El part a casa, un luxe?
Re: El part a casa, un luxe?
Si, poni, a mi també me'l va passar la Julyet aquest enllaç d'aquest part a l'Arnau de Vilanova de Lleida... i no m'extranya gens... no és el primer cas que conec com el d'aquesta noia...
Re: El part a casa, un luxe?
Avui he començat a fer els massatges perineals per donar elasticitat... us els vau fer vosaltres?? us va funcionar?
Jo per la meva filla també me'ls vaig fer... una mica perquè em molestaven més que ara.
Per cert, l'altre dia parlant amb ma mare sobre els nostres parts i tot i que li havia sentit explicar mil cops les seves dues experiències em vaig donar compte de la salvatjada que fèien als part les clíniques privades als anys 70-80. A ma mare, parint a una clinica privada de Lleida, als dos parts la van lligar de braços i cames, la van adormir totalment i li van treure els nens "a la força". Jo vaig nèixer amb ventosa i Kristeller i mon germà amb forceps i kristeller (va pesar 800 grs més que jo), però tant a saco que ma mare recorda la pressió al ventre tot i estar adormida!!! mai ha sigut la mateixa des del part del meu germà i encara ara se'n recent. Ma mare sempre diu que pel part del meu germà, al ser un segon i tenint la mala experiència del meu part, volia fer un part natural i no volia que l'adormissin, però el ginesàuri que la va atendre, només va fer que entrar per la porta va ordenar adormir-la i diu que no recorda res més, només la pressió al ventre i els gairebé 30 punts al perineu que li van fer.
I em fa gràcia ma mare, que sap que vull un part natural, em digui tant alegrement: "les últimes contraccions no les podràs suportar" però ella no en té cap d'experiència en les últimes contraccions perquè literalment li van treure els nens de dins del ventre i portava anestèsia general!!! I quan li dic (amb carinyo) no m'enten, em solta un "és el que diuen" i es queda ben ampla. És dur quan no reps cap mena de suport i experiència de les dones de la família que són les que et poden guiar a com es van sentir elles... s'ha perdut la sabiduria femenina ancestral d'una cosa que és molt de dones, com la gestació, el part i la criança dels fills, en una sola generació.
Jo per la meva filla també me'ls vaig fer... una mica perquè em molestaven més que ara.
Per cert, l'altre dia parlant amb ma mare sobre els nostres parts i tot i que li havia sentit explicar mil cops les seves dues experiències em vaig donar compte de la salvatjada que fèien als part les clíniques privades als anys 70-80. A ma mare, parint a una clinica privada de Lleida, als dos parts la van lligar de braços i cames, la van adormir totalment i li van treure els nens "a la força". Jo vaig nèixer amb ventosa i Kristeller i mon germà amb forceps i kristeller (va pesar 800 grs més que jo), però tant a saco que ma mare recorda la pressió al ventre tot i estar adormida!!! mai ha sigut la mateixa des del part del meu germà i encara ara se'n recent. Ma mare sempre diu que pel part del meu germà, al ser un segon i tenint la mala experiència del meu part, volia fer un part natural i no volia que l'adormissin, però el ginesàuri que la va atendre, només va fer que entrar per la porta va ordenar adormir-la i diu que no recorda res més, només la pressió al ventre i els gairebé 30 punts al perineu que li van fer.
I em fa gràcia ma mare, que sap que vull un part natural, em digui tant alegrement: "les últimes contraccions no les podràs suportar" però ella no en té cap d'experiència en les últimes contraccions perquè literalment li van treure els nens de dins del ventre i portava anestèsia general!!! I quan li dic (amb carinyo) no m'enten, em solta un "és el que diuen" i es queda ben ampla. És dur quan no reps cap mena de suport i experiència de les dones de la família que són les que et poden guiar a com es van sentir elles... s'ha perdut la sabiduria femenina ancestral d'una cosa que és molt de dones, com la gestació, el part i la criança dels fills, en una sola generació.
Re: El part a casa, un luxe?
Neuetes, jo em vaig fer els massatges perineals i vaig fer servir aquesta maquineta:
http://www.epi-no.es/
http://www.promaternity.com/preparacion_al_parto/intro_epi-no.htm
Em va costar uns 100 euracos, però trobo que va ser una bona inversió, vaig sortir intacta tot i que em van fer empènyer sense respirar, de fet no em va caldre ni un punt, una cicatriu superficial i prou.
Tela l'Arnau de Lleida, rotllo anys 70, sí!
Ponioleta, m'ha encantat això de la conspiració internacional, serà conya, però tan reaaaal!!! Però tenen els dies comptats!
Per cert, jo diría que la London ha parit... Si és qui recordo de la reunió de néixer a casa...
http://www.epi-no.es/
http://www.promaternity.com/preparacion_al_parto/intro_epi-no.htm
Em va costar uns 100 euracos, però trobo que va ser una bona inversió, vaig sortir intacta tot i que em van fer empènyer sense respirar, de fet no em va caldre ni un punt, una cicatriu superficial i prou.
