18 mesos i només diu "mama"
Re: 18 mesos i només diu "mama"
No sé, no sóc pediatre, però crec que amb 18 mesos enviarla al psicopedagog és un xic exagerat, tenint en compte que cada nano té el seu ritme.
De tota manera, ja li han mirat l'oida? Sé de nanos que tenen retard o limitacions de parla perquè no hi sentien bé, i això és bàsic en aquestes edats.
Tonets
De tota manera, ja li han mirat l'oida? Sé de nanos que tenen retard o limitacions de parla perquè no hi sentien bé, i això és bàsic en aquestes edats.
Tonets
Re: 18 mesos i només diu "mama"
Hola,
el meu petit va fer 18 mesos el dia 12 de juliol, fins fa molt poc, estava igual que la nena de la teva amiga, deia poca cosa si mes no res entendible i ens deia mama tant al seu pare com a mi, per ell mama es com dir "necessito que vinguis un moment". La cosa ha canviat de manera bestial en questió d'un setmana, es fa entendre molt més, xerra moltissim (a la seva manera...), més ben dit no calla jjj,....jo no m'he plantejat mai portarlo a cap metge, ni la pediatra m'ha dit res...
el meu petit va fer 18 mesos el dia 12 de juliol, fins fa molt poc, estava igual que la nena de la teva amiga, deia poca cosa si mes no res entendible i ens deia mama tant al seu pare com a mi, per ell mama es com dir "necessito que vinguis un moment". La cosa ha canviat de manera bestial en questió d'un setmana, es fa entendre molt més, xerra moltissim (a la seva manera...), més ben dit no calla jjj,....jo no m'he plantejat mai portarlo a cap metge, ni la pediatra m'ha dit res...
Re: 18 mesos i només diu "mama"
Lleginte he pensat en l'oïda més que en la parla, i ara veig que la Nessy ja t'ho ha dit.
Re: 18 mesos i només diu "mama"
crisgf1980 ha escrit:Gràcies per les respostes.
Doncs de l'oida creu que està bé ja que li va fer la prova d'audiometria al nèixer, però és clar, això no descarta que hagi pogut perdre algo d'oida després...
Al meu fill petit, al neixer li van fer els potencials auditius i tot bé, però ara amb l'hivern a fet otitis de repetició amb taps mucosos y carnots grans, així que s'ha passat una bona temporada escoltant com si estigués sota l'aigua o com si et tapessis les orielles.
per comprovar-ne l'evolució li han anat fet impedanciometries i fins la de juny no han sortit les orelles bé. El que em va dir la pediatre es que, quan això passa en l'edat d'apendre la sonorització i la parla, hi pot haver un retard, per això et deia lo de la oida.
De tota manera, segueixo pensant que és molt precipitat i que cada nano té el seu ritme (el meu gran fins ben bé els 20 mesos, res de res, i la meva pediatra no li va donar cap importància.
Tonets
Re: 18 mesos i només diu "mama"
el meu poca cosa diu, nomes aigua, hola, iaia, pero ni mama ni papa, xerre al seu aire, pero es fa entendre tot!! i es molt llest.
I d´oida no será perque faig un sorollet per minim que sigui (perque no vui que senteri) i el tio al segon al meu costat jajaj
no se, depen molt de cada nen.
I d´oida no será perque faig un sorollet per minim que sigui (perque no vui que senteri) i el tio al segon al meu costat jajaj
no se, depen molt de cada nen.
-
turmalina
- :: rateta
- Entrades: 156
- Membre des de: dj. ago. 07, 2008 12:35 pm
- Ubicació: Des del balcó del Vallès
Re: 18 mesos i només diu "mama"
Hola crisgf1980,
a 18 mesos encara són molt petits i cada nen té el seu ritme però les intuicions que tenim els pares no sempre són tonteries i s'ha d'estar al cas.
No sempre el desenvolupament tardà de la parla ha d'indicar res però hi ha altres senyals que s'ha d'estar pendent els propers mesos com si assenyala coses amb el dit, si escolta quan li parles, si imita sons d'animals...i altres actituds que demostren que està connectada amb el món i els seus pares. Els nens per poguer aprendre han d'observar i interactuar amb el seu entorn, escoltar, sinó no és possible i se'ls ha d'ajudar.
Encara és molt petita però el proper any és molt important en el desenvolupament i si els pares tinguessin la sensació que la nena està desconnectada potser si que cal parlar-ho amb el pediatra o l'escola bressol i buscar ajuda en algún CDIAP.
