No vull que comenci P3!!
Re: No vull que comenci P3!!
ufff !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
el meu ja no plora quan entra, pero es desperta dien: avui es festa.. avui no hi ha cole...
anem be caminant fins a la porta del cole, pero quan estem a la porta de la classe, ja no plora pero comença a fer "pucheros", l'he de portar de la ma arrosegant-lo una mica i la mestra l'ha d'entrar una mica enganyant-lo...
en fa molta peneta deixar-lo aixi... veig que la resta de nens ja entran sense plorar i tot sols... i el meu es queda una mica trist.... a mes l¡he de deixar a dinar i son moltes hores....
el meu ja no plora quan entra, pero es desperta dien: avui es festa.. avui no hi ha cole...
anem be caminant fins a la porta del cole, pero quan estem a la porta de la classe, ja no plora pero comença a fer "pucheros", l'he de portar de la ma arrosegant-lo una mica i la mestra l'ha d'entrar una mica enganyant-lo...
en fa molta peneta deixar-lo aixi... veig que la resta de nens ja entran sense plorar i tot sols... i el meu es queda una mica trist.... a mes l¡he de deixar a dinar i son moltes hores....
Re: No vull que comenci P3!!
susaneta ha escrit:ufff !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
el meu ja no plora quan entra, pero es desperta dien: avui es festa.. avui no hi ha cole...
anem be caminant fins a la porta del cole, pero quan estem a la porta de la classe, ja no plora pero comença a fer "pucheros", l'he de portar de la ma arrosegant-lo una mica i la mestra l'ha d'entrar una mica enganyant-lo...
en fa molta peneta deixar-lo aixi... veig que la resta de nens ja entran sense plorar i tot sols... i el meu es queda una mica trist.... a mes l¡he de deixar a dinar i son moltes hores....
Susaneta, estem igual igual igual. La Clara jano plora però tampoc veig que hi vagi contenta com quan anava a la llar, cada dia em diu que no té ganes d'anar al cole. Sé que és un moment, que després s'ho passa bé, però fa peneta.
Cada dia li he d' "adornar" la realitat, dilluns passat que celebraven un cumple a la seva classe, dimecres que començaven la natació, avui que feien fotos a tota la classe i ella no podia faltar, i el que se'm va acudint. I el que no falla és parlar de dilluns que ve, quan celebrarà el seu cumple al cole. Quan ja hagi passat la celebració m'hauré d'inventar una altra cosa...
Re: No vull que comenci P3!!
evawin ha escrit:Entrerius, no vull ni pensar que passarà quan tinguis 15 anys... Com reacciones quan et pega? o quan et diu insisintment que marxis? Ja no sé que fer...
espero que a mesura que es faci gran i augmenti la seva capacitat de comunicació i comprensió, ho superem
Noies, jo m'he n'he adonat que els dies d'escola li crea molta inseguretat qualsevol petit canvi en la rutina o el no saber que ve desprès d’aquest petit canvi.
Hem fet una juguesca que crec que ens funciona molt bé.
Per tenir-lo al dia de quins dies anem al cole i quins no, ho vaig fer amb una ma i amb l'altra. Els de cole son els 5 dits d'una ma, i el dissabte i diumenge son de l'altra ma, son diferents perquè mama i papa no treballen i el petit no va al cole.
Ara, cada dia em pregunta quin dit estem, quants n'hem fet i quans en falten
i el senyalem i el fem moure mentre la resta estan immòbils. Això sembla que el fa sentir segur i es fica content. Sap que tots els dies de la ma farem el mateix: mama el porta a l'escola i papa el recull. Ja forma part de la rutina, identificar el dia/dit de la setmana.Avui per exemple el papi ha començat més tard i hem anat els dos a acompanyar-lo a l’escola. Doncs lluny de ser quelcom agradable, per ell representava una incògnita. Què passarà desprès? em vindreu a buscar els dos? vindrà papa? vindrà la mama?.... tota l'estona estava demanant explicacions, com aquell que necessita un aclariment: a veure!!! parlem-ne: que passa avui?????
tot està bé o hi ha algun problema

Re: No vull que comenci P3!!
Entrerius, m'ha agradat molt això que expliques de la mà i dels dies de la setmana. En Martí li passa el mateix, qualsevol canvi el destarota. Ahir vam fer reunió a l'escola amb tots els pares i la mestra ens va comentar això que ells s'han de veure segurs.
Ells també aprenen els dies de la setmana cantant una cançó que diu que 5 dies són de l'escola i dos de casa. I a l'aula tenen un tren, amb un vagó per cada dia, quan arriben al matí, hi ha l'encarregat que és l'home/dona del temps,i posa el temps que fa. A la tarda, com que ja està el simbol posat, poden deduir que és el mateix dia.
No sé si m'he explicat bé.
Ells també aprenen els dies de la setmana cantant una cançó que diu que 5 dies són de l'escola i dos de casa. I a l'aula tenen un tren, amb un vagó per cada dia, quan arriben al matí, hi ha l'encarregat que és l'home/dona del temps,i posa el temps que fa. A la tarda, com que ja està el simbol posat, poden deduir que és el mateix dia.
No sé si m'he explicat bé.
Re: No vull que comenci P3!!
Ahir vaig pensar .. i l'hi he penjat un calendari a la porta de l'habitació... cada nit posem un gomet al dia que s'acava i quan arribem als dies vermells (cap de setmana) es festa!!!
Avui s'ha despertat i em diu... avui no es festa mama... pobret!!!
La mestra aquest mati m'ha dit que molt bé, que es queda una mica trist pero durant el dia esta molt agust inclos menja tot i dorm bé... m'he quedat mes tranquila...
Pero espero el dia que es quedi content i entri a la classe com es quedava a la escola bressol que em donava un petó i entrava tot sol i content!!!
Avui s'ha despertat i em diu... avui no es festa mama... pobret!!!
La mestra aquest mati m'ha dit que molt bé, que es queda una mica trist pero durant el dia esta molt agust inclos menja tot i dorm bé... m'he quedat mes tranquila...
Pero espero el dia que es quedi content i entri a la classe com es quedava a la escola bressol que em donava un petó i entrava tot sol i content!!!
Re: No vull que comenci P3!!
Doncs aquest matí la Clara ha tornat a plorar quan ha entrat
Les idees per a que entenguin quan hi ha cole i quan és festa són totes molt bones, prenc nota!
Les idees per a que entenguin quan hi ha cole i quan és festa són totes molt bones, prenc nota!
Re: No vull que comenci P3!!
Noies, el Nil l'any passat un va passar molt malament, va plorar fins ben bé els dos mesos d'haver començat, i el que em va anar molt bé a mi era que cada matí li dibuixava una cara contenta a la mà, i li deia que quan es posé trist o tingués ganes de plorar la mirés i així es posaria content. Doncs va ser fantàstic, crec que en una setmaneta ja va deixar de plorar i entrava feliç a l'escola, i ara no voldria marxar a casa!!
Re: No vull que comenci P3!!
nurdeu ha escrit:Noies, el Nil l'any passat un va passar molt malament, va plorar fins ben bé els dos mesos d'haver començat, i el que em va anar molt bé a mi era que cada matí li dibuixava una cara contenta a la mà, i li deia que quan es posé trist o tingués ganes de plorar la mirés i així es posaria content. Doncs va ser fantàstic, crec que en una setmaneta ja va deixar de plorar i entrava feliç a l'escola, i ara no voldria marxar a casa!!
A mi no em va funcionar, Nurdeu.
Re: No vull que comenci P3!!
Jajajaja, pobreta!!
Sé que quan passa ho passem tots malament, però no perdeu l'esperança, arribarà el dia que li encantarà anar a l'escola!!
Sé que quan passa ho passem tots malament, però no perdeu l'esperança, arribarà el dia que li encantarà anar a l'escola!!
Re: No vull que comenci P3!!
a mi tampoc em serveix fer la cara a la má...
Jo estic començant a dir-li que vindràn els reis i portaràn joguines pero nomes als nens grans...
ahir a la nit em diu: mama jo soc gran i no ploraré al cole i els reis em portaran moltes coses!!!
aiiiissss a veure si poc a poc es fa l'idea
Jo estic començant a dir-li que vindràn els reis i portaràn joguines pero nomes als nens grans...
ahir a la nit em diu: mama jo soc gran i no ploraré al cole i els reis em portaran moltes coses!!!
aiiiissss a veure si poc a poc es fa l'idea
Re: No vull que comenci P3!!
Hola noies, avui necesitava parlar amb algú... he portat al nen com a cada mati al cole, ha entrar i la seño s'ha posat a parlar amb mi, m'explicava que ahir va vomitar al menjador... a tot aixó jo estava veien que tots els nens estaven al terra sentats i el meu estava tot sol a la cadira amb el cap als brassos, m'ha donat tanta peneta veure'l.... porto tot el mati amb ganes de plorar... em sap greu que li costi tant...
Ahir va estar veien l'albun de fotos de la guarderia i em deia... mama aquest cole si m'agrada... el gran no.... uff pobrett
Ahir va estar veien l'albun de fotos de la guarderia i em deia... mama aquest cole si m'agrada... el gran no.... uff pobrett
Re: No vull que comenci P3!!
molts ànims susanetaavui teniem l'entrevista a l'escola i m'he posat a plorar quan la mestra m'ha dit que tota aquesta setmana porta plorant i demanant no anar al menjador i que la mama el vingui a buscar
mira, tant bé que anàvem i ara s'ha girat la truita....
pobrets petits, ho pasen malament i nosaltres amb ells.......
Re: No vull que comenci P3!!
Uff pobret quina llastima... la veritat que em sap molt greu que costi tant....
El meu avui s'ha quedat "una mica" mes content perque fan psicomotricitat i aixó de saltar a las colxonetas com el diu li agrada... pero tampoc tira coets no creguis...
aissss menos mal que parlo amb tu i ens animen encara que sigui per escrit... anim guapa... espero que dins de poquet sigui una anecdota...
El meu avui s'ha quedat "una mica" mes content perque fan psicomotricitat i aixó de saltar a las colxonetas com el diu li agrada... pero tampoc tira coets no creguis...
aissss menos mal que parlo amb tu i ens animen encara que sigui per escrit... anim guapa... espero que dins de poquet sigui una anecdota...
Re: No vull que comenci P3!!
Jo avui estic més animada!
Dimecres crec que vam tocar fons, la Clara va estar des de les 17h, que va sortir del cole, fins a les 19h, plorant o apàtica al sofà, sense dir res. Si li preguntàvem no contestava. Només plorava demanant per mi i quan vaig arribar es va enfadar amb mi i ens feia fora. Ens vam plantejar demanar hora amb la psicòloga del centre i li vam posar a l'agenda a la mestra, però ens va dir que ella la veu cada dia millor i que per ara no creu necessari que la vegi la psicòloga.
I ahir a la tarda es va portar molt bé (és que a ella l'angoixa li surt plorat al matí quan la deixo al cole i amb molta mala llet a casa)bé, es va portar tan bé com es pot portar una nena de 3 anys que es reafirma portant-te la contrària, ja m'enteneu, estava més comunicativa, va dir que avui no ploraria.
I aquest matí s'ha llevat de bon humor (sorprenent!!) i com que a sobre plovia anar al cole ha estat tota una aventura i quan hi hem arribat no ha plorat, no sé si perquè ja anem a millor o perquè amb la novetat de dur el seu paraigües se li ha oblidat. Però vaja, avui respiro més tranquil.la!!!
A veure dilluns!
Dimecres crec que vam tocar fons, la Clara va estar des de les 17h, que va sortir del cole, fins a les 19h, plorant o apàtica al sofà, sense dir res. Si li preguntàvem no contestava. Només plorava demanant per mi i quan vaig arribar es va enfadar amb mi i ens feia fora. Ens vam plantejar demanar hora amb la psicòloga del centre i li vam posar a l'agenda a la mestra, però ens va dir que ella la veu cada dia millor i que per ara no creu necessari que la vegi la psicòloga.
I ahir a la tarda es va portar molt bé (és que a ella l'angoixa li surt plorat al matí quan la deixo al cole i amb molta mala llet a casa)bé, es va portar tan bé com es pot portar una nena de 3 anys que es reafirma portant-te la contrària, ja m'enteneu, estava més comunicativa, va dir que avui no ploraria.
I aquest matí s'ha llevat de bon humor (sorprenent!!) i com que a sobre plovia anar al cole ha estat tota una aventura i quan hi hem arribat no ha plorat, no sé si perquè ja anem a millor o perquè amb la novetat de dur el seu paraigües se li ha oblidat. Però vaja, avui respiro més tranquil.la!!!
A veure dilluns!
Re: No vull que comenci P3!!
Que be Raqueleta!!!! quina feliçitat!!!!!!!!!!!!
quines ganes que el meu es quedi feliç i content... ha entrat millor pero com sempre , en compte de seure a la rotllana amb tots els nens... seu a la taura tot sol...
a la tarda quant surt li pregunto pero mai m'explica que ha fet... diu que no vol parlar... ens vam trobar uns nens de la seva classe al carrer i el nen li cridava... el s'amagava darrera.. diu que no sap com es diuen els nens de la seva classe... suposo que no es relaciona amb ells...
que trist!!!
quines ganes que el meu es quedi feliç i content... ha entrat millor pero com sempre , en compte de seure a la rotllana amb tots els nens... seu a la taura tot sol...
a la tarda quant surt li pregunto pero mai m'explica que ha fet... diu que no vol parlar... ens vam trobar uns nens de la seva classe al carrer i el nen li cridava... el s'amagava darrera.. diu que no sap com es diuen els nens de la seva classe... suposo que no es relaciona amb ells...
que trist!!!
Re: No vull que comenci P3!!
Vaig a buscar-lo aquesta tarda i li pregunto...
que tal ??
diu:- be
estava interrogant a veure si m'explicava alguna cosa i em diu...: Al cole estic trist !!!
(deu meu se m'ha caigut tot al terra)
perque?? i diu: Perque no està la mama ... bufff
que tal ??
diu:- be
estava interrogant a veure si m'explicava alguna cosa i em diu...: Al cole estic trist !!!
(deu meu se m'ha caigut tot al terra)
perque?? i diu: Perque no està la mama ... bufff
Re: No vull que comenci P3!!
Ostres noies, quina peneta llegir-vos aquestes experiències...
Jo no em puc queixar: el nostre nen ha començat P3 i va plorar una mica els tres primers dies, sobretot quan era l'hora de plegar i em veia, llavors deixava anar tota la tensió acumulada, suposo. Però ja el dilluns després va anar content a l'escola i de moment hi segueix content. He de dir també que som escola petita, ells a classe són 15, entre P3 i P4, i les mestres estan molt a sobre dels que els ha costat més aclimatar-se. Fa poc vaig tindre l'entrevista amb la seva tutora i em va explicar que per ella és molt important que els nens agafin hàbits, rutines, i que sempre tinguin la seguretat de què faran després, o què faran a la tarda, o què faran l'endemà. El nostre nen no ens explica gaires coses de les que fan, sobretot no ho fa quan li ho preguntem. Després, sobretot abans d'anar a dormir, es posa a explicar-nos tot el que no ens ha explicat durant el dia. Però se'l veu content i va content a l'escola. També és cert que a les 12 el vaig a buscar per baixar a dinar a casa, i suposo que això ha servit perquè s'adaptés més fàcilment.
A mi em feia molta por perquè no va anar a la llar d'infants i gairebé tothom em deia que ho passaria malament ara al començar l'escola, però a l'hora de la veritat no ha estat així. A la llar d'infants hi va anar unes tres setmanes quan tenia 20 mesos, i llavors sí que el recordo molt seriós i apàtic quan era a casa, vam notar ben aviat que no hi estava a gust, i com que vaig plegar de treballar ja que teníem una nena de quatre mesos, el vam treure de la llar d'infants i li vam notar un canvi bestial en el caràcter. Ara, si hi ha algun dia que em diu que no vol anar al col·le i que es vol quedar a casa, no li dono gaires opcions: li dic que tots els nens de tres anys hi van, que s'ho passarà molt bé perquè les senyoretes els estimen molt, li començo a parlar dels amics que ja va fent, que potser anirà als ordinadors (li encanten), i potser a vegades mentre pugem al col·legi rondina una mica però un cop hi arriba i comença a veure els de la seva classe, ja procura ser el primer d'entrar i em diu rient: 'tu mama, marxa'. I això que als primers dies sempre em preguntava per què no hi podia anar jo també, al col·le. Sempre li deia que el col·legi és per als nens i les mestres, i que les mares i els pares ja hi vam anar quan érem petits, i li feia veure que si no es quedava cap altra mare, jo tampoc m'hi podia quedar, i que l'aniria a buscar al cap de poca estona per tornar cap a casa.
Es passa molt malament quan els veiem tristos i poc adaptats, però no hi ha més que tindre paciència i ser conscients que de mica en mica s'adaptaran a aquesta nova etapa de les seves vides. No sé quin paper hi juguen les mestres dels vostres fills, però en el cas del col·legi del nostre nen, veig molt clar que han estat molt a sobre dels tres o quatre que també fins ara els costa més anar-hi contents i amb ganes.
Molts ànims!
Jo no em puc queixar: el nostre nen ha començat P3 i va plorar una mica els tres primers dies, sobretot quan era l'hora de plegar i em veia, llavors deixava anar tota la tensió acumulada, suposo. Però ja el dilluns després va anar content a l'escola i de moment hi segueix content. He de dir també que som escola petita, ells a classe són 15, entre P3 i P4, i les mestres estan molt a sobre dels que els ha costat més aclimatar-se. Fa poc vaig tindre l'entrevista amb la seva tutora i em va explicar que per ella és molt important que els nens agafin hàbits, rutines, i que sempre tinguin la seguretat de què faran després, o què faran a la tarda, o què faran l'endemà. El nostre nen no ens explica gaires coses de les que fan, sobretot no ho fa quan li ho preguntem. Després, sobretot abans d'anar a dormir, es posa a explicar-nos tot el que no ens ha explicat durant el dia. Però se'l veu content i va content a l'escola. També és cert que a les 12 el vaig a buscar per baixar a dinar a casa, i suposo que això ha servit perquè s'adaptés més fàcilment.
A mi em feia molta por perquè no va anar a la llar d'infants i gairebé tothom em deia que ho passaria malament ara al començar l'escola, però a l'hora de la veritat no ha estat així. A la llar d'infants hi va anar unes tres setmanes quan tenia 20 mesos, i llavors sí que el recordo molt seriós i apàtic quan era a casa, vam notar ben aviat que no hi estava a gust, i com que vaig plegar de treballar ja que teníem una nena de quatre mesos, el vam treure de la llar d'infants i li vam notar un canvi bestial en el caràcter. Ara, si hi ha algun dia que em diu que no vol anar al col·le i que es vol quedar a casa, no li dono gaires opcions: li dic que tots els nens de tres anys hi van, que s'ho passarà molt bé perquè les senyoretes els estimen molt, li començo a parlar dels amics que ja va fent, que potser anirà als ordinadors (li encanten), i potser a vegades mentre pugem al col·legi rondina una mica però un cop hi arriba i comença a veure els de la seva classe, ja procura ser el primer d'entrar i em diu rient: 'tu mama, marxa'. I això que als primers dies sempre em preguntava per què no hi podia anar jo també, al col·le. Sempre li deia que el col·legi és per als nens i les mestres, i que les mares i els pares ja hi vam anar quan érem petits, i li feia veure que si no es quedava cap altra mare, jo tampoc m'hi podia quedar, i que l'aniria a buscar al cap de poca estona per tornar cap a casa.
Es passa molt malament quan els veiem tristos i poc adaptats, però no hi ha més que tindre paciència i ser conscients que de mica en mica s'adaptaran a aquesta nova etapa de les seves vides. No sé quin paper hi juguen les mestres dels vostres fills, però en el cas del col·legi del nostre nen, veig molt clar que han estat molt a sobre dels tres o quatre que també fins ara els costa més anar-hi contents i amb ganes.
Molts ànims!
- thankyou78
- :: poltre

- Entrades: 647
- Membre des de: dg. jul. 19, 2009 10:13 am
Re: No vull que comenci P3!!
Ei noies! Us volia explicar la meva experiència. El meu gran va començar P3 l'any passat i si bé fins el desembre no anava molt convençut, a partir de llavors va començar a anar la mar de content. Aquest any que fa P4 està entusiasmat, vol anar a l'escola i surt feliç i ens explica les coses que fa molt orgullòs. Ell no va anar a la llar però bé crec que l'adaptació a l'escola depen del nen i no d'haver anat o no a la llar, i també de l'entorn, els/les mestres, els nens...
Ara el petit ha començat a anar a la llar i, tot i les reticències que jo tenia us puc dir que ara ja va content i feliç. És petitona i familiar i les educadores molt carinyoses i properes.
Amb això us vull dir que cada nen i cada familia és un món, però que jo també tenia molta por de l'escola i que, evidentment tot i que 100% no pot ser al gust d'un, ara mateix puc dir que l'hem encertada tant amb el gran com amb el petit, i que és un complement molt bo del paper de la familia.
Una abraçada i ànims!!!!!!
Ara el petit ha començat a anar a la llar i, tot i les reticències que jo tenia us puc dir que ara ja va content i feliç. És petitona i familiar i les educadores molt carinyoses i properes.
Amb això us vull dir que cada nen i cada familia és un món, però que jo també tenia molta por de l'escola i que, evidentment tot i que 100% no pot ser al gust d'un, ara mateix puc dir que l'hem encertada tant amb el gran com amb el petit, i que és un complement molt bo del paper de la familia.
Una abraçada i ànims!!!!!!
Re: No vull que comenci P3!!
Doncs nosaltres comencem aquest any P3. Ella va al cole només amb dos nens de la llar, i per sort, un va a la seva classe. Tots els altres nens de la llar van a un altre cole i jo em sentia fatal per haver-la separat dels seus amics. Avui hem tingut reunio al cole i ja ens han assignat classe. A mi m'ha agradat molt la mestre i la resta de pares m'han semblat molt macos. Però mentre feiem la reunió, els nens estaven al pati jugant i el meu marit que s'ha quedat a fora vigilant, m'ha dit que no ha volgut jugar amb cap nen. Que s'ha quedat jugant sola i s'allunyava dels altres. Tothom em diu que la meva filla és molt extrovertida i no tindrà problemes. Però jo la conec i se que ella és una nena eixerida i extrovertida quan domina la situació o coneix a la majoria de la gent. Si no es reservada i entra en una especie de mode autista on no es relaciona i no fa cas de res.
A veure com ens anirà...
A veure com ens anirà...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |

























