SEXE: Quina mandra!

[IloveKitty]

Bones, m'acabo de crear el perfil gràcies al consell d'una gran amiga.
Fa unes setmanes parlava d'aquest tema amb la meva germana gran però tinc la sensació que no m'entèn. Ahir, fent una cafè amb la meva millor amiga, em va recomanar aquesta pàgina.
NO la coneixia i tant de bo l'hagués descobert abans.

Fa moltes setmanes que estic preocupada per un tema: el sexe durant l'embaràs.

Sóc bastant introvertida i em fa molta vergonya parlar d'això. Potser gràcies a aquest fòrum em podreu donar consell

Estic embarassada de 30 setmanes. Abans de l'embaràs tenia una "vida sexual" molt activa però desde d'embaràs ha anat baixant fins a ser inexistent. Tinc molta por a què el meu home no ho entengui. Ell em diu que "tranquil·la" i que no passa res, però em sap greu per ell també però EM FA MOLTA MANDRA. No em ve bé. No en tinc ganes.
Em veig com una vaca i tinc por que no torni a desitjar-me com feia abans.

No ho sé noies, algú es troba amb la mateixa situació que jo? Estic preocupada.

[moon86]

Bones,

Pues jo estic totalment en la mateixa situació que tu, també estic de 30 setmanes, i el tema sexe ha passat, j ano et sabria dir ni en quin terme, però jo confio amb el meu home quan em diu que tranquil.la, que deuen ser les hormones....

A mi em sap molt de greu, l'únic que espero és que quan tinguem a l'Elna, ja torni a ser la que era abans...

Si t'animes amb el forum , hi ha una pàgina on hi som totes les mames d'abril, i parlem de moltes cosetes!!!

[shyla]

Ostres noia, ànims, això va com va, les hormones ens transtoquen, a mi em va passar just al contrari, en tenia moltes ganes i ho gaudia més que mai, a vegades era el meu home el que em deia si seria bo pel nen, si podiem avançar el part... i després de tenir-lo plofff baixada sota mínims de la líbido, vaja es va perdre i tot just ara comença a tornar... així que paciència, si no et ve de gust tampoc es poden forçar les coses!

[edae]

A mi em va passar en el primer embaràs (en aquest no) el problema és que la lívido va tornar quan estava en quarantena!! I després va tornar a baixar (crec que pel cansament dels primers mesos, no dormir...) però al final mica en mica tot va tornar a la normalitat.

[Bryckley]

Bona tarda!

Aquest tema crec que ens toca una mica a totes... les hormones, sigui per pujar o baixar la líbido, ens fan anar d'un extrem a l'altre.

Jo estic de 17 setmanes i el primer trimestre, amb el malestar, gairebé no vaig tocar al meu marit. Ara el problema el tinc en que en tinc MOLTES ganes però intento no pensar en el meu cos, que evidentment ha canviat i més sense roba... perquè sinó em cau la passió als peus.

Per cert, jo al final em vaig assentar amb el meu home i li vaig explicar com em sentia cada cop que em quedava sense roba (davant seu o sola) i em va ajudar perquè quan veu que estic "baixa" m'ajuda! ;)

Ànims a totes!

[moniosky]

Hola noies!!!! Jo estic de casi be 25 setmanes i la veritat es k a totes hores em be de gust... Si k haig de reconeixer k en el 1 trimestre no tenia ni una kica d ganes era nula... Tb influiria xk ens ho van prohibir per ser embarač d alt risc.... Pero va ser cumplir les 14 setmanes i fer una pujada enorne les ganes... Crec k va a dones pero ja em van advertir k a partir del 2 trinestre fa pujada.... El tema de veurens grosses a mi tb em passa xo intento no pensarhi.. X sort ell sempre em diu clsrooo llevas a nuestra pekeñina dentro y teneravk hacerse grabde en tu barriga... Jejeje

[Mari1978]

Jo també estic de 30 setmanes. El primer trimestre amb les nàuseas i el cansament mai tenia ganes. El segon trimestre va ser tot el contrari. I ara porto unes setmanes que em passa com a tu... Quina mandra!
Amb el primer va ser igual.

