"PROBLEMES" amb la sogra

[Bryckley]

Bona tarda noies,

No se si ho puc escriure aquí però necessito consell per un petit problema que tinc:

Des que estic embarassada la meva sogra no para de tocar-me la panxa... I NO HO SUPORTO!!! Segurament també hi entra el meu caràcter però considero que és una part del meu cos i em costa acceptar que, només pel fet d'estar embarassada, la gent es cregui amb el dret de tocar-se sense més ni més. El cas és que ningú ho fa (o em demana permís abans) menys ella. El que em passa és que aquest fet fa que cada vegada em costi més anar a casa dels meus sogres perquè penso "au! A aguantar la pesada de la sogra".
A més, des que estic esperant, he deixat de ser jo per ser "el recipient que porta el seu nét/a". Quan parla amb el meu marit no demana com estic sinó com està el SEU BABY... i això em fa molta ràbia...

Nose noies, potser en faig un gra massa, però jo sóc una persona que sempre ha respectat molt l'espai dels altres i sempre he tingut la sort que el meu entorn (i la meva família) també ho ha respectat. I ara em trobo amb una situació que m'està superant i que no se què fer... tampoc m'atreveixo a engegar-la o dir-li "no em toquis" però us asseguro que ja no puc més.

Algun consell? Us ho agraïré moltíssim!
GRÀCIES!!

[Ítaca]

Digue-li que el gine t'ha dit q no és bó que et toquin la panxa pq el baby s'estressa, i clar, no voldrà q "el seu baby" neixi estressat ja, oi?
o simplement digue-li q no t'agrada que et toquin la panxa, q et molesta molt

I, no és per res... però si ja comences a estar farta d'ella, quan neixi el baby, q no et passi res, pq tooooooot es multiplica (més val prendre-s'ho amb humor!)

[pucpuc]

passat per aquest post sobre les sogres segur que troves ajuda!

viewtopic.php?f=27&t=2765&start=3280

[siusiu]

ja! aixo de tocar la panxa només m'ho va fer ma mare quan estava de 3 mesos (o sigui, de panxa ni rastre) i em va sentar com un tiro, així que t'entenc perfectament!
no m'agrada gens que em toquin d'aquesta manera ... a veure com va la resta de l'embaras...
pacienciaaaaaa

[melibea80]

Ei, t'entenc. Jo em porto bé amb ella, no hem tingut cap problema mai i a sobre no vivim a la mateixa ciutat. Però quan entro per la porta, des de que sap que estic embarassada, ni em mira, em mira directament la panxa. No com fa tothom, que pregunten "com vas? ja tens panxeta?", no, en plan indiscret, com qui es queda mirant un defecte de l'altre o un granet a la cara... mentre continua parlant. I abans és que ni tenia panxa ni res, i em sentava fatal, em sentia intimidada i pensava que no tenia per què compartir els canvis del meu cos amb ningú. Li ho vaig dir a la meva parella subtilment, però s'ho va prendre fatal: "si no diu res, la dona, si no participa en res". I li dic: "ah, però, que en què se suposa que ha de participar?"... i va ser pitjor...

Jo penso que el paper de la nostra mare i el de la seva mare és totalment diferent. La nostra mare es preocupa primer de tot per nosaltres i la seva pel seu fill i per la descendència. Per això no ens sentim tractades igual per una que per l'altra.

I no t'ho perdis... com que els dos vivim a una ciutat diferent de la dels nostres pares i la seva mare està jubilada, ell vol que vingui a quedar-se uns dies després del part. Jo li he explicat que, en tot cas, hauria de ser la meva mare la que vingués, però no ho enten.

[Bryckley]

Melibea, com t'entenc!

El meu marit va venir a viure a la meva ciutat i nosaltres baixem a veure als meus sogres cada 15 dies. Jo tampoc he tingut mai cap problema amb la meva sogra... però veig que quan m'he quedat embarassada, la cosa ha canviat..

Espera! Que encara no sabem el sexe de la criatura i ja li ha comprat nose quantes peces de roba blaves "porque será un niño"... en fi, paciència. Jo també vaig parlar amb el meu home i em va contestar: "hauràs de tenir paciència..." doncs anem bé... jajajaaja

Merci per explicar-me la vostra experiència, em sento més acompanyada i no em sento com "a tu és a l'única que li passa".
;)

[Bryckley]

Merci pucpuc!