En fi, que cada criatura té el seu ritme però els pares sabem millor que ningú quan hi ha coses que no ens quadren i ens preocupen i, cal assegurar-se'n i ajudar-los els més aviat possible.
a 18 mesos encara són molt petits i cada nen té el seu ritme però les intuicions que tenim els pares no sempre són tonteries i s'ha d'estar al cas.
No sempre el desenvolupament tardà de la parla ha d'indicar res però hi ha altres senyals que s'ha d'estar pendent els propers mesos com si assenyala coses amb el dit, si escolta quan li parles, si imita sons d'animals...i altres actituds que demostren que està connectada amb el món i els seus pares. Els nens per poguer aprendre han d'observar i interactuar amb el seu entorn, escoltar, sinó no és possible i se'ls ha d'ajudar.
Encara és molt petita però el proper any és molt important en el desenvolupament i si els pares tinguessin la sensació que la nena està desconnectada potser si que cal parlar-ho amb el pediatra o l'escola bressol i buscar ajuda en algún CDIAP.
En fi, que cada criatura té el seu ritme però els pares sabem millor que ningú quan hi ha coses que no ens quadren i ens preocupen i, cal assegurar-se'n i ajudar-los els més aviat possible.
Re: 18 mesos i només diu "mama"
hola a tothom,
sóc nova en això d´escriure als foros, sempre he sigut més de llegir-los, xo crec q en aquest cas val la pena compartir l' "informació" amb altres mares que poden patir el mateix que nosaltres.
Tinc una nena de 2 anys, que va a la guarderia desde l'any i mig. Tot normal, menja bé, dorm bé, riu plora...tot correcte a excepció del fet que la nena no parla gaire, mama, papa, yaya, gos, i poc més, xo no ens preocupava pq entenem q cada nen és diferent en el ritme d'apendre. També ens trobabem amb que la nena es comunicava d'una manera més física (senyalant el que volia, portant-nos agafats fins on ella volia, etc) que no tant oral. Descartabem problemes d'oida pq (per exemple)distingeix el soroll de claus del seu pare abans que obri la porta de casa, en canvi jo puc estar al seu costat ensenyant-li dibuixos, llibres, jocs, i cridant-la pel seu nom, q no em feia ni cas.
Al començar el cole aquest setembre (un cop passat el periode d'adaptació), la seva professora ens va comentar que a part d'un enderreriment en la parla, la nena tenia un petit conflicte a l'hora de jugar amb els altres nens. La cosa era que si un grupet de la classe estava jugant a algo i ella es volia afegir cap problema, però si ella jugava a alguna cosa sola i algún nen volia jugar amb ella, llavors no el deixava. Típic pensar q és una "tonteria de l'edat", i pot ser així, però nosaltres no som professionals, ni les profesores de les escoles son especialistes en psico-pedagogia com per poder evaluar certes coses. Així que ho vam parlar amb la pediatra, i tal i com van fer a la guarderia, ens va recomanar demanar consulta al CDIAP.
Ja portem 3 visites amb ells i ja hem pogut apreciar petites diferencies de comportament en la nena, aplicant el que ens van explicant. En el nostre cas es tracta d'un petit conflicte de "sociabilitat", que no té res a veure amb que la nena sigui d'una manera o una altre, simplement que no ha aprés com calia, o no ha asimilat q coexisteix amb altres nens que també es volen comunicar amb ella. I això és algo en que la podem ajudar a solventar-ho, millor abans q més tard. Pq en mig any començarà p3, i serà un canvi d'entorn que li serà molt més fàcil avent superat això. Si no haguessim posat remei, poder, aquesta minucia de problema, hagués anat evolucionant o bé a més o bé hagués desaparegut, xo nosaltres vam pensar que no calia esperar veure que passava si ho podiem solventar ja.
El que vull dir amb aquesta explicació és que una opinió professional no està de més, que això no significa que els nostres nens siguin més o menys inteligents, no té res a veure, simplement que a vegades cal que algú (professional) ens doni una guia a seguir de com hem d'actuar en certes situacions pq els petits es trobin cómodes i puguin afrontar totes les novetats que té el dia a dia per ells. Ningú neix ensenyat (ni pares ni fills)
Nosaltres estem anant al CDIAP de Granollers, i la veritat que ens estan tractant molt bé. I a sobre no s'ha de pagar per un servei que val or!!!
abraçades a totes les mares i pares que pateixen en silenci!!!
sóc nova en això d´escriure als foros, sempre he sigut més de llegir-los, xo crec q en aquest cas val la pena compartir l' "informació" amb altres mares que poden patir el mateix que nosaltres.
