El part a casa, un luxe?
Re: El part a casa, un luxe?
Neuetes, el llibre "Parto Seguro" me'l va deixar un company de feina i ja li he tornat...
Sobre el que dius del dolor de l'expulsiu, sí clar, mal en fa. De totes maneres jo recordo més queixar-me de mal que no el mal en si. És a dir, quan recordo aquell moment em veig a mi queixant-me de dolor, però no recordo el dolor... no sé si m'explico. Jo el que recordo més dolorós són les ganes d'empènyer i no poder fer-ho (perquè estava a casa). Un cop sí que podia empènyer ho recordo com menys dolorós...
I per alleujar el dolor de les contraccions a mi el que m'anava molt bé és concentrar-me en la respiració (lenta) i sobretot no estar estirada (per mi molt millor dreta). La pilota no la vaig fer servir fins al final final, abans no havia tingut realment tant de mal com per provar què passava si em posava a la pilota.
Ostres, ara explicant aquestes coses me n'adono que no tinc paraules per descriure les sensacions del part, va ser una experiència tant bèstia, tant instintiva i tant natural... Em quedo sense paraules per descriure l'alegria, el dolor, l'alleujament...
Pregunta el que vulguis, m'encanta tornar a pensar en el meu part! A més, en el seu dia vaig dir que m'havia resultat una experiència estressant, però mica en mica vaig valorant més tot el procés del part i la manera com el meu cos va fer-ho que no pas l'anècdota de les presses pel trasllat a l'hospital...
Sobre el que dius del dolor de l'expulsiu, sí clar, mal en fa. De totes maneres jo recordo més queixar-me de mal que no el mal en si. És a dir, quan recordo aquell moment em veig a mi queixant-me de dolor, però no recordo el dolor... no sé si m'explico. Jo el que recordo més dolorós són les ganes d'empènyer i no poder fer-ho (perquè estava a casa). Un cop sí que podia empènyer ho recordo com menys dolorós...
I per alleujar el dolor de les contraccions a mi el que m'anava molt bé és concentrar-me en la respiració (lenta) i sobretot no estar estirada (per mi molt millor dreta). La pilota no la vaig fer servir fins al final final, abans no havia tingut realment tant de mal com per provar què passava si em posava a la pilota.
Ostres, ara explicant aquestes coses me n'adono que no tinc paraules per descriure les sensacions del part, va ser una experiència tant bèstia, tant instintiva i tant natural... Em quedo sense paraules per descriure l'alegria, el dolor, l'alleujament...
Pregunta el que vulguis, m'encanta tornar a pensar en el meu part! A més, en el seu dia vaig dir que m'havia resultat una experiència estressant, però mica en mica vaig valorant més tot el procés del part i la manera com el meu cos va fer-ho que no pas l'anècdota de les presses pel trasllat a l'hospital...
Re: El part a casa, un luxe?
La de coses que vull escriure aquí i la de poc temps que tinc!
LondonB: me n'alegro molt i molt i molt que la nena ja estigui fent el pi :P. Estàs en les millors mans del món, o almenys dins de tot el que jo conec, i tindràs un part de luxe, luxe. No saps les ganes de saber la teva història! :)
pesol: vaig llegir la teva crònica i quina canya! M'ha encantat, tan natural, tan "com són les coses". M'he identificat amb moltes coses que expliques (tot i que a mi la part de l'hospital, tot i que van ser 4 hores, se'm van fer una mica llargues).
neuetes, "al lio". Tema expulisiu: La meva conclusió abans i després del part de la Ivet és que cada una ho vivim diferent. Però també depèn de les condicions... Per exemple, ma germana gran va tenir al gran sense epidural, i em deia que després de tooootes les contraccions tampoc és per tant (i ella és MOLT cagada, però molt, molt...). Però fa 16 anys va estar estirada tota la dilatació amb oxitocina... o sigui que de natural res de res
. I en relats com els de la Ayrs o la Crissie ja vaig veure que sí que era molt dolorós :P. Però el fet que algú t'ho expliqui i no et digui "ni se te ocurra!!!" em feia pensar que "jo podria".
La meva experiència: doncs sí, em va fer molt de mal. Era una sensació molt bèstia. Vaig estar 2 hores des que vaig estar completament dilatada fins que va sortir (per ser un 2n part pel que he llegit és normal però déu ni do) i no sé si era perquè duia volta de cordó. Sí que les contraccions "penúltimes" eren força espaiades, fins i tot tenia ganes de dormir i juraria que una "minicapcinada" vaig fer (o em vaig evadir de tal manera que semblava que dormia). Però treure el cap ho recordo heavy metal, jo només recordo alguns instants que sentia que parlaven però no entenia que deien i que jo deia "però no ha sortit ja?????". També recordo un moment de tenir tan de mal que havia perdut la sensibilitat i pensava que m'havien fet episio o m'havia desgarrat a tope (i no vaig tenir ni la més mínima esgarrapada...).
Però no saps com me n'alegro d'haver pres aquesta decisió i haver-la dut fins el final. El part de l'Emma va anar molt bé també tot i ser amb oxitocina i epidural (també me la van posar estant molt dilatada, no sé de quant però al cap d'una hora de dur la epi ja tenia a l'Emma...). Però em va encantar l'experiència, el domini de la situació que sentia (tot i els nervis de pensar "i pot fer-me més mal???"), el poder de decisió que em van donar tenint en compte que era part natural (em van dir que "jo dirigia", tret d'algunes coses que ja sabia innegociables com la via, la llum...).
I... ara mateix davant d'alguna situació d'esforç recordar aquell moment em fa "créixer". No sé, això igual és una pel·lícula que m'he muntat jo, però en general jo sóc una persona molt maldestre i "poc en forma". Sóc descordinada, tinc poca resistència... i quan penso tot el que vaig sentir penso "si vaig poder amb allò puc amb tot". I ja veus tu, simplement vaig deixar fer... però em motiva, em motiva molt.
