Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Hola, doncs fa temps que tinc necessitat d'explicar tot aixo que em ronda i que nomes li puc explicar al meu marit, m'angoixa i no se si un psicoleg em podria ajudar. Us explico:
Tinc la sensació que soc una persona normal i tot i aixi no connecto del tot amb les persones que m'envolten, o sigui no tinc amigues de debó, a la feina tampoc arribo a fer cap relació amistosa, ni amb les mares de la guarde o de l'escala. Aixo em produeix una mica d'ansietat ja que per la meva part intento fer el possible pero no ho aconsegueixo, i ja no se si es que la gent em nota aquesta ansia o que soc rara o tinc algun problema de comunicació que desconec.
Fixeu-vos que la que era la meva millor amiga treballa amb mi i passa olimpicament ni em diu de fer un cafe ni dinar ni res, ella te les seves amigues pero tot i que els he dit varies vegades que m'avisin si van a fer un cafe "s'obliden" i clar jo ja no insisteixo. Li he dit molts cops de quedar pel barri alguna tarda perque viu super aprop i res. I com aixo tota la resta. A l'escala li he dit a les altres mares de quedar i li vaig donar el meu telefon a una i res. Amb les mares de la guarde parlem al parc pero jo he vist que alguna queden entre elles i no em diuen res.
La situació familiar es semblant, tinc dos germans que passen de mi, a un l'he vist un cop en dos anys i practicament no coneix el meu fill, el vaig trucar demanant-lo que no deixessim de tenir relació i em va contestar que estava molt enfeinat. L'altre es va separar i sembla que volia ser mes amic pero ara ja torna a passar del tema i fara un mes que no se res. Es que noies, se'm salten les llagrimes perque jo si me'ls estimo i em sento tan ignorada.
Tinc una cosina que ens portem super poc i ens hem criat juntes, doncs des que va neixer el Quim que no em parla, i no se perque, es va casar i no em va convidar al casament, va anar tota la meva familia menys nosaltres. Pero jo tampoc li vull anar al darrera perque algu que et deixa de parlar i et fa aquest lleig tan gros d'un dia per l'altre doncs francament que li donin pel sac, pero a mi em continua fent mal aquesta situació no aconsegueixo passar pagina.
Jo li dic al meu marit que dec ser rara o alguna cosa em passa pero ell diu que no que soc normal i que la gent es aixi, que no busqui coses que no existeixen, pero el que ara mateix m'angoixa mes noies, es que aixo afecti al meu fill, tinc la sensació de ser un pal a la roda, que per culpa meva no el convidaran als cumples dels altres nens etc, perque quan son petits imagino que les altres mamis conviden si els pares cauen be. Jo vull que sigui benvingut a tot arreu i em sembla que per culpa meva no ho sera i ho passo malament.
En fi, perdoneu el rotllo que us he fotut, creieu que un psicoleg m'ajudaria a passar aquesta angoixa o esbrinar que em passa?
Tinc la sensació que soc una persona normal i tot i aixi no connecto del tot amb les persones que m'envolten, o sigui no tinc amigues de debó, a la feina tampoc arribo a fer cap relació amistosa, ni amb les mares de la guarde o de l'escala. Aixo em produeix una mica d'ansietat ja que per la meva part intento fer el possible pero no ho aconsegueixo, i ja no se si es que la gent em nota aquesta ansia o que soc rara o tinc algun problema de comunicació que desconec.
Fixeu-vos que la que era la meva millor amiga treballa amb mi i passa olimpicament ni em diu de fer un cafe ni dinar ni res, ella te les seves amigues pero tot i que els he dit varies vegades que m'avisin si van a fer un cafe "s'obliden" i clar jo ja no insisteixo. Li he dit molts cops de quedar pel barri alguna tarda perque viu super aprop i res. I com aixo tota la resta. A l'escala li he dit a les altres mares de quedar i li vaig donar el meu telefon a una i res. Amb les mares de la guarde parlem al parc pero jo he vist que alguna queden entre elles i no em diuen res.
La situació familiar es semblant, tinc dos germans que passen de mi, a un l'he vist un cop en dos anys i practicament no coneix el meu fill, el vaig trucar demanant-lo que no deixessim de tenir relació i em va contestar que estava molt enfeinat. L'altre es va separar i sembla que volia ser mes amic pero ara ja torna a passar del tema i fara un mes que no se res. Es que noies, se'm salten les llagrimes perque jo si me'ls estimo i em sento tan ignorada.
Tinc una cosina que ens portem super poc i ens hem criat juntes, doncs des que va neixer el Quim que no em parla, i no se perque, es va casar i no em va convidar al casament, va anar tota la meva familia menys nosaltres. Pero jo tampoc li vull anar al darrera perque algu que et deixa de parlar i et fa aquest lleig tan gros d'un dia per l'altre doncs francament que li donin pel sac, pero a mi em continua fent mal aquesta situació no aconsegueixo passar pagina.
