè no pots fer res amb un bebè a sobre : no pots anar a treballar amb un bebè, ni anar al cine, ni al teatre, ni moltes més coses que abans eren totalment normals i que el s. XX va convertir en mal vistes. Qui va escriute a foc que estigui mal vist córrer pel món amb un bebè? O anar-hi a treballar? Potser es que ens han manipulat per creure que els bebès ens treuen llibertat,...quina pena.

I subscric totalment el que tu dius, jo tb he vist el debat en què el Dr. Ruiz deia que les dones som les encarregades de reclamar un canvi en la societat quant a la criança dels petits i el temps que els hi podem dedicar.
Potser des del Socpetit podem començar aquesta nova revolució maternal? Podriem fer una associació o començar a recollir firmes per presentar un projecte de llei, promoure una reforma,...no ho sé, què us sembla?
Si no ho fem les mares no ho farà ningú, això està clar!

[Julyet]

http://mastiempoconloshijos.blogspot.com.es/ ;)

Cabana, saps que passa? Lluitar pel que pensem o sentim i perseguir un canvi és molt més difícil que dir "és el que toca", "tots els nens fan igual i no passa res" o ficar la por al cos als demés sobre "que s'ha d'espavilar" o "ja veuràs què malament ho passa a p3".

Uf, és que el tema dóna per tant!

[Cabana]

Julyet, l'enllaç que m'has passat es molt interessant, però crec que encara hauriem de demanar més que no pas 2 anys. A mi em sembla molt bé que els nens a Finlàndia no s'escolaritzin fins els 7 anys, en comptes de demanar 2 anys, demanem 3 o 4 anys (vull dir que millor passar-nos demanant qua no pas quedar-nos curts, que als govern els encanta retallar propostes,...si demanem dos anys es quedarà en un, ja m'entens). I un canvi en el model educatiu estaria molt bé. En realitat necessitem un canvi social en profunditat, perquè si, per exemple, aconseguíssim una jornada laboral de 5 hores (i ben remunerades, no aquestes misèries de salaris i convenis laborals que tenim) hi hauria més gent treballant i els pares ens podriem implicar més en la vida escolar dels nostres fills. A mi m'encantaria poder-hi participar, tots tenim coses a aportar (no només fer d'acompanyants a excursions i colònies). Ja hi ha escoles que funcionen així, o que intenten convertir l'escola en un focus d'activitat multidisciplinària amb l'ajuda de pares i avis. Hi ha tot el tema de "la nova educació". Crec que si ens posem a demanar i volem un canvi profund, hem de ser més exigents amb les demandes.

I per acabar, crec que un sistema educatiu ha de ser més personalitzat. Cada nen madura a un ritme, no tots tenen les mateixes capacitats ni els interessen els mateixos temes. Aprendre matèries o adquirir cert nivell a cada curs perquè algú ha dit que ha de ser així es incorrecte. A mi, per exemple, em van amargar les matemàtiques, la física i la química. En el moment en què m'obligaven a estudiar-les no m'interessaven gens : ara m'interessen. Ara m'agrada llegir sobre física quàntica. Quan era a escola aprenia molt més sempre que sortiem a fer classe a fora, a la natura o amb les excursions, no enclaustrada en una habitació escoltant el rotllo d'un professor...cada nen té un ritme, repeteixo, i crec que l'hauríem de respectar.

També m'agradaria que es pogués fer l'ensenyament a casa, com a d'altres països de la UE. Que estigués regulat, però estem en les mateixes : si ensenyes a casa els nens han d'aconseguir el nivell dels que estàn escolaritzats...

Bé, si que dóna per molt el tema, si!! Jeje

[Julyet]

Goga, tot al contrari, la jornada intensiva és molt més compatible amb moltes jornades laborals que la partida (pensa que si algú desprês de les 14h fa 2h i 30' de menjador acaba a les 4.30' igual que ara, amb la diferència que segurament algú sí que podrà adaptar el seu orari per estar a les 14h i no a les 12.30, que és impossible).