Tinc la sensació que amb aquesta segona maternitat (en general) tinc més seguretat i, a part de l'experiència, crec que aquest bon inici hi té a veure.
Trucs pel dolor: A mi la respiració em va ajudar molt, però no les del prepart, en absolut. A casa de seguida vaig adonar-me que els "jadeos" em relaxaven i m'ajudaven a passar la contracció. I em vaig passar tota la dilatació que semblava una peli porno.
A casa l'hora que em vaig tirar a la banyera va ser la millor. Estava allà ficada, a les 3 del matí, amb el calefactor a tope, súper emocionada perquè em moria de ganes d'abraçar a la meva nena i que tot havia començat com volia...
A l'hospital vaig estar molta estona dreta però no tenia ganes de caminar, estava molt cansada. I després estava a la camilla semireclinada i amb les cames doblegades. Anava canviant però em costa moure'm. També em venia de gust estar tapada, molta escalfor. No tenia ganes de xerrar, només de vegaes entre contraccions.
Recordo el pensament motivacional de "vinga, que aquest és l'últim!" (ara no n'estic segura... :P) i de "no saps com gaudiràs quan estiguis a l'habitació, et trobaràs de conya i podràs menjar i relaxar-te amb la teva nena als braços".
Ah, la sensació d'empènyer i alliberació no la recordo gens. Tampoc tenia unes ganes irrefrenables d'empènyer. Recordo la sensació que havia llegit al bloc de la Inma marcos de tenir "un meló al cul" (tal qual) i que no em permetia tenir el cul arrepenjat. Em van dir de posar-me de 4 potes però no tenia ganes, vaig pensar que seria massa cansat (veus el que et deia que no estic en forma...). La posició final va ser força asseguda, amb els peus arrepenjats, estava força còmoda.
Però tampoc em van dir que calia empènyer, ho vaig començar a fer perquè volia... però ja et dic, no ho recordo gaire... Ah, una altra cosa: a mi em deien que portava molt bé les contraccions i que "control·lava", i jo això no sé què vol dir, perquè de debò que estava totalment desinhibida, tan d'actitud com verbalment. Sí que em van dir que al final just el moment de treure el cap no empènyer va bé perquè el cos empeny sol i així és més difícil tenir desgarros, si empenys acostumen a haver-n'hi més (o sigui, si surt "suau" és millor). O això tinc entès (bé, m'ho van dir en aquell moment i em sona haver-ho llegit). I es veu que de vegades no pots evitar empènyer, i jo sí que ho vaig fer (mira que vaga que arribo a ser, però mira, me'n vaig beneficiar).
No sé si em deixo algo interessant d'explicar... Tu pregunta!
Ah, jo vaig recordar el dolor uns dies. Després ja no, ni una mica, m'és impossible. Crec que vaig recordar el dolor mentre em van durar els "entuertos", que amb el 2n són durillos...
LondonB: me n'alegro molt i molt i molt que la nena ja estigui fent el pi :P. Estàs en les millors mans del món, o almenys dins de tot el que jo conec, i tindràs un part de luxe, luxe. No saps les ganes de saber la teva història! :)
pesol: vaig llegir la teva crònica i quina canya! M'ha encantat, tan natural, tan "com són les coses". M'he identificat amb moltes coses que expliques (tot i que a mi la part de l'hospital, tot i que van ser 4 hores, se'm van fer una mica llargues).
neuetes, "al lio". Tema expulisiu: La meva conclusió abans i després del part de la Ivet és que cada una ho vivim diferent. Però també depèn de les condicions... Per exemple, ma germana gran va tenir al gran sense epidural, i em deia que després de tooootes les contraccions tampoc és per tant (i ella és MOLT cagada, però molt, molt...). Però fa 16 anys va estar estirada tota la dilatació amb oxitocina... o sigui que de natural res de res
La meva experiència: doncs sí, em va fer molt de mal. Era una sensació molt bèstia. Vaig estar 2 hores des que vaig estar completament dilatada fins que va sortir (per ser un 2n part pel que he llegit és normal però déu ni do) i no sé si era perquè duia volta de cordó. Sí que les contraccions "penúltimes" eren força espaiades, fins i tot tenia ganes de dormir i juraria que una "minicapcinada" vaig fer (o em vaig evadir de tal manera que semblava que dormia). Però treure el cap ho recordo heavy metal, jo només recordo alguns instants que sentia que parlaven però no entenia que deien i que jo deia "però no ha sortit ja?????". També recordo un moment de tenir tan de mal que havia perdut la sensibilitat i pensava que m'havien fet episio o m'havia desgarrat a tope (i no vaig tenir ni la més mínima esgarrapada...).
Però no saps com me n'alegro d'haver pres aquesta decisió i haver-la dut fins el final. El part de l'Emma va anar molt bé també tot i ser amb oxitocina i epidural (també me la van posar estant molt dilatada, no sé de quant però al cap d'una hora de dur la epi ja tenia a l'Emma...). Però em va encantar l'experiència, el domini de la situació que sentia (tot i els nervis de pensar "i pot fer-me més mal???"), el poder de decisió que em van donar tenint en compte que era part natural (em van dir que "jo dirigia", tret d'algunes coses que ja sabia innegociables com la via, la llum...).
I... ara mateix davant d'alguna situació d'esforç recordar aquell moment em fa "créixer". No sé, això igual és una pel·lícula que m'he muntat jo, però en general jo sóc una persona molt maldestre i "poc en forma". Sóc descordinada, tinc poca resistència... i quan penso tot el que vaig sentir penso "si vaig poder amb allò puc amb tot". I ja veus tu, simplement vaig deixar fer... però em motiva, em motiva molt.
Tinc la sensació que amb aquesta segona maternitat (en general) tinc més seguretat i, a part de l'experiència, crec que aquest bon inici hi té a veure.
Trucs pel dolor: A mi la respiració em va ajudar molt, però no les del prepart, en absolut. A casa de seguida vaig adonar-me que els "jadeos" em relaxaven i m'ajudaven a passar la contracció. I em vaig passar tota la dilatació que semblava una peli porno.