Jo li dic al meu marit que dec ser rara o alguna cosa em passa pero ell diu que no que soc normal i que la gent es aixi, que no busqui coses que no existeixen, pero el que ara mateix m'angoixa mes noies, es que aixo afecti al meu fill, tinc la sensació de ser un pal a la roda, que per culpa meva no el convidaran als cumples dels altres nens etc, perque quan son petits imagino que les altres mamis conviden si els pares cauen be. Jo vull que sigui benvingut a tot arreu i em sembla que per culpa meva no ho sera i ho passo malament.
En fi, perdoneu el rotllo que us he fotut, creieu que un psicoleg m'ajudaria a passar aquesta angoixa o esbrinar que em passa?
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
No tinc resposta per si necessites un psicoleg o no, jo nomes volia dir-te que no esperis que els altres moguin fitxa, si t 'interessa quedar amb algú avança't i proposa o convida'ls tu a fer algo junts.
jo ho intento fer així....no se si et servirà peróno et ratllis i canvia de tactica.
Sort!
jo ho intento fer així....no se si et servirà peróno et ratllis i canvia de tactica.
Sort!
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Totalment d'acord amb l'Almon, busca ajuda professional. Un psicòleg o un terapeuta et podran ajudar. Jo faria alguna cosa si el tema t'amoina.
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Hola roser,
Ànims. Jo també he tingut èpoques en que m'he sentit una mica com tu, i m'he d'esforçar molt per mantenir les amistats. Abans de tenir a la nena anava molt a la meva, i duia una vida una mica solitària. Crec que quan tens fills petits necessites molt més a la gent.
Només puc aconsellar-te que intentis cuidar molt a aquelles persones que creus que sí valen la pena, i que no et tallis de trucar tu. No esperis que els altres ho facin. I si, algú realment passa de tu, no li vagis al darrera.
Intenta fer una reflexió sobre aquelles coses que pots haver fet malament: mal geni? No escolto als altres? Xerro massa sobre mi? Si algú ha estat realment important per tu i t'ha fet mal, com la teva cosina, intenta parlar-ho amv ella, amb sinceritat.
Éscomplicat, vivim temps en que la gent va molt al seu rotllo. Jo em trobo que sovint tinc més afinitats amb homes que amb altres dones!
Una abraçada
Ànims. Jo també he tingut èpoques en que m'he sentit una mica com tu, i m'he d'esforçar molt per mantenir les amistats. Abans de tenir a la nena anava molt a la meva, i duia una vida una mica solitària. Crec que quan tens fills petits necessites molt més a la gent.
Només puc aconsellar-te que intentis cuidar molt a aquelles persones que creus que sí valen la pena, i que no et tallis de trucar tu. No esperis que els altres ho facin. I si, algú realment passa de tu, no li vagis al darrera.
Intenta fer una reflexió sobre aquelles coses que pots haver fet malament: mal geni? No escolto als altres? Xerro massa sobre mi? Si algú ha estat realment important per tu i t'ha fet mal, com la teva cosina, intenta parlar-ho amv ella, amb sinceritat.
Éscomplicat, vivim temps en que la gent va molt al seu rotllo. Jo em trobo que sovint tinc més afinitats amb homes que amb altres dones!
Una abraçada
Jardí de bons endreços http://canroldors.blogspot.com
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Però sobretot no et matxaquis amb pensaments tipus "söc rara", etc... No et fan cap bé!
Petonets!
Petonets!
Jardí de bons endreços http://canroldors.blogspot.com
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
D'acord amb la coquette. No diguis més que "ets rara", perquè no és veritat. I com més t'ho diguis serà pitjor.
Diuen que "qui té amigues, té fatigues" i és cert. La relació amb la gent (amistats o familiars) és molt estranya, una temporada sembla que siguem cul i merda i l'altra uns complets desconeguts. Jo he tingut molts disgustos amb amistats, de tots colors. Gent que et deixa de parlar per dir que no a una festa d'aniversari, gent que s'enfada perquè no pots quedar quan tens un problema greu, gent gelosa,... i et puc dir que també em vaig arribar a sentir una mica com tu descrius. I també m'afectava, com veig que t'afecta a tu.
Però arran de viure una situació dramàtica a la meva vida, m'ha fet veure el veritable sentit de l'amistat i he fet una criba mental de gent que sé que val la pena conservar l'amistat (que déunidó, els puc contar amb els dits d'una mà i encara m'en sobren) i la resta de la gent, que són simplement coneguts, que si et saludes pel carrer i xerres una mica o es fa coses junts vale però que si no, doncs bon vent!! (conec a una que sempre que me la trobo pel carrer em diu que em trucarà per fer un café, fa més de 4 anys que espero la seva trucada!!
