Cada cop em té més dependència

[Rousi23]

Bones Festes Boniques!!!!

Tinc un petit problema que cada cop s'ha anat fent més gran!!! i ara no se com aturar-lo. El meu fill te 13 mesos i té dependència de mi!!! Es horrorós, no puc fer res, si el deixo jugant amb els seus jocs per fer les feines de casa, dutxam, mirar correu, fer alguna trucada... qualsevol cosa, ell em reclama, i ve plorant i no es calma fins que no l'agafo.
Si el té qualsevol persona igual, només em vol a mi, tinc la sensació d'estar esclavitzada, a no poder fer res a casa meva.
Per postres, per voler-ho solucionar, el vaig apuntar a la llar d'infants, així tindria tres horetes per mi, doncs fan una adaptació on jo m'he de quedar amb ell o marxar mitja hora i tornar, quan ja acabavem l'adaptació, agafa faringitis, i hem acabat dormint el nen i jo al llit de matrimoni i el meu home al llit de convidats!!!
Noto que se m'envà tot de les mans!!!
Per postres jo estic embarassada, de 14 setmanes, començo a estar pesada i a necessitar descansar, el meu home treballa, i estudia, sort en tinc del sogre que puja algun ratet per la tarda i me'l distreu!!!!
Ara ja no se com fer-m'ho per tornar-lo a la seva habitació. Es molt mal dormidor, a vegades peso amb el mètode estivill, però no m'agrada gens sentir-lo plorar!!!
Necessito ajuda!!! Però no se com començar, el nen te mamitis i no dorm si no es tocant-me la cara i els cabells i jo necessito el meu espai!!!
M'he arribat a sentir molt malament, però ara ja se que no es egoisme.

[ariadna]

Dona, amb 13 mesets és ben normal que et vulgui a tu per sobre de cap altra persona!
Si a més L'has apuntat a l'escoleta, amb més raó vol mama! Ell et necessita, no entén (perque no li toca entendre-ho) que tu estàs cansada, vols endreçar o vols mirar correus... No ho fa pas per tocar-te els nassos, tú ets el seu món!!

Per dormir, jo com que dormim tots junts no hi veig problema... Així que l'unic Consell que et podria donar és que compris un llit més gran i així el teu home no haurà d'anar al llit de convidats (o que el poseu adossat al vostre!).
Ell deu notar, a més, que aviat t'hauràs de compartir i suposo que son massa canvis tot plegat! (He vist que da poc també que li vas treure el pit...).

És molt petitó! Paciència i ànims!

[Albercoca]

T'entenc, però crec que el millor és que canviis d'actitud, i intentis pensar que és una etapa més, que has d'afrontar, i que tard o d'hora passarà.
El meu fill amb 13 mesos estava com el teu, i jo sentía, encara sento, que no tinc espai ni temps per mi, però és que em necessita i jo li he de donar el consol que em demana a mi Només.
El meu consell és que mantinguis la calma i tota la comprensió del món cap a ell, i veuràs com tot poc a poc se soluciona. Que vulgui dormir amb tu, potser Només una temporada que Ho necessita més. El meu fill ha passat d'estar dormint enganxat a mi, a no voler-Ho, tot i que de tant en tant em toca. Ha passat de no poder separ-se de mi, a estar-se 3 hores seguides amb el seu pare sense reclamar-me... Va a temporades.
A tu se tant ajuntat moltíssimes coses, i es fa molt dur . Podries mirar de anar fent poc a poc que tot vagi com t'agradaria: si tens el teu sogre o marit perquè estigui unes hores amb el nen i amb tu i poc a poc anar-te retirant tu perquè s'acostumi, la llar d'infants igual, imagino que se't posarà malaltó de tant en tant, paciència i molt d'amor! I sobre el tema dormir... Heu de trobar la manera de poder dormir bé tots, i sense plors ni patiments, potser amb el teu marit podeu tornar-vos perquè alguna nit tu puguis dormir més i millor. Anar acostumant al nen a tornar a dormir en el seu llit, posarlo a prop teu... No sé, tot amb calma. Ja sé que és difícil però pensa q si et reclama tant és perquè et necessita. Molts ànims, paciència i molt amor!