A casa l'hora que em vaig tirar a la banyera va ser la millor. Estava allà ficada, a les 3 del matí, amb el calefactor a tope, súper emocionada perquè em moria de ganes d'abraçar a la meva nena i que tot havia començat com volia...
A l'hospital vaig estar molta estona dreta però no tenia ganes de caminar, estava molt cansada. I després estava a la camilla semireclinada i amb les cames doblegades. Anava canviant però em costa moure'm. També em venia de gust estar tapada, molta escalfor. No tenia ganes de xerrar, només de vegaes entre contraccions.
Recordo el pensament motivacional de "vinga, que aquest és l'últim!" (ara no n'estic segura... :P) i de "no saps com gaudiràs quan estiguis a l'habitació, et trobaràs de conya i podràs menjar i relaxar-te amb la teva nena als braços".
Ah, la sensació d'empènyer i alliberació no la recordo gens. Tampoc tenia unes ganes irrefrenables d'empènyer. Recordo la sensació que havia llegit al bloc de la Inma marcos de tenir "un meló al cul" (tal qual) i que no em permetia tenir el cul arrepenjat. Em van dir de posar-me de 4 potes però no tenia ganes, vaig pensar que seria massa cansat (veus el que et deia que no estic en forma...). La posició final va ser força asseguda, amb els peus arrepenjats, estava força còmoda.
Però tampoc em van dir que calia empènyer, ho vaig començar a fer perquè volia... però ja et dic, no ho recordo gaire... Ah, una altra cosa: a mi em deien que portava molt bé les contraccions i que "control·lava", i jo això no sé què vol dir, perquè de debò que estava totalment desinhibida, tan d'actitud com verbalment. Sí que em van dir que al final just el moment de treure el cap no empènyer va bé perquè el cos empeny sol i així és més difícil tenir desgarros, si empenys acostumen a haver-n'hi més (o sigui, si surt "suau" és millor). O això tinc entès (bé, m'ho van dir en aquell moment i em sona haver-ho llegit). I es veu que de vegades no pots evitar empènyer, i jo sí que ho vaig fer (mira que vaga que arribo a ser, però mira, me'n vaig beneficiar).
No sé si em deixo algo interessant d'explicar... Tu pregunta!
Ah, jo vaig recordar el dolor uns dies. Després ja no, ni una mica, m'és impossible. Crec que vaig recordar el dolor mentre em van durar els "entuertos", que amb el 2n són durillos...
Re: El part a casa, un luxe?
Wow Julyet!! moltes gràcies!! Ets un sol!
La veritat és que llegint les vostres esperiències, al teva, la de la pesol, la crissie, l'ayrs i moltes d'altres em tranquil.litzen i em fan veure que jo també puc!! Sé que no serà fàcil, sé que farà mal i sé que després me'n sentiré molt orgullosa... però sempre hi ha por quan s'enfrontes en una cosa nova que no conèixes i més quan saps que per tenir la recompensa hi haurà dolor... costa tant d'espantar la por al desconegut!!!
I una altra pregunta... les vostres parelles com es van preparar (si és que es van preparar)? us van ajudar? es van informar tant com vosaltres? van fer de bons acompanyants i us van donar ànims i recolzament? o van fer el típic paper de l'home de "jo sóc secundari i m'ho miro tot desde la barrera"? El meu no hi pren atenció, confia en mi i en la meva decisió... però jo ja li estic mentalitzant que aquest part no serà com l'altre, que encara es va permetre una "becaineta"... m'haurà de donar ànims, fer-me massatges, entendre'm i no jutjar-me, vaja, que s'haurà d'arremangar i participar... i que segur que hi haurà un moment en què voldré abandonar i posar-me anestèsia (per por o per no suportar el dolor) i que el seu paper serà donar-me oxigen per continuar endavant sense por...
La veritat és que llegint les vostres esperiències, al teva, la de la pesol, la crissie, l'ayrs i moltes d'altres em tranquil.litzen i em fan veure que jo també puc!! Sé que no serà fàcil, sé que farà mal i sé que després me'n sentiré molt orgullosa... però sempre hi ha por quan s'enfrontes en una cosa nova que no conèixes i més quan saps que per tenir la recompensa hi haurà dolor... costa tant d'espantar la por al desconegut!!!
I una altra pregunta... les vostres parelles com es van preparar (si és que es van preparar)? us van ajudar? es van informar tant com vosaltres? van fer de bons acompanyants i us van donar ànims i recolzament? o van fer el típic paper de l'home de "jo sóc secundari i m'ho miro tot desde la barrera"? El meu no hi pren atenció, confia en mi i en la meva decisió... però jo ja li estic mentalitzant que aquest part no serà com l'altre, que encara es va permetre una "becaineta"... m'haurà de donar ànims, fer-me massatges, entendre'm i no jutjar-me, vaja, que s'haurà d'arremangar i participar... i que segur que hi haurà un moment en què voldré abandonar i posar-me anestèsia (per por o per no suportar el dolor) i que el seu paper serà donar-me oxigen per continuar endavant sense por...
Re: El part a casa, un luxe?
Tens raó, a mi com has pogut llegir tb m'espantava el que pogués sentir. Tot i saber que seria un dolor fisiològic, no l'havia sentit mai... I fa respecte.
Quan va rebre'm la llevadora (bé, després de saber que estava de 7 cm) em va dir si volia epidural. Jo li vaig dir que ella què faria, perquè jo el dolor el portava bé i sabia que era el més segur seguir sense, però que em feia respecte l'expulsiu, i em va dir "no te la posis, que tindràs un part natural molt maco". I jo vaig pensar "domcs apa, a pel part natural maco!". Si ella no m'arriba a animar, epidural al canto. Necessitava saber que qui m'acompanyava al part creia que allò era el millor, jo no havia de demostrar ni defensar res (bé, és que ho trobo impossible...).
