Desesperada amb el biberó
Desesperada amb el biberó
Hola a tots!
He estat fent una ullada pel fòrum i he vist que no soc la única a qui li ha costat passar del pit al biberó. Però es q estic desesperada i necessitava desfogar-me!!!
La meva peque està a punt de fer 5 mesos i fins ara estem amb LM exclusiva, però dimecres que vé torno a la feina i hem començat a intentar introduir el biberó les dues tomes q no hi seré a casa. Estaré fora de 11 i mitja a 5 i mitja i la peque es quedarà amb els meus cunyats a casa que li faran de cangur. Desde dilluns que venen cada dia aquestes sis hores perquè la nena es vagi acostumant a quedar-se amb ells. Jo vaig fent les meves coses i surto a comprar així es queden a soles amb ella. Això sembla que més o menys ho porta bé encara que quan porto una estona fora la nena es posa a plorar i a vegades no es calma fins que no em veu.
Però el pitjor és el biberó, no vol ni veure'l. Li acosten i esposa a plorar com no ho ha fet mai. Ho hem intentat amb tetines de suavinex, nuk,chicco, el calma de medela i Tommee Tippee. Res de res...no li agrada cap. Hem intentat que li donéssin ells sense estar jo a casa perqué diuen que oloren a la mare i aleshores no volen, però tampoc. Després hem provat a donar-li amb gotet, cullera, xeringa... Tampoc!
Sigui com sigui la situació acava sent la mateixa..la nena plora cada vegada més fort i més enrabiada fins que es posa a xisclar tota vermella i mig ofegant-se que sembla que li vagi a esclatar el cap o a donar-li un atac.I no para fins que no li dono el pit.
Qué puc fer noies?? Em fa por que s' ofegui quan jo no hi sigui per calmar-la amb el pit.
Alguna s'ha trobat en aquesta situació??
A sobre he de sentir comentaris del tipus " aquesta nena no està sociabilitzada" "des que va nèixer no t'has separat d'ella ni un segon".
És culpa meva??
Quin rotllo us he fotut...però necessitava explicar-ho.
He estat fent una ullada pel fòrum i he vist que no soc la única a qui li ha costat passar del pit al biberó. Però es q estic desesperada i necessitava desfogar-me!!!
La meva peque està a punt de fer 5 mesos i fins ara estem amb LM exclusiva, però dimecres que vé torno a la feina i hem començat a intentar introduir el biberó les dues tomes q no hi seré a casa. Estaré fora de 11 i mitja a 5 i mitja i la peque es quedarà amb els meus cunyats a casa que li faran de cangur. Desde dilluns que venen cada dia aquestes sis hores perquè la nena es vagi acostumant a quedar-se amb ells. Jo vaig fent les meves coses i surto a comprar així es queden a soles amb ella. Això sembla que més o menys ho porta bé encara que quan porto una estona fora la nena es posa a plorar i a vegades no es calma fins que no em veu.
Però el pitjor és el biberó, no vol ni veure'l. Li acosten i esposa a plorar com no ho ha fet mai. Ho hem intentat amb tetines de suavinex, nuk,chicco, el calma de medela i Tommee Tippee. Res de res...no li agrada cap. Hem intentat que li donéssin ells sense estar jo a casa perqué diuen que oloren a la mare i aleshores no volen, però tampoc. Després hem provat a donar-li amb gotet, cullera, xeringa... Tampoc!
Sigui com sigui la situació acava sent la mateixa..la nena plora cada vegada més fort i més enrabiada fins que es posa a xisclar tota vermella i mig ofegant-se que sembla que li vagi a esclatar el cap o a donar-li un atac.I no para fins que no li dono el pit.
Qué puc fer noies?? Em fa por que s' ofegui quan jo no hi sigui per calmar-la amb el pit.
Alguna s'ha trobat en aquesta situació??
A sobre he de sentir comentaris del tipus " aquesta nena no està sociabilitzada" "des que va nèixer no t'has separat d'ella ni un segon".
És culpa meva??
Quin rotllo us he fotut...però necessitava explicar-ho.