D'altra banda pensonque no tot comença i acaba en els que ens faciliti el govern (que no vull dirnque no sigui imprescindible un canvi). Penso que allò que no existeix, ho podem inventar. Si no existeix una feina a la nostra mida, per què no inventar-la? Mireu els anunciants del Sp, hi ha la tira de mares que han engegat el seu propi negoci. Potser no es faran milionàries, però almenys decideixen per elles mateixes.
I també existeix legalment l'opció de les excedències i les reduccions de jornada (que ningú s'atreveix a agafar per por o perquè no sabem viure amb menys), el treball a distància (hi ha mooooltes feines que no han de per què ser presencials, però tenim la cultura d'escalfar cadira), feines que es podrien fer perfectament acompanyats pels nens... I cadascú pot buscar quina opció és més adient. Però el més fàcil és conformar-se.

[cross_13]

No estic en contra de la llar d’infants, crec que és el primer pas d’independència dels peques, el meu cada dia arriba a casa cantant cançonetes i jo crec que a la llar és feliç.
Crec que per que el nen estigui amb una cangur/iaia tot el dia enxufat a la TV i menjant xuxes, millor que vagi a escola, amb educadores (majorment vocacional) que estimen els nens i intenten fer el millor per els. Ara no digueu que no heu trobat coses positives de portar els vostres nens a la llar!
Lo ideal seria portarlo 3-4 horetes al mati, ara… un altre tema és que jo hagi de deixar el meu nen 11 hores “aparcat” per que no tinc absolutament NINGU que m’el cuidi i desprès de gairebe tres anys a l’atur dono gracies que tinc feina… millor no escolto el que digui el Dr. González, no em vull sentir culpable, jo (com totes les mares que treballen a fora de casa) faig el millor que puc…

[Cabana]

No estic en contra de la llar d’infants, crec que és el primer pas d’independència dels peques, el meu cada dia arriba a casa cantant cançonetes i jo crec que a la llar és feliç.
Crec que per que el nen estigui amb una cangur/iaia tot el dia enxufat a la TV i menjant xuxes, millor que vagi a escola, amb educadores (majorment vocacional) que estimen els nens i intenten fer el millor per els. Ara no digueu que no heu trobat coses positives de portar els vostres nens a la llar!
Lo ideal seria portarlo 3-4 horetes al mati, ara… un altre tema és que jo hagi de deixar el meu nen 11 hores “aparcat” per que no tinc absolutament NINGU que m’el cuidi i desprès de gairebe tres anys a l’atur dono gracies que tinc feina… millor no escolto el que digui el Dr. González, no em vull sentir culpable, jo (com totes les mares que treballen a fora de casa) faig el millor que puc…

No crec que cap de nosaltres, les que volem un canvi profund, el volguem per poder deixar els petits amb l'àvia mirant la tele i mengant xuxes, precisament. Jo no penso portar el cigronet a la llar d'infants mentre pugui i fem moltes coses, aprenem junts, sense teles ni xuxes. Jo vull encarregar-me JO del meu fill, no aparcar-lo amb cap àvia. De moment no treballo i, si puc, ho faré des de casa. Hi han moltes coses que es poden fer i l'educació d'un fill sense passar per guarderies es totalment possible, només cal informar-se i ser responsable.

I no nego que cuidadors i mestres sentin la seva vocació, jo no em queixo de les persones, sinó del putu sistema en què vivim.

[cross_13]

Per mi no treballar no és una opció, no podria ni mental ni econòmicament, per tant defenso 100% les llar d’infants. I respecto i admiro les mares que treballen a casa, les que decideixen dedicar-se 100% als seus fills. I com tu ben dius… el sistema aquí esta mooolt mal muntat! La conciliació és patètica per qui no vol reduir jornada! Jo treballo de 7 a 5 però no vull ni pensar els horaris d’oficines comuns… 9-14 i 16-19… impossible conciliar!

[cuqueta]

Per mi no treballar no és una opció, no podria ni mental ni econòmicament, per tant defenso 100% les llar d’infants. I respecto i admiro les mares que treballen a casa, les que decideixen dedicar-se 100% als seus fills. I com tu ben dius… el sistema aquí esta mooolt mal muntat! La conciliació és patètica per qui no vol reduir jornada! Jo treballo de 7 a 5 però no vull ni pensar els horaris d’oficines comuns… 9-14 i 16-19… impossible conciliar!

Com a mínim tu pots triar, per tu la millor opció es treballar i portar el teu fill a l'escola bressol, ho respecto encara que no ho comparteixo, però has de veure que no totes tenim les mateixes prioritats, per mi la primera prioritat són els meus fills i vull estar a casa amb ells, cuidant-los, educant-los, ensenyant-los i aprenent cada dia junts (perquè ells a mi també m'ensenyen cada dia coses noves) i en canvi em veig OBLIGADA a anar a treballar i separar-me d'ells cada dia...
I aquesta percepció de que els nens que estan a casa amb cangur o avis miren la tele i mengen "xuxes" i els de l'escola bressol aprenen molt, penso que l'hauries de canviar, no veig en que et bases per tenir-la, uns avis que tenen tot el dia el nen davant la TV i donant-li "xuxes, com tu dius, potser el problema es que no es volen fer càrreg del nen, perquè en realitat a qui li toca fer aquesta tasca és als seus pares, que per això l'han tingut, i el prototip de cangur que descrius a casa meva duraria dos dies, jo fa 3 anys que en tinc, 8 hores al dia, assegurada i els meus fills MAI han estat ni tot el dia mirant la TV ni encara menys menjant xuxes que trist que pensis així

[cuqueta]

Crec que per que el nen estigui amb una cangur/iaia tot el dia enxufat a la TV i menjant xuxes, millor que vagi a escola, amb educadores (majorment vocacional) que estimen els nens i intenten fer el millor per els

I FLIPO que tinguis en tanta bona consideració a les mestres de les llars d'infants enfront dels avis, no sé en el teu cas, però jo confio 1000 milions de vegades més en que els meus pares i sogres farien el millor pels meus fills abans que en la mestra del cole, tot i que n'estic molt contenta, MAI farà el mateix pels meus fills que els de la seva sang, amb el que dius dones a entendre que els avis no sel's estimen i ho trobo molt TRIST però clar, cadascú parla des de la seva experiència, suposo...

[Rouser]

jejeje no hauria d'haver llegit el post...

Sóc una mami que es va quedar sense feina al poc temps de quedar-se emparasada. A dia d'avui, la meva petita té 13 mesos, i jo tot i que busco i busco, segueixo sense feina. Tot i així el seu pare i jo, varem decidir matricular-la a l'Escola Bressol, ara fa un meset, una estoneta cada matí. És cert que podria estar amb mi tot el dia, però, els dos creiem que per ella és positiu, al igual que també ho és per mi.
Tots necessitem el nostre espai, no? M'he de sentir mala mare per dur-la 5 horetes a l'escola? 5 horetes que a mi hem serveixen per buscar feina, fer de maruja o d'altres... després quan la recullo a les 15h, us pus assegurar que paso toooooota la tarda jugant i fent coses amb ella...

Crec que no podem anar d' un extrem o un altre.. i aquest sistema, ajuda poc!
Per sort en el meu cas, he pogut estar amb ella els 12 primers mesos.. que això si que no ho canvio per res del món!!!!!!

Salutacions.

[cuqueta]

jejeje no hauria d'haver llegit el post...

Sóc una mami que es va quedar sense feina al poc temps de quedar-se emparasada. A dia d'avui, la meva petita té 13 mesos, i jo tot i que busco i busco, segueixo sense feina. Tot i així el seu pare i jo, varem decidir matricular-la a l'Escola Bressol, ara fa un meset, una estoneta cada matí. És cert que podria estar amb mi tot el dia, però, els dos creiem que per ella és positiu, al igual que també ho és per mi.
Tots necessitem el nostre espai, no? M'he de sentir mala mare per dur-la 5 horetes a l'escola? 5 horetes que a mi hem serveixen per buscar feina, fer de maruja o d'altres... després quan la recullo a les 15h, us pus assegurar que paso toooooota la tarda jugant i fent coses amb ella...

Crec que no podem anar d' un extrem o un altre.. i aquest sistema, ajuda poc!
Per sort en el meu cas, he pogut estar amb ella els 12 primers mesos.. que això si que no ho canvio per res del món!!!!!!

Salutacions.

Clar que no ets mala mare!!! jo MAI he pensat això, però és una opció, i igual que per tu és important dur-la a l'escola bressol per tenir 5 hores lliures per tu, per mi seria important poder dedica-me a ells tot el dia, a mi no em farien falta si pogués estar a casa amb ells, totes les mares/pares haurien de poder decidir en certa mesura el fet d'estar a casa amb els seus fills a temps parcial, a temps complet o bé treballar tot el dia.
Jo només dic que les que hem de treballar però estariem a casa amb els nens tot el dia, sense necessitar avis, ni escoles, ni res (entenent que sempre hi ha un dia puntual que es necessita) també existim, i també ens sentim malament perquè sen's obliga a separar-nos d'ells i NO necessitem desconectar, ni sentir-nos realitzades a fora de casa, ni cap de les tonteries que sen's diuen per justificar el treballar a fora de casa, jo exclusivament ho faig per un tema econòmic, res més. Simplement voldriem estar 100% amb els nostres fills durant els seus primers anys de vida, que són únics i mai més tornaran

[cross_13]

Veig que no heu entès la meva posició,
El meu fill és la meva prioritat, i si pensés que li estic fent mal anant a treballar definitivament ho deixaria. Em llevo molt d’hora per poder sortir aviat i recollir-lo jo cada dia a la llar, i quan estic amb ell estic 100% per ell. Quan està malalt el porto jo al metge i plego més d’hora o no vaig a treballar si veig que esta poxo i vol mama. No l’hem deixat plorar mai per “ensenyar-lo a dormir” ,fem collit si cal, el mimo i soc una mama-besucona. En dos anys mai l’he deixat amb els avis per anar a “sopar” o “cap de setmana romàntic” el meu fill va amb mi a tot arreu, menys a la feina que no em deixen… Però també gaudeixo la meva feina, sentir-me realitzada i valorada professionalment… i cobrar cada final de mes (que amb el sou del meu marit nosaltres no arribem) i que gaudeixi la meva feina no vol dir que estigui per sobre del meu fill.
Els meus pares estan molt lluny a 15hores d’avió exactament… i els meus sogres estan a 60km, no deixen el nen a la tele però si li donen xuxes, piruletes, xocolatines, i ves a saber que més… sabeu aquell dit “els pares eduquen i els avis mimen”? és el seu lema de vida!. Els meus sogres no son els millors, ja m’agradaria canviar-los però estimo molt el meu home i venien amb el paquet… però això es carn de un altre post! viewtopic.php?f=27&t=31965&p=1498093#p1498093
Que ningú s’ho agafi com algo personal! Parlo de mi per que no us penseu que soc una mare frívola d’aquelles que van amb taló i no canvien bolquers! Més aviat vaig amb sabata còmoda per poder arribar més ràpid a la llar a recollir el petit! I això no em fa una heroïna... crec que totes les mames que treballem fora o a casa estem igual. Un petó

[entrerius]

efectivament som el 50% dels vots, però el tema de la criança dels fills ens ocupa al 100%, no sols a les dones.... son els nostres fills i és una pena que no ens en adonem i no hi dediquem esforços. I els que sí que hi veiem una greu mancança encara no hem fet sentir la nostra veu en quelcom tant important com la criança dels nostres fills.