O sigui per a mi això era el més bàsic. La ,eva parella sap el que sap de parts perquè jo li explico, li envio articles.... Però a ell és un tema que no el motiva. A ell limagraden els parts de les seves filles, no tots els parts del món com a mi :P. Aleshores com el teu home, que em recolza, se'n fia, però no seria "un expert". Però la veritat jo durant les contraccions no suportava que em toquessin, així que ell mateix va adonar-se'n que el seu paper en alguns moments era total,emt passiu (tb va fer una becaina a l'hospital). A casa una estona (al principi...) vam estar mirant "the big bang theory" i m'agradava estar acompanyada, però després em va venir de gust estar sola a la banyera, i ell se'n va aapnar a dormir (però no va dormir gens :P). Tot això no ho teníem parlat ni res, jo li vaig anar dient en cada moment. Durant l'exoulsiu ell i la infermera que aguantava el mirall m'animaven, a mi que em diguessin que abançava un milímetre em motivava a tope. En resum,,que més enllà de ser-hi, jo no necessitava (ni volia) res més.
Ah, el feia servirmtb d'intermediari amb la llevadora quan no hi era, perquè demanés aigua, quenvinguessin,etc... I no haver de parlar gaire jo.
Quan va rebre'm la llevadora (bé, després de saber que estava de 7 cm) em va dir si volia epidural. Jo li vaig dir que ella què faria, perquè jo el dolor el portava bé i sabia que era el més segur seguir sense, però que em feia respecte l'expulsiu, i em va dir "no te la posis, que tindràs un part natural molt maco". I jo vaig pensar "domcs apa, a pel part natural maco!". Si ella no m'arriba a animar, epidural al canto. Necessitava saber que qui m'acompanyava al part creia que allò era el millor, jo no havia de demostrar ni defensar res (bé, és que ho trobo impossible...).
O sigui per a mi això era el més bàsic. La ,eva parella sap el que sap de parts perquè jo li explico, li envio articles.... Però a ell és un tema que no el motiva. A ell limagraden els parts de les seves filles, no tots els parts del món com a mi :P. Aleshores com el teu home, que em recolza, se'n fia, però no seria "un expert". Però la veritat jo durant les contraccions no suportava que em toquessin, així que ell mateix va adonar-se'n que el seu paper en alguns moments era total,emt passiu (tb va fer una becaina a l'hospital). A casa una estona (al principi...) vam estar mirant "the big bang theory" i m'agradava estar acompanyada, però després em va venir de gust estar sola a la banyera, i ell se'n va aapnar a dormir (però no va dormir gens :P). Tot això no ho teníem parlat ni res, jo li vaig anar dient en cada moment. Durant l'exoulsiu ell i la infermera que aguantava el mirall m'animaven, a mi que em diguessin que abançava un milímetre em motivava a tope. En resum,,que més enllà de ser-hi, jo no necessitava (ni volia) res més.
Ah, el feia servirmtb d'intermediari amb la llevadora quan no hi era, perquè demanés aigua, quenvinguessin,etc... I no haver de parlar gaire jo.
Re: El part a casa, un luxe?
Julyet, les teves paraules em recomforten. Tens raó, cal que el professional que t'atengui t'entengui i et doni l'ajuda "extra" per autoconvençer-te de tirar endavant... no és qüestió de demostrar res, sino de ser valenta i dir "va, a per totes!!". El teu home és com el meu, no hi para atenció i confia cegament amb mi i amb el meu criteri... sé (ho dic per la meva manera de ser) que no voldré que em toqui ni que prengui la iniciativa si jo no li demano... són una persona molt poruga quan m'enfrento amb alguna cosa desconeguda però a la vegada bastant independent i autosuficient... sóc una mica bipolar!
Sé que em deixarà fer i per tenir-lo ocupat el faré fer d'intermediari entre jo i el personal sanitari... També sé que si em donen "la empenteta" contínua, seré capaç d'aconseguir-ho.
Ara no tinc temps, però després entro amb més calma i pregunto més cosetes!!
Sé que em deixarà fer i per tenir-lo ocupat el faré fer d'intermediari entre jo i el personal sanitari... També sé que si em donen "la empenteta" contínua, seré capaç d'aconseguir-ho.Ara no tinc temps, però després entro amb més calma i pregunto més cosetes!!
Re: El part a casa, un luxe?
LONDON!!! QUINA ALEGRIA!!!!!
Aquesta petita t'ha fet patir una micona, però ha entès que era important per totes dues que es girés!! S'està preparant, ja queda molt poquet!! Ànims que segur que anirà la mar de bé!!!
No m'he llegit els últims missatges pq tinc la mossa rondinant i la poso a dormir ja! però us llegiré quan pugui, que m'agrada molt que s'hagi reactivat aquest tema!! (encara que sempre som les mateixes plastes les que hi participem!!
amb carinyuuuuuuu ehhh!!!
)
Aquesta petita t'ha fet patir una micona, però ha entès que era important per totes dues que es girés!! S'està preparant, ja queda molt poquet!! Ànims que segur que anirà la mar de bé!!!
No m'he llegit els últims missatges pq tinc la mossa rondinant i la poso a dormir ja! però us llegiré quan pugui, que m'agrada molt que s'hagi reactivat aquest tema!! (encara que sempre som les mateixes plastes les que hi participem!!
amb carinyuuuuuuu ehhh!!!
)Re: El part a casa, un luxe?
Neuetes, tema marits... Jo també crec que si li interessa, li pots passar algun article, o que vegi algun vídeo, o que llegeixi algun trosset del llibre Parto Seguro (quan te l'envïi
) etc. Sinó, crec que potser un mínim de coneixements sobre com és un part natural sí que hauria de tenir. Li pots explicar tu mateixa. Més que res perquè no s'espanti quan no toca i tal. Tot i que si ja ha viscut un altre part, com a mínim ja sap una mica de què va el tema. I també està molt bé el que ja fas de parlar amb ell de com creus que serà el dia del part, que potser vols estar sola, que potser de sobte vols que estigui al teu costat i no el deixes ni anar a pixar com no suportes que et toqui. Ni tu mateixa pots saber com reaccionaràs el dia del part ni què et vindrà de gust, però en tot cas que estigui preparat pel que sigui.
