Una decisió important

[novella]

Us poso en antecedents: Vivim a Girona, però aquí no hi tenim familia. Tan jo com el meu home som del mateix lloc i les nostres famílies viuen allà. Fa 5 mesos i mig q va néixer el nostre fill i ens hem començat a plantejar marxar de Girona per poder tenir les famílies a prop. El problema, ja us el podeu imaginar: la feina. El meu home ho té millor, perquè és professor i només hauria de demanar canvi de servei territorial, però jo...
Jo treballo fora de Girona, però treballo de lo meu. És cert q amb les retallades el meu sou ha baixat i les hores han augmentat, i a sobre hi ha els desplaçaments... fent números, ara mateix, em sortiria més a compte viure al poble cobrant atur (crec q l'empresa m'ho arreglaria per cobrar els 2 anys d'atur) q viure a Girona treballant. Al poble els lloguers són molt més econòmics q a Girona, i ens estalviariem la llar d'infants! ! Però clar, tal i com estan les coses, fa molta por deixar la feina! D'altra banda, m'agradaria q el meu fill no hagués d'anar tan aviat a la llar d'infants i pogués tenir la família a prop.
No sé q fer!!! El meu home ho té clar de marxar, però m'ha dit q no m'obligarà a deixar la feina i respectarà la meva decisió...i jo no sé q fer. El meu cor em diu: marxem!!! Però el meu cap em diu: quina por deixar la feina, tal i com està tot... quin embolic! Alguna heu viscut una situació semblant? M'aniria bé conéixer altres experiències!!

[àngelsms]

Hola! Jo no m.he trobat en aquesta situació però sí en d.altres que et fan ballar el cap: fes una llista de pros i de contres, potser veuràs més clar què has de fer.
A la vida cal ser valent i sempre ens podem equivocar: cal que tinguis clar quines són les prioritats... Realment t.apassiona o et cpmpensa tant aquesta feina??
No sé si t.he ajudat gaire!

[ISASF]

Hola nesbb!!
No acabo de entendre per què voleu marxar... si treballeu els dos, viviu en un poble.. és genial, no?
Les families estan a Barcelona, una mica lluny? Be... i?
Es que no se.... no se on tens el problema! Es clar, que el peque haura d'anar a la llar d'infants al setembre, no?
I t'has parat a mirar si hi hagues algú al poble que et pogues cuidar el baby... potser estaria bé!

La meva germana a l'altra banda del món, la familia del meu marit es a Milan...
potser serà que jo no veig que Barcelona sigui lluny!

Tot es relatiu!
Pero entenc que sigui mes facil estar al costat de la familia.. pero si per aixo has de fer 150 kms d/anada i 150 de tornada cada dia... i hagis de deixar el teu treball.. i hagis potser de renunciar a la teva vida...

Que vagi bé!!
Isa sf

[Menudeta]

I si estalvieu una mica, el teu marit demana trasllat i quan li donin tu agafes excedència i ja veuràs com va tot? segur que viure al poble és molt més econòmic i còmode i tenir a la família aprop ajuda a tots.

Jo visc a Barcelona, a 200 quilòmetres de la família però amb la sort que tenim bon horari laboral pq si no no sé que fariem. Pensem que potser tornarem al poble però el meu marit no pot canviar de destí i jo al poble no trobaria ara ni de conya, però més endavant ja veurem!

jo quan penso amb l'econòmic veig que al poble tindriem casa gratis, aivis i tiets i més que podrien fer-nos de cangur, llar d'infants a 150 euros (ara en paguem 450)sense comptar amb tot el vincle amb la família que vivint lluny és diferent.

saps què, que si el teu marit ho té clar jo no m'ho pensaria més. Una amiga ho ha fet i jo la veig encantada, i ella deia que no tornaria mai al poble!

[novella]

Ei ISASF! De fet es al revés: és la família qui viu al poble! Nosaltres vivim a Girona! Al poble (al berguedà) és tot molt més econòmic i tindriem la família a prop. Girona és molt bonic, però els lloguers són caríssims i ens hi sentim molt sols..

[almon]

Donc jo si que ho entenc...
La família està al poble i es plantegen anar-hi a viure i deixar Girona no?
Jo una decició així no la prendria pensant nomes amb la feina. Tal com estan les coses d'un dia a l'altre tot pot canviar.
Mira si el canvi et fa il.lusió, no nomès pel nen, sinó també per a vosaltres. L'etapa de l'escola bressol passa ràpid...
Nosaltres vivim a bcn i la meva famiília està a més de 150 km. La família de la meva parella està aquí però tot i així vam decidir als 15 mesos portar el nen a l'escola bressol i no lligar-los a ells cada dia.
Jo tb em plantejo a voltes si seria millor viure al poble...però de moment només em convenç que seria mooooolt més rica ( o millor dit, menys pobra). Ni hipoteca pis, ni parking, ni lloguer estudi, ni ....tantes altres coses...però per la resta m'agrada més viure aquí. Hi tinc la feina, les amigues, l'entorn, el clima...
Això sí, molt sovint pugem al poble, estem amb la família i també hi estem bé.

[Laia80]

Fes el que et digui el cor!!!!!!!

[nienna]

nesbb, és una situació difícil. Jo t'entenc perquè tinc la familia molt lluny (3000km) i, tot i que la família del meu home és aquí, no és el mateix perquè no els hi podem deixar els nens quasi mai. Jo no tinc l'opció d'anar a viure a prop de la meva família perquè al meu pais no tindríem moltes oportunitats, el meu marit no parla l'idioma i els nens tampoc. Estic totalment integrada aquí, i em costaria tornar a adaptar-me a viure en el meu pais, però trobo mooooooooooolt a faltar la família, aquell sentiment de que et pots deixar anar de tant en tant perquè allà estaran ells per donar-te un cop de ma. Aquí ens ho hem de currar molt (com tothom) per poder mantenir als nens i a nosaltres mateixos, i és una tensió constant, no et relaxes mai. Ara tenim al tercer en camí, molt buscat i desitjat, i tenim por de que si passes alguna cosa no tindríem a ningú a prop que ens done-si un cop de ma, que com m-'ho faré amb 3 petits i la feina, etc etc però segur que si hem pogut amb 2 podrem amb 3.

Amb això et vull dir que valoris molt bé les coses, que la família es moooooolt important i és important tenir-la a prop, jo si estigués a la teva situació segurament ho faria (influeix que fa molt que no veig als meus pares). Potser l'única pega que hi trobo es que després de 2 anys no hi trobis feina a un poble petit. Tens alguna ciutat gran a prop?

[Nenufar]

Hola,
jo et parlo per experiència: primer la familia (la teva: marit i fill) i la següent (pares, germans,sogres...) i per últim la feina, mira... jo tenia els plans millors del món tot perfecte i a 2 mesos de donar llum del meu fill l'empresa on estava va traslladarse de país i au.,.. tots al carrer. Vaig tenir un disgust enorme.
Ara després de 3 anys i mig, saps què et dic? que es el millor q m'ha passat a la vida pq he pogut estar al costat del meu fill. Amb això et vull dir que no et vinculis molt a la feina q al cap de vall és una feina, i per molt imprescindible que semblis a l'empresa, desenganyat, tothom es pot substituïr i/o suplir.
Tenir la familia aprop va molt bé. I si amb el sou del teu marit podeu viure un temps més ajustadets, jo ja m'hauria decidit per tornar al poble. a més de cares a un futur, es millor pel nen una escola de poble, tots els nens es coneixen, juguen al carrer, parc, ...
Jo ja t'he donat la meva opinió, però decideixis el que decideixis, no t'en penedeixis mai, sempre s'han de fer passos arriscats a la vida, a vegades no surten com un voldria, però s'han de fer.

[EMAMI]

Com t'entenc... A nosaltres ens passa el mateix. Vivim a tarragona i no hi tenim ningú... Ens agradaria tornar al poble però els dos tenim la feina a la ciutat. Jo sóc mestra però de concertada i no podem deixar la feina per anar cap allà tot i que el cor ens diu de tornar i buscar feina per allà...jo somio amb que algun dia hi tornarem perquè en tenim unes ganes...

[pesol]

Jo crec que tens tota la vida per treballar, en canvi la teva filla només creixerà una vegada. Si els números us funcionen més o menys no m'hi pensaria, m'hi tiraria de cap!

[MIRJAN]

Una coseta... Vigila amb lo de "l'empresa m'arreglaria els paper per cobrar l'atur".
és un frau, i fins ara s'ha anat fent, però... des d'aquest dissabte i en virtut del Real Decret Llei 5/2013, de 15 de març (vegeu si voleu la Disposició Final Primera), el SEPE (abans INEM) podrà exigir als treballadors que hagin estat acomiadats que acreditin haver percebut la indemnització corresponent, i si no l'han percebut perquè l'empresa no ha pagat, per exemple, caldrà acreditar que s'ha interposat l'oportuna demanda.

Va bé saber-ho!

[charito]

Doncs deu n'hi do.... fare d'advocat del diable

Mira jo tinc sort q els meus pares viuen a prop, pero el cert es que no m'agradaria deixar la meva feina i marxar de barcelona. M'agrada treballar i es un espai on soc jo mateixa i no la mama i per mi es molt important, tampoc m'agradaria viure a poble, segur que es molt maco per qui li agradi pero jo no estic acostumada i m'agobia.

Tenim la oportunitat de marxar i penso q te moltes aventatges, tot es molt mes barat.... pero el cor em diu q no seria felic, tot i q si em quedes a l'atur seria el mes sensat.

Tambe has de pensar si la proximitat a la familia seran tot avantatges o et pots trobar de sobte la familia a casa controlant que feu.

No se si t'haure ajudat!

[charito]

Doncs deu n'hi do.... fare d'advocat del diable

Mira jo tinc sort q els meus pares viuen a prop, pero el cert es que no m'agradaria deixar la meva feina i marxar de barcelona. M'agrada treballar i es un espai on soc jo mateixa i no la mama i per mi es molt important, tampoc m'agradaria viure a poble, segur que es molt maco per qui li agradi pero jo no estic acostumada i m'agobia.

Tenim la oportunitat de marxar i penso q te moltes aventatges, tot es molt mes barat.... pero el cor em diu q no seria felic, tot i q si em quedes a l'atur seria el mes sensat.

Tambe has de pensar si la proximitat a la familia seran tot avantatges o et pots trobar de sobte la familia a casa controlant que feu.

No se si t'haure ajudat!

[Takita]

Cadascú prioritza unes coses, el més important és tenir-ho clar. Nosaltres, vam deixar la ciutat anys enrere a on tenim la família per venir a la muntanya, aquí han nascut els nostres fills i no tenim ajuda de ningú, però no ens penedim perquè, en el nostre cas, hem prioritzat la qualitat de vida i, pel que fa a la família, hi anem sovint de visita.
Si per vosaltres estar a prop de la família és molt important i a més, voleu deixar la ciutat i anar a viure el poble, jo no m'ho pensaria

[jllt]

Pel que entenc, el principal obstacle que t'impedeix abocar-te al canvi i tornar al poble és la feina. Entenc del que dius que tu tens ganes de tornar al poble, d'estar al costat de les vostres famílies, i creus que això repercutirà positivament en el teu fill. El que et frena és aquesta por a deixar una feina en el moment en què estem, i més una feina que dius que t'agrada.

La meva experiència no és ben bé com la teva en el sentit que no em vaig haver de plantejar si canviava de poble. A mi em va passar que vaig tindre dos fills seguidets, es porten 16 mesos. Tenia una feina que no era especialment ben pagada, mitja jornada, però que m'apassionava i era justament el que havia estudiat. Però a l'hora de la veritat em vaig adonar que era absolutament incompatible amb criar els meus fills. Tenia intenció de portar el gran a la llar d'infants i la petita la cuidaríem entre la meva mare i jo, però sembla que tot es va conjurar perquè prengués la decisió més important de la meva vida: deixar la feina. D'això fa una mica més de dos anys, i era molt conscient que si deixava de treballar tardaria molt temps a trobar una feina com aquella, o una feina a seques. Però tal com em va dir la pediatra de la nostra canalla, de petits només ho seran un cop, i si pots dedicar-los aquests anys, és una inversió segura per a tu i per a ells. Vaig deixar la feina, em vaig quedar sense atur ni cap ajuda, però he passat uns anys molt enriquidors (i esgotadors!) al costat dels meus fills. He estat al seu costat uns anys importantíssims. No han anat a la llar d'infants, el gran va començar P3 al mateix poble on vivim el setembre passat, i la petita ho farà aquest setembre. No hi va tindre problemes d'adaptació i ara em sento una mare feliç al meu poble, a prop de la família, i sí que a vegades m'angoixo pensant en el meu present i futur laboral però sé que vaig prendre la millor decisió per als meus fills i també per a mi, perquè no hauria pogut seguir treballant en bones condicions i el meu estat d'ànim i la meva salut segur que se n'haurien ressentit i ho haurien acabat pagant els nens. Per tant, si l'obstacle que et tira al darrere és només la feina, no t'ho pensis més. Canvia de vida.

Estic també d'acord amb el que t'ha dit algú més amunt que alerta amb això que l'empresa t'ha dit que t'arreglarà els papers de l'atur. Qüestions legals al marge, a mi també m'ho van dir i al final no ho van fer. I algú altre també ha dit que no ho hauríem de fer mai, de vincular-nos gaire a una feina i sentir-nos-hi en deute, perquè sempre hi ha a punt algú per substituir-nos. En canvi, com a mares dels nostres fills som insubstituïbles. Molta sort!