Buscant un germanet@ pel petitó

[karokindes]

Hola em dic Carolina,
tot i què el nostre bebito encara és petitó ( aquest febrer farà 9 mesos ) ens agradaria tenir un altre fill ben aviat. La ginecòloga m'ha dit que hauria d'esperar un any almenys ( vam fer cesàrea al final...) i fa dies que estem dónant voltes i més voltes al tema...organització, diners, feina, etc.. Això per sort, no patim de moment.

Alguna mare què hagi tingut els seus molt seguits, creieu que és una bogeria?
Sé que és molta feina, també cuidem les dues primeres filles del meu marit quan ens toquen, però aquestes ja són grandetes perquè tenen 8 i 12 i no estan sempre a casa.

Ens faria moltíssima il.lusió i la veritat és que estem molt indecisos .. Alguan experiència noies?! Us arriscarieu a tenir un altre us plantarieu?

moltes gràcies

[cositina]

potser t'interessa aquets post:

viewtopic.php?f=5&t=10268

[la_rodri]

Jo també vaig tenir cesàrea, i el fet d'esperar-me, es únicament per poder tenir el màxim nombre de possibilitats de tenir un part normal. Pensa que tenim una cicatriu a l'uter, i si no esperem el temps que cal, és molt probable que en un segon part la paret de lùter estigui debilitada i sigui necessaria una altra cesàrea.

A nivell económic, o per fer-te càrrec de dos... jo crec que ens podem sortir, els nostres pares i avis segur que ho van fer. Però jo vull esperar-me que el meu petit tingui els dos anys per posar-me.

[Rousi23]

Bones,
Jo fa 14 mesos vaig tenir un part vaginal, o sigui que amb això no et puc ajudar, ara estic de 18 setmanetes, i com que es el segon embaràs i es porta relativament poc tinc dolors al final del dia, ja que els muscles s'han de tornar a estirar i estan un pel ressentits, també tinc algo de mal d'esquena, perquè el meu petitó no camina i demana encara braços. Total, la comadrona m'ha recomanat que em posi una faixeta. Això es el que et puc explicar de dolors físics.
Pel tema econòmic, jo no prevec que hagi de comprar moltes coses ja que entre que té coses del seu germanet, i dels seus cosins que en té quatre més anirem tirant, l'únic que es nena i naixerà a l'estiu, i a casa de moment les nenes són de l'hivern, però a partir de l'any ja podrà fer anar la roba de les seves cosines.
El que si que he comprat a la web del segundamano el cotxet. Un Asalvo gemelar per 150€ ara tenim aquest, un mclaren i un Loola. es que com que el patufet no camina si hem d'anar amb els dos.. i de segona mà pos no està mal!!!
La veritat es que pel primer ho vols comprar tot nou i tot perfecte i pel segon es va per lo còmode i econòmic.
Es el que deien... nosaltres vam créixer amb menys.

Jo m'esperaria el temps reglamentari i aniria sense por. Què es portin poc es bo per ells i per nosaltres, pq jo li deia al meu home que com tornés a dormir tancàvem la paradeta.

Espero haver-te ajudat!!!

[Rousi23]

Per cert una cosa important, a mi se'm va tallar la llet quan feia poc que estava prenyada, diuen que disminueix la llet, i ho vam passar tots dos molt malament, ara està superadíssim, clar, però va ser duríssim perquè ens agradava molt a tots dos, o sigui que això també es una cosa important a valorar, si li dones pit. Pot ser que no tinguis la mateixa mala sort i encara et surti per seguir donant-li. A nosaltres el petit ens va baixar molt el pes i per mi va ser una CATÀSTROFE!!!
També moltes mares m'han dit que els primers dos anys són caòtics però quan la peque faci 2 anyets ja estarà lo més dur del tema.

[Silka]

Hola!
Les meves es porten 25 mesos.
Personalment et dire q no tinguis pressa... Es molt dur quan tens dos q encara el gran es massa petit... En el meu cas la gran tenia 25 mesos quan va neixer la peque i es molt dur perque estas en la fase de rabietes , de treure panyals.. Del NO... I encara volen mols braços.. Jo els ultims mesos d.embaraç ja no la podia agafar ni fer algunes coses amb ella i em va resultar molt trist...
Per elles esta molt be q es portin poc un com la mes petita tingui ben be un any... Pero mentrestant pels papas es molta feina...
Jo de tu m.esperaria una mica.. Almenys l.any q t.ha recomenat el metge

[Tutty29]

Jo tambe esperaria una mica. El meu nen acaba de fer un anyet i no em plantejo de moment tenir-ne un altre, ara vull estar 100% amb ell, ja que estic d''excedencia. Amb el meu marit n'hem parlat i esperarem a que el nen sigui mes grandet, uns 3 anyets.