Aquest vespre me'l miro amb calma!

Gràcies a totes pels consells! ;)

[Hadda]

A mi em va passar el mateix, la diferencia es q jo vaig anar a viure al seu poble i els meus pares son els que tinc lluny :-(. En fi, el cas era q sempre q anavem a casa seva li deia a tothom (a la germana petita de la mva parella, a l`àvia, etc) q seiesin al meu costat i que jo els avisaria quan el bebè es mogies perque em posesin la mà a la panxa!!! No ho soportava i mai vaig avisar... La mà nomès li posava jo, la mva parella o algú de molta i molta confiança quan m'ho demanaven :-(.
En el meu cas (i espero q no sigui el vostre) la cosa hha anat a pitjor... I a sobre la tinc q veure més!!!

[nuscka]

saps allò de que als nens s'els hi ha de posar lìmits? que de fet els busquen i els necesiten?

doncs a la sogra també... i més val començar d'hora!

passat pel post de les sogres, que sempre treu fum!

[Eri84]

holaa nenes!! uff deunido les sogres xDD jo tb en tinc un feix!! Jo amb la sogra he tingut els meus dies xDD es que diguem que te un caracter dificil ehem.... a mi em rebenta que vulguin tocar la panxa, i mira k soc pacient pero desde que estic embarassada trec la mala llet abans xD i be la cosa que me mare ja te clar que la panxa no es toca pero la sogra... quan hi varem anar per nadal (ara viuen lluny amb germa gran del meu company) pos clar .. cada dos per tres la tenia arrapada a la panxa ... i mira un dia men vaig cansar i vaig dir, toqui tb la del seu fill que en fa mes que jo segur que esta mes adelentat que jo amb 3 mesos i poc no crec que noti res xD. i sem va kedar mirant amb la cara rara que fa a vegades i au cap mes dia arrapada ajajajaajaj.. a part que aquesta dona es molt fastigosa quan vol. Un dels dies, deiem a vere quin nom posariem si fos nen o nena... sols em va donar temps a dir el nom de nen (Eloi) que salta ella k no deixa mai xerrar a ningu i deixa anar un aaaaaaggggggggghhhhhhsssssssss!!! (com de fastic) i diu quina mena de nom es aquest!!!! que lleig!!! ai no no no no no no!!!! Si fos nen ja li podeu dir de un altre manera!!! imagineu la cara de circumstancia que sem va kedar xDDD... i be despres en Toni la meva parella ja la va posar el seu lloc... be vam tenir sarau xDDD. Aixi que el nom de nena no el sap i com que es una nena pos apa.. Jo mira la veritat que desde que la tinc ben lluny estic molt millor :P.

[Bryckley]

Ostres merci de debó per les vostres experiències i consells!

Sí, he llegit el post que em dieu. La veritat és que llegint alguns casos arribes a pensar "doncs jo encara puc donar gràcies" però suposo que cadascú es sent del seu cas i jo ja no puc més.

Sí, he pensat de tornar a parlar amb la meva parella i dir-li que parli amb ella perquè, ja veig a venir que si li dic jo, n'haurem muntat una de grossa... de moment la carta "moc a la sogra" m'ho guardo com a últim recurs. Al cap i a la fi, és la mare del meu home! Que hi parli ell! jijijijiji

De moment tinc 15 dies de coll per planejar com afronto la propera visita als sogres. Però està clar que cada dia la panxa se'm nota més i vull solucionar aquest problema!

Gràcies noies! :)

[tacai]

buff és un tema que porta tela,

jo em portava molt bé, i t'he de dir... que la cosa va a pitjor, jo aquest any he tingut alguns pitotes, no saben quin és el seu lloc, i van fent intentones, i en el meu cas, més d'un cop l'ha cagat, i això que és moolt discreta i no vol molestar... bueno, ara ja estem millor però hem tingut les nostres,

[Mari1978]

Uuuffff, com t'entenc!! Odio que em poquin la panxa i, sobretot, gent amb la que no tens gaire confiança. A més, hi ha gent que et "soba" la panxa com si fos una "bola de cristall" d'aquestes de veure el futur. No puc amb això!!