I el que diu la Julyet que ell sigui l'intermediari amb la llevadora està molt bé perquè normalment no tens gaires ganes de parlar i menys amb desconeguts. També està bé que tingui clar algunes coses com que no tallin el cordó fins que pari de bategar, pell amb pell des del minut 1, que mirin el que li hagin de mirar sobre teu, que no cal que la netegin, com a mínim al principi, i que en tot cas ho podeu fer vosaltres també etc i que s'encarregui de que es compleixi, així tu tens una cosa menys per preocupar-te (tot i que si a Igualada tenen protocol de Part Natural suposo que moltes d'aquestes coses ja les fan).
Heli, passa't i comenta!! Les " de sempre" et trobem a faltar per aquí!!
) etc. Sinó, crec que potser un mínim de coneixements sobre com és un part natural sí que hauria de tenir. Li pots explicar tu mateixa. Més que res perquè no s'espanti quan no toca i tal. Tot i que si ja ha viscut un altre part, com a mínim ja sap una mica de què va el tema. I també està molt bé el que ja fas de parlar amb ell de com creus que serà el dia del part, que potser vols estar sola, que potser de sobte vols que estigui al teu costat i no el deixes ni anar a pixar com no suportes que et toqui. Ni tu mateixa pots saber com reaccionaràs el dia del part ni què et vindrà de gust, però en tot cas que estigui preparat pel que sigui.I el que diu la Julyet que ell sigui l'intermediari amb la llevadora està molt bé perquè normalment no tens gaires ganes de parlar i menys amb desconeguts. També està bé que tingui clar algunes coses com que no tallin el cordó fins que pari de bategar, pell amb pell des del minut 1, que mirin el que li hagin de mirar sobre teu, que no cal que la netegin, com a mínim al principi, i que en tot cas ho podeu fer vosaltres també etc i que s'encarregui de que es compleixi, així tu tens una cosa menys per preocupar-te (tot i que si a Igualada tenen protocol de Part Natural suposo que moltes d'aquestes coses ja les fan).
Heli, passa't i comenta!! Les " de sempre" et trobem a faltar per aquí!!

Re: El part a casa, un luxe?
Tema pares... jo al pesolman li vaig fer llegir el capítol dedicat als pares del llibre parto seguro (4 pàgines que bàsicament diuen que han de recolzar la dona en les seves desicions), a part d'haver parlat amb ell de com m'agradaria que fos el part i dels meus motius per voler part natural.
He de reconèixer que ell no estava molt convençut del tema part natural, encara el mateix dia del part m'anava dient "n'estàs segura?"
. En el meu cas, el vaig necessitar molt poc. Durant la dilatació tots dormien i jo estava per casa, no vaig sentir en cap moment la necessitat de despertar-lo. I ja a l'hospital (quan encara estava aparcant el p*tu cotxe) sí que el trobava a faltar, el necessitava. No perquè fes res en concret, sinó perquè estigués allà. Quan va arribar recordo demanar-li de tant en tant un petonet, no ho sé, aquells "piquitos" em feien notar que estava allà i que em recolzava i m'ajudava dins les seves possibilitats (nules, perquè la que havia d'empènyer era jo...).
He de reconèixer que ell no estava molt convençut del tema part natural, encara el mateix dia del part m'anava dient "n'estàs segura?"
. En el meu cas, el vaig necessitar molt poc. Durant la dilatació tots dormien i jo estava per casa, no vaig sentir en cap moment la necessitat de despertar-lo. I ja a l'hospital (quan encara estava aparcant el p*tu cotxe) sí que el trobava a faltar, el necessitava. No perquè fes res en concret, sinó perquè estigués allà. Quan va arribar recordo demanar-li de tant en tant un petonet, no ho sé, aquells "piquitos" em feien notar que estava allà i que em recolzava i m'ajudava dins les seves possibilitats (nules, perquè la que havia d'empènyer era jo...).Re: El part a casa, un luxe?
Tema pares, que no us he explicat la meva experiència. Jo el que vaig necessitar del Poniolet és que estigués allà. I prou. Vull dir que no necessitava que fes res, però volia que hi fos. Una estona va dormir (recordeu que el meu part va durar més de 40h) i llavors sí que el vaig trobar a faltar.
Durant l'expulsiu a casa es veu que estava plorant com una magdalena de l'emoció i no podia fer res. Però en aquell moment jo estava per altres temes i ni m'en vaig adonar
Durant l'expulsiu a casa es veu que estava plorant com una magdalena de l'emoció i no podia fer res. Però en aquell moment jo estava per altres temes i ni m'en vaig adonar

Re: El part a casa, un luxe?
neuetes ha escrit:Una pregunta... al part de la nena vaig donar positiu al cultiu i em van possar antibiòtic per vena (que junt amb la epidural, el suero i els monitors estava ben lligada i fermada com un gos rabiós), si ara em dona un altre cop positiu i vull mobilitat... com va el tema del antibiotic? també te'l possen per vena? i si et posses de part abans de saber els resultats dels cultiu (a mi no me'l fan fins a la setmana 38, que ho trobo molt just)?
Si pareixes a l'hospital no hi ha problema amb això. Et deixaran posada una via, i t'administraran antibiòtic cada 4 hores... no t'has d'estar lligada a cap bossa (i més si vols part natural!!). L'estreptococ va i ve, i com més tard et fan el cultiu, més fiable és, per això apuren tant. En cas que pareixis abans de tenir els resultats, et tractaran com si fossis positiu.