, però ella insisteix cada vegada que me la trobo). I aixó pot anar des de companyes de feina, mares de l'escola, veïnes, cosines i cosins varis... Per tant, ja no m'agrada perdre el temps en gastar energies per conservar una amistat que sé que tard o d'hora acabarà desapareixent... perquè ara ja sé amb qui val la pena, perquè m'ho han demostrat.
Jo no m'hi capficaria, la veritat. I no tinguis angoixa amb si el teu fill es quedarà exclós d'aniversaris ara quan és petit per culpa teva... tard o d'hora, ell anirà creixent i anirà fent el seu cercle d'amistats (que per sort, els pares poc hi podrem opinar o influir) i no estarà basat en si l'han convidat en festes d'aniversaris o no, sino que anirà per afinitats entre ells.
Diuen que "qui té amigues, té fatigues" i és cert. La relació amb la gent (amistats o familiars) és molt estranya, una temporada sembla que siguem cul i merda i l'altra uns complets desconeguts. Jo he tingut molts disgustos amb amistats, de tots colors. Gent que et deixa de parlar per dir que no a una festa d'aniversari, gent que s'enfada perquè no pots quedar quan tens un problema greu, gent gelosa,... i et puc dir que també em vaig arribar a sentir una mica com tu descrius. I també m'afectava, com veig que t'afecta a tu.
Però arran de viure una situació dramàtica a la meva vida, m'ha fet veure el veritable sentit de l'amistat i he fet una criba mental de gent que sé que val la pena conservar l'amistat (que déunidó, els puc contar amb els dits d'una mà i encara m'en sobren) i la resta de la gent, que són simplement coneguts, que si et saludes pel carrer i xerres una mica o es fa coses junts vale però que si no, doncs bon vent!! (conec a una que sempre que me la trobo pel carrer em diu que em trucarà per fer un café, fa més de 4 anys que espero la seva trucada!!
, però ella insisteix cada vegada que me la trobo). I aixó pot anar des de companyes de feina, mares de l'escola, veïnes, cosines i cosins varis... Per tant, ja no m'agrada perdre el temps en gastar energies per conservar una amistat que sé que tard o d'hora acabarà desapareixent... perquè ara ja sé amb qui val la pena, perquè m'ho han demostrat. Jo no m'hi capficaria, la veritat. I no tinguis angoixa amb si el teu fill es quedarà exclós d'aniversaris ara quan és petit per culpa teva... tard o d'hora, ell anirà creixent i anirà fent el seu cercle d'amistats (que per sort, els pares poc hi podrem opinar o influir) i no estarà basat en si l'han convidat en festes d'aniversaris o no, sino que anirà per afinitats entre ells.
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
No t'interessis per qui no l'interessis i, sobretot, mai mai, deixis de ser amiga teva...
Dedica't temps i disfruta de les coses que t'agraden i pel camí ja apareixeran oportunitats per compartir-ho. No pateixis gens! Una forta abraçada
Dedica't temps i disfruta de les coses que t'agraden i pel camí ja apareixeran oportunitats per compartir-ho. No pateixis gens! Una forta abraçada
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Bon dia Roser!
Pensava que era la única a qui li rondaven aquestes idees pel cap, però ja veig que no!
Jo també em sento així moltes vegades, hi ha èpoques que ho porto millor i d'altres que es porta pitjor. Però el millor és no capficar-ti, gaudeix del teu nen i el teu marit que en realitat és lo més important. L'altre gent entra i surt de la teva vida.
Mira avui mateix tenim un dinar amb uns amics del meu marit i no tinc gens de ganes. Quedem amb ells cada tres o quatre mesos i no aconsegueixo sentir-me a gust. Sempre em sento com que tots passen de mi o algu així. Son gent molt maca però jo no encaixo. Però al meu marit li fa molta gràcia anar i jo per ell doncs el que sigui.
Ànims guapa! Ja veus que no ets tant rara jejej!
Quant vulguis desfogar-te estaré encantada d' escoltar-te. I per aquest fòrum la gent és molt maca i aquí encaixem tots!
Pensava que era la única a qui li rondaven aquestes idees pel cap, però ja veig que no!
Jo també em sento així moltes vegades, hi ha èpoques que ho porto millor i d'altres que es porta pitjor. Però el millor és no capficar-ti, gaudeix del teu nen i el teu marit que en realitat és lo més important. L'altre gent entra i surt de la teva vida.
