Gossos i canalla, experiències???

[minimandarina]

Hola a totes!

Volia demanar-vos que compartiu i m'expliqueu si teniu gossos i canalla com us va? Com ho veieu? Com us organitzeu (treure'l al matí, migdia, vespre...)?? El cas és que tinc dues nenes de 4 i 2 anys i volen un gos. Què en penseu? I tema races? Quina és la millor per canalla? i els que deixen menys pèl? Penseu que hem de cabre 4 i el gos, si és el cas, en un piset.
Què me'n dieu??
Vull saber totes les vostres opinions i vivències!!!!!!

Moltes gràcies!!!!!!!

[atreya]

Hola,
mira nosaltres tenim un gos de raça mitjana, un labrador femella, i té cinc anys, tenim una nena de quasi dos anys i l'experiència és bonissima, ja que la nena està creixent amb un respecte enrome pels animals, li encanten, té molta curiositat, al seu temps disfruta de la natura i entèn que la gossa té unes necessitats que són sortir a passejar, menjar, etc i que també se li han de complir per tant no nomès és ella sola a casa la que necessita atenció.
Per altra banda dir-te que us ho penseu mooolt bé perquè a pesar que nosaltres estem contents és molta responsabilitat, s'ha de treure, faci fred calor, plogui, nevi, etc....i les vacances, són complicades.
Nosaltres normalment optem per fer coses que poguem endur-nos la gossa però no sempre és possible i les residències canines són cares i se't trenca el cor deixar-la allà. Nosaltres per sort tenim la opció sogres que normalment se la queden quan nosaltres no podem.
el tema treure-la a passejar també és dur, el meu marit marxa a les 7 de casa així que l'he de treure jo abans de portar la nena a la guarderia, normalment sortim les dues amb ella però clar, és dhora, fa fred i tampoc tenim molt de temps, desprès al migdia-tarda la treiem indistintament un dels dos, ens l'enduem al parc amb tots plegats, on sigui i al vespre la tornem a treure, quan la nena ja dorm un dels dos.
resumint, que és molt bona experiència però també és moltíssima feina.
per mi el pitjor, els péls, no et deixis enredar, tots absolutament tots els gossos tenen pels, la meva és de pél curt i igualment em passo el dia escombrant i passant l'aspiradora, i no t'enganyaré, hi ha moments que em desespero...pq la nena és passa el dia jugant per terra, veig péls, ella s'embruta, i no m'agrada però res paciència.
ah i tema raçes doncs no ho se, un gos de gossera pot ser el millor amic per les teves nenes, jo no compraria però en cas que ho vulguis fer un labrador és el gos ideal, de petits són molt bitxos però quan són adults són bons, tenen un caràcter absolutament equilibrat i mai patiras perquè li faci res a les nenes.
nosaltres en aquest sentit estem super tranquils i això que la nena li fa les mil i unes, l'hem de renyar perquè se li puja a sobre, li estira la cua, les orelles, etc...ara també es bonissim quan li explica contes, li posa joguines al davant per jugar amb ella, li dóna menjar d'amagat, etc. jaajaja
bé quin rotllo que t'he pegat.
salutacions

[Rouser]

Hola!

Totalment dacord amb el que ha dit atreya. Nosaltres tenim una Beagle, és de raça mitjana. Ens l'estimem amb bogeria! I fins que hagi d'estar amb nosaltres, li cobrirem totes les necessitats que calguin. La meva filla té 13 mesos, i se l'estima amb bogeria. Però també sent sincera, quan ella falti, dubto que tornem a tenir-ne cap... no per res! ens encanten els gossos! però és una reponsabilitat molt gran i un pal estar tot el dia amb l'aspirador a les mans (has d'apendre a passar una mica dels pels!). Les vacances... segons on vagis no l'accepten, i en el nostre cas, no podem comptar amb els avis. Jo sempre recomano que us ho penseu molt i molt bé, donen moltes satisfaccions, però també moltíssima feina. Això sí, per la canalla és ideal! Vaja, que la meva filla encara és petita... però comparteixo tot el que ha dit arteya pel que fa a les responsabilitats, etc....També tenim un ocell! ara per ara li donem papilla, el vam agafar papiller per adaptar-lo a nosaltres... la nena, n'està molt també! i dona menys feina que la gosseta. Això si... el carinyo que et pugui donar un gos.. no t'ho dona cap altre animal! jejejeje

Salutacions!