Tela l'Arnau de Lleida, rotllo anys 70, sí!
Ponioleta, m'ha encantat això de la conspiració internacional, serà conya, però tan reaaaal!!! Però tenen els dies comptats!
Per cert, jo diría que la London ha parit... Si és qui recordo de la reunió de néixer a casa...
Re: El part a casa, un luxe?
London, de debò??? Volem "sentir-te!! Pèls de puntaaaa!!!
Neuetes, vaig per temes:
- violència obstètrica als anys 60- 70-80. Jo crec que és la "culminació" (bàsicament perquè no conec ni un part respectat d'aquella epoca). Jo que vaig néixer en un part "natural" ma mare explica com la van tratar (especialment verbalment) i m'entren ganes de plorar. I per exemple, quan va tenir a ma germana més gran, ella tenia 21 anyets i no tenia ni idea de res, tot er tabú, i els "no cridis", "sembles un animal", etc... I el pitjor de tot: les separacions mare nadó, "prohibir" la lactància durant les primeres 24 hores (i lògicament després no funcionaven...). Un desastre...
A ella també la van adormir per néixer mon germà petit. Jo fins fa relativament poc no entenia per què si no era cesària l'adormien, i es veu que els treien amb ventoses... I sense motiu, simplement "perquè era gran". La meva sofra tb ho explica, que ella "està mal feta" i el metge, "una eminència", ja li va dir i el seu filll gran i el julyeto van néixer així. Ah, al 2n miraculosament va parir-lo...
Tema massatge perineal: no tinc cap "evidència científica" més enllà de la meva experiència, però a mi tot el que sigui "preparar-se" per parir, alletar... i vagi més enllà de psicològicament o d'informar-se "hasta las trancas" no em convenç. Com sempre "mal no fa", però no em quadra... Penso que l'èxit del part és nostre i de la persna que l'acompanya. En elsparts respectats, lliberat de postura, que ningú et diu quan has de començar a empènyer... els desgarros són mínims (jo amb la ivet ni un sol punt, vaig acabar "totalment il.lesa" per la meva,sorpresa perquè mentre sortia pensava que m'havien fet episio i tot :P).
Però ho dic com a opinió, no vull convèncer a ningú del que ha de fer amb el seu perineu :P.
Neuetes, vaig per temes:
- violència obstètrica als anys 60- 70-80. Jo crec que és la "culminació" (bàsicament perquè no conec ni un part respectat d'aquella epoca). Jo que vaig néixer en un part "natural" ma mare explica com la van tratar (especialment verbalment) i m'entren ganes de plorar. I per exemple, quan va tenir a ma germana més gran, ella tenia 21 anyets i no tenia ni idea de res, tot er tabú, i els "no cridis", "sembles un animal", etc... I el pitjor de tot: les separacions mare nadó, "prohibir" la lactància durant les primeres 24 hores (i lògicament després no funcionaven...). Un desastre...
A ella també la van adormir per néixer mon germà petit. Jo fins fa relativament poc no entenia per què si no era cesària l'adormien, i es veu que els treien amb ventoses... I sense motiu, simplement "perquè era gran". La meva sofra tb ho explica, que ella "està mal feta" i el metge, "una eminència", ja li va dir i el seu filll gran i el julyeto van néixer així. Ah, al 2n miraculosament va parir-lo...
Tema massatge perineal: no tinc cap "evidència científica" més enllà de la meva experiència, però a mi tot el que sigui "preparar-se" per parir, alletar... i vagi més enllà de psicològicament o d'informar-se "hasta las trancas" no em convenç. Com sempre "mal no fa", però no em quadra... Penso que l'èxit del part és nostre i de la persna que l'acompanya. En elsparts respectats, lliberat de postura, que ningú et diu quan has de començar a empènyer... els desgarros són mínims (jo amb la ivet ni un sol punt, vaig acabar "totalment il.lesa" per la meva,sorpresa perquè mentre sortia pensava que m'havien fet episio i tot :P).
Però ho dic com a opinió, no vull convèncer a ningú del que ha de fer amb el seu perineu :P.
Re: El part a casa, un luxe?
Hola
La Secre del despatx, que té 56 o 57 anys, explica que la van adormir del tot en el part de la seva filla (que té la meva edat). Crec que era bastant habitual en aquella època.
Les nostres mares van parir en la pitjor època crec. La meva àvia va parir 5 fills a casa, els va alletar... i en canvi les nostres mares són de l'època bibe a tope, parts gens respectats... Ma mare va tornar a currar (per voluntat pròpia) de seguida. Perquè era una dona jove, moderna, feminista i capaç, i això de quedar-se a casa era de carques i retrògrads.
En fi, quan de mal que ha fet el suposat (i fals) alliberament de la dona.
(i ei, que jo em considero feminista, però no d'aquest feminisme dels anys 70-80 que masculinitza la dona)
Tema massatge del periné. A mi me'l van recomanar tant la doula com les llevadores del part a casa. Ho vaig fer una mica però poc perquè era un rotllo, no trobava el moment... Bé, me'l feia el Poniolet sobretot.
