Esperant a que canvie la situació...

[dolçeta85]

Hola noies, fa temps que vos llegeixc des de les ombres, el meu estrenat marit i jo estem desitjant tindre un bebe, però el que passa és ell no està fixe i jo em vaig quedar sense feina al juny... estem esperant com diu el titol a que les coses milloren laboralment per poder aconseguir el nostre desig de ser pares i mentre estic entre vosaltres compartint les vostres il·lusions!

[irtap26]

Hola dolçeta benvinguda!

Segur que ben aviat la vostra situació millora i us poseu amb la recerca. El meu home i jo també feia temps que voliem un bebé, però jo estava estudiant i treballant, a més la feina no era fixa i haviem decidit casar-nos...total que ja ha passat un any i pico i a l'octubre ens vam quedar del que serà el nostre primer bebé, amb el que et vull dir que tot arriva al moment en que ha d'arrivar i que espero que en el vostre cas aviadet per a que segueixis per aquí.

Salut!

[Britta]

Hola Dolçeta,
nosaltres ho tenim molt semblant i es molt frustrant . Jo vaig acabar els estudis fa poc i trobar la feina es casi impossible i el meu home ja fa mig any que no treballa Hem fet una petita empreseta i ara som autonoms. Aquests propers mesos ens espera treballar molt i a veure si tenim sort i podem començar a fer la nostra vida. Molta sort reina, creu-me que se com et sents però segurament falta poquet i la situació es resoldra. (Perdona els errors, sóc extranjera) Una abraçada!

[dolçeta85]

Hola Britta i irpat26, irpta26 m'alegre molt de que esteu ja embarassats, enhorabona!!!
Que bé Britta que hageu format una empresa i segur que vos anirà molt bé... jo tinc una carrera i al setembre vaig acabar un màster, és per mi bastant frustrant ja que he treballat des que vaig acabar la carrera amb bebes i nens molt peques i ara ja no tinc res.
Ens vam casar al juny i jo sempre havia pensat que em casaria i tindriem un bebe i ara ens toca esperar i uff.., el meu marit em deia que ja arribaria el moment, ell fa temps em deia que erem molt joves i és ara ell qui sempre em toca la panxa i em diu quan hi haja un bebe...
Ara sembla que les coses no s'arreglen mai i que quan tens ganes de posar a tindre un fill no arriba mai el moment... la meua mare va faltar de càncer a l'agost i sé que ella m'havera dit que tirés endavant amb els nostres desitjos, però, ara sé que no és el moment, però ara amb la situació del pais que tenim, pense... quan arribarà?
Moltes gràcies noies per els vostres ànims!

[jessixcarlos]

Hola a totes,
Jo us entenc perfectament, encara que el meu cas es diferent perque nosaltres ja en tenim un. Quan va neixer Eric, que a l'abril fara 3 anyets, teniem molt car que voliem que es portessin tres anys, pero ara sabem que tal i com esta la cosa es portaran mes de tres anys segur.
Jo treballo per la meva compte, a l'empresa dels meus pares i el meu marit que fa ja 3 anys que va haver de tancar la seva, en fa algo mes de 2 que treballa tambe amb nosaltres. La situació es molt critica, hem hagut de portar a terme un ERO Temporal i la cosa esta molt complicada. Lluitem cada dia per treure el negoci cap endevant pero no les tenim totes amb nosaltres, tan pot ser que remontem com que haguem de tancar un dia d'aquest.
Tota aquesta situació, malgrat tenir el dos ganes d'anar a per el segon, som conscients de que no es el millor moment, ja que quan havia de neixer Eric ja ho vem passar malament pq ell va haver de tancar la seva empresa encara que per sort jo tenia la meva i no hi havien gaires problemes. Ara ens hi juguem perdre la feina els dos.
Aixi que em decidit esperar aviam que passa, si la situació mica en mica millora, encara que amb tot lo que es veu fora...
Tinc clar que vull un embaraç tranquil i no tornar a patir per com mantenir als meus nens com em va passar amb el primer.
Pero aixo son decisions molt personals.