[primerenca34]

Hola Rousi,
La meva petita també té gairebé 13 mesos i també té mamitis, fins al punt que el papi està una mica frustrat i to ja que bàsicament la nena em vol a mi per tot. Ara, hem vist que si jo no hi sóc doncs amb ell o els avis també es calma i s'adorm, menja, juga i està la mar de contenta. Quan entro per la porta, això sí, només hi ha mama i la resta no els vol ni veure. T'ho comento perquè jo també crec que és molt important que no estiguis agobiada i que tot el temps que li dediquis sigui de màxima qualitat, o sigui que si necessites el teu espai potser t'ho pots combinar amb el teu company o amb els avis i tu marxar. Estic casi segura que quan no hi siguis ell també estarà la mar de tranquil.
Pel que fa a les nits, sempre l'adormo jo però la deixo al seu bressol a la seva habitació un cop adormida o molt relaxadeta i hi vaig cada cop que es desperta (cap, un o dos cops depenent del dia). A nosaltres ens va millor dormir separats.
En qualsevol cas, paciència i a disfrutar també de la mamitis, que segur que quan passi la trobarem a faltar en més d'una ocasió :)

[carbasseta]

Hola rousi!
Jo tambe crec q se t'ha ajuntat tot i ell ho nota...i segurament nota l'embaras, diuen q els entra mes la crisi de separacio perque senten q la mare s'esta preoarant per la nova criatura.
Si el teu sogre pot venir una estona potser pots aprofitar per fer el q necessitis, o dormir una mica i descansar.en el nostre cas, al principi de treballar, cada vegada q desapareixia l'aina plorava i poc a poc es va anar acostumant. Jo anava desapareixent i apareixent quan em cridava (quan treballava a xasa) i cada vegada reclamava menys. Quan reclamava molt se l'emportaven a fer un tomb.
Pel tema dormir tampoc et puc ajudar massa, pero si dormint amb tu esteu be, busqueu un llit mes gran o posa-li un sidecar perque la teva parella tambe pugui estar amb vosaltres i aixi recupereu el temps. L'aina te dies q dorm molt enganxada a mi, altres a mi i el meuit, i altres q esta al seu llit tranquilament i nomes s'acosta per mamar. Si no esteu be dormint junts, poc a poc aniras trobant la solucio sense necessitat de recorrer a metodes tan drastics com l'estivill.
Espero haver-te ajudat, ñi q sigui una mica!
Molts anims!

[entrerius]

Rousi, els fills son així, dependents al màxim per naturalesa, de la mare principalment. Si la mama falta necessiten qualsevol altra persona i se'n fan dependents.

Amb 13 mesos encara s'estan formant. No saben parlar, ni caminar (pràcticament... et tocarà portar-lo en braços fins als 3!!!), ni raonar..... ni sobreviure per sí sols.
Ells no entenen que la mama marxa però desprès torna. El concepte temps és molt abstracte per la seva comprensió. Ell et necessita i et demana. Et vol sempre al seu costat perquè tu li assegures la supervivència a part de representar-ho tot en el seu reduït món, tu sola li cobreixes totes les necessitats: menjar, beure, higiene, contacte, seguretat, amor..... que pot voler més un petitó que la mama???

Costa assumir que els petits depenen tant de tu, i et costarà trobar espai propi durant molt de temps encara... i si en ve un altre en camí, el millor que pots fer és fer-te a la idea que el teu petit no fa res d'estrany ni té cap trastorn rar. Els petits son així, i el que expliques és el més normal del món. Ell et necessita!
Això no ho pots canviar!!! el que si pots canviar és la teva forma de veure-ho... t'asseguro que et canviarà la vida.

Per cert: el meu fill farà 4 a l'abril. El sofà de casa ja té la forma del cos del meu home. Encara avui, moltes nits es trasllada allí a l'hora de l'incursió nocturna del petit al llit gran. Així, quan arriba tenim espai de sobres. El papa s'ho ha pres tal com és realment: un etapa que mai més tornarà! i ara toca deixar espai i seguretat a qui ho necessita.

Molta paciència i sort en el canvi de xip.

[ISASF]

HOLA!

Estic d'acord amb totes les marones... però també crec que el que no facis ara.. no ho intentis fer despres, quan neixi l'altre fillet.

També penso, que si hi ets tu... potser que ell ho sapiga fer... la meva nena, també te molta dependencia de mi... i ma mare al.lucina, es queda amb els iaios quan jo treballo.. i està la mar de bé, mai no plora.
Quan jo hi soc, plora.. em demana.... per que? Son super llestos....

Jo no crec que sigui tampoc l'ideal que el papi marxi del llit .. ni que sigui tan normal... logicament, si ha estat malaltó.. però ara tot ha de tornar al seu lloc, i potser t'has de quedar una mica amb ell a la seva habitació fins que es dormi.. demà una miqueta menys d'ajuda.. i demà passat una miqueta menys... pero poc a poc, cadascú al seu lloc....
No voldras posar-lo solet d'aqui a sis mesos.. quan neixi l'altre fillet... aixi si que serà dur.. per tu i per ell.

Per mi que t'has de posar fites, avui fins aqui, dema fins alla.. dema passat un altre miqueta...
I que sapigues que ploren moltissim mes perque tu hi ets.

Un peto guapisima,

Isa sf

[neuetes]

Completament d'acord amb l'entrerius. No afegiré res més del que ha dit ella...

[FloR]

Jo també estic completament d'acord amb l'entrerius!!

Tinc un petit de 12 mesos i és tal i com descrius, jo només tinc vida si ell dorm, com pots imaginar ara fa la siesta , comprenc que amb l'embaràs estiguis més cansada però ell pobret no te la culpa i segur que nota el que li ve a sobre, i després serà molt pitjor.. Nosaltres vam passar una etapa moooolt dura als 10 mesos quan va entrar a la llar i jo vaig tornar a treballar, s'arrapava a mi i no m'el podia treure de sobre!! La meva sol.lució va ser deixar tota la resta de coses i estar per ell.. El papi quan arribava feia el sopar i quan el David dormia, es recollia tot, endreçava la roba, preparava el dinar del dia següent.. I si plorava doncs amb ell, tota la resta pot esperar.. Et recomano que et facis amb una motxilla ergonòmica tipus la boba, jo moltes vegades m'el penjo a l'esquena i vaig fent.. També et dic que com més itfentis separar-te d'ell, ell més et reclamarà.. Jo seia al sofà amb ell a sobre i el meu home treia les seves joguines i poc a poc anava baixant a jugar, si no l'agafava em perseguia plorant per tota la casa, l'havia d'agafar igual i després trigava molt més a voler estar amb el seu pare!!
Ànims i endavant, pensa que tot passa i massa ràpid!!

[jllt]

D'acord amb tot el que t'han dit fins ara... I no és per desanimar-te, però s'anirà fent gran i anirà tenint etapes de mamitis molt i molt aguda. El nostre nen farà quatre anys el mes que ve i des de fa una temporadeta no em deixa marxar sola de casa, o plora quan el seu pare se l'emporta a passeig i jo em quedo a casa. Li passa de seguida, però el numeret el fa. També tenim una nena, de dos anys i mig, que només calma les enrabiades als braços de la mama, només vol que la vesteixi la mama, i que sigui la mama qui se'n vagi a dormir al seu llit quan es desperta a mitjanit. O sigui que amb 13 mesets, què li vols, a la criatureta? Pren-t'ho amb calma i dóna-li la volta al mitjó (encara que sóc la primera de reconèixer obertament que a vegades és moooooolt complicat de fer), i pensa, com ja t'han dit, que aquestes etapes passen i d'aquí a un temps seràs tu la que voldràs que et faci una mica més de cas. Paciència!

[Takita]

Totalment d'acord amb el que ha dit l'entrerius. Entenc perfectament que necessitis espai i temps per a tu, però penso que hauries de mirar de canviar el xip, perquè sinó se't farà molt més dur quan neixi el germanet i ell encara és petit i hi ha moltíssimes coses que no entén.
El meu fill sempre ha dormit bé i quan estava embarassada de l'Emma va començar a dormir malament i a només voler dormir amb mi al sofà; jo dormia fatal, sobretot al final, però ell estava inquiet i em necessitava molt a prop, així que no hi havia altre remei i m'encantava veure com es tranquilitzava dormit abraçadet a mi. Per a ell, va ser dur haver-me de compartir, però per a mi també ho va ser no poder estar al 100% per ell, així que et recomano que aprofitis el temps en exclusiva amb ell al màxim.

[Rousi23]

Hola Boniques,
Moltes gràcies per les vostres respostes, no he pogut contestar abans, entre festes i feina i mandangues...
Tot i que he llegit i entenc les vostres respostes, no m'han servit de gaire, m'explico.
Ja se que pel meu nen de 13 mesos es molt dur que el comenci a disciplinar, però crec que a partir de l'any es el moment de comença'l a educar i a marcar-li un camí amb una sèrie de normes.
Jo el que vull es que mon fii aprengui a dormir al seu llit, que no tingui sis anys i la nostra habitació sembli una comuna Hyppie. Que aprengui a menjar a la taula en família i no haver-lo de perseguir per tota la casa amb fa forquilla i el tall, que respecti als grans quan parlen, que no digui la última paraula quan el renyi perquè ha fet una cosa que no ha estat bé.
Tot això crec que són valors de l'educació que li hem d'ensenyar els pares, a poc a poc, clar, es per això que ara que ja hem passat la barrera de l'any hem començat a aplicar el mètode Estivill. Segurament us posareu les mans al cap, però pel que he estat llegint, hi han persones que els hi ha anat molt bé. Que els seus fills no sabien dormir més de 3 hores seguides i ara dormen tota la nit. Que ara van solets al llit i s'adormen. Crec que es un benefici per tota la família, a la llarga, perquè ara portem tres nits molt dures veient com el nostre petitó es deix la gola reclamant-nos. Però ja hem passat de despertar-nos 6 cops a la nit a només dos, a plorar 20 min a plorar 3 o 4, i tenim l'esperança de que al final aconseguim que el xic dormi tota la nit abans de que vingui el nou germanet/a.
Jo quan hem vaig proposar ser mare em vaig fer un munt de promeses que no he complert, com mai faré collit, mai faré que el meu home dormi en una altre habitació, MAI FARÉ el mètode Estivill. Com he dit promeses que mai he complert, perquè em vaig fer una idea i sobre la marxa he vist que era un altra.
Com he dit mil cops es supervivència.
Estic enamoradíssima de mon fill i me l'estimo amb bogeria però això no vol dir que li hagi de permetre tot. Tinc nebots on les meves germanes no han aplicat el mètode Estivill, els nens fan el que volen, mengen com volen, dormen moltes vegades encara amb elles, diuen la última paraula, jo ho sento però això no ho vull. En canvi conec famílies que els seus fills van a dormir a l'hora prevista sense raons.
He llegit molts sobre el Carlos Gonzàlez, i m'encanta, però ho vec irreal, crec que com a pares el que hem de fer es agafar de cada autor el que ens vagi més bé per cada moment.

Bé moltes gràcies per les vostres opinions, m'han ajudat molt.

Espero que tingueu una bona estrada d'any.

[neuetes]

Veig que ja has pres la decisió, només el temps et dirà si l'has encertat o no.
Jo només et diré que el que he après de la maternitat en aquests 5 anys que gairebé té la meva filla, és que cap mètode és efectiu, ni un. Nosaltres hem aplicat més el sentit comú i l'hem adaptat a la seva manera de ser i a les seves necessitats. Els nens són com són, cada un és diferent, amb un tarannà i un temperament genuïns, però que tots tenen en comú una cosa: als 24 mesos estaràn preparats per assolir unes fites que als 13 no podràn i no serà perquè ho facin "per possants a prova" o "perquè ens prenen el pèl", sino que simplement no estàn fisiològicament o psicologicament preparats. Els 2 anys de la meva filla no eren el mateix que els 4 que té ara (a punt de fer-ne 5) i t'asseguro que sense aplicar cap mètode menja sola (assentada a taula, amb els coberts), es vesteix sola, es dutxa sola (amb nosaltres a supervisant-la), dorm sola (a vegades, ningú és perfecte), se sap comportar i respecta als grans (si prèviament li hem estat explicant què es trobarà i el comportament que esperem d'ella)... Però aixó és ARA, als 4 anys, no als 2.

Molta sort i bon any.

[Takita]

Estic d'acord amb la neuetes. Això que dius

Jo el que vull es que mon fii aprengui a dormir al seu llit, que no tingui sis anys i la nostra habitació sembli una comuna Hyppie. Que aprengui a menjar a la taula en família i no haver-lo de perseguir per tota la casa amb fa forquilla i el tall, que respecti als grans quan parlen, que no digui la última paraula quan el renyi perquè ha fet una cosa que no ha estat bé.

El meu fill sempre ha dormit al seu llit perquè així ho ha volgut ell (excepte en ocasions puntuals) i menja sol i a taula des que tenia 16 mesos, però la resta.... No és que vulgui fer la punyeta, és que no comprèn que ha d'esperar per parlar, quan se li acut alguna cosa, la diu i ja està i això de l'última paraula... suposo que el teu fill encara no ha començat amb les rebequeries, perquè nosaltres en tenim dia sí, dia també i quan estan en plena rebequeria, ni senten ni raonen.

Resumint: que amb 13 mesos és molt petit per a fer i entendre moltíssimes coses i hi ha una edat per a tot.

[FloR]

A mi m'ha quedat mal cos.. El meu en te 12, m'ho imagino i puufff tan petitet.. Espero que mai li hagi de negar el que necessita, ja pot petar el mon!!

[Julyet]

Per aquesta regla de tres si volem que als 18 condueixin ja hauríem de posar-los davant del volant, no?

[Penny]

Només per a la teva informació: http://www.bebesymas.com/desarrollo/est ... -tres-anos

D'altra banda, no entenc com pots dir això:

ara portem tres nits molt dures veient com el nostre petitó es deix la gola reclamant-nos.

i quedar-te tan tranquil·la. Em fa molta llàstima el teu fill.

[Julyet]

RECUERDEN:

• Es normal que los bebés se despierten a menudo por la noche durante el primer y segundo año de vida.

• Los bebés que toman el pecho tardan más tiempo en dormir de un tirón, pero eso no les perjudica.

• Los padres deciden donde dormirá el bebé. Ninguna solución es mejor que otra. Es una cuestión cultural.

• Unas rutinas agradables pueden facilitar la transición al sueño, pero no se debe aplicar por norma ningún entrenamiento de tipo “conductual”.

• Si el bebé comparte la cama con la madre (colecho) deberá ser acostado boca arriba y sin cubrir su cabeza. (¡Y eviten fumar dentro de casa!)

• Es preferible atender al llanto del bebé tanto de día como de noche.

• Si dos personas adultas tienen permiso para dormir juntas ¿por qué no puede dormir con sus padres un bebé indefenso o un niño asustado?

Tret de: Revista electrónica de información para padres de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria http://www.famiped.es/en/node/460

[ariadna]

Res més a afegir! Comparteixo el que han dit la Neuetes, la Takita, la Julyet, la Penny i la Flor.

[entrerius]

Rousi, has pres una decisió i et desitjo molta sort. Espero que això us millori la vida a tots.
Tens tota la raó... jo tinc un petit al que li he de repetir mil cops cada cosa perquè l'entengui i fa pataletes impressionants i es resisteix a creure fins que en el seu petit cervell no ha entès el concepte, fins que ell no ha estat capaç d'entendre el perquè de tot plegat no hi ha manera, tu!!!!........ és realment un malcriat!!! I ara que està en plena etapa egocèntrica.... no t’ho vulguis imaginar: jo, jo, i jo...... Al•lucino quan altres nens creuen a la primera i veig com és el meu es resisteix una i mil cops..... deu ser perquè no he estat prou dura amb ell.
I amb el tema de seure a taula és una guerra diària: no hi ha manera de fer-lo estar quiet!!! Això sí, menja de valent!, però quiet no hi ha manera.....suposo que he prioritzat la seva alimentació i he deixat les maneres.... i clar.... les conseqüències son nefastes!!! Em consolo pensant que encara no té 4 anys i per naturalesa no poden estar quiets, perquè el seu cervell viatja a una velocitat d’impacte i a anys llum en menys d’un segon..... però és un consol... la realitat és que se m’ha escapat de les mans i no he estat prou estricta.
Amb el tema dormir ens té fregits també...... encara avui té por de quedar-se tota la nit sol al llit de la seva habitació, i s’ha d’adormir amb mi cada nit. I com que encara es desperta cada dia, doncs ha de venir a treure a son pare del llit i venir al meu costat per sentir-se segur. Pot ser tens raó... pot ser el que li cal és obligar-lo a patir la por tot sol a l'habitació fins que se li passi o fins que deixi de plorar..... el que passa és que sóc una bleda i se'm puja a la xepa!!! I així anem.....
L'he deixat massa corda i ara ja no hi ha res a fer!!! clar com que jo, tot i tenint 44 anys encara no sé controlar les emocions no em veig capaç de demanar-li al meu fill de 3,5 anys que ho faci.... pot ser li deixaré més vidilla i que vagi fent poc a poc.... així jo també aprenc cada dia una miqueta més de mi mateixa i del meu fill, perquè té tela el nen!!! té caràcter propi i no accepta un No per resposta vàlida.... li he de raonar...... clar.... deu ser un dels efectes secundaris de tenir-los malcriats......
Sort en tinc a l’escola és un nen model, sap estar quiet quan toca, seure quan toca, emocionalment molt estable... vaja.... tot el contrari que a casa... això deu voler dir que se’m puja a la xepa a mi i sols a mi, sa mare.... amb la única que treu el seu caràcter i amb la única que es veu capaç de fer-ho... amb la resta és reprimeix i a mi em toca el rebre. Segurament si hagués estat més estricta, també sabria reprimir-se amb mi. Creus que encara hi estic a temps o tindrà aquesta llibertat amb mi per sempre?