Jo el dolor de l'expulsiu el recordo molt diferent del mal de contraccions (durant la dilatació em feien MOLT mal les cuixes, no podia aguantar ni a la pilota, ni a quatre grapes, ni dreta recolzada enlloc... havia d'estar asseguda amb les cames superrelaxades). A la dilatació les contraccions eren més bèsties (fotia uns crits que no podia -ni volia
-controlar) , però ja no em feien mal les cames i podia posar-me de cuclilles o a quatre grapes... i el saber que quedava taaaan poc, va fer que estigués de subidón! I les ganes d'empènyer hi eren, totalment!! de fet, jo no em pensava pas que estigués en completa, jo volia anar a fer caca!!
Ah, i l'aro de foc, sísí, el vaig notar totalment! Com una pressió tan bèstia, que sembla que estiguis a punt d'explotar per baix, que fa que cremi! A mi em va agobiar bastant, era poc agradable, encara que no pel mal... és difícil d'explicar... i en aquell moment volia tenir la meva nena JA als braços...
Jo trucs pel dolor no te'n puc pas dir. No vaig intentar cap truc, mai, simplement vaig deixar que el meu cos anés fent, posicionant-me cada moment com em semblava que estava millor. El dolor hi és, i no el podem amagar, l'hem d'encarar i passar-lo...
Pel tema homes... crec que la clau està en que entenguin el procés, i els teus desitjos. A partir d'aquí, cada dona té unes necessitats diferents de "recolzament". Jo necessitava que fos allà, però no necessitava que em demanés com estava, ni com anava, ni que em fes massatges... fins al final, que de cuclilles a la cadira de parts sí que volia tenir-lo a prop, i que m'aguantés. Per això, tu has de saber què vols, i fer-li saber a ell... El principal factor per aconseguir un part natural és sentir-te segura, tan amb el coneixement del procés, com en el personal que t'atén, com amb la teva parella.
Ah, aquí tens la meva crònica, que em sembla que l'últim enllaç que vaig posar no anava bé: https://dl.dropbox.com/u/25524025/Cr%C3 ... 20Emma.pdf
Bé, tu pregunta, que ens encanta posar-nos monotemàtiques!! jajaja
Julyet, has descrit perfectament com em sento jo també amb el tema de l'empoderament... és a dir... et fa créixer el fet de saber que ho vas aconseguir! jeje..
Pèsol, m'agrada veure com has canviat (i positivat!) la percepció del teu superpart express!!

Ponioleta!!

Re: El part a casa, un luxe?
Gràcies Helia.
No puc obrir el pdf de la crónica del teu part...
Re: El part a casa, un luxe?
neuetes ha escrit:Gràcies Helia.No puc obrir el pdf de la crónica del teu part...
a mi sí que em va!
Igualment jo la tinc guardada a l'ordinador (de fa temps!)
si vols te l'envio per mail (m'hauries de dir el mail per mp) - Londonbaby
- :: zebra

- Entrades: 1074
- Membre des de: dg. oct. 07, 2007 11:13 am
Re: El part a casa, un luxe?
Us vaig llegint desde el mòbil, m'encanta que en torneu a parlar dels vostres parts i la sensació que el mal us va suposar. M'empodereu a tope!!!
Neuetes a les biblios almenys a les de la meva ciutat hi ha molts llibres penso que "claus" sobretot aquest de Parto Seguro, "La revolución del Nacimiento" o Parir sin miedo. Crec que la bibliotecària és com nosaltres perquè ha editat un triptic amb llibres recomanats per criança ( posa al C. González i al Papi), tema son ( la Rosa Jové) i en parts i embaràs estan tots aquests
Julyet això de que parles que entre la dilatació i l'expulsió et va venir ganes de descansar, ho hem parlat amb la Inma i es diu fase de transició. Es veu que normalment als hospitals, com que van per feina, després de la dilatació ve la fase d'expulsió quan ella ( i d'altra evidència científica clar) diu que entremig hi ha aquesta fase que et fa "descansar" i agafar forçes pel moment d'empènyer. Em fa molta gràcia això de cagar un meló, ella sempre ho recalca molt!
M'agradaria taaaaaaaaaaaaaant poder participar amb les meves sensacions en aquest post, us envejo tant ( de la bona!). Com que l'Aleix va ser inducció el dia q sortia de comptes i vaig dilatar molt poc abans de la cessàrea, la meva por més gran no és el mal en si ( que també penso si seré capaç de soportar-ho però us llegeixo i em dóneu forçes ) sinó que el meu cos es posi de part i dilatar. Ja sé que són inseguretats, que totes les dones podem, he llegit molt i estic superinformada i ben atesa, però aquesta es la meva por: que el meu cos no funcioni.
Neuetes a les biblios almenys a les de la meva ciutat hi ha molts llibres penso que "claus" sobretot aquest de Parto Seguro, "La revolución del Nacimiento" o Parir sin miedo. Crec que la bibliotecària és com nosaltres perquè ha editat un triptic amb llibres recomanats per criança ( posa al C. González i al Papi), tema son ( la Rosa Jové) i en parts i embaràs estan tots aquests
Julyet això de que parles que entre la dilatació i l'expulsió et va venir ganes de descansar, ho hem parlat amb la Inma i es diu fase de transició. Es veu que normalment als hospitals, com que van per feina, després de la dilatació ve la fase d'expulsió quan ella ( i d'altra evidència científica clar) diu que entremig hi ha aquesta fase que et fa "descansar" i agafar forçes pel moment d'empènyer. Em fa molta gràcia això de cagar un meló, ella sempre ho recalca molt!
M'agradaria taaaaaaaaaaaaaant poder participar amb les meves sensacions en aquest post, us envejo tant ( de la bona!). Com que l'Aleix va ser inducció el dia q sortia de comptes i vaig dilatar molt poc abans de la cessàrea, la meva por més gran no és el mal en si ( que també penso si seré capaç de soportar-ho però us llegeixo i em dóneu forçes ) sinó que el meu cos es posi de part i dilatar. Ja sé que són inseguretats, que totes les dones podem, he llegit molt i estic superinformada i ben atesa, però aquesta es la meva por: que el meu cos no funcioni.
Aleix 22-12-2009 Cesària innecessària
Martina 2-2-2013 PVDC a casa
Martina 2-2-2013 PVDC a casa
Re: El part a casa, un luxe?
1er de tot: LONDONBABYYYYY!!! YUHUUUUUU!!!
NEUETES i les altres: que guay eh!!!!! és uan canya aquest post!!!
JO la veritat us confessaré una cosa, com sabeu les meves contraccions van ser hiperplacides fins que vaig estar completa. Un cop dilatada de 10 es fa fer INSUPORTABLE pe`ro tot allò ja va durar només 30 o 40 minuts...allò va ser el pitjor de tot...I aquí ve la confessió:
L'expulssiu va ser molt ràpid, vaig treure la Maria en un sol pujo pq estava convençuda que sinó ho feia, em moriria. Pel mal de les contraccions, no pel mal de tenir un cap entre les meves cames.
DOncs aquell pujo...aquell crit que encara sento quan hi penso no era de dolor...era de PÀNIC...Si! Vaig cridar de PÀNIC a MORIR-ME...realment aqeulls instants van ser duríssims, pe`ro no era dolor. NO HO ERA...EL dolor ja no el notava, pe`ro la sensacióq eu un cos patinava desde dintre meu cap a fora, va ser una sensació tan BÈSTIA...TANT!Recordo, que quan va sortir la Maria amb aquella velocitat, fins i tot se'm van elevar les cames de la inèrcia, de la força, potència...si, potència.
Quasi cada dia, en algún moment penso en el meu part, i recordo aquell moment, aquell crit desgarrador, i m'entra angoixa.'angoixa del No-controlar...PErò sé, que si tinc un tercer fill, ho tornaré a fer, perquè aquesta sensació ANIMAL, INSTINTIVA o diga-li hache mai més a la vida la podrem sentir de cap de les maneres....només PARINT i encara que amb el que acabo d'escriure sembli tot el contrari....PARIR és una autèntica PASSADA! és el millor que podem fer les dones!
La veritat és que em costa molt d'explicar....HO sabreu en aquell moment...
COSES PER ALIVIAR: doncs ni idea, perquè no sentia dolor...Jo no sé si realment estava molt preparada en el sentit que no em vaig fer cap idea pre-concebuda sobre el dolor de part, no sé si va ser que vaig deconcectar el meu cervell de màquina i vaig deixar que elc ervell primitiu treballés, o e´s que vaig tenir una potra acollonant i no avig patir dolor real...EL que si que sé, és que entrar a aqeulla banyera em va fer sentir com estar en un núvol...em vaig sentir protagonista de mi mateixa...em sentia lleugera, tranquila, segura i còmode.
MARIT: jo tenia molta por de com m'ajudaria,de com ho portaria, etc....i com que no li donava la gana llegir res...vaig deicidir fer un curs pre-part natural que durava un cap de setmana, i allà, amb una altre persona explicant-li el que era un PART NATURAL, explicant-li tècniques de massatge, com podien actuar, idees...Va ser fantàstic, perquè no només va entendre el seu paper, sino que es va involucrar moltissim a partir d'aquell curs.
PErò també em va passar com la Julyet. Quan el dolor de veritat va començar, no vaig deixar que ningú em toqués, ni tan sols em podien roçar, ni ell, ni les llevadores...Si s'apropaven massa a mi mossegava (literalment
), o siguiq ue no sé si els massatges i les fregues funcionen
En fi!!! seguiu explicant-nos-ho tot eh!!!!! i les sensacions i les pors..TOT!!! pleaseeee
NEUETES i les altres: que guay eh!!!!! és uan canya aquest post!!!
JO la veritat us confessaré una cosa, com sabeu les meves contraccions van ser hiperplacides fins que vaig estar completa. Un cop dilatada de 10 es fa fer INSUPORTABLE pe`ro tot allò ja va durar només 30 o 40 minuts...allò va ser el pitjor de tot...I aquí ve la confessió:
L'expulssiu va ser molt ràpid, vaig treure la Maria en un sol pujo pq estava convençuda que sinó ho feia, em moriria. Pel mal de les contraccions, no pel mal de tenir un cap entre les meves cames.
DOncs aquell pujo...aquell crit que encara sento quan hi penso no era de dolor...era de PÀNIC...Si! Vaig cridar de PÀNIC a MORIR-ME...realment aqeulls instants van ser duríssims, pe`ro no era dolor. NO HO ERA...EL dolor ja no el notava, pe`ro la sensacióq eu un cos patinava desde dintre meu cap a fora, va ser una sensació tan BÈSTIA...TANT!Recordo, que quan va sortir la Maria amb aquella velocitat, fins i tot se'm van elevar les cames de la inèrcia, de la força, potència...si, potència.
Quasi cada dia, en algún moment penso en el meu part, i recordo aquell moment, aquell crit desgarrador, i m'entra angoixa.'angoixa del No-controlar...PErò sé, que si tinc un tercer fill, ho tornaré a fer, perquè aquesta sensació ANIMAL, INSTINTIVA o diga-li hache mai més a la vida la podrem sentir de cap de les maneres....només PARINT i encara que amb el que acabo d'escriure sembli tot el contrari....PARIR és una autèntica PASSADA! és el millor que podem fer les dones!
La veritat és que em costa molt d'explicar....HO sabreu en aquell moment...
COSES PER ALIVIAR: doncs ni idea, perquè no sentia dolor...Jo no sé si realment estava molt preparada en el sentit que no em vaig fer cap idea pre-concebuda sobre el dolor de part, no sé si va ser que vaig deconcectar el meu cervell de màquina i vaig deixar que elc ervell primitiu treballés, o e´s que vaig tenir una potra acollonant i no avig patir dolor real...EL que si que sé, és que entrar a aqeulla banyera em va fer sentir com estar en un núvol...em vaig sentir protagonista de mi mateixa...em sentia lleugera, tranquila, segura i còmode.