[charito]

Nosaltres em volgut esperar a tenir l'escola ja que no podríem pagar dos guarderies, però a mi personalment em sembla que l'ideal es esperar que vagin al cole, que no portin bolquers ni xumet, que mengin de tot sense ajuda, que caminin i juguin mes o menys sols....

I principalment, fins fa ben poc l'he vist tan necessitat de la meva atenció, tan pendent de la mama per tot, que m'hagues sapigut molt greu no poder proporcionar-li per estar enfeinada amb un germanet. Ara mica en mica es va obrint al mon i es relaciona amb els altres nens i l'entorn i tot i que la mama es la mama, crec que anira centrant-se en el exterior i no tant en el lligam mare-fill.

Pero vaja, es la meva opinió molt personal eh?

[karokindes]

Moltes gràcies a totes!! la veritat és q encara no sé si anirem.a pel.segon o n, però el que és segur és q eaperarem l.any reglamentari per evitar espants.

[jllt]

Hola karokindes,

Els nostres nens es porten 16 mesos i tot i que el primer parell d'anys és duríssim (crec que ho és sobretot per la mare), la bona sintonia i la relació tan estreta que ja hi ha entre ells ara que el nen ha fet quatre anys i la nena en té dos i mig llargs, ho compensa tot i de sobres!

Nosaltres no vam fer cap plantejament. Només teníem clar que volíem tindre un altre fill, però no ens vam plantejar si esperar un, dos o tres anys. Vaig tindre amb el primer un part vaginal sense epidural, i la segona va vindre igual de rodada. Ens vam quedar embarassats als vuit mesos del nen, just quan ell havia decidit deixar el pit, i la nena va néixer quan ell tenia 16 mesos i mig. Al començament va ser una bogeria, jo vaig plegar de treballar per dedicar-m'hi al cent per cent perquè no em va convèncer l'experiència del nen a la guarderia i tenia molt clar que els primers anys de la seva vida els volia viure intensament i al seu costat. Ara el nen ja fa P3 i la nena comenarà al setembre. Ara ja fem el mateix per l'un que per l'altra, ja són com uns bessons, i et puc assegurar que, malgrat que tenen els seus moments dolents, de prendre's les coses, empaitar-se i donar-se algun clatellot (sobretot ella a ell), es porten en general molt bé tots dos, juguen plegats, enraonen moltíssim, s'abracen i s'estimen molt. I això et fa oblidar els moments difícils.

[Ganga]

Bones!
jo primer de tot crec que en el teu cas havent sigut cessàrea m'esperaria al temps mínim que et diu el gine, més que res per salut!

Després si realment en teniu ganes, un cop passat aquest temps jo penso que no s'ha de pensar gaire. Quan el meu primer fill tenia 10 mesos ens van venir ganes de buscar-ne un segon i així va ser.
Em vaig quedar embarassada amb els 10 mesos del meu fill i ara estic de 32 setmanes i ell farà 18 mesos així que es portaràn 19 mesos i algo.

I amb moltes ganes d'un altre petitó a casa!!
M'han dit que els primers anys són durs, però no sé el primer any del meu fill també ha sigut dur...vull dir que no et regalen res però jo m'hi veig amb cor i el meu home també. Les nits tampoc les dormim però no penso que m'hagués d'esperar a dormir-les perquè potser serà d'aquí 3 anys....
De moment econòmicament no anem malament però està claríssim que el segon serà hereder de tot el que té el primer i pel de 19 mesos li comprarem una plataforma per quan sortim (jo amb els dos peques) i quan anem amb el papa anirem amb dos cotxets (el cotxet i la cadira de passeig que ja tenim).

Perdre'm coses, no considero que em perdi res, passarà el mateix si espero a que el meu fill tingui 3-4 anys,no? penso que hauràs d'estar tard o d'hora per dos nens igualment...i tot el que guanyes/en ells pujant junts?penso que també és impagable! no sé, és la meva opinió. Jo estic sola on visc, per tant no tinc familiars que m'ajudin però tot i així no veig cap bogeria amb el que hem triat fer.

[Rousi23]

Bones de nou!!!
M'ha encantat les respostes de la Gana i de jllt!!!! Gràcies. També m'heu ajudat a mi, com que estic un pel cagadeta!!!!!
Els meus també es portaran 19 mesos com a màxim ara estic de 19 setmanes.
Per mi el primer any del Patufet ha estat molt dur, em va costar una mica veure que la meva vida i les ganes de fer coses jo sola passava a un terme molt llunyar. Tothom diu que la mare torna a tenir temps per ella mateixa a partir dels dos anys, per tant vaig decidir fer-ho ràpid, i no ens ho vam pensar gaire. En part estic Jinyadísssima!!! Però se que d'aquí a dos anys podré tornar a estudiar, a buscar temps per anar a nadar o fer el que alguna coseta per a mi, sense descuidar a la família. Conec molta gent que s'ha esperat a que arribi el moment per anar a buscar el segon i després els hi ha fet peres.
Per això crec que el millor es esperar l'anyet que necessita el teu cos per recuperar-se i si realment hi han ganes, que es portin poc anirà bé perquè creixeran junts, i com han dit per aquí a dalt tindran una complicitat genial entre ells.

Moltes Gràcies Jllt i Gana m'heu encantat!!!

[jllt]

Ganga i Rousi23, molts ànims!!!! Us espera una temporada dura i que en alguns moments se us farà eterna i us preguntareu ¿per què no vam esperar una mica més? Però DE VERITAT, DE VERITAT, DE VERITAT, que us sentireu compensades al cent per cent quan el segon que ara ve en camí comenci a relacionar-se amb el primer. Nosaltres ens ho hem muntat com hem pogut i no estic pas descontenta de com ens n'hem sortit: mentre el nen encara va ser xic vam passejar amb un cotxet duo que ens van donar uns parents que també van tindre nens molt seguits, ara el nen va amb plataforma, encantat de la vida. I quan un dels dos es troba una mica tocadet, per tos o per mocs o per miques de febre (que per sort no és gaire sovint), és increïble com l'altre li fa costat. Mireu, sense anar més lluny, el cap de setmana passat el nen va estar tou amb dècimes de febre, i molt apagadet, només amb ganes de descansar i d'estar al llit. Doncs la nena, en un parell d'ocasions, se'n va anar a abraçar-lo i a dir-li que l'estimava molt.

No puc amagar que quan la nena tenia mesets i estava enganxadíssima a mi perquè només volia pit, pit i pit, vaig tindre en algun moment la sensació trista de pensar que no podia estar amb el nen tot el que m'hauria agradat. Però si ho mirem ben mirat, i veient l'experiència d'amigues que els seus nens es porten força més, això passa sempre: tant és que es portin 15 mesos com quatre anys. I com que amb el segon tot sembla que vagi més de pressa, de seguida trobes l'ocasió de fer coses amb tots dos, i això és sensacional, de veritat. Per tant, noies, molta força, molta paciència, molts ànims, però penseu que després, com diuen les padrines, es crien junts (això no té preu!), i la mare, com a personeta que també és, pot començar de nou a recuperar una mica més d'espai personal amb la tranquil·litat que ja ha fet pujar dos criatures que ara es diverteixen i s'ho passen de meravella plegats. Que tingueu molta sort!!

[Rousi23]

Gràcies!!!! Va molt bé que algú et digui que anirà bé, que serà dur però que anirà bé!!!!

[Ganga]

Si, merci!
Les ganes hi són i l'optimisme també, ara falta que la "patacada" no sigui tant dura com amb el primer...suposo que l'experiència serà un grau...bé ho espero de tot cor!

[mordor]

Jo tinc un germà amb el que em porto menys de 2 anys, i n'estic encantada. Sempre hem jugat junts, de petits i ara de grans també fem moltes coses junts, compartim alguns amics... Amb els altres germans la relació també és molt bona ara, però de petits 3 o 4 anys de diferència era un món...

La meva mare diu que si que el primer any és dur, però de seguida que creixen una mica juguen tots 2 i deixen de reclamar la mama per ells sols. Crec que pel fills tot i que al començament poden tenir gelos després els hi va molt bé. És per això que sempre havia volgut tenir 2 fills seguits i com el primer va ser cessaria ens vam esperar el mínim que va dir-me el ginecòleg, 2 anys entre part i part, ens hi vam posar quan el gran tenia 15 mesos i surto de comptes el dia que en gran farà 2 anys!!