Se m'han passat les ganes de dir-ho!

[June]

Hola noies!

Us explico: fa un mes que vam saber que estava embarassada (ara estic de 8+2). Em van entrar moltes ganes d'explicar-ho a tothom!!!! I m'he passat setmanes, retenint, retenint, retenint. Total, que ara estic contenta, però ja no és la novetat ni l'eufòria del principi i ara la veritat és que em fa mandra explicar-ho, que la gent s'emocioni...estic un punt que, si pogués, no ho explicaria.

M'amoïna perquè fins i tot puc donar la sensació quan ho digui, que tant se m'enfot i no és això, però no tinc ganes d'explicar-ho.

Algun consell?

[Nenufar]

Tu tranquila... ja trobaràs el moment, no hi ha pressa.
Nosaltres també vam trigar a dir-ho, fins les 12 setmanes en els dos casos, i en un primer moment només a la familia, després a poc a poc a les amistats i coneguts, però també em feia pal pq et para gent pel carrer que quasi ni et coneix a comentar-te els seus embarassasos i parts i es un rollo!!.
L'important es que estigueu d'acord amb la parella de quan ho direu.
Queda lleig assabentar-te'n per part d'un i que l'altre encara ho tingui sota secret de sumari!!!

[kellyaaron]

June, tu tranquila maca, ja trobaras el teu moment... Anims guapisima¡¡

[Hadda]

Em va passar exactament el mateix!! durant la busqueda no vam dir res a ningú i quan ho vam saber era tot molt emocionant... i desprès de tant de temps pensant il.lusionals com ho deiem... QUINA MANDRA ENS FEIA!!! I això q estavem supercontents, però no trobavem el moment. A la familia els hi vam dir ràpid a les 8 setmanes i ens ho vam treure de sobre, però a la colla ens va costar molt i aixo q estem molt units als nostres àmics i tampoc erem els primers. Al final amb un dinar qualsevol de diumenge els hi vam dir sesnse haver-ho planificat en el moment q insistien q els hi diguessim el següent destì de vacances... aixi q va ser la nostra ocasió. Però t'entenc tant be!!!!

[June]

Ostres! Que bé que algú em digui que ja li ha passat! Començava a pensar que em passava alguna cosa rara. Ara mateix estic que si pugués estalviar-me les llàgrimes d'emoció i les felicitacions us ben juro que m'ho estalviava...Bé suposo que és una fase...

[neuetes]

A mi també m'ha passat, sobretot amb aquest segon embaràs (i la meva mare i sogres també, perquè un cop passa l'eufòria dels primers dies, després no costa gens mantenir el secret). El que he fet és dir-ho a la família més directa i la resta de la gent se n'ha assabentat quan han vist la panxa...

[Alehop]

Jo com la neuetes, als mes propers els vam dir quan ens feia molta ilu...a la resta ens feia un paaaaal!! I clar, arriba un moment que és tan evident, que no cal dir res....

[Bichoide]

Ostres, jo al principi igual.

Als més propers si que feia gràcia, pares, germà, sogres, algunes amigues moooolt properes.... però d'altres uff.

Veig que tampoc era la única.

[Tutty29]

Quan vaig saber que estava embarassada ho vaig dir als pares i germans i als 3 mesos a la familia i a la feina.

[Elma]

A mi on em feia més pal dir-ho era a la feina...les companyes mes properes ho van sapiguer de seguida, i em va fer molta ilu, pero la resta...buuf! Quina mandra, vaig dir-ho un dia (de 13 setmanes ja) que hi eren unes companyes k parlen molt i em vaig estalviar la feina...tot i amb aixo alguns ho van sapiguer quan ja no podia dissimular la panxa...

[Bea]

Jo estic igual. Vam dir d'explicar-ho només als pares i per a la resta esperar a demà que tinc la primera eco, per veure que està tot bé, però ara em fa un pal només de pensar en explicar-ho... En part perque no em sento molt feliç per diferents motius (no relacionats amb l'embaràs) i tinc la sensació que els fa més ilusió als altres que a mi mateixa i em fa llàstima, crec que no hauria de ser així. I en part també perque fa molt que sé que estic embarassada i als més propers sento com si els hagués enganyat aquestes dues setmanes, i sé d'alguna que m'ho retreurà segur!