I ara també ho penso que no sé si té massa sentit. El nostre periné hauria d'estar preparat per parir.
Potser, per exemple en el meu cas que tinc una episio, de cara a un futur segon part, m'ho plantejo. Però perquè el meu periné ja no és "natural". Però d'entrada suposar que cal fer alguna cosa al periné... També em van dir al curs que s'havia de preparar el mugró per alletar (sort que no els vaig fer massa cas, mandrosa que és una
)
Ah, a mi em van fer episio pq em van posar espàtules a l'hospital, no té res a veure amb el massatge.
La Secre del despatx, que té 56 o 57 anys, explica que la van adormir del tot en el part de la seva filla (que té la meva edat). Crec que era bastant habitual en aquella època.
Les nostres mares van parir en la pitjor època crec. La meva àvia va parir 5 fills a casa, els va alletar... i en canvi les nostres mares són de l'època bibe a tope, parts gens respectats... Ma mare va tornar a currar (per voluntat pròpia) de seguida. Perquè era una dona jove, moderna, feminista i capaç, i això de quedar-se a casa era de carques i retrògrads.
En fi, quan de mal que ha fet el suposat (i fals) alliberament de la dona.
(i ei, que jo em considero feminista, però no d'aquest feminisme dels anys 70-80 que masculinitza la dona)
Tema massatge del periné. A mi me'l van recomanar tant la doula com les llevadores del part a casa. Ho vaig fer una mica però poc perquè era un rotllo, no trobava el moment... Bé, me'l feia el Poniolet sobretot.
I ara també ho penso que no sé si té massa sentit. El nostre periné hauria d'estar preparat per parir.
Potser, per exemple en el meu cas que tinc una episio, de cara a un futur segon part, m'ho plantejo. Però perquè el meu periné ja no és "natural". Però d'entrada suposar que cal fer alguna cosa al periné... També em van dir al curs que s'havia de preparar el mugró per alletar (sort que no els vaig fer massa cas, mandrosa que és una
)Ah, a mi em van fer episio pq em van posar espàtules a l'hospital, no té res a veure amb el massatge.
Re: El part a casa, un luxe?
M'agrada molt llegir-vos
Neuetes, currita, london, em feu posar la pell de gallina recordant-me fa sols quasi 6 mesos...
M'agrada l'optimisme i l'energia que transmeteu, la il.lusió, l'emoció.
Neuetes, currita, london, em feu posar la pell de gallina recordant-me fa sols quasi 6 mesos...
M'agrada l'optimisme i l'energia que transmeteu, la il.lusió, l'emoció.
Re: El part a casa, un luxe?
Des que vaig parir fa 3 anys i mig, i vivint una ciança respectuosa, ja als primers mesos de ser mare em vaig preguntar molt què passava en aquesta societat, on el més important era que el nen dormís al llitet o al cotxet, que li pogués donar biberó tothom, on estar-se a casa massa temps és ser una mica "pringada-maruja". I amb el meu company hem arribat a aquesta conclusió que diu la Ponioleta, que l'alliberament de la dona va suposar un "aparcament" dels fills i de la maternitat.
Suposo que hem de mirar enrera i veure una dictadura i un començament de deomcràcia on la dona havia d'estar-se a casa. Per començar a sortir es van haver de fer sacrificis i oh, els perjudicats ban ser els fills. Però allà hi havia una indústria farmacèutica que oferia llets suplementaries, una industria puericultora que facilitava l'independentisme dels nadons i així les mares podien treballar tranquil·lament. Parir ja no era natural, era una intervenció més, en mans dels qui més coneixen i saben.
Crec q tenim sort de voler tornar als nostres orígens, sent coscients del que volem i, sobretot, necessitem. Treballar està molt bé, però per mi és més important oferir als meus fills l'afecte, cura, aliment que necessiten en aquesta primera infància. I no cal q digui, l'afortunada que em sento de poder-ho viure, gaudir.
neuetes, ho has explicat molt bé: les mares novelles no es questionen RES. I m'hi incloc. En el primer embaràs no em vaig informar de res. Confiança cega en què passaria (= desconeixença). Tot va anar "bé" però va ser poc a poc, quan les coses no em van anar quadrant, que vaig adonar-me que allò no era el que volia. I segueixo dient que sóc incapaç de viure un part sense anestèssia, pq el dolor em paralitza massa, però tampoc entenc que sigui aquesta la filosofia de vida.
Suposo que hem de mirar enrera i veure una dictadura i un començament de deomcràcia on la dona havia d'estar-se a casa. Per començar a sortir es van haver de fer sacrificis i oh, els perjudicats ban ser els fills. Però allà hi havia una indústria farmacèutica que oferia llets suplementaries, una industria puericultora que facilitava l'independentisme dels nadons i així les mares podien treballar tranquil·lament. Parir ja no era natural, era una intervenció més, en mans dels qui més coneixen i saben.