MARIT: jo tenia molta por de com m'ajudaria,de com ho portaria, etc....i com que no li donava la gana llegir res...vaig deicidir fer un curs pre-part natural que durava un cap de setmana, i allà, amb una altre persona explicant-li el que era un PART NATURAL, explicant-li tècniques de massatge, com podien actuar, idees...Va ser fantàstic, perquè no només va entendre el seu paper, sino que es va involucrar moltissim a partir d'aquell curs.
PErò també em va passar com la Julyet. Quan el dolor de veritat va començar, no vaig deixar que ningú em toqués, ni tan sols em podien roçar, ni ell, ni les llevadores...Si s'apropaven massa a mi mossegava (literalment
), o siguiq ue no sé si els massatges i les fregues funcionen
En fi!!! seguiu explicant-nos-ho tot eh!!!!! i les sensacions i les pors..TOT!!! pleaseeee



VISITA EL MEU BLOG: http://maretameva.wordpress.com/
[b][color=#0080FF]EL PART DE LA MARIA: viewtopic.php?f=115&t=27419&p=1388186#p1388186
Re: El part a casa, un luxe?
London, el teu cos funcionarà, perquè ha gestat una criatura sana, i per tant, la pot parir!
No va funcionar la primera vegada perquè era una inducció, ja ho saps, en les induccions hi ha risc de que el cos no respongui. Però si et poses de part de manera natural, el teu cos sabrà fer-ho, perquè serà ell el que decidirà el com i el quan. Però t'entenc eh? També em feia por a mi, això! Amb la cessària de l'Èlia només vaig dilatar dos miserables centímetres (en el meu cas la cessària va ser per patiment deguda a infecció), i per tant era com un primer part, amb l'afegit que tenia una cicatriu... El de sempre, vaja. Recordo que quan vaig arribar a migjorn estava en ple treball de part, i supereufòrica per això, perquè m'havia posat de part!! jejeje... a tu et passarà el mateix, i et donarà molta força! Empapa't dels relats d'apoyocesareas, rellegeix-te el meu, al final vam fer unes quantes reflexions amb les llevadores sobre el PVDC. I els últims dies estigues tranquila, sobretot! mira de tenir algunes hores sola cada dia perquè puguis parlar-li a la petita, perquè et puguis "recollir"... a mi em va anar molt bé!
Crissie... és que és brutal eh?
La llevadora que em va atendre el part, en una xerrada prepart em va dir que quan les dones criden que s'estan morint o que volen marxar a l'hospital, és que ja estan en dilatació completa. I jo, encara no sabia que estava en completa (ni m'ho podia imaginar perquè dues hores abans estava de 2cm), i li vaig dir "NO PUC MÉS!!!! EM MORIRÉ!!!!!!!", i recordo que per dins pensava "sisi, tu et penses que dic això perquè estic en completa, però nono! mestic morint de veritat!!!!"
Però resulta que sí, que estava en completa!!

Crissie... és que és brutal eh?
La llevadora que em va atendre el part, en una xerrada prepart em va dir que quan les dones criden que s'estan morint o que volen marxar a l'hospital, és que ja estan en dilatació completa. I jo, encara no sabia que estava en completa (ni m'ho podia imaginar perquè dues hores abans estava de 2cm), i li vaig dir "NO PUC MÉS!!!! EM MORIRÉ!!!!!!!", i recordo que per dins pensava "sisi, tu et penses que dic això perquè estic en completa, però nono! mestic morint de veritat!!!!"
Però resulta que sí, que estava en completa!!

Re: El part a casa, un luxe?
Helia i Crissie, a mi també m0ho van dir això de que quan les dones ja no poden més, exigeixen l'epidural, volen anar a l'hospital etc, és que estan de 10 cm!
Me'n vaig una mica del tema, però l'altre dia al FB de Néixer a Casa (Imma Marcos & co) van publicar una foto d'un PVDC a la setmana 43+3!!! La foto era una mare en una banyera, amb un bebé al damunt, un pare despullat i la Imma Marcos plorant
Crec que si tinc un altre fill vull parir amb ella. Després de conèixer-la al curs de Lactància m'ha donat tanta confiança...

Me'n vaig una mica del tema, però l'altre dia al FB de Néixer a Casa (Imma Marcos & co) van publicar una foto d'un PVDC a la setmana 43+3!!! La foto era una mare en una banyera, amb un bebé al damunt, un pare despullat i la Imma Marcos plorant
Crec que si tinc un altre fill vull parir amb ella. Després de conèixer-la al curs de Lactància m'ha donat tanta confiança...
Re: El part a casa, un luxe?
Acabo de llegir la crònica de la Helia (gràcies Poni!!
) i només em surt una sola cosa per dir: WWWWOOOOOOWWWWWW!!!!!

) i només em surt una sola cosa per dir: WWWWOOOOOOWWWWWW!!!!!

- Londonbaby
- :: zebra

- Entrades: 1074
- Membre des de: dg. oct. 07, 2007 11:13 am
Re: El part a casa, un luxe?
Ponieleta, la Inma és un amor, és cert que va superatabalada pq rep moltes consultes tan de parts com.de lactància però imagina el moment que em va palpar i va veure que la nena estava en cefal.lica va plorar més que jo!!
Aleix 22-12-2009 Cesària innecessària
Martina 2-2-2013 PVDC a casa
Martina 2-2-2013 PVDC a casa
Re: El part a casa, un luxe?
Londonbaby ha escrit:Ponieleta, la Inma és un amor, és cert que va superatabalada pq rep moltes consultes tan de parts com.de lactància però imagina el moment que em va palpar i va veure que la nena estava en cefal.lica va plorar més que jo!!

Re: El part a casa, un luxe?
M'estic morint de ganes d'escriure... Buffff! Tot el que dieu es interesantissim!!!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |












