L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Tome ha escrit:And d'on ets? El meu home també es de bcn i sempre he pensat que allà es quasi impossible tindre amics, cada un viu lluny i no es tan fàcil com a una ciutat petita per quedar amb els amics encara que sigui perfer un cafè. Es una idea que jo me fet igual m'equivoco.
ninet@ aquí som moltes amb els mateixos pensaments.
Jo crec que a Bcn city, és més complicat fer amics... no se, jo amb les meves amigues quedem tots els divendres al mateix bar que quan anavem a l'institut... i ho prefereixo...
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Kamala ha escrit:Tome ha escrit:And d'on ets? El meu home també es de bcn i sempre he pensat que allà es quasi impossible tindre amics, cada un viu lluny i no es tan fàcil com a una ciutat petita per quedar amb els amics encara que sigui perfer un cafè. Es una idea que jo me fet igual m'equivoco.
ninet@ aquí som moltes amb els mateixos pensaments.
Jo crec que a Bcn city, és més complicat fer amics... no se, jo amb les meves amigues quedem tots els divendres al mateix bar que quan anavem a l'institut... i ho prefereixo...
aquest tema el vaig comentar un cop al post gatuno, q jo noto molta diferència en la manera de ser de la gent segons el lloc, i també em referia una mica aixo. Jo a Catalunya només he viscut a Bcn, pero des de q visc aqui (i porto 11 anys) m'he desenguanyat molt en aquest sentit. A la meva ciutat la gent no necessita fer grans plans per quedar, quedes simplement per veure't una estona, o d'un dia per a l'altre montes una excursió o una sortida... des de q visc aqui, tinc la contínua sensació que les meves amigues d'aqui(a les quals adoro, tot sigui dit) no s'impliquen ni de lluny tant en la nostra relació. Cadascú té la seva vida muntada amb la seva parella i la seva familia, i si dins d'aquesta vida té un foradet doncs ja es pensaran si volen quedar, pero els hi he de dir 2 setmanes abans perque si no segur q no poden, si fa fred no surten de casa (perdona? a asturias si no surts cada cop q fa fred...no surts de casa!), a l'hivern no fan excursions perque uiii q mandra, per fer un trist cafe ens hem de perseguir durant un mes... sé q amb els anys és normal, la gent va fent la seva vida pero coi si ara estem aixi quan tinguem babies no ens veurem les cares, em faig una biòpsia i no em truca ni una (només la meva millor amiga...q segueix a asturias i a la qual trobo tantiiiisim a faltar...). En fin. Per a mi els amics han estat sempre super importants, sempre m'he mullat molt per ells, l'any passat un amic (el q es casa al juliol q som testigos) va perdre el seu pare de càncer i nosaltres ens vam moure moltisim, jo vaig arribar a parlar amb farmqaceutiques de estats units (treballo al sector) per buscar-li tractaments, el vam tenir dormint a casa quan estava fet pols, els vam portar menjar quan no sortien de casa perque no feia mes q plorar, en fin, q crec q hem estat sempre al costat quan algú ens ha necessitat, i no veig q la gent doni el mateix. A mi m'agrada ajudar la gent quan puc, ja veieu aqui al forum q si algú té un dubte o algo jo corro a buscar ifno o el q sigui, doncs a la vida real soc igual, pero si jo necessito algo... silenci, perque estan totes massa ocupades en la seva pròpia vida.
caram quin rotllo us he fotut i q a gust q m'he quedat jajaja!
conclussió: nenes, hem de fer una kedada

Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Tome ha escrit:And d'on ets? El meu home també es de bcn i sempre he pensat que allà es quasi impossible tindre amics, cada un viu lluny i no es tan fàcil com a una ciutat petita per quedar amb els amics encara que sigui perfer un cafè. Es una idea que jo me fet igual m'equivoco.
ninet@ aquí som moltes amb els mateixos pensaments.
Jo sóc d'Andorra però fa 5 anys que visc a Barcelona. I tens raó , quedar és complicat encara que hi hagi metro i bus. Jo bàsicament vaig baixar per estudiar i llavors anava de casa a la feina, de la feina a la uni i de la uni a casa. Les úniques poques amigues que vaig fer van ser a la uni, érem 3 o 4 de les més grans i la veritat que coincidíem bastant amb caràcter. Sempre dèiem que quan acabéssim seguiríem en contacte però al final cada una ha seguit amb la seva vida. Jo vaig intentar unes quantes vegades trucar-les i parlar per whatsapp i bé, però al final sempre ho haig de fer jo i tinc sensació de forçar les coses i no m'agrada.