[sybyla]

Hola, jo et parlaré des de l'altra banda. L'experiència dels nens amb els gossos és bestial, i mai millor dit. Creen uns llaços i uns vincles, que no té comparació amb res.
Però et diré que t'ho pensis molt i molt bé, ara tot és molt maco, però, com ja t'han dit les companyes, és una responsabilitat per mooooolts anys.
Una de les coses que pitjor li pot passar a un gos és que el tornin al refugi després que l'hagin adoptat per motius cada vegada més "variopintos", t'ho dic perquè ho veig cada dia.
Si al final l'agafes, deixa't assessorar per la gent del refugi, ells t'ajudaran. I veuràs que és fantàstic viure amb animals.
Molta sort amb la decisió!!!

[nona]

Estic totalment d'acord amb el que han dit les altres noies!
Nosaltres tenim dos gossets, un bichón maltès i una gossa de gossera de mida mitjana. Ells tenen 5 i 4 anys i eren amb nosaltres abans de l'arribada de la petita. Amb ella tot ha anat rodat i malgrat ella els hi fa de tot perquè tot el dia els hi fa abraçades i els vol fer jugar, ells tenen molt paciència amb ella, sobretot perquè es la que més menjar els hi dona!
L'experiència es molt positiva i crec que la petita està aprenent molts valors amb ells i que li ha servit per tenir molt respecte als animals i no tenir-ne gens de por!
Però es veritat que porten molta feina i moltes responsabilitats... Ara estem esperant una altra petita, i no sé com ho portarem aquest cop... està clar que no pots dedicar-t'he igual als gossos que quan no tens fills, però de totes maneres intentem fer moltes activitats amb ells i els treiem també 3 cops al dia, però es clar t'ho has de combinar i amb els horaris que portem no es fàcil!
En resum, per mi una molt bona experiència però que implica un gran esforç per part de tota la familia!
Ah! i el tema aspiradora... doncs si... es un no parar de treure pèls... però cada cop que arribo a casa i em venen a rebre, no té preu!

[Martina32]

Jo opino com les companyes. Nosaltres tenim una gossa labrador de 7 anys que és boníssima i que a la nostra filla li aguanta les mil i una sense fer un mal gest. La nena se l'estima amb bogeria, li fa abraçades, petons, vol treure-la a passejat,...tenen una relació molt maca i ella sap que ha de sortir a passejar, a fer pipi, que se li ha de donar de menjar,...Però si és una responsabilitat molt gran, ha de sortir plogui o nevi, a vegades per horari l'haig de treure jo però si la nena està malalta és un rollo per sortir, haig de passar l'adpirador molt sovint, el terra mai acaba d'estar net. Ja veus que te aventatges i inconvenients per això s'ha de meditar molt be. Nosaltres ja teniem la gossa quan va néixer la nostra filla i tot i que esperem que duri molts anys encara ens ho pensarem molt abans de tornar a repetir.

[Takita]

La nostra experiència és molt positiva. Tenim dos gossets dàlmates (una femella i un mascle que tenen 10 i 7 anys respectivament) i l'Arnau se'ls estima amb bogeria! L'Emma encara és molt petita, però tot just els ha "descobert" i es pixa de riure quan li passen al costat. Nosaltres, vivim a una casa amb jardí i tot i que sortim cada dia una estoneta a passejar pel bosc, aquí tenen espai per a fer les seves necessitats i per a còrrer.
Tema pèls, tenim un roomba que "passa" per casa dos cops al dia, però que els meus fills creixin amb gossos no ho canvio per res.
L'Arnau és l'encarregat de posar-los el menjar al matí i al vespre, m'ajuda a raspallar-los, juga amb ells, etc.

Això sí, ho heu de tenir molt clar i si voleu un gosset, l'heu de voler tots

[Tortugueta]

Hola guapes, nosaltres tenim una gossa, una gata, una tortuga i un aquari i he de dir que per als nens que venen a casa és molt enriquidor i se'ls hi obren uns ulls com plats, sobretot als que a casa seva no tenen cap animal. La relació entre els animals i els nens és la cosa més pura que hi ha, no hi ha prejudicis per cap banda i és pura innocència. Evidentment cal posar límits com en totes les relacions per tal que no es converteixin en abusives per part d'una de les parts (sovint per part del nen cap al gos) ja que tots tenen el seu llindar de paciència i cal respectar-lo. Òbviament penso que el que hem de fer és actuar com a àrbitres...i només intervenir quan pensem que és necessari.
I totalment d'acord amb els anteriors comentaris, els animals porten feina i són una responsabilitat ineludible i malgrat la meva opinió és que superen les coses positives amb escreix, sí que penso que cal pensar-s'ho bé abans de fer el pas d'agafar-ne i sobretot fer-se el plantejament en 15 anys vista que és el que pot viure amb sort el nostre company de quatre potes!!!
Una abraçada!!!