Crec q tenim sort de voler tornar als nostres orígens, sent coscients del que volem i, sobretot, necessitem. Treballar està molt bé, però per mi és més important oferir als meus fills l'afecte, cura, aliment que necessiten en aquesta primera infància. I no cal q digui, l'afortunada que em sento de poder-ho viure, gaudir.
neuetes, ho has explicat molt bé: les mares novelles no es questionen RES. I m'hi incloc. En el primer embaràs no em vaig informar de res. Confiança cega en què passaria (= desconeixença). Tot va anar "bé" però va ser poc a poc, quan les coses no em van anar quadrant, que vaig adonar-me que allò no era el que volia. I segueixo dient que sóc incapaç de viure un part sense anestèssia, pq el dolor em paralitza massa, però tampoc entenc que sigui aquesta la filosofia de vida.
Re: El part a casa, un luxe?
Doncs si, nius. Completament d'acord.
L'altre dia parlava amb una amiga que va parir fa un any. El seu part va ser llarg, intervingut, instrumentalitzat... i una mica gore. Li van provocar el part a la setmana 42, va estar gairebé 48 de part, la nena va nèixer amb forceps i kristeller i ella es va endur la friolera de més de 20 punts d'episio... va perdre tanta sang que li van tenir que possar dues bosses de sang durant els següents dos dies, la seva recuperació va ser dura (no ens va avisar que havia nascut la nena fins dos dies després, perquè no estava bé), pitjor que una cessària i encara ara se'n recent... i quan parles amb ella encara n'està agraïda... COM??? va amb l'argument que "em van salvar la vida", "em van treure la nena perquè jo no podia", "ells saben el que es fan"... i quan explica les seves vivències als boxos de dilatació (recordeu que va estar gairebé un dia i mig dilatant i va veure de tot allà) sempre deixa anar perletes com "n'hi havia una que fotia uns crits esgarrifossos i no m'extranya, no volen la epidural i després no aguantes res" o "inclús una de les infermeres li va anar a dir que callés perquè la gent es va començar a queixar"...
Per sort no parlem gaire sovint, només un parell de cops a l'any i al veure que tenia més ganes d'explicar la seva història terrorífica (com passa sempre que hi ha dones que aprofiten per parlar a una embarassada, exageren les seves experiències del part) i tot i que ja conec la història perquè l'ha explicat mil vegades quan ens veiem, la vaig deixar fer i no li vaig dir que havia optat per tenir un part natural, perquè sino hagués sigut objecte de comentaris no gaire afortunats i prefereixo ara mateix rodejar-me de energies positives i no destructores (ja en tinc prou amb ma mare). Em vaig limitar a donar-li la raó, perquè no hagués servit de res possar-me a discutir el perquè no hi estava d'acord, perquè he aprés amb els anys que una persona no canviarà d'opinió fins que no n'estigui preparada pel canvi i per tant, discutir per discutir no porta enlloc.
Amb tot aixó vull reafirmar que les novelles no qüestionen res, ni busquen informació, ni volen aprendre ni res. Donen per bo tot el que socialment està acceptat (part sense dolor, lactància artificial, treballar desseguida, fomentar l'independisme del nen des del minut 0, que el nen s'adapti als ritmes dels pares i no al revés, ...). Aixó ho vaig veure molt clar el dilluns passat quan visualitzavam parts a les classes, considerem tabú veure una vagina on hi ha una criatura que corona i que la mare pareix i després treu la placenta, que és l'organ que ha donat vida a aquest nadó. No s'hauria de veure com algo brut, sino com el que és, el miracle de la vida!! I no, les reaccions van ser d'estupor i a mi em quèien les llàgrimes!! és tant bonic, tant màgic, tant poderós... Per aixó dic que la sabiduria femenina ancestral transmesa de generació rere generació on les àvies o mares preparaven a les filles a afrontar-se a la maternitat i lactància, i quan una dona estava de part totes les dones de la família hi participaven, s'ha perdut amb només una sola generació. Jo quan parlo amb dones que estàn embarassades del seu primer fill i veus que llegeixen i es qüetionen tot aixó i opten per una criança respectuosa... em trec el barret, però desgraciadament en són mooooolt poques. Perquè moltes hi arribem a la segona criança, amb el primer cometem tots els errors (jo també era una novata desinformada) i amb el segon ho volem corregir TOT. En aquest cas, la meva filla m'ha ensenyat a ser millor mare del que hagués mai imaginat i el més important, entre les dues hem aconseguit que el pare també s'hi uneixi a aquesta revolució familiar, ja que la nostra segona filla arribarà a una família moooolt més ben preparada i conscienciada per fer front a una nova manera de fer les coses. I a ser tots una mica més feliços.
