Dorm practicament tota la nit al pit

[giuliette]

Hola!!

Us escric per veure si hem podeu donar consells fins trobar la opció més adient....

Tinc un petit de quasi 17 mesets, fem collit desde el primer dia, es desperta moltisimes vegades durant la nit, per això lo mes cómode es el collit, pq a la que es desperta, teta i a dormir, el cas, es que recentment dorm mooolt tros de la nit, enganxat al pit, a mi no hem molestaria, si no fos, pq no hem puc moure en tota la nit, se m'adorm el braç, mal d'esquena (segur que alguna hem compren a la perfecció!!), un dia no passa res, però portem molts dies seguits, quan es desperta, plora i crida 'teta, teta, teta!!' no vol que el toqui, ni petonet, ni abraç... m'aparta enfadat i crida fins que no li dono el pit.

Això arriba un punt, que estic desesperada, pq per adormirlo, tb ho faig amb el pit, i hi ha dies, que trigo ben bbñe, 40 min a poder marxar del llit... es s'adorm als dos minuts de arribar, però desenganxarlo de la popa, es misión imposible.

No fa anar xumet, desde abans de l¡any.. quan va veure que era un 'enredo' me l'apartava amb molta mala llet i el vam treure.

No se que fer.. estem provant el 'metode padre', com ell s'adorm sobre les 9 i algo i nosaltres encara no som al llit, el priemr despertar hi va el pare, a vegades amb mes exit, si veiem que no, doncs el calmo jo. Però un cop soc jo al llit, la cosa canvia i nomes vol teta a totes hores....tb dir que està en fase mamitis a tope....

[arisu]

Hola, la meva nena te 33 mesos i amb sempto totalment identificada amb tu!!!!!!! emb tingun unas temporadas mes que altres pero sobre els 25 mesos va ser quant estaba tota!! la nit a la teta, jo tambe vaig pensa que con li van sortin tan tard les dents ho necesita per calmarse!! pero hi ha momets que es pasa molt malament perque realment no descansas!! ara igualment sempre s'ha de dormir a la teta pero si te una nit bona mama una o dos vegades i ja esta!! nomes dir-the que tot son temporadas que quant s'acabi a questa vindra una altre i que si estas convençuda del que fas endavat!!! i que pots trucar a la lliga de la llet ,la meva amiga es va agobia molt amb el tema i li van donar unas pautes per seguir i apart de tot t'entenen i no et jutgen!!!

[Julyet]

A mi m'havia passat això durant alguns dies quan sortien dents, no es trobava bé... I mira, uns dies anava tirant. Però als 19 mesos jo estava embarassada i se'm va fer una muntanya, física i psicològicament. I amb molta ajuda de la meva parella li vaig treure el pit de nit (explicant-li, oferint alternatives...).

El meu consell no és que li treguis el pit de nit ni que "aguantis". Simplement és mostrar-te que pots tirar cap a diferents opcions. Ànims!

[Albercoca]

Totalment identificada! El meu té 21 mesos i des del primer dia enganxat a la teta. Ara és quan em plantejo buscar-li un germanet i la ginecologa ja m'ha dit que no ovulo, o sigui que m'estic plantejant treure-li el pit... Em sento com tu, és molt bonic, però sacrificat! A veure si alguna ens pot donar bon consell. Això d'adreçar-se a "la liga de la leche" em sembla bona idea per assessorament.

[laiademas]

Jo penso que potser son etapes que tenen de més necessitat afectiva, de més ansietat i que ho calmen amb la teta. La meva peque té 12 mesos i també està aixì, però pq li estan sortint dents... Quan veig que esteu amb 33 mesos encara igual em ve mal! Realment és molt incòmode però com que de moment son èpoques curtes que reclama molta teta a la nit no em plantejo de treure-li.

Si realment et decideixes a treure-li el pit de nit (que de dia el pot seguir prenent...), penso que hauries de "desapareixer" de la seva vista i fer el "pla pare" fins que s'acostumi a dormir sense pit. Tinc amigues que ho han fet i els ha funcionat, per una temporada han dormit a una altre habitació i el petit/a amb el pare al llit i molts mimitos i molta paciència fins que s'hi han acostumat...Els dos primers dies diuen que força dur, després perfecte, totes 3 diuen que han dormit molt més bé tant els petits com elles!
També penso que per fer-ho la mare, se'ls pot explicar que les tetis dormen, i poc a poc intentar que cada vegada aconsegueixin dormir sense el pit. Jo no sabria fer-ho, la veritat. Conec un cas d'una noia que es posava tiretes als mugrons i deia que estaven malaltes i així el petit no demanava tant.

No se,suposo que cadascú ha de buscar les seves estratègies...ànims!!!

[giuliette]

Si, contemplo la opció de treure el pit per la nit... pero costa molt sentir plorar i cridar al nen: mama, mama i no fer res ...haurem de pensar-ho bé!!
De dia, tb hem demanda moooolt mes pit ara queabans, hem sembla una mica pesat de tant en quant, pero ho porto millor... penso que si li tregues el pit de dia, li donaria algo!! i pobre, no vull que ho passi malament... per la nit, jo ja li dic que jo no marxaré que no necesita la popa, pero ni m'escolta.. nomes crida i m'aparta fins que li poso el pit!!!

almenys no soc la única jajaja!!! julyet, tu com vas fer per treure el pit per la nit?? m'agradaria trobar experiencies i a partr d'aqui decidiriam que fer.

[Julyet]

Quan tenia uns 13 mesos ho vaig intentar...i descartar de seguida. Quan tenia això, 19 mesos, vaig veure que verbalment estava preparada per entendre forces cosetes, i jo em vaig veure força al límit per l'embaràs (física i psicològicament). Vam fer que dormís al cantó del seu pare, era estiu... Ell feia uns mesos que l'adormia el primer cop (vull dir, que la posava a dormir i s'estava amb ella). Crec que en aquella època li feia massatges o "llaves" (és com li diem a abraçar-la per tranquil·litzar-la, no t'ho sé explicar... ella de seguida començava a moure's i si l'agafaves així es calmava). El tema és que en els despertars això no servia. Jo li deia abans d'anar a dormir (que li donava el pit al sofà) "fins que no surti el sol no et donaré lleteta" i intentava que ella ho verbalitzés "quan donarem lleteta? quan surti el ..." (i ella deia "sol").
El primer dia quan es va despertar... doncs el pacte ja no li agradava. Entre el seu pare i jo intentàvem calmar-la. Recordo oferir-li aigua, anar a la cuina, al balcó a mirar que hi havia estrelles... i li explicava que tothom estava dormint (els cosinets, els tiets...). Li deia "què fa l'àvia?" i em deia "dormint", i així amb totes les persones que coneixia.
També li oferia endur-se un nino al llit i triar-lo, li cantava una cançó... (respostes de sí o no).
I res, no t'enganyaré, no va ser "automàtic", però ho va portar força bé.
Ara, penso que no sempre tots els nens serveix el mateix moment...

[bertian]

No sé Giulette!! Jo em trobo en una situació similar a la teva... Tinc una filla de 16 mesos, anem cap als 17 i fem collit perquè de petita era de les que notaven punxes al bressol.
Dormint tots junts estem bé, tot i que sí que és veritat que cada cop ocupa més espai i ens despertem uns quants cops, però amb el pit ho soluciono i s'adorm de seguida.
La sort que tinc jo és que quan es desvetlla una mica s'agafa al pit i al cap de molt poca estona, potser 5 minuts escassos, deixa el pit, se'm gira d'esquena i continua dormint... és com si necessites relaxar-se o saber que estic allà i un cop ho ha aconseguit em deixa. Així va bé perquè podem tornar a dormir ràpidament.
La idea (que després la pràctica a vegades no surt...) és donar-li el pit fins als 2 anys aprox. i llavors quan ja deixem la LM provar de posar-la a dormir al seu llitet. Ara, tinc molt clar que si plora jo hi vaig de seguida, i si me l'haig d'emportat al llit nostre un altre cop cap problema. Per ara les migdiades sí que les fa a la seva habitació, tot i que encara l'hem d'adormir nosaltres (bressolant, ananant amb cotxet o al pit).
Els canvis sempre fan una mica de respecte...