Mira avui mateix tenim un dinar amb uns amics del meu marit i no tinc gens de ganes. Quedem amb ells cada tres o quatre mesos i no aconsegueixo sentir-me a gust. Sempre em sento com que tots passen de mi o algu així. Son gent molt maca però jo no encaixo. Però al meu marit li fa molta gràcia anar i jo per ell doncs el que sigui.
Ànims guapa! Ja veus que no ets tant rara jejej!
Quant vulguis desfogar-te estaré encantada d' escoltar-te. I per aquest fòrum la gent és molt maca i aquí encaixem tots!
[url=http://glitter-
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Jo també penso que un terapeuta o psicòleg et podran donar un cop de mà, sobretot en buscar estratègies i en eliminar conceptes erronis d'un mateix. Per sort en aquesta vida hem nascut per a ser éssers socials i necessitem la relació amb els altres, però si això et crea angoixa crec que amb una mica d'ajuda de seguida ho superaràs. Fas molt ben fet d'explicar i compartir com et sents...ja veuràs com d'aquí res restaràs importància a aquest fet i gaudiràs de tu mateixa i dels altres.
Això sí, per estar bé amb els altres el millor és estar bé amb un mateix, per aixó, fora autocrítiques i fora pensaments negatius...cuida't, busca estones per tu, per comprar, per llegir, per posar.te guapa i per fer coses que t'omplin i et motivin, fes cursos, balla, cuina...i les relacions amb els altres vindran rodades.
Petons!
Això sí, per estar bé amb els altres el millor és estar bé amb un mateix, per aixó, fora autocrítiques i fora pensaments negatius...cuida't, busca estones per tu, per comprar, per llegir, per posar.te guapa i per fer coses que t'omplin i et motivin, fes cursos, balla, cuina...i les relacions amb els altres vindran rodades.
Petons!
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Moltes moltes gracies a totes 
si es que no se que hagues fet sense aquest forum.
Be si tinc defectes, i els conec, si que xerro massa i hauria d'escoltar mes i a vegades tinc la boca grossa i no hauria de ser tan sincera, pero vaja tampoc crec que sigui tan extrem tampoc, veig molta gent amb molts defectes que te molts amics, això es el que m'agradaria esbrinar.
Aquest es part del problema, que jo sempre intento moure fitxa i fer el primer pas, als aniversaris sempre convido el meu germa que no ve mai, tinc una amiga que sempre soc jo la que la truco i mai te temps, una altra que nomes vol quedar entre setmana quan treballa el seu marit, no ha volgut mai venir a cap celebració a casa, etc etc i cada negativa em fa mal i es com el peix que es mossega la cua perque penso, no truco perque em dira que no i em fara mal... i ja no se si estic massa sensible amb el tema.
La veritat que aquesta angoixa ve en part perque aquest any a l'aniversari del Quim no va venir ningú del que vaig convidar, tothom tenia coses mes importants fins i tot els meus pares, al final nomes van venir uns cosins del meu marit que son uns soletes. Aixo em va deixar molt feta pols. Com dius tu es questió de temps i fara els seus amics... pero mentres...
Gracies, la veritat es el que intento pero com tu dius hi ha dies que no ho porto gens be.
Si que mirare a veure si trobo un professional com diu la laiademas que m'ajudi a buscar estrategies com a minim perque no m'afecti tant. I la veritat que sempre he fet moltes activitats no em costa apuntar-me a res encara que no hi conegui ningu, ara amb el peque es mes complicat pero ho intento.
En fi que moltes gracies per escoltar-me, aixo nomes ja alleuja molt!
si es que no se que hagues fet sense aquest forum.coquette ha escrit:Intenta fer una reflexió sobre aquelles coses que pots haver fet malament: mal geni? No escolto als altres? Xerro massa sobre mi? Si algú ha estat realment important per tu i t'ha fet mal, com la teva cosina, intenta parlar-ho amb ella, amb sinceritat.
Be si tinc defectes, i els conec, si que xerro massa i hauria d'escoltar mes i a vegades tinc la boca grossa i no hauria de ser tan sincera, pero vaja tampoc crec que sigui tan extrem tampoc, veig molta gent amb molts defectes que te molts amics, això es el que m'agradaria esbrinar.
coquette ha escrit:Només puc aconsellar-te que intentis cuidar molt a aquelles persones que creus que sí valen la pena, i que no et tallis de trucar tu. No esperis que els altres ho facin. I si, algú realment passa de tu, no li vagis al darrera.