L'altre dia parlava amb una amiga que va parir fa un any. El seu part va ser llarg, intervingut, instrumentalitzat... i una mica gore. Li van provocar el part a la setmana 42, va estar gairebé 48 de part, la nena va nèixer amb forceps i kristeller i ella es va endur la friolera de més de 20 punts d'episio... va perdre tanta sang que li van tenir que possar dues bosses de sang durant els següents dos dies, la seva recuperació va ser dura (no ens va avisar que havia nascut la nena fins dos dies després, perquè no estava bé), pitjor que una cessària i encara ara se'n recent... i quan parles amb ella encara n'està agraïda... COM??? va amb l'argument que "em van salvar la vida", "em van treure la nena perquè jo no podia", "ells saben el que es fan"... i quan explica les seves vivències als boxos de dilatació (recordeu que va estar gairebé un dia i mig dilatant i va veure de tot allà) sempre deixa anar perletes com "n'hi havia una que fotia uns crits esgarrifossos i no m'extranya, no volen la epidural i després no aguantes res" o "inclús una de les infermeres li va anar a dir que callés perquè la gent es va començar a queixar"...
Per sort no parlem gaire sovint, només un parell de cops a l'any i al veure que tenia més ganes d'explicar la seva història terrorífica (com passa sempre que hi ha dones que aprofiten per parlar a una embarassada, exageren les seves experiències del part) i tot i que ja conec la història perquè l'ha explicat mil vegades quan ens veiem, la vaig deixar fer i no li vaig dir que havia optat per tenir un part natural, perquè sino hagués sigut objecte de comentaris no gaire afortunats i prefereixo ara mateix rodejar-me de energies positives i no destructores (ja en tinc prou amb ma mare). Em vaig limitar a donar-li la raó, perquè no hagués servit de res possar-me a discutir el perquè no hi estava d'acord, perquè he aprés amb els anys que una persona no canviarà d'opinió fins que no n'estigui preparada pel canvi i per tant, discutir per discutir no porta enlloc.Amb tot aixó vull reafirmar que les novelles no qüestionen res, ni busquen informació, ni volen aprendre ni res. Donen per bo tot el que socialment està acceptat (part sense dolor, lactància artificial, treballar desseguida, fomentar l'independisme del nen des del minut 0, que el nen s'adapti als ritmes dels pares i no al revés, ...). Aixó ho vaig veure molt clar el dilluns passat quan visualitzavam parts a les classes, considerem tabú veure una vagina on hi ha una criatura que corona i que la mare pareix i després treu la placenta, que és l'organ que ha donat vida a aquest nadó. No s'hauria de veure com algo brut, sino com el que és, el miracle de la vida!! I no, les reaccions van ser d'estupor i a mi em quèien les llàgrimes!! és tant bonic, tant màgic, tant poderós... Per aixó dic que la sabiduria femenina ancestral transmesa de generació rere generació on les àvies o mares preparaven a les filles a afrontar-se a la maternitat i lactància, i quan una dona estava de part totes les dones de la família hi participaven, s'ha perdut amb només una sola generació. Jo quan parlo amb dones que estàn embarassades del seu primer fill i veus que llegeixen i es qüetionen tot aixó i opten per una criança respectuosa... em trec el barret, però desgraciadament en són mooooolt poques. Perquè moltes hi arribem a la segona criança, amb el primer cometem tots els errors (jo també era una novata desinformada) i amb el segon ho volem corregir TOT. En aquest cas, la meva filla m'ha ensenyat a ser millor mare del que hagués mai imaginat i el més important, entre les dues hem aconseguit que el pare també s'hi uneixi a aquesta revolució familiar, ja que la nostra segona filla arribarà a una família moooolt més ben preparada i conscienciada per fer front a una nova manera de fer les coses. I a ser tots una mica més feliços.
Re: El part a casa, un luxe?
Neuetes, jo vaig optar pel part a casa amb el primer fill. Però és veritat que vaig tenir "sort" que moltes amigues del Poniolet havien parit a casa (també els seus primers fills) i vaig descobrir aquest món. Perquè del meu entorn directe crec que coneixia una noia que havia parit a casa i em semblava una excentricitat
I tens raó que és una pena que amb una sola generació s'hagi perdut tanta saviesa traspassada de generació en generació.
I tens raó que és una pena que amb una sola generació s'hagi perdut tanta saviesa traspassada de generació en generació.
Re: El part a casa, un luxe?
Julyet, estic d'acord amb la teva opinió, això del perrineu, dic. Vist ara amb més informació n'estic convençuda que parir respectant el temps fisiològic del part ajuda molt.
Jo treballo amb el cos i la consciència corporal. Sóc ballarina i professora de dansa i i fa més 10 anys q practico ioga i m'estic formant com a professora de ioga. Tot i que estic d'acord amb tu (i és més ara mateix sóc una pancarta amb potes del part natural, jo), cada cos és un món, hi ha gent més laxa amb tendència a esquinçar-se (jo mateixa em lessiono sovint) i gent amb un to muscular alt que els pot costar relaxar i estirar la musculatura. Els músculs poden guanyar to i flexibilitat. El perineu i el sòl pelvià són músculs i poden treballar-se, et puc assegurar que un bon entrenament amb constància pot millorar la condicició física. Amb un sòl pelvià preparat i el seu coneixement es pot, no només prevenir desgarraments sinó també prolapses d'òrgans, que segur que hi ha menys risc que apareguin si es respecta el ritme natural de la dona i se la permet empènyer quan vol i com li demana el cos.
