La bona decissió de no deixar-lo plorar

[jpc]

Com algunes haureu llegit en un altre post el meu fill va estar un dies molt raret, neguitós i ploraner. Al explicar-li a la doctora ens va voler derivar al psicòleg i hores més tard a St.joan de déu li diagnosticàven otitis.
Fa uns mesos vaig llegir un cas similiar de deixar plorar als nens perqué si que més tard va acabar en drenatge a la oida ja que el nen no plorava perquè si sino que tenia una otitis desde feia molts mesos.

[jpc]

Perdó, continuo la història...
Jo sabia que al meu fill li passava alguna cosa i no plorava perqué si, ni perqué estigui mimat ni per prendre'm el pél i efectivament així va ser. Me'n alegro de ser del tipus de mare que no deixa plorar al seu fill perquè si i que el considera una persona que no sap parlar i s'expressa amb plors. Que haguès passat si no li hagués donat importància a aquests plors? I si haguèssim fet cas a la doctora que volia que anèssim al psicòleg?
L'altre dia en arribar a l'escola bressol una mare explicava que aquell mateix dia començava amb el mètode Estivill. Pobre nena com a més de plorar pel propi mètode en si també li faci mal algo i la seva mare no l'atengui. Pobres nens als qui els tracten amb tant poca humanitat!

[melela]

Jpc, estic horroritzada! Es increïble que vas anar a la teva pediatra per plors poc habituals i ella et volia derivar a psicòleg!!! Sort que no li vas fer cas i que vas seguint buscant l'explicació d'aquells plors. Enlloc de dir tonteries, no podia fer una visita ben feta e adonar-se que el teu petit tenia otitis? No és que sigui una malaltia infreqüent o de difícil diagnòstic... Hauries de tornar i dir-li com estan les coses, a la pocavergonya. Que el teu nen es recuperi ben aviat!

[Yaiza202]

Ja vas fer bé, la veritat es que quan un bebé plora es perquè l'hi passa alguna cosa i no per plaer, la meva petita quan l'hi fa mal algo o necessita atenció de seguida es posa neguitosa i plora.

M'alegro de que hagis pogut veure que l'hi passava, i jo li diria a la pediatra perquè aquestes coses no les han de deixar passar.

[Alehop]

Trobo que hauries de posar una queixa formal al Col.legi de Metges...és inadmissible rebre aquest tracte per part d'un "professional" de la medicina.

Deixant de banda el mètode de criança que cdascú tria pels seus fills (i on, segons el meu parer, cap metge hi hauria de ficar el nas) és intolerable el que t'ha dit aquesta doctora, més encara quan s'ha demostrat que el teu fill el que tenia era mal d'oïda...flipant!!!és que ni tan sols es devia plantejar que el nen pogues tenir alguna cosa...!!!

[Nenufar]

A mi tampoc m'agrada que els meus fills plorin, i molt menys quan són nadons que no saben ni explicar-te què els passa. Si són nens alegres i juganers, i ploren per alguna cosa deu ser.
Es trist que no alguns metges no sàpiguen posar-se a la pell d'uns pares preocupats. Afortunadament normalment les causes són "petites" com otitis, o cosetes que es poden curar però i si té quelcom més greu.
Jo una vegada el meu fill gran va caure i es va fer un cop fort al cap, devia tenir uns 18 m, estava sola a casa i em vaig espantar perquè va trigar molt a plorar o cridar, el vaig agafar i el vaig dur al CAP, la resposta tampoc em va agradar: "cada vegada que el nen et caigui el duras al metge?" doncs cada vegada que caigui no, però si a mi la caiguda o la reacció del nen no em semblen normals, hi aniré les vegades que facin falta i ells que diguin missa.
Un fill és el tresor més preuat per una mare, per tant el protegirem al màxim, no us sembla?