Toni l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. feb. 14, 2013 9:10 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Raó: Títol en Majúscules ::
Raó: Títol en Majúscules ::
Re: DESESPERADA AMB EL BIBERÓ
Guapa t'escric rapid des del mobil. A mi em passa exactament el mateix tot i que la meva filla te 2 i mig ara pero ja intueixo el panorama. Tinc totes les tetines del mercat i res..... Anire seguint els consells que et donin!!!!
Re: DESESPERADA AMB EL BIBERÓ
A veure perquè és desesperant! Igual hauria d' haver-la acostumat desde més petita....
Re: DESESPERADA AMB EL BIBERÓ
Noies la meva ara té 8 mesos i vam estar com 2 desesperats pq no hi havia manera, mil tetines, llet de continuació, la meva llet, diferents temperatures. Fins i tot vaig trucar una doula q m'ajudés, 2 dies abans de quedar amb ella se'l va prendre i fins ara. No desespereu, tot passa. Doneu-li temps!
Re: DESESPERADA AMB EL BIBERÓ
La Bibs té raó, tot és qüestió de temps i de mooooooooolta paciència
Cloe24, pensa que el més clàssic en aquests casos és que mengi molt poc quan tu no hi siguis (o quasi res) i que mami molt quan estigui amb tu. Quan tu no hi siguis ja escollirà prendre el bibi o bé esperar-se per mamar. I no et preocupis que serà més fàcil del que sembla.
Cloe24, pensa que el més clàssic en aquests casos és que mengi molt poc quan tu no hi siguis (o quasi res) i que mami molt quan estigui amb tu. Quan tu no hi siguis ja escollirà prendre el bibi o bé esperar-se per mamar. I no et preocupis que serà més fàcil del que sembla.
Re: DESESPERADA AMB EL BIBERÓ
La meva gran no el va voler mai, el biberó, així que quan l'havia de deixar als 5 mesos li van donar directament fruiteta amb cullera que, per sort, se la prenia molt bé (i també, si calia suplir dues preses) llet amb cereals amb cullera (tot i que això no li agradava tant).
En canvi, la petita tampoc n'era gaire amant, per en una setmaneta de provar-ho, al final s'hi va agafar i en menjava, però ja dic que molt poquet, lo just per saciar-se i esperar a que arribés jo...
En canvi, la petita tampoc n'era gaire amant, per en una setmaneta de provar-ho, al final s'hi va agafar i en menjava, però ja dic que molt poquet, lo just per saciar-se i esperar a que arribés jo...
Redescobrint-me a mi mateixa gràcies a les meves TRES filles!
- soclamarga
- :: pantera

- Entrades: 843
- Membre des de: dc. març 10, 2010 9:46 pm
- Ubicació: Lleida
Re: DESESPERADA AMB EL BIBERÓ
Hola Cloe24! Felicitats per la nena i per la LM exclusiva fins ara!
Ostres, és ben dur quan veus que no hi ha manera... al meu fill no li va passar ben bé això, els cops que li havíem hagut de donar biberó (per motius mèdics) de més bebè no havia tingut gaires problemes. Però el dia que vaig tornar a començar a treballar em va trucar el meu home desesperat mil vegades, que no hi havia manera que prengués el biberó!
En el meu cas, jo m'havia estat traient llet un temps abans i l'havia congelat, jo la vaig tastar primer per assegurar-me que no tingués mal gust (feia una pudor extranya però era el plàstic de les bosses on ho congelava al principi, unes de medela... però mal gust no en tenia). El cas és que el meu home va pensar que potser la que ell havia descongelat no estava bé, i va provar de donar-li llet preparada, però tampoc hi va haver manera. Al final va aconseguir sortir del pas donant-li amb cullereta. Aquell vespre, vaig intentar donar-li jo el biberó i no vaig tenir cap problema... però si li intentava donar ell es posava histèric (el nen!). M'hi vaig fixar, i el problema en el nostre cas és que el meu home estava tant nerviós, que agafava al nen molt fort, amb una mala posició, i a més li "enclastava" el biberó a la cara (sense voler, està clar!) i no podia respirar bé. Va ser canviar la postura i ja no va tenir més problemes.