[Britta]

Dolçeta, jo també he acabat el màster al setembre, quina gràcia Però suposo que tu has fet alguna cosa relacionada amb els nens,jo vaig fer l'economia. Nosaltres no som ni casats, però si la cosa millora, crec que ho podriem fer aquest any. Wenu, si m'ho demana el xicot Jo mentre estaré esperant

Jessi, amb la situació que hi ha aqui es molt dificil portar un negoci i que vaigi bé. Us desitjo molta sort i segur que aviat podeu començar a buscar el germanet/a. Nosaltres ja fa un any que ho estem provant amb l'empresa però la veritat que l'any 2012 va anar fatal. Desde febrer ho volem provar fer una mica diferent, aviam si hi ha sort. També ens va passar pel cap canvi del país però a mi em fa un pal. Ja ho he fet un cop i ara quan ja estic acostumada, he après els idiomes i tinc els meus amics, doncs no em dona la gana fer-ho un altre cop i començar de nou. També pensavem que podriem anar al meu país però el meu xicot no aprendria mai l'idioma (o tardaria anys), perquè es molt dificil. Aixi que ens toca esperar i esforçar-nos molt i segur que les coses milloren

[dolçeta85]

Hola a totes,
Jo us entenc perfectament, encara que el meu cas es diferent perque nosaltres ja en tenim un. Quan va neixer Eric, que a l'abril fara 3 anyets, teniem molt car que voliem que es portessin tres anys, pero ara sabem que tal i com esta la cosa es portaran mes de tres anys segur.
Jo treballo per la meva compte, a l'empresa dels meus pares i el meu marit que fa ja 3 anys que va haver de tancar la seva, en fa algo mes de 2 que treballa tambe amb nosaltres. La situació es molt critica, hem hagut de portar a terme un ERO Temporal i la cosa esta molt complicada. Lluitem cada dia per treure el negoci cap endevant pero no les tenim totes amb nosaltres, tan pot ser que remontem com que haguem de tancar un dia d'aquest.
Tota aquesta situació, malgrat tenir el dos ganes d'anar a per el segon, som conscients de que no es el millor moment, ja que quan havia de neixer Eric ja ho vem passar malament pq ell va haver de tancar la seva empresa encara que per sort jo tenia la meva i no hi havien gaires problemes. Ara ens hi juguem perdre la feina els dos.
Aixi que em decidit esperar aviam que passa, si la situació mica en mica millora, encara que amb tot lo que es veu fora...
Tinc clar que vull un embaraç tranquil i no tornar a patir per com mantenir als meus nens com em va passar amb el primer.
Pero aixo son decisions molt personals.

Hola jessixcarlos! tant de bó tot vos vaja bé i pogueu anar a per el segon, almenys ja en tens un!! La veritat es que jo no sé si això s'arreglarà mai perquè ningú té solucions per millorar... espere que la vostra empresa remonte i no hageu de tancar!!

[dolçeta85]

Dolçeta, jo també he acabat el màster al setembre, quina gràcia Però suposo que tu has fet alguna cosa relacionada amb els nens,jo vaig fer l'economia. Nosaltres no som ni casats, però si la cosa millora, crec que ho podriem fer aquest any. Wenu, si m'ho demana el xicot Jo mentre estaré esperant

Jessi, amb la situació que hi ha aqui es molt dificil portar un negoci i que vaigi bé. Us desitjo molta sort i segur que aviat podeu començar a buscar el germanet/a. Nosaltres ja fa un any que ho estem provant amb l'empresa però la veritat que l'any 2012 va anar fatal. Desde febrer ho volem provar fer una mica diferent, aviam si hi ha sort. També ens va passar pel cap canvi del país però a mi em fa un pal. Ja ho he fet un cop i ara quan ja estic acostumada, he après els idiomes i tinc els meus amics, doncs no em dona la gana fer-ho un altre cop i començar de nou. També pensavem que podriem anar al meu país però el meu xicot no aprendria mai l'idioma (o tardaria anys), perquè es molt dificil. Aixi que ens toca esperar i esforçar-nos molt i segur que les coses milloren

Britta si que és casualitat lo del màster!! Ja veuràs que promptet t'ho demanarà, per mi el dia dels casament, encara que sone a tòpic va ser el millor de la meua vida!! A veure si amb aquests canvis que dius vos va poc a poc millorant!!
Nosaltres també vam estar parlant sobre marxar, el que passa és que els idiomes ens fan enrere i s'ha de ser molt valent com tu per anar a un lloc sense conèixer l'idioma, és admirable, de veritat...jo ara també amb una situació delicada no em veig marxant a altre pais la veritat... a veure si la cosa millora una miqueta i ens posem a cercar

[Britta]

Guapa, has de ser mes optimista, encara que ara costa molt. Jo ja vaig plorar massa per aquest tema i ja no ho vull tornar fer. I si et poses un anunci aqui a soc petit que t'ofereixes que pots treballar amb nens i dius totes les teves experiències i els teus estudis? Poder que algú et podria ajudar.
Ai, quina enveja (sana) pel que dius de la teva boda!!! Jo vull dir'ho algun dia també

[SOLEX76]

molt encertat el títol del post! (fa dies que ho volia dir) i més amb la que està caient... Molt identificada amb el que dieu.... Ara es tracta de portar el millor possible la frustració de 'voler' i 'no poder' juntament amb l'energia per aconseguir que la situació canvïi...

m

[Britta]

molt encertat el títol del post! (fa dies que ho volia dir) i més amb la que està caient... Molt identificada amb el que dieu.... Ara es tracta de portar el millor possible la frustració de 'voler' i 'no poder' juntament amb l'energia per aconseguir que la situació canvïi...

m

SOLEX, això no es un facebook, però et poso un m'agrada Vinga noies, que el 2013 serà un bon any

[Sílvia26]

Hola noies, aquí una altra preocupada amb el mateix tema, però nosaltres hem decidit llançar-nos a la piscina i ja estem en cerca. El meu home té feina fixa i li va força bé, de fet, ara amb l'any nou li han apujat el sou una micona. El problema laboral és el meu... Sóc mestra interina i aquest any he tingut feina des de setembre i fins a juny, però al ser interina no sé mai que serà de mi el curs següent així que mai podré fer plans a ciència certa...

Així que aquest any, després d'haver-nos casat al maig, ja no ho volem postposar més i a pel baby que anem. Ens fa por, no us dic que no, però tenim família a qui demanar SOS en cas d'apuro gran i sinó, gastaré el paro mentre cuido del meu petit... És arriscat, ho sabem, però volem tirar endevant amb les nostres vides i fer el que el cos i el cor ens demana.

[miansil-27]

Silvia26, m'alegro molt de que us hagueu decidit ja... jolines es que es el mateix que diem nosaltres, mai serà bon moment, pero jo penso que de tot es surt.
Només hem de mirar anys enrere per adonar-nos.
Jo ara estic en proces d'aprimar-me una mica i cap a setmana santa ens hi posem amb la recerca! Pq con haguem d'esperar a que la situació canvii... aixó no ho arregla ni el mes pintat!

[SOLEX76]

miansil-27, si que es vera això, si. Si el 27 del teu nick és la teva edat, no t'amoïnis, tens temps... I tu el mateix, Sílvia26, i a la Britta, la dolçeta85... Una cosa, si podeu que sigui abans dels 30. Jo m'empenedeixo moooolt d'haver-ne anteposat coses com la vivenda, èxit amb la feina, despeses de casament (tant de bo els hi tingués ara pel baby...). És un consell fet amb tot el cor, nenes. Amb l'experiència de veure coses "a toro passat".
Sílvia26, fas molt bé. Jo ara penso que el primer es pot tenir sense tanta estabilitat com ens agradaria o com abans de la crisi es podia aconseguir, "donde comen dos comen tres"... comptant amb eventual ajut de la família en cas extrem, i també si us poden deixar coses com cuna, cotxet, trona,... tot això (també hi ha moltes coses de segona mà). Bona decissió. Sort!

pensaments possitius a les altres...

.

[Britta]

Mare meva, veig que som moltes amb aquest problema

Sílvia26, si que ets valenta Jo pensava que si fins al agost no canviaria res, fariem el mateix. Fa una mica por però com dieu, al moment adecuat podriem esperar mil anys.

Miansil-27, sort amb la dieta Jo em vaig aprimar casi 6 kilos nomès menjar les mateixes hores cada dia. Esmorzar a les 9, despres una cosa petita a les 12, dinar a les 14, berenar a les 17 i sopar a les 8.

[Britta]

miansil-27, si que es vera això, si. Si el 27 del teu nick és la teva edat, no t'amoïnis, tens temps... I tu el mateix, Sílvia26, i a la Britta, la dolçeta85... Una cosa, si podeu que sigui abans dels 30. Jo m'empenedeixo moooolt d'haver-ne anteposat coses com la vivenda, èxit amb la feina, despeses de casament (tant de bo els hi tingués ara pel baby...). És un consell fet amb tot el cor, nenes. Amb l'experiència de veure coses "a toro passat".
Sílvia26, fas molt bé. Jo ara penso que el primer es pot tenir sense tanta estabilitat com ens agradaria o com abans de la crisi es podia aconseguir, "donde comen dos comen tres"... comptant amb eventual ajut de la família en cas extrem, i també si us poden deixar coses com cuna, cotxet, trona,... tot això (també hi ha moltes coses de segona mà). Bona decissió. Sort!

pensaments possitius a les altres...

.

Solex, maca, ens hem creuat! Jo ara farè 25 anys però el meu noi va neixer al final del mateix any com tu. Ell no diu res perque veu la situacio que tenim però jo veig el que li agradaria tenir un ja. I a mi tambè. De fet encara no sento el rellotge biologic tant fort com algunes noies d'aqui de SP, però ja em sona una suficient per saber que el que vull es un nen/a . Jo tinc molta por d'esperar massa i despres tenir problemes, com moltes noies del SP i com la meva mare, que encara que em va tenir amb 24 anys, em buscava desde els 22. Per això tampoc vull esperar gaire.

[SOLEX76]

Britta, fas molt bé en mirar els antecedents familiars, influeixen molt. Quan explicaves això de volies ser mare des del 18 em recordaves a mi mateixa. Jo sempre he volgut ser mare. Però amb cap, amb seny que diven allà , i per això, amb el meu MAN (amb qui ara farem 8 anys de relació) ho endarreríem. I després he vist que ojalà la hipoteca se la menjès el putu banc, que casar-se ja no és tan essencial com abans (si ets tradicional) i que, amb els temps que corren de crisi $ el tema professional és molt relatiu. I t'ho dic jo que l'any passat m'en vaig gastar uns calers en un postgrau a la UB que després, amb l'embaraç, m'haurien vingut de perles... Però en el teu cas, jo miraria de trobar-ne algo de feina, ets jove, guapa. Jo sempre em trobo que cerquen assessors financers... Has mirat fer de traductora als Jutjats? Mira-ho, està molt bé.

Petons, ens anem diguent coses...
.

[dolçeta85]

Hola noies ja veig que no sóc l'única!!! Jo també em dedique a l'educació i la cosa no pinta gens bé!! Sobre el ser mare jo també al igual que vosaltres sempre he volgut ser-ho, de més joveneta volia que passara el temps ràpid per a poder acabar la carrera, trobar feina, casar-me i anar a per el baby...però ho he fet tot i m'he estancat a l'últim somni! Ara sense feina i sense previsió de que la cosa millore intente ser positiva però la meua mare va faltar fa uns mesos i l'única il·lusió que tinc ara és pensar en un fill, vull esperar per mi per estar millor del dol apart de la situació econòmica, el meu marit em diu que després de l'estiu ens posem i que passe el que tinga que passar però no sé...
Moltes gràcies per els ànims noietes!!

[SOLEX76]

dolçeta85, mmmuac!!

.

[Britta]

Britta, fas molt bé en mirar els antecedents familiars, influeixen molt. Quan explicaves això de volies ser mare des del 18 em recordaves a mi mateixa. Jo sempre he volgut ser mare. Però amb cap, amb seny que diven allà , i per això, amb el meu MAN (amb qui ara farem 8 anys de relació) ho endarreríem. I després he vist que ojalà la hipoteca se la menjès el putu banc, que casar-se ja no és tan essencial com abans (si ets tradicional) i que, amb els temps que corren de crisi $ el tema professional és molt relatiu. I t'ho dic jo que l'any passat m'en vaig gastar uns calers en un postgrau a la UB que després, amb l'embaraç, m'haurien vingut de perles... Però en el teu cas, jo miraria de trobar-ne algo de feina, ets jove, guapa. Jo sempre em trobo que cerquen assessors financers... Has mirat fer de traductora als Jutjats? Mira-ho, està molt bé.

Petons, ens anem diguent coses...
.

Solex, farè el que dius. Jo tambè em volia casar primer i despres arreglar la casa i un munt de coses mes, però trobo que tot això es pot fer sempre, tenir un fill no. Jo buscaba feina com una boja i res però, vam fer una empresa i ara ens centrarem molt amb trobar-nos la feina nosaltres mateixos. Ara ja tenim algunes coses que podrien sortir bé, ara toca esperar-nos una mica D'aqui 2 setmanes ho hauria de saber casi tot i si la cosa va bé, aquest any em quedo segurrrrr Això dels jutjats ni m'ha passat x cap, si en 2 setmanes no tindre bones noticies, ho miro segur, sembla molt bé. També m'havia passat x cap començar estudiar una mica el rus, crec que ara podria anar bé, amb tanta gent de Rússia que hi ha ara. I com que es llengua eslava, tindria facilitat. A veure a veure. I tu quin postgrau has fet a l'UB?

Hola noies ja veig que no sóc l'única!!! Jo també em dedique a l'educació i la cosa no pinta gens bé!! Sobre el ser mare jo també al igual que vosaltres sempre he volgut ser-ho, de més joveneta volia que passara el temps ràpid per a poder acabar la carrera, trobar feina, casar-me i anar a per el baby...però ho he fet tot i m'he estancat a l'últim somni! Ara sense feina i sense previsió de que la cosa millore intente ser positiva però la meua mare va faltar fa uns mesos i l'única il·lusió que tinc ara és pensar en un fill, vull esperar per mi per estar millor del dol apart de la situació econòmica, el meu marit em diu que després de l'estiu ens posem i que passe el que tinga que passar però no sé...
Moltes gràcies per els ànims noietes!!

dolçeta, em sap molt greu la cosa de la teva mare... A veure si aviat trobas feina i pots tenir el teu petit aviat Poder començarem buscar el mateix mes i tot