Baixar o no baixar la febre?

[Ponioleta]

A casa som partidaris de donar el mínim apiretal, dalsy i similars al nostre fill. pensem que la febre, els mocs etc són mecanismes que genera el nostre cos per defensar-se de les malalties i que si els donem medicaments que "tallen" aquests processos no afavorim a que el nostre cos sàpiga defensar-se tot sol.
Evidentment que si cal li donem medicaments, fins i tot a vegades davant el dubte (per exemple en un principi d'otitis que va tenir que ens van receptar antibiótic i segurament no hagués calgut, però li vam donar).

Bé, el cas és que he trobat aquest article d'una metgessa i investigadora mèdica sobre la febre, que recull molt bé el que penso, però ben explicat (i no patillerament com us ho podria explicar jo).

Us deixo l'enllaç per si us interessa (està en castellà):
http://blogs.elpais.com/la-doctora-shor ... stion.html

[Maria V.]

He llegit l'article i suposo que l'autora i tu deveu estar molt encertades per al cas de la febre. Però a continuació hi ha uns comentaris sobre el càncer que em semblen alarmants: hi diu que s'ha de desaconsellar la quimioteràpia perquè causa més morts que el mateix càncer! Entre la gent que conec, n'hi ha uns quants que hem patit un càncer (el meu era de mama; jo sóc una àvia de 68 anys) i el cas és que, de les persones que hem passat per quimioteràpia després de la cirurgia, només han mort les que havien estat diagnosticades quan ja era molt tard. En canvi, les qui no van voler quimioteràpia ja no són entre nosaltres. (Sé una excepció: una amiga va tenir un càncer d'ovari i l'oncòloga li va dir que en el seu cas no estava indicada la químio i, és clar, no en va fer; es troba perfectament al cap de deu anys.) Em van operar el novembre del 2002, la químio va ser del desembre del 2002 al maig del 2003 i després no m'han trobat mai cap metàstasi.

[Ponioleta]

Maria, ja he vist abans els comentaris i he estat a punt de dir alguna cosa per aquí però a, final no ho he fet. En tot cas, jo em referia a l'article, sobre es comentaris que fa algú sobre el càncer no hi estic d'acord. És veritat que la quimio és un tractament molt agressiu, però pels casos propers de càncer que he viscut, sort de la quimio.

[fox]

Totalment d'acord amb tu, jo opino el mateix, la febre és un sistema de defensa del cos i jo no li dono antitermics si no arriba al voltant de 39º encara que l'article parla de 40º. A partir de quan li doneu vosaltres?

[Ponioleta]

Totalment d'acord amb tu, jo opino el mateix, la febre és un sistema de defensa del cos i jo no li dono antitermics si no arriba al voltant de 39º encara que l'article parla de 40º. A partir de quan li doneu vosaltres?

Fox, jo vaig observant i depèn del cas. Si té menys de 38 ni m'ho plantejo. A partir de 38 ja estic més al cas, sobretot valorant si és una pujada puntual o si li dura unes quantes hores. El meu "límit" són 39 però el Poniolet està menys tranquil que jo davant la febre i a vegades a 38 i pico li donem.
I sobretot el que no faig mai és donar-li antitèrmics "per tot" (si li fan mal les dents, si està encostipat, si...). Ah! i evidentment, nosaltres tampoc en prenem si no tenim febres molt altes (cosa que amb adults és ben poc freqüent)

[suan1981]

Doncs a mi la febre em fa molta por!!!!!jo amb unes quantes decimes ja els hi doncs el dalsi, menys quantitat, pero aixi em kedo tranquil.la!!!!!

[manoli37]

Hola, dons jo tinc un nen de 11 mesos encara no s'ha. Possat malalt ni un sol dia, la meva pediatra que tambe es homeópata em va dir que quan tingui febre la trataren amb belladona, alguna li ha donar?

[pare1977]

Aqeust tema va estar molt de moda a les jornades de l'AEPAP d'aquest any i fins i tot es va crear un nou mot, la "fiebrefobia". Els darrers estudis avalen el que proposes i fin i tot no parlen de temperatures límits, sino que recomanen tractar la febre quan aquesta causi molèsties al nen. Mireu més als nens i no als termometres. Si està bé, deixeu-los estar i si es troben molestos, s'ha de fer servir l'analgèsic (ho he fet expressament, calmem el malestar, no la temperatura).

[Marta83]

Jo penso igual, depèn de com estigui el nen, per sota de 38 no és febre i no cal. Igualment la febre ens avisa de que passa alguna cosa i sha d'estar pendent de come voluciona. També he de dir que la febre és un sígne i no perquè baixem la febre estem tractant posibles malalties

[nacristai]

Ostres... Jo soc molt partidària que el nostre cos per si sol és capaç de curar-se sense medicació(jo ho poso en pràctica amb mi) , per exemple, un costipat, intento guarir-me amb. Remeis de l'avia, o si em noto que em molesten els ronyons(soc propensa a fer sorreta) augmento el consum d'api, bec més augua,etc...però amb elnen ja és una altre historia. Em fan pànuc les convulsions febrils, la meva fillola i la meva neboda n'han patit, així que quan el xabier arriba a 38 paracetamol al canto, a partir dels 2 anys ja en parlarem... Però de moment sóc una mama-paracetamol...

[Ponioleta]

Nacristai, crec que s'ha de valorar cada cas. Vull dir que també és important la tranquil.litat dels pares. Si el teu fill està a 38º i tu estàs patint molt, tampoc no el pots acompanyar bé i ell segur que nota que estàs preocupada i s'espanta.

Jo quan el meu fill té febre de 38 o fins i tot 39ºC, en general, no li dono antitèrmics. Però a vegades el Poniolet s'espanta i pateix i llavors prefereixo donar-li una dosis d'apiretal.

[Julyet]

No saps la de vegades que he hagut d'explicar a la família això mateix que diu l'article "però de manera patillera" com tu, Ponioleta :P. Que si convulsionaria (les convulsions són abans que pugui!), que si la meningitis o no sé què... Amb l'afegit que jo no "puc" donar medicaments a la meva nena gran perquè és tocar-li la gola i vomitar-los.

Igualment per a mi el criteri no és la febre, sinó l'estat general. I amb mi faig igual. Si hi ha febre però estàs bé (i això als nens els hi passa molt) cap problema. Jo no tinc mai febre, però de vegades estic que moro i no em puc ficar al llit perquè els adults "tenim obligacions inamobibles". Doncs un traguet d'espidifen! (però l'opció number 1 penso que seria descansar...).

Ah, si alguna està com jo (que els nens no poden suportar els medicaments) els supositoris són igual d'efectius.

[pesol]

Un dia el meu fill tenia febre i el vaig portar al CAP per pressió familiar (el nen estava la mar de feliç, simplement tenia les galtes rotllo heidi )

Em va tocar un pediatre que no havia tingut mai i li vaig preguntar si realment valia la pena donar paracetamol/ibuprofè al nen que estava ben eixerit però calent com una bombeta... La seva resposta va ser molt bona:
-Depèn de com ho portis TU

És a dir, que si jo (i el pare, clar) estem tranquils encara que el nen tingui febre no cal donar res.

A casa se'ns va trencar el termòmetre i ara ja fa molt de temps que no en tenim cap. El nostre termòmetre és un petonet al front i tenim tres temperatures: calentó/calent/molt calent. Realment no val la pena actuar en consequència del valor que doni un termòmetre, és molt més útil valorar l'estat general del nen.

[sagmai]

Noies, a la llar on anirà el peque d'aquí a un mes em demanen que signi un document d'administració de medicaments on he deposar:

- el limit de febre (ells posen per defecte 38)
- la quantitat de medicina
-el medicament (dalsy, apiretal,etc)

Què farieu, ho omplirieu?

Gràcies!

[Julyet]

Jo si te febre demanaria que em truquessin ipso facte... I ja valoraria jo o el metge...

[pesol]

Jo també demanaria que em truquessin. És més, trobo molt fort que et facin signar aquest paper... a ni no me l'han fet signar mai.

De les dues vegades que m'han trucat perquè tenia febre estant a l'Escola Bressol, una ja em quedava poc per plegar i vaig plegar abans per anar-lo a buscar. I l'altre, m'era impossible trobar una combinació per anar-lo a buscar i els vaig demanar com estava d'estat general i vaig preferir que li donéssin paracetamol una vegada fins que jo arribés, però amb la meva autorització telefònica!

[sagmai]

Gràcies pels consells.
Pensava que era una pràctica habitual (m'ho van comentar a les 3 llars que vam visitar) però ja veig que no.

[Ponioleta]

Ostres jo també faria el que t'han dit. Posar que et truquin i tu valores si hi pots anar tu o algú a recollir-lo o sinó, en tot cas, esls dius que li donin una mica d'apiretal mentre no hi pots anar.

Ho trobo estrany. Jo de fet vaig treballar en un cole (de "grans", no llar d'infants) on estava prohibit donar medicaments als nens a no ser que portessin recepta mèdica. I per tant, quan estaven malalts es trucava als pares i que vingués un adult responsable i se l'endugués (i en tot cas que ell li donés el que cregués convenient)

[pesol]

Jo si esta "en tractament mèdic" i s'ha de prendre quelcom durant l'estona que està a l'escoleta ens fan portar la recepta i la pauta d'administració del metge.
Com diu la Ponioleta, no estan autoritzats a donar medicament sense recepta. Si alguna vegada li gan donat paracetamol quan ho he autoritzat per telefon, entenc que és com a favor i "saltant-se les normes"

[sargantana:28]

A la meva escola, quan un nen té febre truquem a casa de seguida, però si els pares estan lluny o trigaran a arribar i volen que els hi donem oaracetamol hem de tenir aquest document que et demanen signat, sense aquest document NO ho donem, l'autorització telefònica no val. Però aquest document només val per l'antitermic, per la resta de coses és IMPRESCINDIBLE recepte del metge i autorització dels pares. Jo el signaria per si un dia està a 39 de febre i no hi pot anar ningú de seguida, però recalca molt que primer et truquin