A Andorra la veritat és que tenia més amics que amigues i la veritat es que quedàvem quasi cada dia. Érem un grupet de 3 o 4 i érem cul i merda, el que passa que no van acceptar una decisió meva ( la de tornar amb el Ando desprès d'una separació) i sense voler em van obligar a escollir entre ells i el Ando ja que quan quedàvem tots junts, el tractaven fatal. Al final, com que vaig baixar a estudiar a BCN, la distància no va ajudar gaire i cadascú ha anat fent la seva vida. A part que un d'ells va començar a sortir amb una noia, i com que no suportava la complicitat que teníem li va dir d'escollir.
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
cositina ha escrit:Kamala ha escrit:Tome ha escrit:And d'on ets? El meu home també es de bcn i sempre he pensat que allà es quasi impossible tindre amics, cada un viu lluny i no es tan fàcil com a una ciutat petita per quedar amb els amics encara que sigui perfer un cafè. Es una idea que jo me fet igual m'equivoco.
ninet@ aquí som moltes amb els mateixos pensaments.
Jo crec que a Bcn city, és més complicat fer amics... no se, jo amb les meves amigues quedem tots els divendres al mateix bar que quan anavem a l'institut... i ho prefereixo...
aquest tema el vaig comentar un cop al post gatuno, q jo noto molta diferència en la manera de ser de la gent segons el lloc, i també em referia una mica aixo. Jo a Catalunya només he viscut a Bcn, pero des de q visc aqui (i porto 11 anys) m'he desenguanyat molt en aquest sentit. A la meva ciutat la gent no necessita fer grans plans per quedar, quedes simplement per veure't una estona, o d'un dia per a l'altre montes una excursió o una sortida... des de q visc aqui, tinc la contínua sensació que les meves amigues d'aqui(a les quals adoro, tot sigui dit) no s'impliquen ni de lluny tant en la nostra relació. Cadascú té la seva vida muntada amb la seva parella i la seva familia, i si dins d'aquesta vida té un foradet doncs ja es pensaran si volen quedar, pero els hi he de dir 2 setmanes abans perque si no segur q no poden, si fa fred no surten de casa (perdona? a asturias si no surts cada cop q fa fred...no surts de casa!), a l'hivern no fan excursions perque uiii q mandra, per fer un trist cafe ens hem de perseguir durant un mes... sé q amb els anys és normal, la gent va fent la seva vida pero coi si ara estem aixi quan tinguem babies no ens veurem les cares, em faig una biòpsia i no em truca ni una (només la meva millor amiga...q segueix a asturias i a la qual trobo tantiiiisim a faltar...). En fin. Per a mi els amics han estat sempre super importants, sempre m'he mullat molt per ells, l'any passat un amic (el q es casa al juliol q som testigos) va perdre el seu pare de càncer i nosaltres ens vam moure moltisim, jo vaig arribar a parlar amb farmqaceutiques de estats units (treballo al sector) per buscar-li tractaments, el vam tenir dormint a casa quan estava fet pols, els vam portar menjar quan no sortien de casa perque no feia mes q plorar, en fin, q crec q hem estat sempre al costat quan algú ens ha necessitat, i no veig q la gent doni el mateix. A mi m'agrada ajudar la gent quan puc, ja veieu aqui al forum q si algú té un dubte o algo jo corro a buscar ifno o el q sigui, doncs a la vida real soc igual, pero si jo necessito algo... silenci, perque estan totes massa ocupades en la seva pròpia vida.
caram quin rotllo us he fotut i q a gust q m'he quedat jajaja!
conclussió: nenes, hem de fer una kedada
Cositina, com t'entenc! A mi em passa el mateix, jo sempre intento fer costat a la gent, trobar solució i moure-me , i normalment penso abans amb els altres que amb mi mateixa. Malauradament, és quan passa algo greu que veus realment qui et fa costat. A l'agost, vaig perdre el meu pare de cancer i no sabeu quanta gent em va venir oferint la seva ajuda... però quan alguna dia, als amics els hi vaig demanar un favor, RES!, o estaven massa ocupats o hi havia una excusa.