[Ganga]

bONES!
És normal, el nostre cos té altra feina, més important que el sexe ara mateix!
al primer trimestre entre cansament, dubtes si anirà bé o no, vòmits etc etc..és normal a quasi tothom li passa. Després almenys en mi, en els 2 embarassos ja m'ha passat i encara que les relacions no tenen la mateixa periodicitat es va fent...però és normalíssim que no en tinguis ganes, les hormones, el cansament quan arriba la nit i la "voluminositat" del cos tampoc ajuden
Jo sincerament NO tindria cap por que el meu home no ho entengués....se suposa que són persones madures, conscients i capacitades per entendre que en el teu estat d'embaràs tinguis aquests canvis...penso que si hi ha confiança i una relació sana no tindràs cap problema amb això...vamos nomès faltaria crec jo...penso que s'ho prengui com s'ho prengui no és el més important per ara...ni per mi ni ho hauria de ser per ell.....no sé és el meu punt de vista.
Després en principi (si el cansament de la criatura no t'ho impedeix..) tornaràsa la teva tònica, tranquila..

[entrerius]

doncs res... si no ve de gust, no ve de gust i no cal donar-hi tombs!!!
Hi ha casos que la dona se'n mor de ganes i l'home no pot perquè té por de fer mal al petitó amb la seva arma letal

Cada parella és un món, cada embaràs un altre. I desprès ve la lactància, que tampoc no es massa bona pel desig sexual, de fet podríem dir que és contrària ... en fi... preparat per una temporadeta "diferent" pots gaudir amb parella d’una altra forma, i també sexual sens dubte, però és bo que ell conegui el teu estat i te’l respecti. La confiança dins la parella és imprescindible i parlant la gent s’entén.
Estàs gestant i posteriorment alletant i el teu cos és una màquina perfecta que focalitza tota la feina en la tasca que està fent. Les altres son secundaries, TOTES! La natura és així, sàvia, i maximitza resultats.
Evidentment, nosaltres també hem de ser conscients del que representa per la parella aquest esforç i és normal que de vegades, quan fins i tot el cos et diu que no, intentem provocar el desig “mentalment” per suplir la mancança física del moment. Però no sempre funciona.... i si no funciona, doncs res.... a esperar un altre moment més propici!!!

Desitjable? estic segura que el teu home, si realment és això, "el teu home", et desitja avui, demà i sempre i no importa com estiguis ni el moment que hormonalment estiguis passant. Ell està allí.... i si no hi és, es que no paga massa la pena

Felicitats família!!!

[pardaleta]

Hola, Jo no em preocuparia si ell et diu que tranquila. I si en tens ganes abans de parir doncs endevant!
Jo no en vaig perdre les ganes mentres estava embarassada, pero un cop amb la nena.....la libido va desapareixer i de moment encara no torna, i la petitona ja te 7 mesos. Em sembla que comenco a estar mes oberta pel tema pero vaja no es k m entusiasmi...pero es k fins fa ben i ben poc, tenia aversio al sexe i em vaig tancar totalment. I ell es queixava pero la veritat es que no podia ni volia, el meu cos esta per una altra cosa ara....
No pateixis si ell et fa costat!

[IloveKitty]

Ostres!

Quina sorpresa al veure que moltes de vosaltres em doneu la vostre opinió. Moltes gràcies, de veritat.
La meva amiga quan em va recomenar aquest fòrum ja em va dir que us feu molt costat les unes amb les altres.

Tampoc em vull que em malinterpreteu, estic super a gust amb el meu home i no tenim ni el més mínim problema per això. Com us vaig dir, ell em "consola" dient-me que ho entèn i que deu ser una cosa habitual.
Jo però m'he capficat perquè desde el primer dia de la nostra relació (fa uns 8 anys) hem estat molt actius en el sexe i el desig i l'atracció segueix intacte. Em sento súper atreta per ell i m'agradaria tenint la fogositat que tenim fins fa unes setmanes però EM FA MANDRA!.
Cada persona o parella és un món (o dos...) està clar, però quina "periodicitat" creieu que és normal practicar sexe durant l'embaràs?

NO hi ha cap problema entre nosaltres ni crec que n'hi hagi... espero. Em quedo molt més tranquil·la sabent que moltes de vosaltres us passa el mateix que a mi però.
Evidentment el tema del canvis corporals és un tema que suposo que moltes de vosaltres també heu patit. Fins ara només m'havia crescut una mica la panxa i les caderes però ara tinc la sensació (quan em veig sense roba) de que de cop i volta em dedico al waterpolo! Se m'han aixemplat els hombros i em començo a veure molt grossa. Suposo que és normal i que a partir d'ara ja no hi haurà aturador...

Canvis corporals, baixada de líbido a banda, sensibilitat a flor de pell,... estar embarrassada és una experiència única!

Gràcies de nou per explicar-me les vostres experiències!!!!

[shyla]

No crec que hi hagi una periodicitat "normal" durant l'embaràs ni mai, simplement quan us vingui de gust no? ja veus que n'hi ha per tots els gustos! Estigues tranquil·la i si es dóna la ocasió intenta gaudir-ho

[Panxeta27]

Ostres que tranquila que em deixeu... jo estic de 11 setmanes gairabé 12 i crec que com a molt em tingut dos relacions... ell tambè em diu que tranquila que quan em veu com em trobo ell tampoc li venen ganes, perque veu que ara vomits, ara marejos, cansanci... jo crec que ells ho entenen perfectament....

Espero que en aquest segon trimestre això em millori sinó pobre....

Gracies!!!

[mdemare]

Durant eleu embaras també em va passar això. El primer trimestre em trobava fatal. Pero a mesura que engreixava em sentía pitjor, com si el cos no fos només meu. Després del part, i haver recuperat el meu cos, em va costar una mica. Semblava com si tot allò s'haguès mogut de lloc i no trobés res a puesto. Però mica en mica et vas recuperant. Està bé que es parli d'això. Et solen dir que lo normal es que la lívido puji però a mi les hormones me la va baixar fins a terra.

[N&K]

Hola noies, q be em va q algu hagi tret aquest tema...! just ahir vaig "petar" i ho vam parlar amb el meu home...

Nosaltres sempre hem tingut una vida sexual molt activa i estant embarassada tb! al principi de l'embaras, com mhe trobat super bé en tenia ganes a tots moments i a sobre mhavia tornat "rapida" jeje ja menteneu ;p doncs ara fa setmanes q potser nomes tenim relacions un o dos cops a la setmana... i potser no m'afectava, pero ara fa dies que les hormones comencen a estar mes alterades i em sento malament amb mi mateixa, em sento gorda, patosa, despistada... pfff un quadro...
bueno, doncs veient q ell tpc em "buscava" no he parat de rallarme durant un munt de dies... ahir ja no vaig poder més i vaig atacar jo (xq ganes en segueixo tenint i moltes!! a vegades fa mandra, xo no es x falta de ganes) i em va dir q li feia cosa xq sabia q em feia mal (alguns cops havia tingut com contraccions i molesties dp de ferho, xo jo ni hi pensava!!) i q no ho volia... jo li vai explicar q no es cert q em faci mal o men provoqui, q no es culpa seva i q havia destar tranquil, xq jo en tenia ganes i el fet q ell no em busques em feia sentir pitjor, rallantme pensant q potser no em desitjava o q hi havia algo q no funcionava...
vaig plorar xq hu necessitava, i ell em va fer costat en tot moment, dientme q no passa res, q no hi ha cap problema! q enten perfectament q no portem el mateix ritme q fins ara... xo a mi em fa una mica d por, xq si ara ja parem, quan estigui x aki el nen encara sera pitjor! i no se com ho portarem...
Bufff...! q be mhe kedat! avui ja ho puc parlar i explicarho xq esta solucionat, abans d'ahir no podia ni pensarhi sense sentirme fatal... quin rollu us he deixat anar jeje
Gràcies per compartir les vostres experiencies, tot aixos, com a minim a mi, em fa veure q no soc la unica q passa x aquestes coses i q no es "problema" meu, q tot esta b i q passara :)
Molts petonets wapes! anims i endavant!!