Durant dècades hem intentat encaixar en el model "masculí" de mercat laboral i en la societat patriarcal en la que vivim. Pràcticament tots els recursos que s'inverteixen el país en polítiques per afavorir la criança i conciliació laboral i familiar van destinats a la construcció de llars d'infants, que està molt bé tenir-les i sort en tenim de que n'hi hagi..... però a mi m'agradaria no haver de decidir entre feina i llar d'infant.
M'agradaria poder dedicar-me a la criança dels fills sense haver de sentir-me malament perquè, en certa manera sembla que estigui mal vist, ni haver de perdre la feina perquè no hi ha opcions per les empreses ni ajuts que permetin mantenir el lloc de treball tant de temps.
Voldria que les dones poguessin DECIDIR què volen fer.... si volen criar els seus fills donar facilitats per fer-ho, i si volen tornar a la feina el mateix. Si a mi m'han donat 100€ per mare treballadora i tant sols he pagat 75€ de llar d'infants durant aquets anys, s'hauria pogut mantenir la meva baixa laboral i oferir a l'empresa una compensació per mantenir el meu lloc de treball?
Crec que desprès d'haver estat 15 anys cotitzant en la mateixa empresa i sense un dia de baixa laboral hauria de poder tenir aquest dret: fer-me càrrec de la criança dels meus fills.
Jo no he pogut triar dedicar-me 2 o 3 anys en exclusiva al meu fill i desprès tornar a la feina. He hagut de tornar-hi als 4 mesos i sense enllaçar-los amb les vacances

Dret a decidir és el que cal, i per això calen recursos.... però ja sabem que la majoria de polítics (inclosos els nostres) opinen que les retallades son el que toca i nosaltres els deixem fer

[cuqueta]

entrerius comparteixo un 100% la teva opinió.

A molta gent sel's fa difícil entendre que hi ha mares que voldríem estar un 100% amb els nostres fills durant els primers anys de la seva vida, perquè per nosaltres això és el més important, és la nostra prioritat i NO podem escollir i per tant ens sentim frustrades i tristes, això no té res a veure amb les mares que volen treballar a jornada completa, a mitja jornada o que estant a casa porten els seus fills a les llars d'infants, jo respecto totes les opcions, no les critico, ni les jutjo, però només dic que la meva opció no esta contemplada, i em queixo perquè el fet de no poder estar amb els meus fills no m'ho compensa ni el sou a final de mes, ni sentir-me realitzada a la feina ni anar a fer de maruja mentre els nens són a la llar d'infants, i no ho trobo just. Em toca anar a treballar per no perdre el meu lloc de treball i perquè amb un sou no arribem a final de mes però estant a casa amb els meus fills no enyoraria RES del que hauria de deixar de fer per poder estar amb ells.

[firelag]

entrerius comparteixo un 100% la teva opinió.

A molta gent sel's fa difícil entendre que hi ha mares que voldríem estar un 100% amb els nostres fills durant els primers anys de la seva vida, perquè per nosaltres això és el més important, és la nostra prioritat i NO podem escollir i per tant ens sentim frustrades i tristes, això no té res a veure amb les mares que volen treballar a jornada completa, a mitja jornada o que estant a casa porten els seus fills a les llars d'infants, jo respecto totes les opcions, no les critico, ni les jutjo, però només dic que la meva opció no esta contemplada, i em queixo perquè el fet de no poder estar amb els meus fills no m'ho compensa ni el sou a final de mes, ni sentir-me realitzada a la feina ni anar a fer de maruja mentre els nens són a la llar d'infants, i no ho trobo just. Em toca anar a treballar per no perdre el meu lloc de treball i perquè amb un sou no arribem a final de mes però estant a casa amb els meus fills no enyoraria RES del que hauria de deixar d e fer per poder estar amb ells.