[Tutty29]

Jo li diria directament que no t'agrada que et toqui la panxa, per sort a mi no me la va tocar mai.
Quan estava a l'hospital quin agobio uff, tot el rato pendent del nen, ah que si te calor, ara te gana, i mil coses, el dia que vaig sortir de l'hospital(migdia), a la tarda ja la tenia a casa, jo que volia estar tranquila amb el meu petito.
Actualment fa cosa de dos mesos que vivim al mateix poble i quasi cada dia ve a fer la visita uff. Un dia em va dir haver si traes masel niño que lo hechamos de menos, imagineu-vos!! Estic d'excedencia i fare el que jo cregui convenient, aaixi que paciencia!!

[leo]

Hola noies
sí, es un mal rotllo tenir una sogra possessiva
a la meva la va tallar el meu home la segona vegada que em va tocar la panxa, des de llavors, mai mes. Però ara no sap que torno a estar kinder i em fa patir quan ho sapiga: El meu sogre fa un mes que va morir i la dona està sense ocupació ni res i és la tipica que tota la vida ha cuidat els fills, els pares i els nets (menys el nostre jijijiij). El seu comentari al cap d'uns dies de quedar-se vidua va ser: me dejais al niño los lunes y lo recogeis los viernes, y así vais tranquilos a trabajar (comorrrrrrrr?????? vaig dir..... mare meva, quina idea !!!)
I ja em diu el meu home que li hauré de dir que m'acompanyi al metge o que quan estigui de baixa vingui a donar-me un cop de mà... jo que me les apanyo molt be soleta
bé, s'ha de tenir paciencia, són d'una altra generació!
anims Bryckley!!!

[piula29]

Aix nenes, quina paciència! Jo mai m'he portat extraordinàriament bé, simplement feia el paperet amb ella per educaxió, però ara amb la nena...buf, em supera! La pobra tampoc fa res molt greu, però no m'agrada gaire com es dirigeix a la nena, la tinc a casa fent visita cada dos dies, cada dia hem de passar el parte...i estic saturada!
I amb això dels toca-panxes, que jo NO HO SUPORTAVA, us explico l'última.
La meva sogra no em va tocar la panxa en nou mesos. Que bé, perfecte, que prudent. Doncs a l'hospital, quan encara no feia ni 24h. que hqvia parit i tenia una panxa fofa espantosa, davant de no sé quanta gent, la suegri se'm tira sobre la pana amb les dues mans i crida: "ostras que barrriga te ha quedado, ahora ya verás para sacártela!"... Eeeeeeeing? Algú veu normal aquest comentari! I mes quan acabes de parir!!! Vaig flipar i li vaig fer molt mala cara, però com que ella estava com en un núvol con su nietecita, doncs crec que ni se'n va donar compte.
Pffff, us en podria expkicar unes quantes, però llavors em sento malament.
Apa maques, paciència però fins a un límit.

Per cert, a mi també ja em va dient des dels 15 dies de lq nena, que li deixi, que marxi a dinar fora, que vagi de rebaixes...de moment, ni en conya! Perquè a més no la veig gaire "suelta" amb la peque.

[Sol1411]

Hola,
Ja veig que no sóc la única amb "problemes" amb la sogra, el que passa és que jo també els tinc amb la meva mare (que tambè és la sogra del meu home).

Pel tema panxa, va ser dir-ho i les dues còrrer a tocar-la. Jo vaig dir un NO rotund. Es van enfadar molt i fins i tot la meva mare em va dir que no tenia dret a negar-me. Per Nadal imagineu-vos jo servint la sopa i elles com si res mà a la panxa, em vaig quadrar. Des de llavors ja no ho han intentat.

Però això no és tot. La meva sogra no accepta que tingui uns gustos diferents a ella i cosa que compro cosa que critica, fa mala cara i va insinuant que ho faré molt malament. I pel tema nom, és un drama, ja ens l'ha triat. Segons ella és l'abuela i té dret a decidir. A mi em sap greu, però no em callo, i si li haig de contestar ho faig. El meu home no li senta gaire bé però si jo ho faig amb la meva mare també ho hauria de fer ell amb la seva, però és vídua i està emmarat.

Pel que fa a la meva mare, ja ens ha dit que s'instal.la a casa després del part per ajudar. jo li he dit que no, i no sé si ho ha entès. A part d'això, ja està muntant l'habitació perquè vol que li deixem els caps de setmana i uns dies a l'estiu. Jo li he fet entendre que això no serà així, potser algun dia però no com un costum.

Ja veieu, em sembla que hi ha gent que té sort i no té problemes, accepten les seves decisions, etc i altres ens trobem dins una lluita que a vegades haurem de cedir i altres vegades haurem de lluitar per guanyar.

[canyelladecolors]

Hola marones!

la veritat és que mirant els posts te n'adones que sembla que totes les sogres siguin iguals... Jo la veritat és que no em porto malament amb la meva, però no m'hi porto perquè no li contesto els mocs bordes que em tira. és una dona acostumada a no callar-se'n ni una i ho sento molt però no sempre es pot dir el que es pensa. faig el paperon i punt, ja t'ho dic.

Amb el tema de la nena la veritat és que no s'ha posat amb res, lo unic que em feia molta rabia és que sempre ens ha pressionat molt amb que ella volia una neta ( te nomes 2 fills) i jo un dia farta de que insistís tant li vaig dir que no es preocupés, que si era un nen no li portaria mai i llestos! a partir d'aqui va baixar el tonillo i mira, ha estat de sort i espero una nena, jo en algun moment vaig pensar que li estaria bé haver tingut un nen!!!
També us haig de dir que penso que amb les sogres el que ens passa és que qualsevol cosa que ens fan o diuen ens senta malament. Estic segura que si els mateixos comentaris els fes me mare ni mi fixaria però els fa la sogre i em surt el foc pels queixals.... jajaja no es pot evitar...
estic dacord en que s'han de marcar però sense crear mal rotllo, jo per desgràcia me n'haure de refiar molt, ja que ella esta juvilada i la meva marona treballa moltes hores al dia...

jajaja és un post divertit aquest!

[piula29]

Canyelladecolors, a mi em va passar igual. És una dona que sempre ha estat envoltada d'homes i crec que li hauria agradat tenir una filla. el cas és que des que va saber del nostre embaràs també es va posar super plasta amb el tema. Sempre em deia: porfavor Piula que sea una niiiiiña!queremos una niña...
Ho va arribar a repetir tant, que em treia de polleguera. Jo el que volia és que fos una criatura sana, feliç...m'importa un bledo el sexe!!!
Ha tingut sort que he tingut una nena, però si arriba a ser un nen què? no li hauria fet la mateixa il.lusió?
aix, la gent té una poca delicadesa...

I tens raó amb això que el que diuen elles ens fa més horticària que si ho diguessin els nostres pares. Però en el meu cas, és una dona complicadeta i a més, no li puc dir res, és molt susceptible i no li tinc confiança. Si ma mare em fés un comentari així (que segur que no) ja li hagués dit directament que em molestava.

bé noies, ho deixo aquí, que sinó em vaig encenent i avui tinc visita suegril, que com que viuen a 5minuts de casa s'han pres això de veure la nena com una activitat més del dia. Espero poder-ho arreglar aviat..je, je, je.

[Bryckley]

Noies,

Ahir us volia contestar però tenia l'home per allà rondant pel menjador.

He decidit parlar "seriosament" amb la meva parella i explicar-li com em sento. Ja ho vaig fer pero vull dir-li que per molt que passin els dies el sentiment que tinc no em passa i que m'ha d'ajudar. Penso que és la seva mare i que entre els dos podem buscar una manera de fer-li veure a la seva mare que em molesta que em toqui la panxa.

He decidit que les altres coses intentaré posar paciència i comptar fins a 10... però el tema panxa no el vull deixar passar.
Vaig entrar al post de les sogres que em vau recomanar i em va nar molt bé perquè vaig veure que en tota relació (sigui el teu home, la teva amiga o, fins i tot, la teva sogra) és un tira i arronsa de les dues parts i vull intentar lluitar per evitar el tocament de panxa si això vol dir posar paciència quan se'm tracti com a "recipient porta nets" jajaja... intento posar-hi una mica de pa perquè aquests últims dies em notava amb la "ràbia desbocada" i no m'agrada perquè, fins ara, amb la meva sogra teniem bona relació...

Total que ja us explicaré com acaba la conversa amb el meu home i si l'operació-sogra té èxit.

I sí, llegint les vostres respostes em dóna la sensació com si totes les sogres estiguessin tallades del mateix patró. És trist, però és cert que "mal de muchos, consuelo de tontos", trist però cert...

Ànims amb les sogres!!!
;)