Aquest es part del problema, que jo sempre intento moure fitxa i fer el primer pas, als aniversaris sempre convido el meu germa que no ve mai, tinc una amiga que sempre soc jo la que la truco i mai te temps, una altra que nomes vol quedar entre setmana quan treballa el seu marit, no ha volgut mai venir a cap celebració a casa, etc etc i cada negativa em fa mal i es com el peix que es mossega la cua perque penso, no truco perque em dira que no i em fara mal... i ja no se si estic massa sensible amb el tema.
neuetes ha escrit:Jo no m'hi capficaria, la veritat. I no tinguis angoixa amb si el teu fill es quedarà exclós d'aniversaris ara quan és petit per culpa teva... tard o d'hora, ell anirà creixent i anirà fent el seu cercle d'amistats (que per sort, els pares poc hi podrem opinar o influir) i no estarà basat en si l'han convidat en festes d'aniversaris o no, sino que anirà per afinitats entre ells.
La veritat que aquesta angoixa ve en part perque aquest any a l'aniversari del Quim no va venir ningú del que vaig convidar, tothom tenia coses mes importants fins i tot els meus pares, al final nomes van venir uns cosins del meu marit que son uns soletes. Aixo em va deixar molt feta pols. Com dius tu es questió de temps i fara els seus amics... pero mentres...
Cloe24 ha escrit:Jo també em sento així moltes vegades, hi ha èpoques que ho porto millor i d'altres que es porta pitjor. Però el millor és no capficar-ti, gaudeix del teu nen i el teu marit que en realitat és lo més important. L'altre gent entra i surt de la teva vida.
Gracies, la veritat es el que intento pero com tu dius hi ha dies que no ho porto gens be.
Si que mirare a veure si trobo un professional com diu la laiademas que m'ajudi a buscar estrategies com a minim perque no m'afecti tant. I la veritat que sempre he fet moltes activitats no em costa apuntar-me a res encara que no hi conegui ningu, ara amb el peque es mes complicat pero ho intento.
En fi que moltes gracies per escoltar-me, aixo nomes ja alleuja molt!
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Jo durant molts anys em vaig sentir així, durant l'infantesa i l'adolescència sobretot. Reconec que sóc una persona amb molta personalitat, a vegades fins i tot extravagant (però qui no ho és?). Sé que el que no m'agrada. Em costa encaixar amb gent. Per exemple: si per un grup de gent sóc massa pija, per l'altre no sóc prou femenina. Jo crec que no encaixo amb una etiqueta en concret i això desconcerta a la gent. També he de dir que sóc una persona molt independent i es nota molt.
El que ja em nego a sentir-me és rara o diferent als demés. M'agrada el que m'agrada i el que no m'agrada, pues no. Això fa que els que m'estimin ho facin de debó, i els que no... pues ale, ja s'ho faran. Amb el temps, he après a no donar més del que rebo. Me n'he cansat. Si no volen sortir amb mi, pues vale. Em centro amb el meu entorn, no convido a gent que no em convidi a mi i no faig favors als que no me'n fan. (ojo! i no per interès, hi ha molta gent a que ajudes i després... encara s'ofenen per tonteries). Fa molts anys que em vaig desempallegar de gent que es creu molt normaleta i em feia sentir "rareta", sóc més feliç sense ells. M'he fartat de gent que només va si la crides, si ella no em truquen vol dir que no els interesso prou. (I a que no heu notat que són els primers que s'emprenyen sempre?)
Per mi, el meu home és la persona que més m'ha acceptat tal com sóc, això fa que realment amb qui més em ve de gust quedar... és amb ell! Sempre acabo tenint algun colega que m'accepta tal qual, encara que la vida ens hagi separat, quedem alguna vegada que altra.
Per ser sincera, als 20 anys vaig anar a un psicòleg a veure si em pasava algo. El que va acabar ocorrent es que em vaig acceptar tal i com era i vaig deixar d'acceptar gent que no ho feia. Mira que fàcil va ser!
Si creus que la teva cosina s'ha ofès per algo, pots trucar-la i preguntar-li. A vegades fem coses sense adonar-nos-en.
Anima't!
El que ja em nego a sentir-me és rara o diferent als demés. M'agrada el que m'agrada i el que no m'agrada, pues no. Això fa que els que m'estimin ho facin de debó, i els que no... pues ale, ja s'ho faran. Amb el temps, he après a no donar més del que rebo. Me n'he cansat. Si no volen sortir amb mi, pues vale. Em centro amb el meu entorn, no convido a gent que no em convidi a mi i no faig favors als que no me'n fan. (ojo! i no per interès, hi ha molta gent a que ajudes i després... encara s'ofenen per tonteries). Fa molts anys que em vaig desempallegar de gent que es creu molt normaleta i em feia sentir "rareta", sóc més feliç sense ells. M'he fartat de gent que només va si la crides, si ella no em truquen vol dir que no els interesso prou. (I a que no heu notat que són els primers que s'emprenyen sempre?)
Per mi, el meu home és la persona que més m'ha acceptat tal com sóc, això fa que realment amb qui més em ve de gust quedar... és amb ell! Sempre acabo tenint algun colega que m'accepta tal qual, encara que la vida ens hagi separat, quedem alguna vegada que altra.
Per ser sincera, als 20 anys vaig anar a un psicòleg a veure si em pasava algo. El que va acabar ocorrent es que em vaig acceptar tal i com era i vaig deixar d'acceptar gent que no ho feia. Mira que fàcil va ser!
Si creus que la teva cosina s'ha ofès per algo, pots trucar-la i preguntar-li. A vegades fem coses sense adonar-nos-en.
Anima't!
mdemare l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. feb. 18, 2013 1:35 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Completament d'acord amb mdemare! Ho podia haver escrit jo mateixa.
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Jo tb estic d'acord!! Crec q es important estimar-nos a nosaltres mateixos i sobretot arribar a no esperar res de ningu!!
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
[Marieta] ha escrit:No t'interessis per qui no l'interessis i, sobretot, mai mai, deixis de ser amiga teva...
Dedica't temps i disfruta de les coses que t'agraden i pel camí ja apareixeran oportunitats per compartir-ho. No pateixis gens! Una forta abraçada
molt bona reflexió ... jo et volia dir quelcom similar, per tant no em repetiré.
una altra cosa que et volia comentar és que formar part "del grup" té molta importància a certes edats i per això intentem "quedar bé" "fer el que toca" "aguantar situacions que no ens agraden".... en fi fer el paripé molts cops.
Però quan arribes a una edat on ja veus les coses sota el teu prisma individual i ja no estàs de brocs, tens un caràcter més marcat i no aguantes determinades xorrades o formes de fer, parles clar i no t'agraden determinats lligams. Això implica necessàriament reduir el numero d'amistats i quedar-se bàsicament amb coneguts. De les amistats o gent molt propera no n'espero res, ni tant sols que vinguin quan els ho demano, ni que estiguin disponibles, ni que estiguin allí “físicament” quan els necessito.
Confia amb tu i amb el teu marit i fills... la resta ve i va en funció de les seves pròpies necessitats, igual que tu ..... no cal capficar-s'hi....
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Sí, però tancar-se en el marit i fills no és una solució per a tothom, i a mí personalment no m'acaba d'agradar.
Allà a fora hi ha també gent bona, gent interessant, gent amb qui compartir inquietuds, idees, sentiments i projectes.
I els marits, de vegades fallen, i quan passa auxò agraeixes moltíssim tenir gent al teu costat, i et sents bé per haver cuidat a la gent que valia la pena.
I sí, de vegades hi ha gent que no val la pena, gent que no es porta bé... Però no per això deixo de confiar en les persones.
Els meus pares em van trasmetre el valor de l'amistat, i és quelcom que valoro molt, i això mateix vull trasmetre a la meva filla.
Allà a fora hi ha també gent bona, gent interessant, gent amb qui compartir inquietuds, idees, sentiments i projectes.
I els marits, de vegades fallen, i quan passa auxò agraeixes moltíssim tenir gent al teu costat, i et sents bé per haver cuidat a la gent que valia la pena.
I sí, de vegades hi ha gent que no val la pena, gent que no es porta bé... Però no per això deixo de confiar en les persones.
Els meus pares em van trasmetre el valor de l'amistat, i és quelcom que valoro molt, i això mateix vull trasmetre a la meva filla.
Jardí de bons endreços http://canroldors.blogspot.com
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
coquette, t'entenc i comparteixo el que dius 
el marit i els fills no ho son tot, mai!!
El primer i el més important és estar bé amb una mateixa..... quan això passa, tota la resta flueix. Quan això passa tens al voltant gent que comparteix la teva forma de veure les coses perquè sinó simplement no hi serien....
Les meves paraules no pretenien limitar la nostra vida als marits i als fills, ni tampoc deixar de confiar amb la gent. Segurament em vaig explicar fatal perquè sóc la persona més confiada que hi ha al món i oberta a tothom
altra cosa però és que hi tingui cap expectativa...
Suposo que el que volia transmetre a la Roser era "intentar evitar la decepció". Quan tens expectatives sobre algú, sovint te'n portes decepcions, però quan no esperes res de ningú la decepció desapareix. Sota el meu prisma si et limites a "confiar" (=esperar) en els més propers (de aquí marit, fills i més propers), però sense obligar-los a res, hi ha més possibilitats de no decebre’t.... ains.... no sé si se m'ha entès massa bé....
el marit i els fills no ho son tot, mai!!El primer i el més important és estar bé amb una mateixa..... quan això passa, tota la resta flueix. Quan això passa tens al voltant gent que comparteix la teva forma de veure les coses perquè sinó simplement no hi serien....
Les meves paraules no pretenien limitar la nostra vida als marits i als fills, ni tampoc deixar de confiar amb la gent. Segurament em vaig explicar fatal perquè sóc la persona més confiada que hi ha al món i oberta a tothom
altra cosa però és que hi tingui cap expectativa...Suposo que el que volia transmetre a la Roser era "intentar evitar la decepció". Quan tens expectatives sobre algú, sovint te'n portes decepcions, però quan no esperes res de ningú la decepció desapareix. Sota el meu prisma si et limites a "confiar" (=esperar) en els més propers (de aquí marit, fills i més propers), però sense obligar-los a res, hi ha més possibilitats de no decebre’t.... ains.... no sé si se m'ha entès massa bé....
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Moltes gracies per les reflexions, super interessants!
Mdemare m'has deixat morta! Es ben be el que m'hagues agradat escriure a mi
Em sento molt i molt identificada amb el que dius, i la veritat que no he volgut canviar mai per satisfer els altres, i ho noten, i ara menys que com diu l'Entrerius arriba un punt de la vida en el que no estas per brocs
aixi que potser demano massa, pero a casa meva com diu la Coquette s'ha viscut molt el valor de l'amistad, mes que el de la familia, els meus pares tenen amics que fa mes de 50 anys que son colla i potser es el que envejo, jo no he sigut capaç de trobar-ho, perque esta clar que tenen defectes com tothom i en canvi s'estimen i es recolzen a mort. Potser avui dia ja no estem fets a aquesta mena de relacions mes pacients i tolerants.
Com la Mdemare el meu marit es l'unica persona que m'ha acceptat al 100% amb les meves "rareses", i fins i tot algunes les compartim afortunadament, pero tot i que ens ho passem molt be junts tambe necessitem els nostres moments d'esbarjo individual i sortir amb altra gent.
Aqui l'has clavat, Entrerius, i es on la "cago", com m'agradaria saber no esperar res de ningu i ho intento eh? Donar sense esperar res a canvi etc Pero no ho aconsegueixo en el fons sempre espero quelcom dels altres i m'amargo jo sola...
En fi, que si que intentare trobar un psicoleg que em pugui donar un cop de ma, ja us explicare a veure.
Mil gracies de nou per escoltar-me!
Mdemare m'has deixat morta! Es ben be el que m'hagues agradat escriure a mi
mdemare ha escrit:Jo crec que no encaixo amb una etiqueta en concret i això desconcerta a la gent. També he de dir que sóc una persona molt independent i es nota molt.
Em sento molt i molt identificada amb el que dius, i la veritat que no he volgut canviar mai per satisfer els altres, i ho noten, i ara menys que com diu l'Entrerius arriba un punt de la vida en el que no estas per brocs
aixi que potser demano massa, pero a casa meva com diu la Coquette s'ha viscut molt el valor de l'amistad, mes que el de la familia, els meus pares tenen amics que fa mes de 50 anys que son colla i potser es el que envejo, jo no he sigut capaç de trobar-ho, perque esta clar que tenen defectes com tothom i en canvi s'estimen i es recolzen a mort. Potser avui dia ja no estem fets a aquesta mena de relacions mes pacients i tolerants.Com la Mdemare el meu marit es l'unica persona que m'ha acceptat al 100% amb les meves "rareses", i fins i tot algunes les compartim afortunadament, pero tot i que ens ho passem molt be junts tambe necessitem els nostres moments d'esbarjo individual i sortir amb altra gent.
entrerius ha escrit:Suposo que el que volia transmetre a la Roser era "intentar evitar la decepció". Quan tens expectatives sobre algú, sovint te'n portes decepcions, però quan no esperes res de ningú la decepció desapareix.
Aqui l'has clavat, Entrerius, i es on la "cago", com m'agradaria saber no esperar res de ningu i ho intento eh? Donar sense esperar res a canvi etc Pero no ho aconsegueixo en el fons sempre espero quelcom dels altres i m'amargo jo sola...
En fi, que si que intentare trobar un psicoleg que em pugui donar un cop de ma, ja us explicare a veure.
Mil gracies de nou per escoltar-me!
