No es relaciona amb altres nens/nenes.

[shila]

Hola,

(espero que aquest sigui el lloc adient per penjar aquest post)

tinc un barrufet de 18 mesos, i fa 3 mesos que va a la guarderia. Força bé. Ahir mateix vam fer una tutoria amb la seva tutora i ens va dir que en general bé, però.... (sempre hi ha un però) que li costa relacionar-se amb altres nens, i que sempre busca la presència i el recolzament de l'adult.

Nosaltres hem estat parlant del tema, i sempre hem pensat que tenim un nen independent, però avui he anat al pediatre a la revisió dels 18 mesos i ens hem trobat varios pares/nens i allà he pogut observar-ho tot bé. Me n'he adonat de que mentres jugava ell sol, tot perfecte, però ha arribat una nena de la seva mateixa edat i des d'aquell moment s'ha recolzat a les cadires del CAP d'esquena a la nena i amb la cara baixada, quiet, després s'ha acostat a mi i no m'ha volgut deixar. La nena li ha deixat joguines i ell hi ha jugat, però sempre tocant-me i recolzant-se en mi.

Això m'ha fet rumiar.

Us puc demanar si algun dels vostres nens és així, com ho ha solucionat o quines "teràpies" fa servir?

Moltes gràcies.

[Nenufar]

JO diria que el teu nen és tímid... el meu també ho és... i m'han m'han dit que em preocupés, ans el contrari... que no és fins els 3 anyets o més que comencen a fer amics.
Ara amb 3 anys fets juga amb tots, tot i que té el seu amiguet preferit.
Jo no em preocuparia massa, intenta evitar que ell detecti que això es un problema.
el meu fill quan arribavem (i ara encara tb) algun lloc que no coneixia l'espai (encara que hi hagués tots els nens de la seva classe o gent coneguda) doncs s'estava una estona a coll meu o del seu pare per tal d'estudiar la situació i l'ambient. Al cap d'una estona, a poc a poc, va pel seu aire i fa el que li sembla i si li va bé jugar amb algú ho fa, i sinò sol.
Jo crec que és petit per tenir encara amics.
No t'hi capfiquis!!

[Vivoneta]

Pel què dius a mi també em sembla un nen tímid i no li veig altra problema. A més encara és d'hora i a aquestes edats encara van molt per lliure....

[Andresa]

Hola companya de maig 2011!!!

Sembla que parlis del meu fill, no sé si és bo o dolent, però tampoc es relaciona amb altres nens. I si es relaciona amb algu, sempre es amb adults o nens grans, però petits mai. Jo de moment no m'angoixo, ja veure com va evolucionant amb la edat, jo de petita tampoc em relacionava gaire, i ara tinc unes relacions socials amb normalitat.

[neuetes]

Exacte, no és fins als 3 anys que comença realment la sociabilització. La meva nena feia igual a la seva edat i fins ara que no té interés en jugar amb altres nens. Jo de tu no em preocuparia gens ni mica.

[entrerius]

estic totalment amb la Neuetes

El meu feia exactament el mateix... sempre com una lapa i s'ho mirava tot des de la seguretat que donava la mama

A partir dels 3 anys comencen a interactuar amb altres nens. Fins aleshores van "a la seva bola" i sempre tenint controlada la persona de referència (mestra, papa, mama, avis....) ja que és qui li assegura la supervivència. Son dependents perquè ho necessiten!!! No poden ser independents perquè no sobreviurien ni un dia sols
Sempre n’hi ha que son més oberts, altres més temeraris... però el comportament del teu petit és totalment normal.
Tot arribarà, no tinguis pressa

[Albercoca]

Estiguies tranquila, que com ja t'han dit és normal que jugui sol, i que es recolzi en tu. El problema és que la gent et fica al cap que ha de ser sociable, que ha de compartir, etc...
El meu de 21 mesos també va a la seva, no comparteix, i plora quan algún nen se li Acosta a tocar el que ell està fent. Jo el defenso i li dic que si no li agrada ho digui. Ho faig perquè és el que espera de mi. Si em ve a buscar, l'acompanyo, li dono suport perquè ell sol encara no ho fa, o té por... Amb el temps agafarà confiança en ell mateix i llavors s'obrirà als demés.
No fa gaire vaig trobar papers amb comentarios de professores, de quan jo anava a la guardería i posava: "nos preocupa que no se relacione con los demás niños... Se muestra tímida..." bé, és el meu caràcter, però em els anys la timidesa es va perdent. No he tingut CAP problema de sociabilització, treballo de cara al públic i tinc molts amics... Perdona el rotllo, el que et vull dir és que no et preocupis, que és molt petitet! Sobretot no el forcis a relacionar-se, que poc a poc s'anirà obrint. Depèn del caràcter del teu nen, i pot ser que sigui tímid i necessiti més temps Per. Agafar confiança que un altra extrovertit.

[devo]

El meu petit (2 anys i mig) també ho fa. Amb els adults o nens grans és molt obert i simpàtic, i en canvi els nens de la seva edat l'intimiden. L'altre dia al parc se li va acostar una nena a fer-li abraçades i dir-li coses i ell es va quedar com immòbil i mirant cap un altre lloc, com si no la veiés i esperant que marxés, i quan va marxar va continuar jugant tan tranquil.

Tot just ara comença a saludar o jugar una mica amb nens de la seva classe quan ens els trobem al parc, fins ara era com si no es coneguéssin de res.

[rossetona]

Shila. Jo crec que és formça normal, no té ni dos anys. És a partir dels dos anys o dels dos anys i escaig que comencen a mostrar interés a interactuar amb els altres nens. El rossetonet, que té 23 mesos, va a la guarde des del setembre (bé, va anar també des del març fins al juny) i es relaciona quan i amb qui vol (de nens, vull dir). En canvi, amb els adults no hi ha cap problema (menys quan li agafa l'atac de vergonya). Amb els nens, es talla molt; fins i tot, deixa de parlar o de fer coses. Li agafa moooolta vergonya. No li dono importància perquè sé que és una fase i que és força obert i s'adapta bé a les situacions (no va plorar en entrar a la guarde ni un sol dia).

Tranqui, de veritat, no et preocupis.

[Eimy]

hola noies,

la nostra filla tampoc es relaciona amb els seus iguals, però res de res. Va des dels 6 mesos a l'escola bressol i jugava més amb els altres amb 1 any que ara que en té 2 i 9 mesos,... És preocupant i això també va preocupar a la pediatra i aquest estiu ens va derivar al CDIAP. Ara la porta una psicòloga i ens ha dit que la principal causa és que la sobreprotegim massa,... Estic agobiada amb tots els consells i recomanacions que ens dóna: de deixar-la a dinar a l'escola, d'apuntar-la a esplais, de mantenir-nos al marge quan som al parc i no jugar amb ella per tal que busqui companys de joc de la seva edat,...., etc. Jo penso que no n'hi ha per tant i que com dieu, la socialització realment no comença fins a partir dels 3 anys o dels 4, segons cada infant.
En fi marones, que aquest tema ens preocupa bastant i a meś tenim la pressió de la psicòloga,.... Espero que mica en mica es vagi obrint.

[EMAMI]

Bones! Reobro el post a veure que en penseu de ça meva situaci. Tinc una nena de 14 mesos i quan anem al parc va a la seva bola. No juga mai amb altres nens. Fins aquí perfecte. Però fa una setmana que va a la llar i només vol braços. Només està contenta quan no hi ha nens, aleshores no para de jugar.
Li fan por els altres nens.
Suposo que és normal però us ha passat? Gràcies!

[mdemare]

És normal. És molt petit encara. El meu només fa cas als nens més grans perquè li segueixen el joc. Quan està amb nens com ell no es fan ni cas. Ni ell ni l'altre. Els nens no sociabilitzen amb altres nens fins que són mès grans, per molt que ens diguin que a la guarde es faran mès sociables. El meu encara pasa dels nens. Amb 14 mesos si venia un nen al parc s'amagava.
Si fa una setmana que la portes a la guarde ès normal que nomès et vulgui a tu. És un canvi molt bestia.

[Eimy]

Hola noies,

després del meu missatge de fa 10 mesos, ara us escric per explicar-vos el molt que ha canviat la meva filla!!! sobretot ha sigut aquest estiu i ara que ha començat P3!! L'adaptació a l'escola ha sigut fantàstica i ja té 1 amiga! ara que té 3 anys i mig juga sobretot amb una altra nena, es donen la mà, interactuen verbalment i diu obertament que és amiga seva, a l'igual que l'altra nena diu que la meva filla és amiga seua. Veure això és molt emocionant, sobretot per tot el que havia patit tots aquests mesos com a conseqüència d'escoltar-me a una psicòloga que em feina sentir culpable dient-me que la tenia sobreprotegida i que per això no es relacionava.
No us preocupeu, cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament i fins a partir dels 3 anys és normal que vagin a la seva bola i vulguin jugar sols.

[Rossinyola]

Eimy moltes felicitats! p Gràcies per compartir la teva experiència, a mi m'ajuda moltíssim. I començo a estar farta dels "professionals" que no en tenen ni idea del que és un nadó, que els tracten o esperen comportaments de nens més grans i que per postres ens omplen de dubtes a tantes mares quan el que fan és totalment normal per la seva edat. Quines ganes de cremar etapes coi!

[bertian]

Eimy molt bé!! ha de ser molt maco això de veure al teu fill que fa amiguets!!
Jo encara estic en una etapa anterior i la Berta tot i que mostra molt clarament quins nens li cauen més bé i quins no tant, encara va molt a la seva!
Veig que no només són els professionals els que van errats, que això és el pitjor, perquè en teoria ells són els experts en la matèria, sinó que la cosa està bastant generalitzada! La meva sogra és molt bona dona, però l'altre dia no sé com va anar que deia que els nens han de jugar amb altres nens i que no hem d'estar (es referia als adults) tant jugant amb ells. Jo li vaig parlar del joc en paral·lel que tenen a aquesta edat i que encara no es fan gaire cas entre ells, que tot això arriba més tard!! però vaja, que és una creença bastant popular!!!

[lua1]

Hola noies, us escric per comentar el meu cas, ja que en sento en part identificada. Tinc un fill que ara ha fer 3 anys i va a la llar desde que te nou mesos. La setmana passada vam tenir reunio amb la psicologa del centre xq diu que el peque te dificultats en la seva comunicacio i socialitzacio amb la resta de la classe. Diu que sempre va amb el grup, mai sol, pero que te conflictes constants ( barallarse per joguines i fer-se-les com si fossin seves, obligar als altres nens a fer algo que no volen...), a mes diuen que el veuen com una mica perdut.. La veritat que quan em diuen totes aquestes coses sembla que en parlin d'un altre nen.. A casa es super alegre, comunicatiu... En canvi es entrar per la porta de la llar i ja va cabizbajo, no parla, s'amaga darrere meu, no es que plori per anar a la llar pero va com resignat.. Aquest mati ha estat vint minuts per prendre la llet i nomes s'ha pres la meitat, li deia que habiem de marxar i em deia que no perque no habia acabat, jo crec q ho feia per no marxar.. Al cotxe em deia q no volia anar al cole ( aixo m'ho diu sempre), li he preguntat perque, i em diu que perque esta malalt.. La profe diu q al cap d'un moment ja esta be i es relaxa, pero jo marxo d'alla amb mal cos i ganes de plorar.. Haig de dir que fa 2 mesos que hem tingut un altre petit, i aixo ha estat un canvi important per ell, se l'estima molt pero tb han començat a apareixer els gelos.. Per bueno, que aixo es un mes a mes perque aquest problema ja l'arrosseguem desde l'any passat que ens van donar el toc i vam estar uns mesos anant al
Cdiap, pero el vam treure xq no ens va agradar la terapeuta q ens va tocar.. Aquest temps hem estat treballant amb ell a casa, no baixem mai la guardia, jo veia al nen super be, amb cosetes a treballar i corretgir com tots els nens, pero al anar l'altre dia a parlar amb la psicologa em vaig desmoronar de nou.. la psico diu que el nen a millorat molt en moltes coses pero que hi ha coses que encara persisteixen.. El rotllo es que jo portava uns temporada força tranquila xq el veia super be i desee que em tornat a parlar amb aquesta dona torno a tenir un negit constant.. Estic molt angoixada xq no se si es el nen que te algun problema, si som nosaltres que arrel de tot aixo l'estem sobreprotegint massa.. La setmana que be tinc hora amb una psicologa infantil, a veure si treiem algo en clar.. De cares a fora amb nens de la familia, coneguts.. Sempre juga amb ells sense problema, el que porta pitjor es el tema de compartir, no vol deixar mai res seu, si li agafen ho treu a la força, aixi que de vegades tenim petits conflictes x aixo amb els altres nens.

[tristantao]

Lua1,
No he patit mai la situació que esteu vivint, però al llegir-te el primer que se m'ha vingut al cap és: per què no el canvieu de llar?? Si el nen no està content a l'escoleta, això pot ser font de conflictes; malgrat això trobo dins de la normalitat el que fa el teu petit (no voler compartir joguines, agafar les que té un altre nen).
No sé, puc ser ja heu valorat la idea d' un canvi, així pot ser que també evitareu les etiquetes que molt sovint posem als petits i que tan mal fan!!
Molts ànimsvi que vagi molt bé!!

[flit]

lua el meu no vol anar a l'escoleta si el porto jo, normalment el porta el pare i amb ell cap problema però amb mi monta uns pollos.....has provat que el porti una altre persona?
el meu nen el maig farà 3 anys i el que m'he fixat es que no juga amb els altres nens, aquest any l'hem hagut de cambiar de guarde perque a la que havia anat dsde els 4 mesos va tencar, a la vella nomes eren 3 nens i ara va a una escola amb 15 nens per clase. suposo que ja cambiarà.

[bruneta]

Hola, recupero aquest post!

La Bruna té 27 mesos i no va a l'escola bressol. Ha estat una bebita molt aferrat a la mama, a l'any encara plorava quan veia a algú de la família ( no ens veiem molt però sí al menys un cop al mes). Ara és una nena molt xerraire, molt riallera, molt juganera...a casa. A mi m´és indiferent que no es relacioni amb els altres nens però pateixo perquè sembla, a vegades, que tingui por. Els seus companys de joc som el papa i la mama i la resta, si ve quan veu nenes més grans es queda fascinada, no li interessen gens.Jo he cercat sempre de relacionar-me amb les altres mares amb nens d'edats similars, la Bruna els coneix molt bé, a vegades fins i tot han vingut una estona a casa o nosaltres hi hem anat..la porto dos cops per setmana a un espai de joc on es fan diverses activitats i on hi són aquests companys que l'any vinent seran també d'escola..nomès vol braços i no mostra cap interès per res, tot i que al principi, acompanyada en tot moment per mi, si ho feia. Ara he provat un parell de vegades a deixar-la 40 minuts amb una altra mare i fantàstic. Bé, la distreu, l'acompanya en el taller, la fa moure ! En quan torno, tot canvia. Braços, queixes i anem.
I ara no sé què fer. Em bloquejo pensant què és el millor per ella: que la deixi en el seu petit món, la biblioteca ( hi vol anar cada dia ), i els seus papes o que fomenti aquesta petita i curta autonomia de mitja horeta a la setmana i seguir provant d'anar deixant-la sola a estones pensant en l´impacte que potser serà per ella l'escola .
Jo m´ho passo molt bé amb ella i em sap greu haver de desaparèixer perquè funcioni amb normalitat davant la gent.
Què em dieu ?