[soldeverano30]

Hola! Jo a la feina vaig enviar un mail col.lectiu! Així feina feta, i si has d.anar trucant fa ilu pero arriba a ser una mica estressant!!

[Pinya]

No pateixis per la sensació de que ja no et fa tanta ilusió i encara menys pel que pensaràn els altres.

Nosaltres al principi només ho varem dir als nostres pares i germans. Ells ho van saber des del principi. Els amics més propers ho varen saber entre els 2 i 3 mesos tot i que va costar per les artimanyes que m'havia d'inventar per no prendre ni una sola canyeta! I després a poc a poc ho ha anat sabent la resta de la familia, coneguts i gent de la feina. Encara no ho sap tothom i de fet tothom reacciona de manera diferent. Hi ha gent que s'emociona molt o almenys ho sembla, hi ha gent que sembla que tant se li'n fot i fins i tot hi ha gent que ens diu si ja sabem el que ens fem.

Tu el que has de pensar és que la gent que estimes i t'estimen els hi fa molta ilusió i saben que a vosaltres també.

[jimaguari]

A mi al primer embaràs tenia ganes de dir-ho a tothom!! una emoció incontrolable!! Ara amb el segon també, però és diferent, potser em fa més mandra segons a qui li he de dir... L'important és que quan ho diguis et vingui de gust i ja està!

[Teranyina]

Hola! Sóc nova en tot això, tot just acabo de passar les 9 setmanes i estem a punt a punt...de dir-ho als pares primer. El pitjor que porto és això de dir-ho als sogres, sobretot a ella, que se'm posarà insuportable. Tot just quan feia les mudances per anar a viure amb el seu fill i ja m'estava atabalant amb el tema nens...com que els tinc quadrats ja li vaig dir que no m'atabalés...però ara ho tinc a sobre i em fot un pal insuportable. A més a més és que viuen a 10 minuts de casa...socors!! Veig venir mooooolts problemes!!

[June]

Moltes gràcies a totes!

La veritat és que ja ho hem anat dient (a la feina ho he hagut de dir per raons logístiques), i a les meves amigues i totes molt contentes. Però la veritat és que un cop ho he dit, només tinc ganes de canviar de tema. És ben estrany.

Aquest cap de setmana toca deixar caure la bomba a casa els meus pares...

[melibea80]

Hola! Jo al principi també pensava que no podria aguantar-me i ara estic totalment "passota" (molt contenta, sí, però més tancada en mi mateixa). Estic de quasi 9 setmanes i només ho hem dit als pares i germans i a un parell d'amigues que no tenen relació amb el nostre grup de sempre. Volíem esperar als 3 mesos per donar a tothom la notícia i així ho farem, però la veritat és que ara no em fa la mateixa il·lusió dir-ho que fa unes setmanes.

Penso que, per una part, és perquè som els primers del grup d'amics que tindrem fills i crec que em costarà fer entendre com em sento ara mateix. Tot no és alegria i felicitat: estic cansada, irritable, no tinc ganes de parlar tot el dia del mateix, em sento inflada i la roba comença a apretar-me i a quedar-me fatal...). No tinc ganes de posar bona cara un dissabte a la nit quan en realitat m'agradaria estar-me al llit, i sé que és una etapa que passarà però ara mateix només ho enten el meu marit i és una cosa que compartim només nosaltres i m'agrada com està tot. Tampoc tinc ganes de sentir-me observada, m'agradaria tenir ja una panxa evident i que no sembli que he passat pel burguer king i no m'entra el pantaló jejeje

I pel que fa a la família, tampoc tinc ganes de consells, recomanacions i comparacions amb tots els embarassos i parts de parents i coneguts. Així que és normal com et sents, segurament tornarem a recuperar la il·lusió quan ens trobem millor, quan trobem roba que ens quedi bé i ens faça lluir una panxeta preciosa i quan passen els dubtes inicials.

I enhorabona!!