Tinc una nena de 2 anys, que va a la guarderia desde l'any i mig. Tot normal, menja bé, dorm bé, riu plora...tot correcte a excepció del fet que la nena no parla gaire, mama, papa, yaya, gos, i poc més, xo no ens preocupava pq entenem q cada nen és diferent en el ritme d'apendre. També ens trobabem amb que la nena es comunicava d'una manera més física (senyalant el que volia, portant-nos agafats fins on ella volia, etc) que no tant oral. Descartabem problemes d'oida pq (per exemple)distingeix el soroll de claus del seu pare abans que obri la porta de casa, en canvi jo puc estar al seu costat ensenyant-li dibuixos, llibres, jocs, i cridant-la pel seu nom, q no em feia ni cas.
Al començar el cole aquest setembre (un cop passat el periode d'adaptació), la seva professora ens va comentar que a part d'un enderreriment en la parla, la nena tenia un petit conflicte a l'hora de jugar amb els altres nens. La cosa era que si un grupet de la classe estava jugant a algo i ella es volia afegir cap problema, però si ella jugava a alguna cosa sola i algún nen volia jugar amb ella, llavors no el deixava. Típic pensar q és una "tonteria de l'edat", i pot ser així, però nosaltres no som professionals, ni les profesores de les escoles son especialistes en psico-pedagogia com per poder evaluar certes coses. Així que ho vam parlar amb la pediatra, i tal i com van fer a la guarderia, ens va recomanar demanar consulta al CDIAP.
Ja portem 3 visites amb ells i ja hem pogut apreciar petites diferencies de comportament en la nena, aplicant el que ens van explicant. En el nostre cas es tracta d'un petit conflicte de "sociabilitat", que no té res a veure amb que la nena sigui d'una manera o una altre, simplement que no ha aprés com calia, o no ha asimilat q coexisteix amb altres nens que també es volen comunicar amb ella. I això és algo en que la podem ajudar a solventar-ho, millor abans q més tard. Pq en mig any començarà p3, i serà un canvi d'entorn que li serà molt més fàcil avent superat això. Si no haguessim posat remei, poder, aquesta minucia de problema, hagués anat evolucionant o bé a més o bé hagués desaparegut, xo nosaltres vam pensar que no calia esperar veure que passava si ho podiem solventar ja.
El que vull dir amb aquesta explicació és que una opinió professional no està de més, que això no significa que els nostres nens siguin més o menys inteligents, no té res a veure, simplement que a vegades cal que algú (professional) ens doni una guia a seguir de com hem d'actuar en certes situacions pq els petits es trobin cómodes i puguin afrontar totes les novetats que té el dia a dia per ells. Ningú neix ensenyat (ni pares ni fills)
Nosaltres estem anant al CDIAP de Granollers, i la veritat que ens estan tractant molt bé. I a sobre no s'ha de pagar per un servei que val or!!!
abraçades a totes les mares i pares que pateixen en silenci!!!
Re: 18 mesos i només diu "mama"
cada nen porta el seu ritme.. .el meu deia 4 paraules i prou.
A l'estiu va acabar la guarderia i a mi em sobtava que hi havian nens de la seva classe que parlaven genial i el gaire be 4 paraules... pero en 2 mesos d'estiu va canviar moltisim... a començat ara P3 i els seus companys parlan de meravella i a ell li costa pronunciar, pero es fa entendre i fa l'esforç de pronunciar be les paraules que no li surten... així que tranquilitat... ja agafaran el ritme.
A l'estiu va acabar la guarderia i a mi em sobtava que hi havian nens de la seva classe que parlaven genial i el gaire be 4 paraules... pero en 2 mesos d'estiu va canviar moltisim... a començat ara P3 i els seus companys parlan de meravella i a ell li costa pronunciar, pero es fa entendre i fa l'esforç de pronunciar be les paraules que no li surten... així que tranquilitat... ja agafaran el ritme.
Re: 18 mesos i només diu "mama"
Bona tarda.
Una mica abans que el rossetonet fes el 12 mesos, li vaig comentar a la pediatra que em derivés a algun lloc perquè veia que era un nen molt comodón. Mai no s'havia posat dret al bressol, per exemple, no feia res per canviar d'estirat a assegut, i mira que caminava agafat de la mà des dels 10 mesos. Gatejar no gatejava, ell reptava. A la pediatra no li va preocupar gens (em va dir que era un nen comodón i ja està), però la vaig convèncer perquè ens derivés al CDIAP. Hi vam anar: li van fer tests, el van observar. L'endemà d'haver-hi anat va fer tot això que no feia i va començar a caminar ell sol. L'han estat observant, de tant en tant, durant un any i sempre em diuen el mateix, tant la neuro com la fisio: NO LI PASSA RES de RES! Ni tan sols van considerar que fos comodón.