Els possibles problemes que crec que hi podria haver són: 1) l'evident que prefereix el pit! 2) que quan se li intenti donar estigui ella (o qui li doni) massa nerviosa perquè ja tingui massa gana, o perquè hi hagi un entorn que "l'estressi". 3) que no se senti "segura" amb els tiets perquè no els coneix tant. 4) si la llet és teva, descongelada, pot ser que faci olor de ranci, perquè es veu que hi ha un enzim, la lipasa, que si n'hi ha molta quantitat pot provocar això; tot i que NO és dolenta pel bebè ni s'ha fet malbé, pot ser que la rebutgi. Si aquest fos el cas, es pot evitar escaldant la llet abans de congelar-la (si busques informació per internet ho trobaràs ben explicat a molts llocs).
Normalment quan hi ha problemes amb els biberons, he llegit moltes vegades que recomanen provar-ho amb cullereta, xeringueta, etc Però si ja ho has provat i no ha funcionat...
Llavors, coses que se m'acudeixen que podries provar, si és que no ho heu fet ja: 1) intentar-li donar tu la llet amb biberó o el sistema que vulguis, quan estiguis sola, que estigueu tranquiles, i no sé si dir-te que en el mateix lloc on normalment li donis el pit o canviar de lloc
, a veure si relaciona el biberó amb una cosa bona, no amb la teva absència. 2) canviar el tipus de llet? 3) amb el mateix biberó o amb una cullereta tirar-li unes gotetes de llet al llabi, perquè la provi i vegi que és llet 4) que tingui el biberó ella a les mans i el pugui tocar (potser sense llet) perquè s'hi vagi familiaritzant... (?) 5) donar-li més temps, que no en teniu gaire si ja comences a treballar dilluns, però amb paciència potser farà un "clic"... He llegit moltes vegades mares que expliquen que els seus fills no mengen RES mentre estan les mares fora, i que quan tornen de treballar llavors estan enganxats al pit tota l'estona! 6) començar a introduir-li una mica de fruita, perquè l'espera no sigui tant llarga. Si teniu sort i li agrada no patiràs tant perquè no estarà tantes hores sense menjar.
No ho sé, no sóc experta però són les coses que se m'han anat acudint!! Ah, i pel que dius d'acostumar-la de més petita... doncs no sé si hagués valgut la pena. Si no hi havia necessitat de donar-li biberó, millor, no??
I una altra tonteria: per calmar-la mentre no hi siguis, pot funcionar deixar-li una peça de roba teva que hagis utilitzat, perquè senti la teva olor... hi ha nens que els funciona, en plan "nino de peluix"!
Bé, no m'enrotllo més, a veure si tens sort i deixeu de passar-ho malament ben aviat (encara que els primers dies a la feina seran durillos... però tot passa!).
Ostres, és ben dur quan veus que no hi ha manera... al meu fill no li va passar ben bé això, els cops que li havíem hagut de donar biberó (per motius mèdics) de més bebè no havia tingut gaires problemes. Però el dia que vaig tornar a començar a treballar em va trucar el meu home desesperat mil vegades, que no hi havia manera que prengués el biberó!
En el meu cas, jo m'havia estat traient llet un temps abans i l'havia congelat, jo la vaig tastar primer per assegurar-me que no tingués mal gust (feia una pudor extranya però era el plàstic de les bosses on ho congelava al principi, unes de medela... però mal gust no en tenia). El cas és que el meu home va pensar que potser la que ell havia descongelat no estava bé, i va provar de donar-li llet preparada, però tampoc hi va haver manera. Al final va aconseguir sortir del pas donant-li amb cullereta. Aquell vespre, vaig intentar donar-li jo el biberó i no vaig tenir cap problema... però si li intentava donar ell es posava histèric (el nen!). M'hi vaig fixar, i el problema en el nostre cas és que el meu home estava tant nerviós, que agafava al nen molt fort, amb una mala posició, i a més li "enclastava" el biberó a la cara (sense voler, està clar!) i no podia respirar bé. Va ser canviar la postura i ja no va tenir més problemes.
Els possibles problemes que crec que hi podria haver són: 1) l'evident que prefereix el pit! 2) que quan se li intenti donar estigui ella (o qui li doni) massa nerviosa perquè ja tingui massa gana, o perquè hi hagi un entorn que "l'estressi". 3) que no se senti "segura" amb els tiets perquè no els coneix tant. 4) si la llet és teva, descongelada, pot ser que faci olor de ranci, perquè es veu que hi ha un enzim, la lipasa, que si n'hi ha molta quantitat pot provocar això; tot i que NO és dolenta pel bebè ni s'ha fet malbé, pot ser que la rebutgi. Si aquest fos el cas, es pot evitar escaldant la llet abans de congelar-la (si busques informació per internet ho trobaràs ben explicat a molts llocs).
Normalment quan hi ha problemes amb els biberons, he llegit moltes vegades que recomanen provar-ho amb cullereta, xeringueta, etc Però si ja ho has provat i no ha funcionat...
Llavors, coses que se m'acudeixen que podries provar, si és que no ho heu fet ja: 1) intentar-li donar tu la llet amb biberó o el sistema que vulguis, quan estiguis sola, que estigueu tranquiles, i no sé si dir-te que en el mateix lloc on normalment li donis el pit o canviar de lloc
, a veure si relaciona el biberó amb una cosa bona, no amb la teva absència. 2) canviar el tipus de llet? 3) amb el mateix biberó o amb una cullereta tirar-li unes gotetes de llet al llabi, perquè la provi i vegi que és llet 4) que tingui el biberó ella a les mans i el pugui tocar (potser sense llet) perquè s'hi vagi familiaritzant... (?) 5) donar-li més temps, que no en teniu gaire si ja comences a treballar dilluns, però amb paciència potser farà un "clic"... He llegit moltes vegades mares que expliquen que els seus fills no mengen RES mentre estan les mares fora, i que quan tornen de treballar llavors estan enganxats al pit tota l'estona! 6) començar a introduir-li una mica de fruita, perquè l'espera no sigui tant llarga. Si teniu sort i li agrada no patiràs tant perquè no estarà tantes hores sense menjar.No ho sé, no sóc experta però són les coses que se m'han anat acudint!! Ah, i pel que dius d'acostumar-la de més petita... doncs no sé si hagués valgut la pena. Si no hi havia necessitat de donar-li biberó, millor, no??
I una altra tonteria: per calmar-la mentre no hi siguis, pot funcionar deixar-li una peça de roba teva que hagis utilitzat, perquè senti la teva olor... hi ha nens que els funciona, en plan "nino de peluix"!
Bé, no m'enrotllo més, a veure si tens sort i deixeu de passar-ho malament ben aviat (encara que els primers dies a la feina seran durillos... però tot passa!).
Re: Desesperada amb el biberó
Hola!
A la meva filla li va passar el mateix, mai no ha acceptat cap biberó, vam provar amb diferents tetines, etc. i també m'angoixava pensar què passaria quan jo no hi fos. La nostra "solució" va ser donar-li llet amb cullera i espesseïda amb una miqueeeta de cereals. I quan estava amb mi, pit a demanda dia i nit.
A la meva filla li va passar el mateix, mai no ha acceptat cap biberó, vam provar amb diferents tetines, etc. i també m'angoixava pensar què passaria quan jo no hi fos. La nostra "solució" va ser donar-li llet amb cullera i espesseïda amb una miqueeeta de cereals. I quan estava amb mi, pit a demanda dia i nit.
Re: Desesperada amb el biberó
Rània80 ha escrit:Hola!
A la meva filla li va passar el mateix, mai no ha acceptat cap biberó, vam provar amb diferents tetines, etc. i també m'angoixava pensar què passaria quan jo no hi fos. La nostra "solució" va ser donar-li llet amb cullera i espesseïda amb una miqueeeta de cereals. I quan estava amb mi, pit a demanda dia i nit.
Avui justament he llegit al llibre del Carlos González que dóna aquesta opció. No és ideal però, com diu el post: estic desesperada
... Passa que el meu fill encara és molt petit. A la propera visita amb el pediatra li ho demanaré, aviam què n'opina.
Re: Desesperada amb el biberó
Hola! La meva filla té set mesos i no ha begut mai un bibero. Vam passar a la papilla directament! I la de cereals li va encantar!!! Als 5 mesos menjava papilla!!
Vaig desistir i li va anar be a ella i a mi
Vaig desistir i li va anar be a ella i a mi
Re: Desesperada amb el biberó
Hola
a totes les mamis desesperades: ànims!!!
No sé si us consolarà, però el més normal del món és que els vostres fills i filles acostumats a la teta no en vulguin saber res del biberó. Primer perquè ni saben que d'allà en surt llet i després perquè no em comparis una tetina amb un mugró.
El meu humil consell és que:
-no anticipeu esdeveniments. Si us toca treballar quan s'acabi la baixa de maternitat, o als 6 mesos o quan sigui, ja li donareu els bibes llavors. Gaudiu ara a tope de la lactància i no penseu en aquest dia.
-Quan hagueu de començar a treballar, a la persona que es quedi a càrrec del vostre fill o filla deixeu-li unes quantes alternatives: got, cullereta, biberons (fins i tot diferents tetines)... i sobretot quilos de paciència.
-Molts nadons no mengen RES quan la mare es fora, i després recuperen. És normal.
-El més habitual és que la principi sigui un caos, els peques no vulguin menjar etc. Mica en mica. Tots plegats (nadons, cuidador/a i mare) us anireu adaptant a la nova situació i tornarà la calma.
Si els peques ja tenen 6 mesos podeu provar de donar altres coses que no siguin llet (o no només) com fruita, cereals, farinetes fetes amb llet materna i cereals etc.
Ànims guapes!!!
a totes les mamis desesperades: ànims!!!
No sé si us consolarà, però el més normal del món és que els vostres fills i filles acostumats a la teta no en vulguin saber res del biberó. Primer perquè ni saben que d'allà en surt llet i després perquè no em comparis una tetina amb un mugró.
El meu humil consell és que:
-no anticipeu esdeveniments. Si us toca treballar quan s'acabi la baixa de maternitat, o als 6 mesos o quan sigui, ja li donareu els bibes llavors. Gaudiu ara a tope de la lactància i no penseu en aquest dia.
-Quan hagueu de començar a treballar, a la persona que es quedi a càrrec del vostre fill o filla deixeu-li unes quantes alternatives: got, cullereta, biberons (fins i tot diferents tetines)... i sobretot quilos de paciència.
-Molts nadons no mengen RES quan la mare es fora, i després recuperen. És normal.
-El més habitual és que la principi sigui un caos, els peques no vulguin menjar etc. Mica en mica. Tots plegats (nadons, cuidador/a i mare) us anireu adaptant a la nova situació i tornarà la calma.
Si els peques ja tenen 6 mesos podeu provar de donar altres coses que no siguin llet (o no només) com fruita, cereals, farinetes fetes amb llet materna i cereals etc.
Ànims guapes!!!
Re: Desesperada amb el biberó
Merci a totes!
Avui he trucat la pediatra i li he comentat. M' ha dit el que heu dit moltes, que li donguin la papilla de fruites o la de cereals i així no stà tantes hores sense res a la panxa. Demà al migdia provarem que tal. Encara haig de decidir si fruita o cereals...però crec que provarem primer amb cereals perqué he sentit de nens que la de fruites els costa més.
Així que demà us explico com ha anat!
És una llàstima haver d'anar a treballar tant aviat
Però sort q tinc feina ostres!
Avui he trucat la pediatra i li he comentat. M' ha dit el que heu dit moltes, que li donguin la papilla de fruites o la de cereals i així no stà tantes hores sense res a la panxa. Demà al migdia provarem que tal. Encara haig de decidir si fruita o cereals...però crec que provarem primer amb cereals perqué he sentit de nens que la de fruites els costa més.
Així que demà us explico com ha anat!
És una llàstima haver d'anar a treballar tant aviat
Re: Desesperada amb el biberó
Hola de nou!
Doncs avui al migdia li hem donat la seva primera papilla de fruites i ha sigut tot un èxit! Ara ja em quedo més tranquila perquè al menys podran donar-li la fruita mentres jo no hi sigui a casa. El biberó segueix sense voler ni veure'l però poc a poc.
Li he donat pit a les 11:30 que serà l'hora que jo marxi a la feina. A les 14:30 li hem donat la papilla, que ens hem estat mitja horeta per donar-li ben bé. Si tot hagués anat bé fins les 17:30 no hagués hagut de fer pit, i aleshores jo ja he tornat de la feina. Però suposo que ha trobat a faltar el pit i a les 16:15 s' ha aixecat de la siesta i ha començat a plorar i no s'ha calmat fins que no li he ofert el pit.
Estic molt contenta i em quedo molt tranquila sabent q quan no hi sigui almenys podran donar-li la fruiteta i no es pasarà 5 hores sense res.
Gràcies a totes és genial aquest fòrum!

Doncs avui al migdia li hem donat la seva primera papilla de fruites i ha sigut tot un èxit! Ara ja em quedo més tranquila perquè al menys podran donar-li la fruita mentres jo no hi sigui a casa. El biberó segueix sense voler ni veure'l però poc a poc.
Li he donat pit a les 11:30 que serà l'hora que jo marxi a la feina. A les 14:30 li hem donat la papilla, que ens hem estat mitja horeta per donar-li ben bé. Si tot hagués anat bé fins les 17:30 no hagués hagut de fer pit, i aleshores jo ja he tornat de la feina. Però suposo que ha trobat a faltar el pit i a les 16:15 s' ha aixecat de la siesta i ha començat a plorar i no s'ha calmat fins que no li he ofert el pit.
Estic molt contenta i em quedo molt tranquila sabent q quan no hi sigui almenys podran donar-li la fruiteta i no es pasarà 5 hores sense res.
Gràcies a totes és genial aquest fòrum!
- soclamarga
- :: pantera

- Entrades: 843
- Membre des de: dc. març 10, 2010 9:46 pm
- Ubicació: Lleida
Re: Desesperada amb el biberó
Que bé! Gràcies per compartir-ho! Al meu nen li encantaven de petit les papilles de fruita (i la fruita sencera dins de les malles aquelles per anar xarrupant), i encara li encanta pràcticament tota! I que duri! (ara té 2 anys i 8 mesos)
Que vagi bé la tornada a la feina!
Que vagi bé la tornada a la feina!
Re: Desesperada amb el biberó
A mi em va passar el mateix, quan intentava donar li el bibero, ploraba tant k fins i tot es kedava sense respirar. .. i encara k la pediatra em va dir k ja s acostumaria, k la deixes plorar, abans de tornar a la feina vaig començar amb la fruita i despres els fereals. Aixi quan jo estava fora menjava molt be i contenta. ... la cullera li encanta. I la resta pit. Ara ja te 10 mesos, esta perfecta i encara pren una miqueta de pit abans de dormir
Re: Desesperada amb el biberó
Jo també m'uneixo al club! Amb 2 i 4 mesos aprox el vaig haver de deixar un dia i per desesperació es va acabar prenent un bibi però a partir d'aleshores mai més n'ha pres cap. Ara que treballo, (fa 1 mes que vaig començar) vam provar Nuk amb diferents tetines, Calma, Dr. Brown, Tomee Tipee... i res, cap ni un.
Les àvies amb molta paciència li van començar a donar amb cullera. Ara el que fan és a primera hora li donen papilla de cereals amb llet artificial. A mig matí fan papilla de verdura i cap a les 4-5 papilla de fruita. Si alguna no la vol, normalment tenen llet meva que li donen amb cullera (amb algo de cerals pq sigui una mica més fàcil donar-li). Quan jo arribo a les 19h fa pit a sac i a la nit segueix fent pit i al matí (cap a les 5) també.
Les àvies amb molta paciència li van començar a donar amb cullera. Ara el que fan és a primera hora li donen papilla de cereals amb llet artificial. A mig matí fan papilla de verdura i cap a les 4-5 papilla de fruita. Si alguna no la vol, normalment tenen llet meva que li donen amb cullera (amb algo de cerals pq sigui una mica més fàcil donar-li). Quan jo arribo a les 19h fa pit a sac i a la nit segueix fent pit i al matí (cap a les 5) també.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |



