D'altra banda l'oli de rosa mosqueta dóna elasticitat a la pell, per tant va bé per prevenir els esquinços superficials (que no evitar, jo en vaig fer servir al perineu, panxa al pit i tinc estries i esquinç superficial).
Tema parts, jo vaig néixer al 78 i mon germà al 79 de part natural a la Deixeus!!! Ma mare era llavors era infermera i ho tenia claríssim. Ara que diu que va tenir públic i tot, rotllo des de vitrines, pq metges i infermeres no es creien que algú volgués parir amb dolor.
Ella en guarda un molt bon record però tampoc no en recorda tants detalls. Pel que fa a la lactància va fer-la fins als 4 mesos amb tots dos per falta d'estractor o d'informació. La veritat és que tal com en parla ho va viure amb plena felicitat i em sembla que no vol entrar-hi més per mantenir-ne el record feliç, pel que li ha de servir remenar-ho... Ella ara està al 1000% donant-me suport i acompanyar-me.
Jo treballo amb el cos i la consciència corporal. Sóc ballarina i professora de dansa i i fa més 10 anys q practico ioga i m'estic formant com a professora de ioga. Tot i que estic d'acord amb tu (i és més ara mateix sóc una pancarta amb potes del part natural, jo), cada cos és un món, hi ha gent més laxa amb tendència a esquinçar-se (jo mateixa em lessiono sovint) i gent amb un to muscular alt que els pot costar relaxar i estirar la musculatura. Els músculs poden guanyar to i flexibilitat. El perineu i el sòl pelvià són músculs i poden treballar-se, et puc assegurar que un bon entrenament amb constància pot millorar la condicició física. Amb un sòl pelvià preparat i el seu coneixement es pot, no només prevenir desgarraments sinó també prolapses d'òrgans, que segur que hi ha menys risc que apareguin si es respecta el ritme natural de la dona i se la permet empènyer quan vol i com li demana el cos.
D'altra banda l'oli de rosa mosqueta dóna elasticitat a la pell, per tant va bé per prevenir els esquinços superficials (que no evitar, jo en vaig fer servir al perineu, panxa al pit i tinc estries i esquinç superficial).
Tema parts, jo vaig néixer al 78 i mon germà al 79 de part natural a la Deixeus!!! Ma mare era llavors era infermera i ho tenia claríssim. Ara que diu que va tenir públic i tot, rotllo des de vitrines, pq metges i infermeres no es creien que algú volgués parir amb dolor.
Ella en guarda un molt bon record però tampoc no en recorda tants detalls. Pel que fa a la lactància va fer-la fins als 4 mesos amb tots dos per falta d'estractor o d'informació. La veritat és que tal com en parla ho va viure amb plena felicitat i em sembla que no vol entrar-hi més per mantenir-ne el record feliç, pel que li ha de servir remenar-ho... Ella ara està al 1000% donant-me suport i acompanyar-me.
Re: El part a casa, un luxe?
Que xulo Ginebra tenir el suport de ta mare
A Néixer a Casa us van dir algo del periné? Tinc curiositat per saber què en pensa la Imma Marcos.
A Néixer a Casa us van dir algo del periné? Tinc curiositat per saber què en pensa la Imma Marcos.
Re: El part a casa, un luxe?
Pel que fa a la criança, també ho veig com vosaltres. És molt trist que la cultura occidental malanomenadadesenvolupada (a mi m'agrada anomenar-la "involucionada") ens haguem allunyat tant de la nostra condició mamífera. I que la cultura científica hagi passat per damunt de la cultura ancestral que hem compartit les dones des d'abans que el patriarcat.
Jo també sóc feminista, i ho sóc fins al moll de l'òs i sense peròs. No crec que adquirir rols masculins sigui el camí, i penso que aquesta és una confusió que s'ha volgut generar des del patriarcat. El poder que tenim les dones de crear vida, donar vida, criar i educar és tan gran que no ens ha de sorprendre que el sistema en vulgui exercir un control.
Això no treu que una part de la societat, que es preocupa de construir una cultura realment evolutiva que trenqui amb els rols establerts pel patriarcat, vulgui integrar els nostres companys (i ho dic en masculí, però també ho podria dir en femení, pq no? i sóc conscient que en aquesta conversa queden de banda les parelles d'homes), i ells es vulguin integrar en la criança dels nostres fills i filles, que per això els anomenem companys, perque ens acompanyin en aquest meravellós viatge.
Ostres, avui estic xapes, eh? Ja em perdonareu.
Ep! Això de la London és només una sospita, eeeeh?
Jo també sóc feminista, i ho sóc fins al moll de l'òs i sense peròs. No crec que adquirir rols masculins sigui el camí, i penso que aquesta és una confusió que s'ha volgut generar des del patriarcat. El poder que tenim les dones de crear vida, donar vida, criar i educar és tan gran que no ens ha de sorprendre que el sistema en vulgui exercir un control.
Això no treu que una part de la societat, que es preocupa de construir una cultura realment evolutiva que trenqui amb els rols establerts pel patriarcat, vulgui integrar els nostres companys (i ho dic en masculí, però també ho podria dir en femení, pq no? i sóc conscient que en aquesta conversa queden de banda les parelles d'homes), i ells es vulguin integrar en la criança dels nostres fills i filles, que per això els anomenem companys, perque ens acompanyin en aquest meravellós viatge.
Ostres, avui estic xapes, eh? Ja em perdonareu.
Ep! Això de la London és només una sospita, eeeeh?
Re: El part a casa, un luxe?
Jo només vaig anar a una xerrada, encara no estic prenyada.
Suposo que n'aniran parlant al curs de preparació. La London, quan pugui ens ho podrà explicar.
Si alguna li interessa conec una fisio especializada en sòl pelvià que en sap un munt. De fet fa classes de preparació al part i de recuperació post-part a Mollet http://www.mamalloca.es i passa consulta a Mollet i Sabadell. Jo la vaig visitar després de parir i vaig aprendre'n molt en una sola visita, imagina't a classe! De fet és ella qui em va dir que no m'havien ensenyat bé a empènyer...
Suposo que n'aniran parlant al curs de preparació. La London, quan pugui ens ho podrà explicar.
Si alguna li interessa conec una fisio especializada en sòl pelvià que en sap un munt. De fet fa classes de preparació al part i de recuperació post-part a Mollet http://www.mamalloca.es i passa consulta a Mollet i Sabadell. Jo la vaig visitar després de parir i vaig aprendre'n molt en una sola visita, imagina't a classe! De fet és ella qui em va dir que no m'havien ensenyat bé a empènyer...
Re: El part a casa, un luxe?
Tema patriarcat... (jo també estic xapes, que m'encanta parlar d'aquestes coses!).
En certs moments històrics, les dones tenien sobretot la funció de reproduir-se per donar més mà d'obra (més pagesos, més esclaus, més servents) a part de dedicar-se a la cura de nens, malalts, grans... I totes les feines que feien a la collita etc.
A partir de cert moment, amb l'arribada del capitalisme com el coneixem ara i sobretot després de la segona Guerra Mundial, va haver-hi una necessitat de més mà d'obra i calia que les dones s'incorporessin al món laboral. Per això es van començar a crear escoles bressol, llet de fórmula, bibes i de tot, i es va promocionar la cultura de "els bebés es crien sols", massa temps amb la mama va malament etc. Si això hi sumes unes corrents feministes ben intencionades però equivocades (potser per fugir d'aquella esposa esclavitzada a casa a les ordres del marit, només van saber negar-ho i fer el contrari, enlloc de buscar una maternitat conscient, feminista, respectuosa...) arribem on som ara...
En certs moments històrics, les dones tenien sobretot la funció de reproduir-se per donar més mà d'obra (més pagesos, més esclaus, més servents) a part de dedicar-se a la cura de nens, malalts, grans... I totes les feines que feien a la collita etc.
A partir de cert moment, amb l'arribada del capitalisme com el coneixem ara i sobretot després de la segona Guerra Mundial, va haver-hi una necessitat de més mà d'obra i calia que les dones s'incorporessin al món laboral. Per això es van començar a crear escoles bressol, llet de fórmula, bibes i de tot, i es va promocionar la cultura de "els bebés es crien sols", massa temps amb la mama va malament etc. Si això hi sumes unes corrents feministes ben intencionades però equivocades (potser per fugir d'aquella esposa esclavitzada a casa a les ordres del marit, només van saber negar-ho i fer el contrari, enlloc de buscar una maternitat conscient, feminista, respectuosa...) arribem on som ara...
Re: El part a casa, un luxe?
Jo diria que la London segueix en pack! 
Us vaig llegint, que m'encanta!!!

Us vaig llegint, que m'encanta!!!
2010 & 2016
Re: El part a casa, un luxe?
Hola noies!!
M'agrada molt seguir-vos! estic d'acord amb moltes coses de les que dieu. A la meva mare també la van adormir a ultima hora, quan ja estava dilatada...llavors si que hi havia desinformació, hi anaven segament confiant amb els metges i que els hi fessin.
Jo soc mare primerenca i m'estic preparant per un part natural, em vaig plantejar parir a casa però pel primer al no saber on vaig prefereixo l'hospital, ara tinc clar que ho vull fer natural. Com que soc de Lleida i com ja haureu sabut per la neuetes a Lleida es força dificil un part natural a l'hospital vam anar a visitar l'hospital de Valls que també està de temps com Igualada i també tenen una sala de dilatació amb pilotes, banyera, lianes etc. Ens va agradar força.