[Guineu]

M'encanten els animals....sóc de les que penso que una famila sense gos no està del tot completa, però...ara mateix amb tota la feinada que tinc sé que no en podria tenir un encondicions, sobretot perquè tinc una fura que ja em dona prou feina....
Tota la vida m'he criat amb animals , la meva mare té 5 gossos, tres gats, ocells, peixos.....però té molt d'espai i un jardí inmens....Jo ara a casa sense gossos...em falta algo....
Sobretot...pense-ho molt bé perquè és molta responsabilitat...ells ho compensen...però si sou molt maniàtics de la neteja teniu possibilitats d'arrepentir-vos....i de cadells fan pipi i caca cada dos per tres i a tot arreu,mosseguen coses i agafen sabatilles...per els amants dels gossos tot això poden ser gracies...però si no us fan especialment ilusió a vosaltres potser no us farà tanta gràcia....
Vull dir que si n'agafeu un que no només sigui per els vostres fills, que sigui perque realment us ve de gust a vosaltres...sempre podeu anar un refugi i adoptar, que segurament l'animal ho agrairà tota la vida!...i així si no agafeu un cadell us estalvieu l'etapa e que ho mosseguin tot.....

http://www.protectoramataro.org/cat/
aquesta web podeu veure un munt de gosses maquíssims i que espeen que algú els adopti....jo crec que quan la fura passi a millor vida i l'Aina pugui entendre una mica el que significa anar a un refugi i adoptar un gos ho farem.

[marginda]

Hola!

Jo tinc una gossa que és creuada de llaurador i estic embarassada de 3 mesos. Estic encantada amb tot el que heu explicat perquè m'encantaria que els meus fills creixessin amb la gossa, però no deixa de fer-me una mica d'angúnia. Podeu aconsellar-me sobre què fer quan el nen/a neixi?

Gràcies!

[papallona84]

Estic molt d'acord amb vosaltres!Nosaltres tenim un gosset de cap raça es barreja de barreja de barreja i ens l'estimem amb bojeria.L'Arnau nomes te 4 messos pero sembla q li agrada xq el veu i riu jeje i al inreves tambe el nostre gos el defen i protegeix.
Ara si el q et diuen es un mes q te les seves necessitats,sortir 3 vegades al dia ,n pots anar segons on vagis amb ell,etc pero bueno tmb et dic q nosaltres ens l'emportem a tot arreu ehh jeje.Es fan estimar molts els gossets i la meva opinio es q n cal comprar,hi ha mlts gossets esperant una oportunitat a les protectores.

[papallona84]

X cert marginda jo el q vaig fer en l'arribada del meu nen es donarli a olorar un panyal(aixo ho va fer la meva mare mentre erem encara a l'hospital) i quan vam arribar a casa li vem ensenyar al petit i q l'olores.Ell de seguida va entendre q era un membre mes de la familia:-)

[marginda]

Gràcies, papallona 84!

Em fa tanta curiositat saber com reaccionarà la meva gossa...

[Xellota]

amb el meu gos tambe vam fer aixo de portar-li els panyals i roba usada dels bessons,per a que s'hi acostumes mentre eem al hospital. Al tornar a casa els hi vam deixar ensumar, i be. Des de llavors els accepta i respecta, pero passa bastant d'ells, si ploren no els hi fa ni cas, es mes, si ell vol dormir.i els bebes.ploren ell marxa a una altra habtacio allunyada a dormir. i si el gos te entre cella i cella pujar al sofa per a que jo li fagi mimos , doncs encara que hi hagi un dels bebes alla ell passa oimpicament i es capaç de trepitjar-lo pq ni se'n adona...sort que es petener de york shire i no pesa gaire...que si no...
el dia que els menuts ja li puguin estirar la cua segur que "otro gallo cantará"...
per lo demes estem molt contents de tenir nens i un gos a casa, es la vida en estat pur.
aixo si, un cop arribats els nens a casa es important no canviar les rutines del gos, per a que no interpreti que la seva vida a canviat per "culpa" dels nens. jo, al saber que estava embarassada ja li vaig començar a canviar una mica les rutines, per a que no ho associes als nens, i perfecte!!

[Takita]

Hola!

Jo tinc una gossa que és creuada de llaurador i estic embarassada de 3 mesos. Estic encantada amb tot el que heu explicat perquè m'encantaria que els meus fills creixessin amb la gossa, però no deixa de fer-me una mica d'angúnia. Podeu aconsellar-me sobre què fer quan el nen/a neixi?

Gràcies!

Nosaltres no vam fer res especial; de fet, els gossets "ja ho saben". Quan em vaig quedar embarassada del meu fill, el meu gosset era més jove i quan sentia que arribava a casa, venia corrent a la porta i s'aixecava a saludar-me i un bon dia no ho va fer; només es va acostar i prou. Ho vaig trobar estrany, però als 3 o 4 dies em vaig fer un TE i ho vaig entendre . Ells, per l'olor, saben que passa alguna cosa. En tot l'embaràs (de fet, als dos embarassos), van tenir moltíssima cura.
Quan vam arribar de la Clínica, es van acostar a saludar tímidament i van marxar de seguida cap al seu llitet.
Ja ho aniràs veient, però veuràs que no has de patir .

[sachpremkaur]

i tant! els gossos son mooolt llestos, ho ensumen i saben tot. si més no, intueixen, i el seu sistema olfactiu els fa tenir cura de tot...

a casa meva, ma mare té una gosseta, i jo crec q es la primera que va saber que jo estava embaraçada....

besitos a totessssssssssss

[wellis]

Jo encara no soc mare ..pero de sempre hem tingut animals a casa i mai hem tingut cap problema, aixi que per mi es mes normal conviure amb bitxos que no pas sense ....
Els animals son molt inteligents i de fet...des que estic embarasada un dels meus gossos, el amscle concretament, està d'un carinyos amb mi que no vegis....pot ser que olori quelcom diferent en mi ??

[sachpremkaur]

segur que ho olora WELLIS, si son super inteligents i sensibles...

[marginda]

Hola noies!!!

Gràcies!

Wellis, si que ho oloren, però crec que tots reaccionen diferent. Jo pensava que la meva gossa no se n'havia adonat, perquè continua tan bestiota com sempre (té un any i tres mesos), però algun dia, mentre em canviava de roba, ha vingut i s'ha posat a olorar-me la panxa i a llepar-la (i no en tinc, quasi, que estic d'11 setmanes!).

Malgrat tot em fa patir que em faci mal a mi o al nen per inconscient, més que cap altra cosa. Porto molt de temps ensenyant-la i està donant fruit, però encara li costa no posar-me les potes damunt per demanar festes i no "mossegar" (de fet, t'agafa la mà amb la boca per demanar coses i no sol apretar, però li ho vull treure). També estic preocupada perquè la meva gossa pugui reaccionar com el seu germà. La seva mestressa també està embarassada i, des que se n'ha adonat, està menys obedient que mai!

A reveure!

[nacristai]

Nosaltres tenim un beagle mascle adoptat d'un caçador que no el volia, i quan va arribar el xabier ell tot just anava a fer els 2anys que es quan aquesta raça es calma perque són moooooolt moguts i poc obedients, ara et puc assegurar que la millor mainadera pel meu fill es el nostre gos, desde que gateja ell no li treu ull i ara que ja es posa dempeus els gos de seguida se li posa al darrere x fer de mur de contenció per si cau, rl xabier les riallades més grans les fa quan juga amb el seu gos, li dona les seves galetes, el busca i l'empaita i el gos quan el nen era mes petit i no el veia perque estava tapat al nostre llit(collitem) es posava a plorar i anava insistentment on era ell, i no parava fins que el veia :)) ara comja fa mes bulto el veu i ja no ho fa!!! Ara aixo si, dónen moltissima feina, m'hauries de veure passejant el gos smb el nen al cotxet!!! Es ben estressant en alguns moments, o quan estas rebentada de no dormir perque el bebè està amb les dents o malalt, vens de treballar el nen vol gatejar i tu estas destruida del cansament i t'has de posar a passar l'aspirador com cada dia xq el pis esta ple de boles de l'oest de pels de gos... O es posa el gos malalt, i son moltes peles els veterinaris... Però per nostres el nostre orellut es un mes i ens compensa però clar tenir-ho moooolt clar, ells tenen sentiments i pateixen i no es mereixen ni estsr mal cuidats ni el ser regalats o pitjor encara... Abandonats... :(((