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Roser a. no tens que capficarte tant amb tot aixo, perque com mes t'hi capfiquis sera pitjor. Mira, a l'infantesa i l'adolescencia ho vaig passar molt malament, era i potser segons com encara soc una persona molt timida, callada i que be no sabia massa com fer amistats. I quan veia que no em deien gaire res en ves de insistir i anar alla en plan ei vaa k m apunto donçs em mentenia el marge i aixi sempre, vaig estar molt i molt de temps sola, amb poques amistats res les justes. Pensa que fins i tot tenia un tiet dels tipics persones que ho saben tot que em deia, ui surt i ja en trobaras poset al mig d una colla bla bla ¬¬ com si fos tan facil... Però a l'institut vaig tenir "bulling" un nanu de la propia classe se'n fotia de mi per ser diferent i jo com que era aixi timida, callada i que be passaba de mals rollus dons clar aguantant fins que un dia em vaig dir a mi mateixa que aixo no podia seguir, que tenia un caracter i que amb perdo xD què collones es pensaba el segal i mira en un dels moments que es començava a riures de mi mi vaig enfrontar em vaig aixecar tota seria davant d'ell mirada fixa i vaig treure el jo interior que es diu jejeje, total que a partir d akell dia vaig cambiar era mes oberta a la gent, mes segura nose com dir-te. Mira jo penso que soc rara pero sas que? m'agrada ser rara!! M'agrada ser diferent a altre gent! perque tothom es diferent! i aixo es macu. Uns son riallers, altres xerraires etc la cosa es que primer t'estimis a tu mateixa i vegis que pots aconseguir les coses que et proposis. Que les ties akelles no volen sortir amb tu?? que les donguin!! elles s'ho perden! Ja trobaras algu que li agradaras tal com ets!! Tens que confiar mes amb tu i no pensar ui segur que no li caure be..Mira, jo amistats en tinc poques pero son bones amistats!! No tens que patir per aixo! Ja voras com si ^^ ! Anime't eeh i si necesites res aki em tens! ^^
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Hola guapis!
He entrat al post pq es una sensacio que tambe tinc alguna vegada, durant l'adolescencia vaig fer moooooooltes tonteries per sentir-me acceptada fins que vaig coneixer al q avui es el meu marit i em va canviar la vida. Em va ensenyar a diferenciar entre l'amistat de debo i la falsa, a ser autentica i treure el millor de mi.
M'he sentit molt identificada amb mdmare pq ara soc molt forta i passo de tot i de tothom que no m'aporta res de bo a la vida, tot i com he dit al principi, tambe hi ha moments en que aquesta torna encara que sigui un moment...
En el meu cas penso que es algo genetic ja que tan el meu avi com el meu pare tambe tenen aquest caracter "especial" (sincers, directes, orgullosos i sarcastics)... Pero el meu pare des de que es va separar no para d'anar a psicolegs, psiquiatres, neurolegs, homeopates i fins i tot bruixes per culpa d'aquest sentiment de rebuig per part de la societat i a sobre la seva actual parella l'anima en aquesta "transformacio". Secretament el meu avi i jo el compadim doncs pensem que renuncia a la seva essencia...
Tambe haig de dir que tinc la gran sort de tenir la millor amiga que podria trobar en la vida, som inseparables des dels 15 anys, mes que una germana (la biologica no li arriba ni a les soles de les sabates com a tal) i es un puntal en la meva vida.
I vaja, ja m'he desafogat jo també!
Una abraçada a totes!
He entrat al post pq es una sensacio que tambe tinc alguna vegada, durant l'adolescencia vaig fer moooooooltes tonteries per sentir-me acceptada fins que vaig coneixer al q avui es el meu marit i em va canviar la vida. Em va ensenyar a diferenciar entre l'amistat de debo i la falsa, a ser autentica i treure el millor de mi.
M'he sentit molt identificada amb mdmare pq ara soc molt forta i passo de tot i de tothom que no m'aporta res de bo a la vida, tot i com he dit al principi, tambe hi ha moments en que aquesta torna encara que sigui un moment...
En el meu cas penso que es algo genetic ja que tan el meu avi com el meu pare tambe tenen aquest caracter "especial" (sincers, directes, orgullosos i sarcastics)... Pero el meu pare des de que es va separar no para d'anar a psicolegs, psiquiatres, neurolegs, homeopates i fins i tot bruixes per culpa d'aquest sentiment de rebuig per part de la societat i a sobre la seva actual parella l'anima en aquesta "transformacio". Secretament el meu avi i jo el compadim doncs pensem que renuncia a la seva essencia...
Tambe haig de dir que tinc la gran sort de tenir la millor amiga que podria trobar en la vida, som inseparables des dels 15 anys, mes que una germana (la biologica no li arriba ni a les soles de les sabates com a tal) i es un puntal en la meva vida.
I vaja, ja m'he desafogat jo també!
Una abraçada a totes!
La obediència no és cap virtut.
ROCK'N'ROLL BABY!!!!!!
ROCK'N'ROLL BABY!!!!!!
Re: Problemes de relació amb les altres, m'angoixa
Moltes gracies per compartir les vostres experiencies!!!
Haviam si dema em conecto amb mes temps i comentem
Haviam si dema em conecto amb mes temps i comentem
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |