Una mica desesperada...

[Marieta vola vola]

Hola mamis,

Us exposo una mica la meva situació. Resulta que vaig ser mare de la nena més maca del món (per nosaltres, clar) el dimecres va fer nou mesos. El dimarts em van haver d'intervenir quirúrgicament d'un tumor al pit, que, per sort, ha sortit bé i només falta recuperar poc a poc... La nena no havia dormit mai fora de casa i en aquest cas, la vam haver de deixar de dilluns fins ahir a casa els avis... Ella ha estat perfecte i feliç. Ahir quan vam arribar a casa, el meu company va anar-la a buscar a l'escola bressol i jo vaig esperar ansiosa a que arribés. Pensava que estaria molt contenta i feliç de veure'm, tant com jo. L'he enyorada tant aquesta setmana... Doncs ha estat tot l'ho contrari. M'evita la mirada, no en vol saber gaire res de mi, tira petons a tothom menys a mi... Se m'està fent difícil la situació, amb tot plegat és una de les experiències més horroroses de les nostres vides... És normal tot això? Gràcies de tot cor!!

[melela]

Hola guapa, primer de tot, ho sento pel que t'està passant i et desitjo una recuperació ràpida i completa.

Pel que fa a la teva nena... per a tu evidentment ha de ser horrorós, però el seu comportament és totalment normal. És la seva manera de dir-te que t'ha trobat a faltar i està enfadada amb tu per deixar-la aquests dies. Encara no té una altra manera d'expressar els seus sentiments i per això es porta així amb tu. Ja se li passarà, mentrestant pots intentar verbalitzar tu el que ella sent però no sap dir: "Sé que estàs enfadada amb la mama perquè no ha estat amb tu però la mama t'estima molt i t'ha trobat a faltar". És petita i potser no ho entendrà però sí percebrà el teu amor.

Ànims!!!

[Sonne]

Totalment d'acord amb la melela! Aquesta és la manera que té la petita de mostrar que està enfadada. És mooolt petita i no pot entendre el perquè no hi eres. És dolorós per tu, però no deixa de ser un comportament molt natural ja que la teva absència no li ha passat per alt, ha estat contenta i feliç però s'ha adonat que la mama no hi era!
Si et serveix de consol, la meva mare sempre explica que quan marxàven de viatge i ens deixaven amb els avis, a la tornada tant el meu germà com jo no els feiem ni cas, com si no els coneguessim de res... i això que erem més grandets eh!
Molts ànims i que et recuperis ben aviat!

[rvizcaino]

Hola Annacasmas, en primer lloc m'en alegro que tot hagi sortit bé!

T'he llegit i m'ha recordat molt la situació que vam viure nosaltres quan el nostre nen tenia casi 12 mesos. El meu home va estar ingressat a l'hospital uns 15 dies, val a dir, que durant la setmana mentre jo treballo és ell qui s'encarrega de estar amb el nen, el cuida totes les tardes, quan està malalt, ell el porta a la llar, així que passen moltissimes hores junts. Doncs bé, quan després de 15 dies d'ingrés va tornar a casa, evidentment estava ansiós per veure al nen i estar amb ell. I quina va ser la nostra sopresa quan vam veure que el nen no volia saber absolutament res del seu pare, el rebutjava quan l'agafava, no mostrava interés per cap joc amb ell, i ni s'el mirava tampoc... peró no et preocupis que se li passarà aviat, com diuen les companyes és la seva manera de dir-te que t'ha trobat a faltar, que està "emprenyada" i te l'hauràs de "guanyar" un altre vegada, aneu mica en mica, i ja veuràs com de seguida tornarà a ser la nena d'abans i podreu recuperar aquests dies!

[melela]

Per cert, aquest comportament és mooooolt comú també durant la fase d'adaptació a la llar d'infants. A la meva filla li va costar bastant al principi adaptar-se; va plorar pocs dies al principi pels matins quan el pare l'hi deixava, però durant MESOS va tindre aquesta actitud d'indiferència quan jo anava a buscar-la a la tarda. No em mirava, no venia cap a mi, no m'abraçava ni em feia petons, senzillament seguia amb qualsevol activitat estigués fent. A mi em sabia molt greu, però les educadores també em van confirmar el que ja sabia, o sigui que era la seva manera de fer-me-la pagar l'havia "abandonada" allà.

[charito]

Hola! Doncs jo he hagut de viatjar per feina algunes setmanes i si el comportament quan torno es el que tu dius, estan enfadats i aquesta es la manera de manifestar-ho, tingues molta paciencia i en una setmaneta o dos ja haura passat, ja veuras. Sobretot no t'ho prenguis com algo personal!

[Menudeta]

El meu tumor era cabró (estic amb quimio) i la nena més gran, 18 mesos i només ens vam separar una nit però durant les visites i proves prèvies, ara veig que la nena estava com més apagada, jo apareixia i desapareixia i ella va començar a tocar-se le melic i a demanar més la pipa. Jo li explicava que marxava i es quedava tranquil·la i quan tornava estava contenta de veure'm però el melic no el deixava en tot el dia, és la seva manera de treure l'ansietat. Amb 9 mesos suposo que ¨desconnecten¨una mica per aguantar la separació i després passa, com a la llar. No crec que sigui que estan enfadats o t'ho faci pagar si no que potser és sa desconnectar_se de la mama per si no torna, no sé si m'explico bé. Tot tornarà a la normalitat.

[Marieta vola vola]

Moltes gràcies noies de tot cor. Suposo que com tot, vol temps...

Menudeta, ànims amb tot i molta força.

Gràcies de nou altra vegada.

[Isy]

Hola!

Totalment d'acord en el que t'han dit totes, a mi em va passar igual quan va començar la llar, que a més va coincidir que jo vaig començar a treballar, tenia 11 mesos i no ens havien separat per res, i de sobte es troba, pobret, que es queda a la llar i que la mama amb qui havia estat sempre durant aquest temps, tornava tard a casa i la veia poc, llavors em va com rebutjar, per mi va ser duríssim, ja era dur la separació en si mateixa doncs imagina si li afegeixes que el nen et rebutja i prefereix fer cas a qualsevol abans que a tu, que ets la seva mare, a mi se m'encongia el cor... Però mica en mica, tots ens hem adaptat a la nova situació i ja no està "enfadat" amb mi ara ve correns a rebre'm quan arrivo i els dies que el vaig a recollir a la llar fa una festa...

Li vaigcomentar a la seva professora i em va dir que era un comportament totalment normal, que era la seva manera de dir-me que no li agradava el canvi...

Ànims, que aiat tot tornarà a la normalitat.

Menudeta, espero que et recuperis molt aviat

[Menudeta]

Sí noies, em recuperaré aviat! moltes gràcies!!!!!!!!!