Si us haig de ser sincera, aquest vespre m'ha entrat una mica de baixon perquè veig que algunes teniu molt bon rollo perquè porteu molt temps, i jo per ser novata em sento super perduda i per altra banda intento seguir-vos i fer comentaris i tinc sensació de fer-me pesada i rallar-vos. De fet fins i tot m'he plantejat deixar el socpetit. ja ho sé, ara pensareu que sóc tonta, però de vegades em sento tant insegura que penso que molesto a la gent i jo en cap cas us voldria molestar.
Si voleu fer una quedada, jo encantada, i ves a saber cositina igual ens fem amigues amb les que podem comptar. En tot cas, igual que li vaig dir a la Tome, ja sé que no ens coneixem però si necessites qualsevol cosa, no dubtis
Ala, jo també t'he fotut un rollo,

Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
And!! Q dius guapi com ens has de ratllar? Si aqui a tots ens encanta parlar i comentar el q diu qui sigui jeje mira laninet@ q ha obert aquest post i feia mesos q no passava perl socpetit i moñtisimes noies q no havien parlat mai amb ella han etrat aqui a opinar i animar-la! Aqui tothom parla amb tothom guapi!! Jo vaig de post en post i tiro porque me toca jeje! I penso seguir escribint per aqui moooolt temps!!!
Vinga kedada ja!! Quan en fem una?
Vinga kedada ja!! Quan en fem una?
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
and, aqui ens anem coneixent poc a poc i les noves incorporacions una vegada incorporades veureu a les noves que entren i direu wowww ja ha passat tant de temps i aqui ens perdem totes fins i tot les mes veteranes... jo no entro en un mati i em perdo!!!! de vegades tambe penso i em faran cas? pero aqui som una pinya i sempre hi ha algu disposat a ajudar!!! o a donar anims!!!
aixi que res de ratllar i molt xerrar (o el que es pugui jijij)

aixi que res de ratllar i molt xerrar (o el que es pugui jijij)
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Hola ninet@i totes!!
Ja fa dies que et volia escriure.. A veure, jo l'instint aquest de maternitat juraria que no l'he tingut mai, de fet sempre havia dit que mai tindria fills, però mai mai eh! era sentir la paraula "fills" i m'agafava urticària!! suposo que perquè quan ets més jove ho veus molt lluny, molta responsabilitat, i tu només penses en gaudir de la vida, fer el que et rota i quan et rota i no dependre de ningú, i prou preocupacions tens com per haver-te de fer càrrec d'una mini persona que depèn 100% de tu, ara i sempre. A mi m'atabalava molt el fet de pensar quan fossin adol·lescents, no els suporto!! Però amb el pas del temps la meva idea ha anat canviant. Me'n vaig adonar quan vaig començar a tenir nebots, algunes amistats properes van començar a tenir fills,i a mi se'm queia la baba! i un dia sense adonar-me'n em vaig trobar dient-li al Twixman "Jo en vull uunnnn!". No sé, se'm va començar a despertar alguna cosa, però no et puc dir que fos immediat, a poc a poc vaig començar a pensar que em venia de gust tenir un fill, cuidar-lo, educar-lo i donar-li tot el millor que sóc capaç de donar. A mi sempre m'havia fet por pensar que no ho sabria fer prou bé, però veient els altres, vaig pensar "Si els altres ho poden fer, jo també!", i que tots som capaços d'amotllar-nos a tot, i que quan vingui l'adolescència, doncs ja m'ho trobaré i ho faré el millor possible, per ganes no serà!!. I aquí estem, intentant-ho! Amb això el que et vull dir és que estic segura que les ganes de ser mare hi són, tot i que no hagis sentit "la cridada"! Ho faràs tot el millor que sabràs, i això ja és molt!! Sigues valenta!
Parlant de l'altre tema... uff.. jo també sóc de fora, porto 12 anys a Bcn, i també he notat molt el que dieu. Aquí per veure't ho has de planificar amb un mes d'antelació, i ni així et veus! Jo tinc la sensació que aquí tothom va molt a la seva, ja pots haver quedat fa dos mesos, que per qualsevol cosa se te'n va tot a la me... De fet, sempre he dit que a Bcn és molt difícil tenir un grup d'amics, una colla, o com a mínim és la sensació que tinc jo. Tinc amigues, unes quantes, però "sueltes", i jo el que enyoro és tenir un grupet de gent amb qui fer dinars i coses, però bé, és el que hi ha!
I jo també sempre dono tot el que tinc i més pels altres, m'ho faig venir bé sempre, però amb el temps també m'he adonat que els altres poc miren per mi. Arran d'uns quants problemes de salut, m'he adonat de qui tinc al meu costat i de qui no, m'he emportat algunes decepcions, massa i tot, però no m'hi poso pedres al fetge... penso que no val la pena, ara ja sé amb qui puc comptar i amb qui no. I durant tot aquest temps que he estat fotuda, he tingut molta sort d'unes quantes noies d'aquí del SP, algunes m'han visitat a l'hospital o a casa, i d'altres han estat sempre pendents de mi via whassap, facebook, etc. I d'això sí que n'estic molt contenta!!! Perquè he trobat gent que val molt la pena!!
Ja fa dies que et volia escriure.. A veure, jo l'instint aquest de maternitat juraria que no l'he tingut mai, de fet sempre havia dit que mai tindria fills, però mai mai eh! era sentir la paraula "fills" i m'agafava urticària!! suposo que perquè quan ets més jove ho veus molt lluny, molta responsabilitat, i tu només penses en gaudir de la vida, fer el que et rota i quan et rota i no dependre de ningú, i prou preocupacions tens com per haver-te de fer càrrec d'una mini persona que depèn 100% de tu, ara i sempre. A mi m'atabalava molt el fet de pensar quan fossin adol·lescents, no els suporto!! Però amb el pas del temps la meva idea ha anat canviant. Me'n vaig adonar quan vaig començar a tenir nebots, algunes amistats properes van començar a tenir fills,i a mi se'm queia la baba! i un dia sense adonar-me'n em vaig trobar dient-li al Twixman "Jo en vull uunnnn!". No sé, se'm va començar a despertar alguna cosa, però no et puc dir que fos immediat, a poc a poc vaig començar a pensar que em venia de gust tenir un fill, cuidar-lo, educar-lo i donar-li tot el millor que sóc capaç de donar. A mi sempre m'havia fet por pensar que no ho sabria fer prou bé, però veient els altres, vaig pensar "Si els altres ho poden fer, jo també!", i que tots som capaços d'amotllar-nos a tot, i que quan vingui l'adolescència, doncs ja m'ho trobaré i ho faré el millor possible, per ganes no serà!!. I aquí estem, intentant-ho! Amb això el que et vull dir és que estic segura que les ganes de ser mare hi són, tot i que no hagis sentit "la cridada"! Ho faràs tot el millor que sabràs, i això ja és molt!! Sigues valenta!
Parlant de l'altre tema... uff.. jo també sóc de fora, porto 12 anys a Bcn, i també he notat molt el que dieu. Aquí per veure't ho has de planificar amb un mes d'antelació, i ni així et veus! Jo tinc la sensació que aquí tothom va molt a la seva, ja pots haver quedat fa dos mesos, que per qualsevol cosa se te'n va tot a la me... De fet, sempre he dit que a Bcn és molt difícil tenir un grup d'amics, una colla, o com a mínim és la sensació que tinc jo. Tinc amigues, unes quantes, però "sueltes", i jo el que enyoro és tenir un grupet de gent amb qui fer dinars i coses, però bé, és el que hi ha!
I jo també sempre dono tot el que tinc i més pels altres, m'ho faig venir bé sempre, però amb el temps també m'he adonat que els altres poc miren per mi. Arran d'uns quants problemes de salut, m'he adonat de qui tinc al meu costat i de qui no, m'he emportat algunes decepcions, massa i tot, però no m'hi poso pedres al fetge... penso que no val la pena, ara ja sé amb qui puc comptar i amb qui no. I durant tot aquest temps que he estat fotuda, he tingut molta sort d'unes quantes noies d'aquí del SP, algunes m'han visitat a l'hospital o a casa, i d'altres han estat sempre pendents de mi via whassap, facebook, etc. I d'això sí que n'estic molt contenta!!! Perquè he trobat gent que val molt la pena!!
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
twix d'on ets guapi? jo tambe trobo molt a faltar una colla d'amics amb qui podem quedar sense haver de demanar audiència prèvia jeje! la tinc, pero ens veiem poc i començo a estar farta perque seeeempre soc jo qui proposa els plans, qui insisteix, com si ens fesin un favor per quedar tots, pero es q si no dic res poden passar dos emsos i no ens veiem ningú! els amics del cositino en aquest sentit m'agraden més pero no és una colla, son amics "sueltos" com dius tu i bueno no és el mateix. Ahir em deia el cositino q estava una mica fart dels meus amics i q aviam si trobavem amics mes normals jajaja, i al final em diu: potser podriem quedar amb la gent del socpetit, aixi en el futur podrem quedar tots amb els nens, jajaja em va fer molta gràcia 

Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Doncs jo intento estar pendent dels meus amics, tot i que mai rebo, pero penso que això és així..... però reconec que entre tots dos tenim una vida social bastant ample.... i s'ha de demanar audiència de vegades per quedar amb nosaltres, entre family, amics, etc.... i coses personals...
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
pfff... els amics del Twixman porten un altre ritme de vida, estan tots amb 2 o 3 fills i les seves prioritats són unes altres.. Sincerament, a mi no em ve de gust anar un dissabte a les 17h al Chikipark.... 

Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
cositina ha escrit:twix d'on ets guapi? jo tambe trobo molt a faltar una colla d'amics amb qui podem quedar sense haver de demanar audiència prèvia jeje! la tinc, pero ens veiem poc i començo a estar farta perque seeeempre soc jo qui proposa els plans, qui insisteix, com si ens fesin un favor per quedar tots, pero es q si no dic res poden passar dos emsos i no ens veiem ningú! els amics del cositino en aquest sentit m'agraden més pero no és una colla, son amics "sueltos" com dius tu i bueno no és el mateix. Ahir em deia el cositino q estava una mica fart dels meus amics i q aviam si trobavem amics mes normals jajaja, i al final em diu: potser podriem quedar amb la gent del socpetit, aixi en el futur podrem quedar tots amb els nens, jajaja em va fer molta gràcia
M'encanta la idea!!!!!

Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Sílvia26 ha escrit:cositina ha escrit:twix d'on ets guapi? jo tambe trobo molt a faltar una colla d'amics amb qui podem quedar sense haver de demanar audiència prèvia jeje! la tinc, pero ens veiem poc i començo a estar farta perque seeeempre soc jo qui proposa els plans, qui insisteix, com si ens fesin un favor per quedar tots, pero es q si no dic res poden passar dos emsos i no ens veiem ningú! els amics del cositino en aquest sentit m'agraden més pero no és una colla, son amics "sueltos" com dius tu i bueno no és el mateix. Ahir em deia el cositino q estava una mica fart dels meus amics i q aviam si trobavem amics mes normals jajaja, i al final em diu: potser podriem quedar amb la gent del socpetit, aixi en el futur podrem quedar tots amb els nens, jajaja em va fer molta gràcia
M'encanta la idea!!!!!![]()
![]()
![]()
![]()
a mi m'agrada la idea, però potser primer ens podríem conèixer nosaltres, no?
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Kamala ha escrit:Doncs jo intento estar pendent dels meus amics, tot i que mai rebo, pero penso que això és així..... però reconec que entre tots dos tenim una vida social bastant ample.... i s'ha de demanar audiència de vegades per quedar amb nosaltres, entre family, amics, etc.... i coses personals...
jeje nosaltres tambe tenim una vida molt activa en e sentit q sempre, sempre tenim plans, però jo sóc capaç de renunciar a un plan previ o a canviar coses de lloc per quedar amb els amics; en canvi ells no és q tinguin l'agenda plena, és q no volen sortir, o han quedat a dinar amb la mare (q viu al pis de sobre: coi no pots canviar-lo i sopar amb ella, en comtpes de dinar? jo ho faig, als meus pares els hi és iguasl...però ells no mouen res per quedar amb els amics. I quan portes 11 anys tirant del carro...els engegaries a pastar (algun cop ho he fet jeje)
de fet alguns són tan passotes q són incapaços d'organitzasr un viatge, aixi q per vacances quan el cositino i jo muntem algo ens surten amcis de tot arreu i tothom es vol afegir al viatge, i aixi és q portem 3 estius seguits viatjant amb amics (i crec q ja ens plantem jeje)
cositina l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. feb. 21, 2013 8:45 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
cositina ha escrit:jeje nosaltres tambe tenim una vida molt activa en e sentit q sempre, sempre tenim plans, però jo sóc capaç de renunciar a un plan previ o a canviar coses de lloc per quedar amb els amics; en canvi ells no és q tinguin l'agenda plena, és q no volen sortir, o han quedat a dinar amb la mare (q viu al pis de sobre: coi no pots canviar-lo i sopar amb ella, en comtpes de dinar? jo ho faig, als meus pares els hi és iguasl...però ells no mouen res per quedar amb els amics. I quan portes 11 anys tirant del carro...els engegaries a pastar (algun cop ho he fet jeje)
Cositina, jo no ho hagués dit millor!! és tal qual el que em passa a mi!!!!
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Jo a més de tirar del carro, he tingut que patir que em retreguin que som uns perduts... i fa mesos que a certes persones si no els anem a veure o ens preocupem nosaltres, no sabem res...
En fins... amics d'aquests prefereixo no tenir-ne...
Nosaltres el tema viatjar amb amics, fa un temps que ho varem tallar... perque una època tothom s'ens enxufava... i al final fa a l'agost 2008, varem marxar sols al marroc en plena crisi de parella, m'en alegro molt d'haver-ho fet, perque varem tornar amb les coses més clares, vaig disfrutar molt el viatge i des d'aquell moment tot ha anat viento en popa
Nosaltres el tema viatjar amb amics, fa un temps que ho varem tallar... perque una època tothom s'ens enxufava... i al final fa a l'agost 2008, varem marxar sols al marroc en plena crisi de parella, m'en alegro molt d'haver-ho fet, perque varem tornar amb les coses més clares, vaig disfrutar molt el viatge i des d'aquell moment tot ha anat viento en popa
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Jo també en tinc uns quants d'aquests que si no els truco jo, ells no són capaços ni de fer senyals de fum!!! i per alguns em sap greu, perquè és gent de qui no m'ho esperava i a sobre presumeixen que som molt amics! 

Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Twix ha escrit:Jo també en tinc uns quants d'aquests que si no els truco jo, ells no són capaços ni de fer senyals de fum!!! i per alguns em sap greu, perquè és gent de qui no m'ho esperava i a sobre presumeixen que som molt amics!
Els meus no presumeixen, a més a nosaltrse ens ho retreuen... així que he decidit.... que a prendre pel sac!!

Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Ben fet Kamala!! hi ha gent que no val la pena!
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Twix ha escrit:Sílvia26 ha escrit:cositina ha escrit:twix d'on ets guapi? jo tambe trobo molt a faltar una colla d'amics amb qui podem quedar sense haver de demanar audiència prèvia jeje! la tinc, pero ens veiem poc i començo a estar farta perque seeeempre soc jo qui proposa els plans, qui insisteix, com si ens fesin un favor per quedar tots, pero es q si no dic res poden passar dos emsos i no ens veiem ningú! els amics del cositino en aquest sentit m'agraden més pero no és una colla, son amics "sueltos" com dius tu i bueno no és el mateix. Ahir em deia el cositino q estava una mica fart dels meus amics i q aviam si trobavem amics mes normals jajaja, i al final em diu: potser podriem quedar amb la gent del socpetit, aixi en el futur podrem quedar tots amb els nens, jajaja em va fer molta gràcia
M'encanta la idea!!!!!![]()
![]()
![]()
![]()
a mi m'agrada la idea, però potser primer ens podríem conèixer nosaltres, no?
I tant! Hem de posar hora i lloc!!
Re: L'estic perdent...o no lhe tingut mai??
Nenes,ho sento no m'he pogut conectar abans. Veig que tores tenim els mateixos problemes amb tema amics que hem de perseguir i n'estem fins al sac o aquells que tu ho faries tot per ells però quan t'han d'ajudar a tu desapareixen. A mi també em sembla bé la idea de quedar primers i despres amb els maromos. Com que estem bastant ok totes us sembla si ens enviem x privat els nums de telf i ens fem un grup al whatsapp,i així ho tindrem més fàcil per intentar quedar?
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Baidu [Spider] i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |














