dos fills petits... voldria dividir.me...

[Silka]

Hola noies,
Tinc una nena de casi tres anys i una bebe de sis mesos... Estic una mica depre perque sento que no puc disfrutar de cap de les dues com m.agradaria... Sobretot de la gran
La petita encara pren el pit i aixo em lliga molt a ella, pero tampoc ho vull canviar... Pel mati treballo fns les 15h i em quedo amb la peque per donar.li el pit i descansar una mica... De manera q les tardes les solc passar amb ella i la gran esta amb el seu pare... Al princi
pi ella nomes volia estar amb mi pero ara passa just el contrari...s.ha acostumat a estar molt mes temps.amb el pare i ara ella rebutja moltes vegades estar amb mi...i aixo em fa estar molt trista...
Quan li trenco la rutina.i vaig jo a busvar.la a.l.escola o un mati tinc festa per portar.la ella es deu posar nerviosa i fa que lo q havia de ser una alegria acava sempre amb rabieta pel que sigui...
Be, se q el temps ho anira posant tot al seu lloc, prero mentrestant... Em fa molta tristor no disfrutar de la meva nena gran..

[lila]

Ho hagués pogut escriure jo... la sensació de no arribar del tot a cap de les dues... D'haver de deixar la gran més de banda perquè les necessitats de la petita són "més bàsiques"... El pensar que t'estàs perdent coses de la gran...

Uf!!! Què dur!

Ara les meves ja comencen a anar a l'hora, però tot i així encara tinc de vegades aquesta sensació, de no poder dedicar-me tot el que voldria a cadascuna...

Se suposa que, en el fons, és una de les coses bones de tenir més d'un fill: el fet que t'hagin de compartir, el no ser sempre el centre, el reietó..., no???
Se suposa que tot plegat educa els nostres fills en valors positius per ells: del saber esperar, del no tenir sempre tot el que un vol, paciència, compartir...

[cuqueta]

Hola Silka,

el que descrius penso que és del tot normal al principi, com tu dius la teva filla petita només té 6 mesos i es molt poc temps per a poder fer coses les 3 juntes o bé dedicar-li menys temps, sobretot si feu pit a demanda. Quan et llegia m'he sentit identificada al 100% perquè els primers mesos amb els meus dos nens també van ser així com els descrius tu, el gran "passant" de mi de tal manera que molts cops plorava de la pena que em feia quan em rebutjava, i pensant que al petit no li dedicava tanta atenció com la que va tenir el primer.
Ara bé, han passat 18 mesos i et puc dir que la situació ha canviat radicalment!!! no ha estat de cop, sinò gradualment, ara a partir dels 6 mesos ja introduireu l'AC i per tant disminuiran les preses, tindras una mica més de temps per al gran, a mi el que m'ha funcionat molt bé (i encara em funciona) es aprofitar les estones que el petit dorm o bé esta amb algun altre membre de la família per dir-li al gran que farem alguna cosa que NOMÉS es per nens grans, així ell se sent important i sap que és el seu temps per estar 100% amb mi. El petit s'ha espavilat molt al tenir un germà gran i és molt més independent que el Marc quan tenia la seva edat, de totes maneres, quan el Marc esta al cole fem coses només ell i jo i que sé que al gran no li agraden. La resta del temps intento fer activitats que puguem fer els 3 junts i la veritat és que ens n'estem sortint bastant bé. Jo estic encantada de veure la relació que tenen entre els dos, s'estimen moltíssim (encara que a vegades es peguin com passa entre tots els germans) i tinc molt clar que tenir-ne més d'un és la millor decisió que he pres després de decidir de tenir el primer.
Aaaahhhh em deixava de comentar-te que jo quan els tenia els dos amb mi i li havia de donar el pit al petit ho feia davant del gran, li donava colors per fer un dibuix o pintar, un puzzle, activitats que es fan amb silenci "relatiu" i així ell no se sentia sol, el petit al principi es distreia més i no mamava tant però després s'hi va acabar acostumant i ara prén pit a tot arreu sense problema
Molts ànims i deixa passar una mica el temps, ja veuras com tot anirà a millor cada dia

[ISASF]

Hola!

suposso que ja ho fas, però fes-li participar en cuidar la petita.... JO ho fet una mica a l'inreves... Els meus es porten just 3 anys.
Ni dia mes ni dia menys.... estan a punt de fer 4 i 1. Li he donat moolt temps al gran, molt molt. Amb la petita al parc, amb la petita als cumples, amb la petita a tot arreu.... però molt pendent del gran.
De fet, quan son petits... necessiten mes atencions basiques i carinyo, es clar...
En la baixa, intentava dedicar-li la tarda al gran.... havia estat amb la nena tot el dia, aprofitant i petonejant-la... jiji.
Si havia de fer algo, comprar.. aprofitava per deixar la petita, que encara no s'enteren, i compartia coses amb el gran. Tot com un joc, comprar-fer el sopar- endreçar.. juntets, com un joc.
I es clar , quan no es pot, i la petitona necessita... li demanava ajuda pels bolquers, i el pit, li deia... es que té gana la nostra petitona!
He fet molts esforços de temps, perque podia anar el pare a buscar-lo al cole.... però volia que no canviés res, i sense dinar anava també al cole i despres al parc..

Que deixis la nena petitona un temps ara, es mes facil que desprès. Com mes gran son, el segons, mes exigeixen.... son mes llestos, i reclamen molt!!

Segur que tot aixo ho fas, mami.
Nomes et volia dir que ho vegis mes positiu, es el millor regal del mon, tenir germans. Cada vegada estic mes contenta de que es portin 3 anys.... ha sigut suficient perque el gran sigui indenpendent o força autonom, i no massa, perque ja comparteixen coses i riuen junts.
NO podras arribar a tot, però no passa res..... estas al seu costat, els estimes, i creixen compartint i estimant-se.

El meu nen ahir em va dir que la Adriana (la meva princessa) es la bebé mes bonica del mon, i que vol que sigui la seva novia per sempre.
Quan va a dormir, l'abraça i li diu-..... teee quieeeerooo taaaantoooo.

I també te gelos, i rabietes, continuament... pero la part bonica es moooolt bonica.

Besitooooos,

isa sf

[Silka]

Gracies noies!
Sempre va be llegir els vostres consells i experiencies...
El problema q tinc es que la gran encara te moltes rabietes i no surto de casa mai amb les dos alhora... Em fa por... De manera q tinc q escollir estar amb una o l.altre...
I com s.ha acostumat a estar amb el seu pare per casi tot el dia q aqurlla avtivitay la vull fer amb ella s.atavala i sempre tenim rabieta assegurada...
I estic tant cansada... La peque no dorm seguit i em passo la nit donantli el pit..
El que em dol.molt es que la gran em digui: amb tu no mama... Amb el papa!!! Tu ves.te.n amb la bebe i jo amb el papa...

[eva_molle]

Hola,

Tranquila... amb aquestes edats requereix molt paciencia, jo t'aconsellaria que procuresis fer un canvi i surtir tu amb la gran, intenta-ho fent un joc... ,

[Takita]

Potser al principi et serà difícil, però jo miraria de fer coses amb les dues, és la manera que també puguis gaudir de la gran, que encara és petita i et necessita. Tens la sort de poder comptar amb el pare; en el nostre cas, pels seus horaris de feina, no és possible i des del primer dia que he hagut de sortir i fer-ho tot sola amb els dos. Les rebequeries només van durar un parell de mesos, perquè em tenia sempre al seu costat. Tot i que hagués pogut comptar amb el pare, no l'hauria deixat "sempre" amb ell, doncs així crec que l'hagués "allunyat" de mi i potser hauria tingut més gelos. No sé, tot plegat és complicat i cada cas és diferent, però penso que està bé que passi estones amb el pare perquè tu també puguis descansar, però també que intentis passar més temps amb la gran, fent coses plegades.
Ànims!

[ELE]

Es complicat siguem realistes pero s ha d fer un esforć...a mi personalment m va molt be la motxila porta bebes pq la peke sem queda roque i amb la gran q te 2anys i 9mesos anem al parc...la pujo al gronxador...juguem pilota...a la sorra...a casa jo tb faig puzzles o pinto amb la granamb l altre abraćos i si la peke dorm...aprofitem x fer coses les 2...po es dificil pq la peque cada cop fa mes moneries i d vegades penso q li faig poc cas a la petita....veurem... anims!!!

[glorieta]

Però quan dius que la tarda se la pasa amb el pare a que et refereixes? Esteu tots 4 junts o no? Pq si el pare està amb la gran podeu fer-ho tot els 4 junts i ara una estona l'un amb la gran i una estona l'altre, no? De fet els caps de setmana és el que feiem nosaltres. Ens repartiem tota la feina que no fos pit . I així jo també estaba a estones amb el gran. I si, el gran ha estat mooooltes més estones amb el pare fent coses que amb mi, però també sap que jo soc i tant demana un que l'alte. I això que el gran sempre ha tingut molta més papitis que mamitis. I entre setmana que sempre estaba sola amb els dos. I no se com, però t'en surts! Recordo un dia que tenia a en Pol a la banyera, el Jan al pit i parlava amb son pare fotent-li crits que vingues jaaaaa!!!!!! En aquell moment pensava que no m'en sortiria, i ara sempre tinc la sensació que no arribo a tot i que tot està a mitges, però es el que hi ha, els meus fills son feliços així que tot elque no faci avui, ho faré demà o no ho faré!