Pel que fa als massatges perineals, jo els faré per si de cas!
Apa, us vaig seguint!
M'agrada molt seguir-vos! estic d'acord amb moltes coses de les que dieu. A la meva mare també la van adormir a ultima hora, quan ja estava dilatada...llavors si que hi havia desinformació, hi anaven segament confiant amb els metges i que els hi fessin.
Jo soc mare primerenca i m'estic preparant per un part natural, em vaig plantejar parir a casa però pel primer al no saber on vaig prefereixo l'hospital, ara tinc clar que ho vull fer natural. Com que soc de Lleida i com ja haureu sabut per la neuetes a Lleida es força dificil un part natural a l'hospital vam anar a visitar l'hospital de Valls que també està de temps com Igualada i també tenen una sala de dilatació amb pilotes, banyera, lianes etc. Ens va agradar força.
Pel que fa als massatges perineals, jo els faré per si de cas!
Apa, us vaig seguint!
Re: El part a casa, un luxe?
Hola Lluna!! m'encanta llegir mares novelles que opten per un part natural i a més de Lleida!! Doncs si, el part natural a Lleida és bastant difícil... has fet la derivació a Valls?
Re: El part a casa, un luxe?
Em passaria el dia aquí xerrant. Tinc pendent parlar de mooooltes de les coses que heu dit.
Sobre el massatge, ja us dic que és probable que sigui un prejudici, perquè tot el que soni a "preparació del cos" per a un procés fisiològic em fa saltar "l'alarma". A més curiosament a mi m'han parlat del tema principalment a les classes prepart, on en cap moment s'ha parlat de respectar la fisiologia, on les intervencions són pel nostre bé i on un part natural s'enfoca com un caprici "que respectem sempre i quan es pugui" (o sigui, si tens la sort que les coses van bé, perquè anar bé d'entrada, és estrany).
A més jo sóc gran fan de la Inma Marcos, la seva classe sobre el part del curs de lactància la vaig trobar brutal (a més estava a puntet de parir jo
) i en cap moment va parlar de massatges... el que va fer que jo pensés "doncs no, no cal".
Peeeerò vull que quedi clar que és la meva opinió, igual que en altres coses em fonamento en evidència i documentació, aquí no.
Va, tinc temps d'una coseta més: quan jo esperava a la meva primera filla jo em sentia que m'informava en cada visita del gine. En cap moment em vaig plantejar que pogués estar equivocat. Jo no ho vivia com una manca de responsabilitat o passotisme, jo pensava que anant a les visites, fent el que em deia, estava fent el millor. Però gràcies a comentaris, a investigar sobre la lactància (gràcies a la gent que em va explicar les seves desgràcies i a gent "de la secta" que em va insistir amb el llibre del CG) vaig veure com estava el panorama de malament. I aquí em teniu :P.
Ara bé, com va dir el CG en una xorrada, hauríem de tenir dret a confiar en el que ens diuen els metges...
Sobre el massatge, ja us dic que és probable que sigui un prejudici, perquè tot el que soni a "preparació del cos" per a un procés fisiològic em fa saltar "l'alarma". A més curiosament a mi m'han parlat del tema principalment a les classes prepart, on en cap moment s'ha parlat de respectar la fisiologia, on les intervencions són pel nostre bé i on un part natural s'enfoca com un caprici "que respectem sempre i quan es pugui" (o sigui, si tens la sort que les coses van bé, perquè anar bé d'entrada, és estrany).
A més jo sóc gran fan de la Inma Marcos, la seva classe sobre el part del curs de lactància la vaig trobar brutal (a més estava a puntet de parir jo
) i en cap moment va parlar de massatges... el que va fer que jo pensés "doncs no, no cal".Peeeerò vull que quedi clar que és la meva opinió, igual que en altres coses em fonamento en evidència i documentació, aquí no.
Va, tinc temps d'una coseta més: quan jo esperava a la meva primera filla jo em sentia que m'informava en cada visita del gine. En cap moment em vaig plantejar que pogués estar equivocat. Jo no ho vivia com una manca de responsabilitat o passotisme, jo pensava que anant a les visites, fent el que em deia, estava fent el millor. Però gràcies a comentaris, a investigar sobre la lactància (gràcies a la gent que em va explicar les seves desgràcies i a gent "de la secta" que em va insistir amb el llibre del CG) vaig veure com estava el panorama de malament. I aquí em teniu :P.
Ara bé, com va dir el CG en una xorrada, hauríem de tenir dret a confiar en el que ens diuen els metges...
Re: El part a casa, un luxe?
Hola noies! Sóc amiga de la Londonbaby! Està de part! Porta dos dies... Però ella està bé i la nena tb! Enviem-li totes molta molta molta energia va!!!!
Re: El part a casa, un luxe?
Ohhhh, vinga london!! Estàs en les millors mans! Quines ganes de llegir-te!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |
