El meu nen també va començar tard la guarde i és el més petit, però em consta que el tenen com un "messies" els seus companys. De vegades, intento que faci puzzles, que jugui a jocs de colors, de números, etc... i no vol. I saps què? Quan anem al CDIAP (un cop cada 2 mesos), fa tot això que no vol fer i més. Quan tornem a casa, no ho vol fer. Ja els he comentat i m'han dit que, més que un problema del nen, és un problema nostre; ens pren el pèl. Jo m'havia plantejat moltes vegades si el nen era més o menys intel·ligent, però ara, llegint el que expliques, entenc moltes coses: potser sí que és cert que el problema és nostre perquè, com dius, no "hemos nacido enseñados". Potser, moltes vegades, som els pares els que necessitem també un CDIAP per a nosaltres.
Gràcies per explicar la teva experiència, és molt valuosa. Espero que la teva nena continuï així de bé.
Una mica abans que el rossetonet fes el 12 mesos, li vaig comentar a la pediatra que em derivés a algun lloc perquè veia que era un nen molt comodón. Mai no s'havia posat dret al bressol, per exemple, no feia res per canviar d'estirat a assegut, i mira que caminava agafat de la mà des dels 10 mesos. Gatejar no gatejava, ell reptava. A la pediatra no li va preocupar gens (em va dir que era un nen comodón i ja està), però la vaig convèncer perquè ens derivés al CDIAP. Hi vam anar: li van fer tests, el van observar. L'endemà d'haver-hi anat va fer tot això que no feia i va començar a caminar ell sol. L'han estat observant, de tant en tant, durant un any i sempre em diuen el mateix, tant la neuro com la fisio: NO LI PASSA RES de RES! Ni tan sols van considerar que fos comodón.
El meu nen també va començar tard la guarde i és el més petit, però em consta que el tenen com un "messies" els seus companys. De vegades, intento que faci puzzles, que jugui a jocs de colors, de números, etc... i no vol. I saps què? Quan anem al CDIAP (un cop cada 2 mesos), fa tot això que no vol fer i més. Quan tornem a casa, no ho vol fer. Ja els he comentat i m'han dit que, més que un problema del nen, és un problema nostre; ens pren el pèl. Jo m'havia plantejat moltes vegades si el nen era més o menys intel·ligent, però ara, llegint el que expliques, entenc moltes coses: potser sí que és cert que el problema és nostre perquè, com dius, no "hemos nacido enseñados". Potser, moltes vegades, som els pares els que necessitem també un CDIAP per a nosaltres.
Gràcies per explicar la teva experiència, és molt valuosa. Espero que la teva nena continuï així de bé.
Franni ha escrit:hola a tothom,
sóc nova en això d´escriure als foros, sempre he sigut més de llegir-los, xo crec q en aquest cas val la pena compartir l' "informació" amb altres mares que poden patir el mateix que nosaltres.
Tinc una nena de 2 anys, que va a la guarderia desde l'any i mig. Tot normal, menja bé, dorm bé, riu plora...tot correcte a excepció del fet que la nena no parla gaire, mama, papa, yaya, gos, i poc més, xo no ens preocupava pq entenem q cada nen és diferent en el ritme d'apendre. També ens trobabem amb que la nena es comunicava d'una manera més física (senyalant el que volia, portant-nos agafats fins on ella volia, etc) que no tant oral. Descartabem problemes d'oida pq (per exemple)distingeix el soroll de claus del seu pare abans que obri la porta de casa, en canvi jo puc estar al seu costat ensenyant-li dibuixos, llibres, jocs, i cridant-la pel seu nom, q no em feia ni cas.
Al començar el cole aquest setembre (un cop passat el periode d'adaptació), la seva professora ens va comentar que a part d'un enderreriment en la parla, la nena tenia un petit conflicte a l'hora de jugar amb els altres nens. La cosa era que si un grupet de la classe estava jugant a algo i ella es volia afegir cap problema, però si ella jugava a alguna cosa sola i algún nen volia jugar amb ella, llavors no el deixava. Típic pensar q és una "tonteria de l'edat", i pot ser així, però nosaltres no som professionals, ni les profesores de les escoles son especialistes en psico-pedagogia com per poder evaluar certes coses. Així que ho vam parlar amb la pediatra, i tal i com van fer a la guarderia, ens va recomanar demanar consulta al CDIAP.
Ja portem 3 visites amb ells i ja hem pogut apreciar petites diferencies de comportament en la nena, aplicant el que ens van explicant. En el nostre cas es tracta d'un petit conflicte de "sociabilitat", que no té res a veure amb que la nena sigui d'una manera o una altre, simplement que no ha aprés com calia, o no ha asimilat q coexisteix amb altres nens que també es volen comunicar amb ella. I això és algo en que la podem ajudar a solventar-ho, millor abans q més tard. Pq en mig any començarà p3, i serà un canvi d'entorn que li serà molt més fàcil avent superat això. Si no haguessim posat remei, poder, aquesta minucia de problema, hagués anat evolucionant o bé a més o bé hagués desaparegut, xo nosaltres vam pensar que no calia esperar veure que passava si ho podiem solventar ja.
El que vull dir amb aquesta explicació és que una opinió professional no està de més, que això no significa que els nostres nens siguin més o menys inteligents, no té res a veure, simplement que a vegades cal que algú (professional) ens doni una guia a seguir de com hem d'actuar en certes situacions pq els petits es trobin cómodes i puguin afrontar totes les novetats que té el dia a dia per ells. Ningú neix ensenyat (ni pares ni fills)
Nosaltres estem anant al CDIAP de Granollers, i la veritat que ens estan tractant molt bé. I a sobre no s'ha de pagar per un servei que val or!!!
abraçades a totes les mares i pares que pateixen en silenci!!!
Re: 18 mesos i només diu "mama"
Holaa!
Jo em trobo amb el mateix cas, la meva nena de 20 mesos parla molt poc, parcaticament el que fa son els sons dels animals, cotxes, i diu mama papa, babua i poc més. El seu desenvolupament és normal i a l´escola em diuen que no em preocupi que cada nen té un ritme diferent i que s´ha d´esperar fins passat els 2 anys per saber si realment hi ha retard del llenguatge. Crec que tenen raó, però sempre et queda el dubte, sobretot quan vas al parc i hi ha nens de la seva edat que xerren força més. No sé anem una mica perduts, què en penseu?
Jo em trobo amb el mateix cas, la meva nena de 20 mesos parla molt poc, parcaticament el que fa son els sons dels animals, cotxes, i diu mama papa, babua i poc més. El seu desenvolupament és normal i a l´escola em diuen que no em preocupi que cada nen té un ritme diferent i que s´ha d´esperar fins passat els 2 anys per saber si realment hi ha retard del llenguatge. Crec que tenen raó, però sempre et queda el dubte, sobretot quan vas al parc i hi ha nens de la seva edat que xerren força més. No sé anem una mica perduts, què en penseu?
Re: 18 mesos i només diu "mama"
anitafeb, el meu fill abans dels 2 anys, només deia unes poques paraules i va ser fer els 2 anys i posar-se a parlar pels descosits.
Re: 18 mesos i només diu "mama"
Hola,
El meu fill no va parlar fins als 2,5 anys. Fins aleshores només deia papa, mama, aigua i pipí (perquè havíem aconseguit treure els bolquers i ell encara no deia res). A l'escola bressol no l'havíen sentit dir res en tot el curs. A l'estiu un dia que estava amb els avis de vacances li estaven cantant una cançó i ell va començar a cantar també. Els avis ens van trucar per explicar-nos-ho i no ens ho creiem i li van passar el telèfon al nen i ens va dir "Hola mama què fas?". Una mica més i caic de cul a terra!!! Imagineu-vos, tota preocupada perquè no parlava i de cop un dia ens fa una frase coherent.
Des d'aquell dia no ha callat. Ara té 4 anys i està xerrant tot el dia, fins i tot quan el poses a dormir parla sol fins que s'adorm. Sovint em pregunto perquè em vaig amoinar tant. Ara recupera el temps perdut
El meu fill no va parlar fins als 2,5 anys. Fins aleshores només deia papa, mama, aigua i pipí (perquè havíem aconseguit treure els bolquers i ell encara no deia res). A l'escola bressol no l'havíen sentit dir res en tot el curs. A l'estiu un dia que estava amb els avis de vacances li estaven cantant una cançó i ell va començar a cantar també. Els avis ens van trucar per explicar-nos-ho i no ens ho creiem i li van passar el telèfon al nen i ens va dir "Hola mama què fas?". Una mica més i caic de cul a terra!!! Imagineu-vos, tota preocupada perquè no parlava i de cop un dia ens fa una frase coherent.
Des d'aquell dia no ha callat. Ara té 4 anys i està xerrant tot el dia, fins i tot quan el poses a dormir parla sol fins que s'adorm. Sovint em pregunto perquè em vaig amoinar tant. Ara recupera el temps perdut
Torna a “El desenvolupament psico-motriu”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |